Barcelona-New York-Seattle

Sóc al vol DL1763 de New York a Seattle. Aquí dalt fa un dia esplèndid i m’adono que és la primera vegada que veig terra. Tot el dia ha fet mal temps. No tinc ni idea d’on som exactament ni de quina hora és. Avui vaig amb les 3 corones del rellotge. La família deu dormir (2 de la matinada de dilluns). A New York, des d’on m’he enlairat són les 8 del vespre de diumenge, i si tinc en compte l’hora de Seattle ara mateix, allà son les 5 de la tarda i si tot va bé, hi arribaré a les 8 del vespre.

M’he llevat a les 5 del matí d’avui diumenge i arribaré a les 10 del vespre (hora Seattle) havent volat quasi 15 hores en dos trajectes.

El vol BCN NY ha estat molt plàcid i la tripulació molt amable. Potser l’anècdota han estat les turbulències de bona part de l’aproximació al JFK i sobretot l’aterratge. El temps era fatal i l’aparell es movia de valent fins a tocar a terra. Els aplaudiments han estat dels històrics i la mini pizza d’espinacs ha fet de les seves al meu estómac.

Després d’un vol d’aquests ja quedes una mica baldat i com que portava son endarrerida he fet alguna becaina.

M’ha tocat seure al costat d’un emprenedor de Madrid que es dedica a fer sistemes de visió per ordenador, orientat a sistemes de seguretat. Hem estat parlant de com són de durs els inicis i com són tots tant iguals. Al final, ha sortit la política però, com sempre, el sentit comú acosta les posicions de manera sincera i clara. Hem parlat de la política que es porta a terme sobre els emprenedors, a Catalunya i a Madrid i hem coincidit absolutament. Hi ha més voluntat i façana que programes d’ajut concret i útils de veritat. En tot cas, sempre surt la manca d’experiència i coneixement real dels qui se’n ocupen. Un emprenedor, per naturalesa és algú que arrisca i, això, lliga poc amb l’administració.

Al JFK hi hem matat unes 4 hores, entre passar el Server d’immigració, la duana i esperar l’altre vol. Com que el cos ja s’ha acostumat a menjar fora d’hores ho hem arreglat amb una "hamburguer monster plus gib beer". Tot plegat m’ha semblat el sopar.

Ara estic escrivint quan som a mig trajecte fins a Seattle (WA) i m’estic mirant un paquet que diu Enjoy ! amb el que deu representar el berenar però, a mi, el cor no em diu d’encetar-lo.
Ja fa 3 hores que ens hem enlairat de NY i és ben clar, es veu perfectament el territori que sobrevolem. El meu esperit cerca la nit i es vol endormiscar. Volant cap a l’oest anem buscant el sol i allarguem el dia però el rellotge vital diu que tururut ! Ja ho sabeu.

Bé, el motiu del viatge és un Pont tecnològic organitzat per la cambra de comerç de Barcelona i Barcelona activa. Visitarem i ens entrevistarem amb moltes empreses, centres de recerca, universitats i agències vàries.

Demà esmerçarem el dia complet a Redmont, a la seu central de microsoft. Per a uns la meca i per altres el cau del Dimoni.

Per a mi, gent que respecto per tot el que han fet i per com ho han fet. Per algú que ha viscut els problemes de fer programari diferent per a cada marca d’ordinadors (que no servia per a altres) , el fet de que algú aconseguís “estandaritzar” d’alguna forma, i per elecció voluntària dels usuaris (no ho oblidem) el treballar amb un sistema (MS/DOS i després Windows), és un fet remarcable i que s’ha de reconèixer. Des d’aquell moment és quan realment es va popularitzar l’ús del PC. El Fals debat sobre la confrontació de micfrosoft amb el software lliure no te res a veure amb el respecte que mereix una empresa que ha fet bé moltes coses, i encara que n’hi hagi d’altres que no siguin tant reeixides.

Ara bé, a Seattle no només hi ha MS sinó que és una de les àrees amb més potencial. Aquí hi ha BOEING, per exemple, Aixa i infinitat de companyies especialitzades en biotecnologia. Aquí hi ha també un dels més importants centres mundials d’ investigació sobre el càncer.
Finalment, Seattle té una llegendària qualitat de vida. Un dels millors, sinó el millor dels Estats Units. Paisatge i oportunitats professionals ben combinats són un còctel perfecte. Natura en estat pur. Ara mateix, des de l’hotel, sóc davant d’un llac http://marriott.com/hotels/travel/seacd-courtyard-seattle-downtown-lake-union/

I això no serà tot. Dimarts al vesper volarem a Sant Francisco i dormirem ja a Palo Alto, al cor de Silicon Valley.

