La casa de l'ànima

Ahir vaig poder viure en directe des del Palau de la Música el lliurament del 39é Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que en aquesta ocasió ha recaigut en Baltassar Porcel. Òmnium Cultural va organitzar un acte auster, però carregat de missatge, emotivitat i modernitat. Em va agradar!

Em va agradar l'actuació del Roger Mas. Una veu greu, que em recorda una mica a la del malaurat humorista Eugeni, i un accent solsoní que encara me'l feia més proper quan recitava Verdaguer, Cassasses o JV Foix.

Em van agradar les paraules de Joan Francesc Mira que recordava els fets de la batalla d'Almansa i la signatura del decret de nova planta, no com un record nostàlgic, sinó com un potent argument que explica el nostre present. Un present sotmès encara a uns jous, que semblen permanents i mil·lenaris, però que tot just fa tres centúries que existeixen.

Em van agradar també les paraules del president d'Òmnium, Jordi Porta. Amb la seva bonhomia va reivindicar la vigència de la nostra llengua com element central de la cultura catalana i com a factor fonamental que ens projecta arreu del món.

Em va agradar la presentació del guardonat que va fer Vicens Villatoro. Poc a poc anava descabdellant la incògnita amb unes habilitats comunicatives perfectes i un vocabulari acurat i precís. I de sobte, el millor moment de tots, Villatoro anuncia Porcel i aquest apareix a l'escenari fent-se el despistat, amb traje perfecte i un barret que tapava els senyals de la greu malaltia que l'escriptor d'Andratx ha superat fa uns mesos.

Talment com si improvisés el discurs, Baltassar Porcel va ser el millor de la nit. Em va agradar quan explicava, citant a Heidegger, que la llengua és la casa de l'ànima i que tots i cadascun de nosaltres percebem el món a partir de la nostra pròpia llengua. Em va agradar més encara quan ho va exemplificar, en el moment més emotiu de la nit, amb el record infantil del "ludar" dels gossos a les nits de lluna plena a tocar de casa seva. Paraules brillants i essencials.

Finalment, també em va agradar l'aposta transgressora d'Òmnium i la productora Elsinor per cloure l'acte. Veure a Sol Picó ballant com si li corrés electricitat per les venes mentre cantàvem els Segadors al Palau de la Música i acabar amb l'esquena nua amb una "ç" com a símbol reivindicatiu de la nostra llengua, em va confirmar que Òmnium a seguit el camí correcte cap a la modernitat i el desacomplexament.

Els límits de la televisió

Aquests dies he redescobert que més enllà de les eleccions muncipals, existeix la vida i que per sort el món ha continuat girant. En alguna ocasió sembla que hagi girat al revés i en d'altres, fins i tot, massa ràpid. M'explico. Aquesta setmana han trascendit dues notícies relacionades amb la televisió que no m'han deixat indiferent.

En primer lloc és el tancament, per part del mesiànic president de Venezuela Hugo Chávez, d'un canal de televisió privat per què no era prou afí al seu règin. És molt preocupant que en aquestes alçades de la història països sudamericans facin passos enrera en l'assentament democràtic i incorporin, amb més o menys èxit, models de llibertat mermada com el de Cuba. El més preocupant de tot però, és el poc volum de la protesta internacional a atemptats contra la llibertat de premsa, que en definitiva representa un atemptat greu contra la llibertat humana. No aixecant la veu, permetem que s'eixampli impunement pels països llatinoamericants, aquest corrent de retrocés democràtic que ens hauria de preocupar molt. Em sorprén i em preocupa que en l'entrevista d'ahir entre Zapatero i Rice no s'esmentés ni una paraula sobre aquesta qüestió. Bé, com a mínim, no n'ha trascendit res.

L'altre fet televisiu que m'ha cridat l'atenció aquesta setmana és l'anunci de la cadena privada holandesa BNN de realitzar un "reality show" on una suposada malalta terminal de càncer havia de triar a quins dels tres malalts que participaven al programa donava el seu ronyò per ser transplantat. Quan vaig sentir la notícia no m'ho podia creure, perquè em semblava una matèria massa sensible com per fer-ne un trist programa banal i superficial. Tot i això, fa una estona he llegit que el programa ha estat un muntatge amb l'únic objectiu de cridar l'atenció sobre l'escassetat de donants d'òrgans als Països Baixos. Estic convençut que el programa ha fet uns índex d'audiència espectaculars, ara m'agradarà saber si els holandesos se senten més compromesos amb la donació d'òrgans. Si és així, la banalització de la malaltia haurà tingut el seu sentit i potser haurà estat necessària per salvar vides. En poques setmanes ho sabrem.

Moltes gràcies!

Des d'aquí vull agraïr, de tot cor, el suport que molta gent de la Seu ha donat a la candidatura de CiU per a les eleccions municipals celebrades ahir. Hem pujat dos regidors, hem guanyat més de deu punts percentuals respecte les eleccions del 2003. Crec que la gent ha premiat una campanya en positiu, amb propostes, il·lusió i ganes de sumar més que no pas de restar. La feina feta a l'Ajuntament aquests quatre anys ens ha servit d'aval per obtenir aquest magnífic resultat. El tercer dels factors a què atribueixo aquesta victòria moral és l'equip que ha conformat la candidatura de CiU i que ha estat clau per obtenir quasi un 50% més dels suports en comparació als que vam tenir l'any 2003.

Ara és moment de païr els resultats i treballar de valent per administrar-los de la millor forma possible pensant sempre en el futur de la Seu.

De bòlit, però content

Ei, ja et deia fa uns dies que la campanya està sent molt intensa. De fet, ja arribem al final de tot amb l'acte que demà fem a dos quarts de nou a Sant Domènec. Sincerament m'hauria agradat escriure cada dia al blog, però t'he de confessar que a la nit -de vegades matinada- quan he arribat a casa aquests últims dies, ha estat impossible possar-m'hi ja que pesava més la són que res.

Tot i això, espero que hagis pogut anar seguint la campanya a través del web o bé de la premsa, o bé presencialment en algun dels actes. Des d'aquí, vull donar les gràcies a tota aquella gent que ens dóna suport i que ens ha fet arribar la seva energia durant aquests 15 intensos dies. Després de l'acte de demà, ja faltaran poques hores pel gran dia. Em sento molt satisfet i orgullós de la campanya que hem realitzat la gent de CiU. Una campanya il·lusionadora, original, intensa, compromesa i sobretot molt respectuosa. Gràcies també a tots els que ho heu fet possible. Fins demà!

El debat de les idees és més democràcia

Aquest matí he enviat un correu electrònic a la resta de candidats que es presenten a les eleccions municipals per fer-los la proposta de realitzar un debat electoral a Pirineus TV, l'única televisió local de la Seu. De fet, també he enviat una carta als responsables d'aquest mitjà per tal que el promoguin.

Crec que el debat d'idees és imprescindible en una campanya electoral per tal que els ciutadans puguin exercir el seu dret a vot amb tota la informació possible sobre quines propostes planteja l'ún o l'altre i com es contrasten amb la resta de projectes que concòrren a unes eleccions.

Aquesta setmana vinent tindrem l'ocasió de debatre amb els caps de llista en debats organitzats a la ràdio (RàdioSeu i Ràdio Valira), però em semblaria una bona idea que també es plantegés el debat televisiu, ja que estic convençut que és el millor format per establir un debat electoral.

Estic convençut que la resta de candidats compartiran aquesta opinió i que la setmana vinent podrem debatre, d'una forma seriosa i serena, davant les càmeres les propostes que plantegem per al futur de la Seu. Debat d'idees és per a mi més democràcia.