Un dissabte d'allò més complert

Ahir vaig anar a dormir a les dues, i avui a les 9 tots els membres de la llista ja estavem reunits. Team building i fotos. La veritat és que cada vegada que volem sortir a fer fotos plou.
Després hem acomiadat en Bis i més tard hem tingut l'acte amb els interventors. Quina il·lusió els fa a aquesta gent ser útils. És una feina que jo també he fet tants anys, que ho he vist sempre. N’hi ha molts que son gent gran, se senten útils i saben la importància que té el que fan. No se si els ho agraïm prou!!
A dos quarts de quatre ja ens hem trobat amb en Ramon Reixach a l’ajuntament i hem començat la passejada tertúlia. Avui hem anat veient edificis històrics amb personatges rellevants o fets remarcables. Hem acabat a les set i hem sigut una bona colla. De vegades, les coses que fas sense premeditar son les que millor surten.
Ah! però el final de tarda ha estat el millor, unes horetes repartint fulletons a la rambla i parlant amb la gent. Això sí que és fer campanya. La gent no se'n està ni un pel, no es tallen gens i em diuen tot el que pensen.

Assamblea emocionant

Avui he presentat la llista a la militància de la Federació.
Al local no hi cabia ni una agulla, i això que era divendres, plovia i part de la llista ja era coneguda perquè havia corregut pels mitjans.
Suposo que els tristos fets que s’han produït aquesta setmana han motivat també als militats a venir, encara que, al final sense cap voluntat premeditada. La gent ha estat summament carinyosa , fins i tot, ha aplaudit cada nom de la llista com si fossin els jugadors del barça quan surten al camp.
La cosa ha començat quan, de manera espontània, al comentar jo el perquè havia demanat a en Quim Fernandez que sigui el número dos, i en acabar d’explicar-ho, he dit allò de que: “En Quim, porta l’ajuntament al cap i CiU al cor”. La gent, repeteixo, ha estat molt emotiva i no ha parat d’aplaudir els meus comentaris, un per un, fins el número 30.
La veritat és que estic molt orgullós de tota la llista. Fem un bon equip. Humil, treballador i il·lusionat.

Ens ha deixat en Bis

Bis, no puc dir que ens coneguem en profunditat però sempre he tingut la sensació, parlant amb tu, que eres franc.
Per això sempre has tingut el meu respecte i la meva admiració.
Saps que jo també sóc dels que diuen el que pensen, i més d’una vegada t’he dit que ets un idealista. Per a mi, aquest és un dels motors que mouen vides i la teva n’ha estat un exemple.
Ja ens veurem !

La vitalitat de l'Eixam

L'Eixam és la colla de mainada del Grup i fem una sortida al mes per ensenyar-los camins i, sobretot, crear-los l'hàbit de muntanya, l'esperit de sacrifici i la possibilitat de divertir-se tota una colla sense necessitats de "maquinetes". M'ho passo d'allò més bé. A muntanya la canalla s'obra d'allò més i està alerta a tot el que se'ls explica. Busquen les històries i les llegendes. Anomenes les bruixes i ja els tens tots al voltant esperant saber-ne més. Estic segur que s'estimaran el País i la companyonia.

Avui hem fet una volta des d'Espinavell (veïnat de Molló). Si us hi podeu escapar, a l'octubre us recomano la Tria dels Mulats .

Deia que hem sortit d'Espinavell, hem pujat a Fabert i hem fet tota la volta fins a tornar a Molló passant pel Riberal, fondalada que com el seu nom indica és a la ribera del Ritort.

El dia acompanyava. Sol esplèndid i vistes de balcó des de Sant Antoni fins al massís del Canigó. El que teníem al davant tota la estona era el Costabona i les esquerdes de Rojà. La neu nova marcava perfectament les arestes i el cor ja m'hi portava. Espero que arribi l'estiu per anar-hi camí del Canigó.

A mig dia ja érem a casa i sant tornem-hi, que no ha estat res. Reprendre la feina i preparar per tornar a casa aquest mateix vespre. Demà he de preparar la setmana i prefereixo fer-ho des d'allà. Només em sap greu que tothom diu que a Vallter hi ha molt bona neu però per a mi, aquest any m'haurà passat en blanc (mai pitjor dit) i no m'hauré posat els esquís ni una sola vegada. Buf !

Ruta del nen de Llebro

A 2/4 de 9, més de 250 persones hem començat la ruta del "Nen de Llebro" (roca que segons d'on es mira aparenta una figura humana). Ho organitza l'Ajuntament de Vilallonga i cada vegada ho fan millor (indicacions, planell, descripció de ruta, esmorzar per a tothom, itinerari normal i afegit més llarg per qui s'hi ha vist amb cor, etc. Fins i tot l'Alcaldessa feia l'avituallament. En definitiva, molt bé. Així es fa afició a muntanya.

Bé, la veritat és que de la ruta s'ha enfilat de seguida dels 1060 als 1411 metres i des d'allà, érem al balcó perfecte per veure les muntanyes mudades de blanc: el Castell dels Moros, la Serralada de la Coma del Catllar amb el pic de les Borregues (jo encara en dic Pastuira), Bastiments, el Gra de Fajol, Cercle de Concrós i Costabona. Uns 12 km amb uns 700 metres de desnivell acumulat.

Caminar et permet fer una activitat de família i fer salut a l'abast de, pràcticament, tothom.

Recordeu el Grup de Muntanya per si voleu enganxar-vos. Un llibre imprescindible pels caminadors, el d'en Joan Vila, “Caminant per la Vall de Camprodon”.

I demà, sortida amb l'Eixam (nanos del Grup de Muntanya)

Com passa el temps !

Com totes, la Processó de Camprodon és un gran esdeveniment. Hi ha més de 600 persones participant-hi i molt públic.

Aquest any he fet de portador suplent. El pas de l'Oració porta 10 portadors i 2 suplents , a part dels soldats, els angelets i les llums. En total cap a 30 persones (la meitat de Mataró). Des de les vuit del vespre el Monestir bull de gent. A 3/4 de nou els Manaies es comencen a moure i tots els Passos sortim per enquadrar-nos a les escales i jardins del Monestir, des d'on sortirà la processó. La imatge és impressionant.

A quarts de deu es fa el silenci i arrenquem sota una nit serena i força freda (4º). Una hora i mitja després ja hem arribat al final (Església del Carme). He de felicitar a tota la organització, ja que aquest any ha estat especialment bé. I ara, escrivint, me'n adono que és el desè any en que hi participo. Com passa el temps !

En fi, a dormir que demà s'ha d'anar a caminar.

Semi-vacances

Escric des de Camprodon. Són tres quarts d'una i acabo d'arribar. No se si és "mono" o què, però ja estic connectat al correu. De fet, mentre arrencava el portàtil he enviat uns SMS encryptats als amics de la vall. Suposo que és la il·lusió de fer els meus primers dies de semi-descans en molt de temps.

Avui ha estat un dia tranquil, d'aquells per fer tota la feina endarrerida en que acabes fent mil coses que no havies previst. A la tarda hem tingut reunió de campanya, hem discutit totes les accions properes i la planificació del proper mes. No puc dir que se'ns giri més feina perquè com que ja en tenim tanta només podem mirar el futur amb il·lusió i anar fent sense posar-nos nerviosos. La gent està animada i em comprometen més i més. Ahir, sense anar més lluny, vam fer una nova reunió a casa de l'amic Vilar. Hi havia reunit 20 persones per fer una trobada i copsar les seves inquietuds i necessitats. No sé com ens ho fem però comencem a l'hora que comencem sempre acabem a quarts d'una. El temps passa volant i l'efectivitat el boca orella ja es nota. Estic content !

Després, he anat a veure la Desfilada dels Armats i a discutir amb en Pere els detalls del sopar amb gent jove de dijous. Tot plegat que, al final, hem sortit de casa tardíssim, però no hem trobat ningú a la carretera. Quan he parat a fer gas-oil he vist l'anunci de que aquesta setmana ja portàvem 56 morts en accidents de trànsit. CINQUANTA-SIS !!

Demà penso dormir fins que el cor em digui prou. A la nit toca Processó dels Sants Misteris, on, des de fa molts anys, surto amb l'Oració de l'Hort. És un pas que té de portadors a tota una gran família, on els mataronins son majoria. Demà us explicaré com ha anat.