"Seu de Futur" no és tan sols un eslògan electoral

Ja em perdonaràs, però aquests dies vaig de bòlit amb la campanya i no tinc gaire temps per escriure al blog. Tot i això, no volia deixar passar l'oportunitat d'explicar-te que aquest dissabte vam fer l'acte públic de presentació del programa de govern 2007 - 2011 i el projecte de ciutat 2007 - 2020. Va ser un acte a Sant Domènec on van venir-hi més de 300 urgellencs i on els companys de candidatura i jo mateix vam intentar, amb un format poc habitual, explicar els punts forts del nostre projecte polític per la Seu . Sota el títol Seu de Futur s'hi amaga un somni molt ambiciós per la Seu que ens agradarà fer realitat amb el suport de molta gent a partir del 27 de maig. Per si no vas poder ser-hi, o simplement no vas voler venir et deixo un enllaç amb el programa perquè te'l miris i puguis conèixer de primera mà el nostre plantejament.

La Seu de futur ja està en marxa

Ahir va començar oficialment la campanya electoral. L'equip de CiU que encapçalo treballa il·lusionat per guanyar per primera vegada les eleccions municipals a la Seu d'Urgell. Però aquests 15 dies d'actes, propostes, rodes de premsa, mercats, petons i abraçades són la culminació d'un procés molt més llarg. Fa molts mesos, fins i tot anys, que treballem en la definició d'un programa de govern realista i un projecte de ciutat ambiciós i tenim la voluntat d'explicar-lo al màxim durant aquestes dues setmanes perquè més urgellencs ens facin confiança.

Ja sé que alguna gent troba pesades les campanyes. Algú opina que no serveixen per res, però tots els que ens presentem a les eleccions volem explicar ben alt les nostres idees i propostes i la campanya és el moment de fer-ho. M'agradaria que la gent tingués durant aquestes dues setmanes els ulls ben oberts i les orelles a punt per escoltar, valorar, escollir, criticar, opinar i finalment decidir què creuen que convé més a la Seu. Voldria que els urgellencs es plantegessin quin és l'equip més preparat per governar, quin és el programa més sensat, quin és el projecte més engrescador i actués en conseqüència.

Als companys de la resta de partits els demano que durant la campanya mantinguem una actitud cívica i de sentit comú. La gent de CiU de la Seu sempre hem estat partidaris del joc net i del debat polític democràtic i seré, i ens comprometem amb aquests valors durant la campanya electoral. Si ho fem tots plegats, segur que aconseguirem que els ciutadans s'interessin més per les nostres propostes.

Bona campanya a tothom!

Conferència de Ciutat

Aprofito el blog per convidar-te a la Conferència de Ciutat que realitzarem aquest dissabte 12 a les 20:30h a Sant Domènec i que servirà per presentar el programa de govern i alhora el projecte de ciutat per a les properes eleccions municipals. És un acte, amb un format poc convencional, que estem preparant amb molta il·lusió tota la gent que formem part de l'equip de CiU de la Seu. Una il·lusió que volem compartir amb tu. T'hi espero.

Quan ens costa aixecar el vol...

Ahir es feia pública una notícia que feia dies que corria per la comarca, però que ningú no acaba de confirmar ni desmentir: la Generalitat ha comprat els terrenys de l'aeroport de la Seu. El fet és positiu i important ja que permet al Govern de Catalunya intervenir en una negociació entre els estats andorrà i espanyol per reobrir definitivament aquesta infraestructura. Una reobertura que generaria oportunitats de desenvolupament turístic, comercial, econòmic i de creació de llocs de treball a la comarca.

A mitjans de l'any 2003, encara en el darrer Govern de CiU a la Generalitat, el conseller Felip Puig va iniciar les negociacions amb la família Betriu per a la compra d'aquests terrenys. L'opció que el Govern català fos el propietari de l'espai on s'ubica la vella instal·lació era una garantia per estimular-ne la reobertura. Quan va arribar el primer tripartit i Joaquim Nadal com a nou conseller, van trobar aquesta carpeta oberta sobre la taula i amb part de la feina feta. Per tant, més enllà de la bona notícia que suposa l'acord, em sorprén com les negociacions han durat quasi quatre anys ben bons i a més s'ha aconseguit tancar l'acord a 48 hores de començar la campanya per a les eleccions municipals. El tuf electoral és massa evident, tot i que insisteixo que està per sobre la bona notícia que suposa per al territori.

Ara que hem fet aquest pas no podem perdre temps. Cal que avancem en la proposta de gestió de la instal·lació que també es va començar a elaborar en època de CiU amb l'Enric Ticó al capdavant com a director general de ports i transports. Era una bona proposta que cal actualitzar i completar. Tot i això, imagino aquesta infraestructura com un equipament viable vinculat a projectes paral·lels.

Veig l'aeroport com un espai mixte de transport de passatgers -crec que per condicions de terreny poden aterrar avions de fins a 90 places- i també de mercaderies. Aquest fet obliga a pensar a fons en dos serveis col·laterals, però alhora importants. En primer lloc en una àrea logística al costat de l'aeroport que pogués actuar de magatzem i de distribució de productes i mercaderies, fins i tot recuperant un vell projecte de creació d'una zona franca en aquest espai. D'altra banda, insistir una vegada més en la construcció del tren lleuger entre l'aeroport, la Seu i Andorra. Cal una alternativa de connexió amb el Principat que no passi per la N-145 i que sigui pública, sostenible i col·lectiva. Crec que el transport lleuger podria ser un estímul més per reobrir i fer viable l'aeroport, i viceversa.

Espero que tot plegat no es quedi doncs en un anunci electoral, sinó que es treballi a fons per convèncer d'aquests projectes als governs andorrà i espanyol i d'aquesta manera aconseguir una infraestuctura principal per la zona. Per la part que em toca ho faré i espero poder excercir un paper fort des de l'Ajuntament de la ciutat per aconseguir la reobertura d'aquesta instal·lació estratègica.

RàdioSeu 2.0 i Saül Gordillo

Ahir va ser un dia dedicat plenament a les noves tecnologies. Al matí vaig tenir l'oportunitat de presentar, com a regidor de comunicació de l'Ajuntament, la pàgina web de RàdioSeu, l'emissora municipal. Juntament amb la Marta Pujantell, directora de l'emissora, vam destacar l'important pas de modernització que suposa per a la ràdio la creació d'aquesta plana web que té, com a eina destacada, la possibilitat d'escoltar la progració, en directe i en diferit, per internet. Aquest fet ens obre al món, però sobretot dóna resposta a la voluntat de la nostra emissora muncipal d'esdevenir un mitjà de comunicació de referència al Pirineu. La Seu sempre ha tingut una vocació de capitalitat pirinenca i la nostra ràdio ho exemplifica clarament, també amb aquesta aposta.

Al web també hi figuren les cares de tota la gent que actualment fa possible una programació diversa i de qualitat. Gent molt diferent de la Seu que col·labora amb nosaltres per fer que RàdioSeu sigui la ràdio de la Seu. Aprofito per agraïr a tothom aquesta tasca, com també la feina dels treballadors de l'emissora i de les persones que han participat en el procés de modernització de RàdioSeu amb el nou web i també una nova imatge.

Al vespre vaig assistir a l'acte que Òmnium Cultural, RàdioSeu i l'Ajau van organitzar a la seu del Consell Comarcal dedicat als blocs. Els que hi vam ser vam tenir el privilegi d'escoltar tota una autoritat en la matèria, com és el Saül Gordillo. Sense cap mena de dubte, un dels blocaires més destacats del país. Les reflexions del Saül em portaven a pensar que encara hi ha molt camí per còrrer en aquest camp i que l'eina del bloc, pot suposar un nou terreny de contacte entre molta gent del Pirineu. Els blocs, que no ténen res a veure amb els ports de muntanya, ni les carreteres estretes, poden ser una bona eina per estructurar millor el nostre territori pirinenc.

A les Terres de l'Ebre ho han fet i ara mateix s'ha creat una comunitat blocaire força ampla que té com un dels seus principals valors haver generat una conversa global sobre el territori. El Pirineu també podria ser un territori 2.0, però algú hauria de passar-hi al davant. Voluntaris?