Ens posem a treballar

Hi haurà tripartit ? Encara no se sap però ens ho imaginem tots ...

A hores d'ara no sembla que els perjudicats acabin d'adonar-se que una mica més i se'ls empassen del tot !

Què farà ara IC i ERC respecte a Can Fàbregas ? Continuaran amb la idea de tirar-ho a terra si l'informe (pagat per tots els mataronins) diu que no és possible el trasllat (com ja diu el sentit comú) ? o es quadraran i vindran a les tesis de CiU, que diem que s'han de comptabilitzar les dues coses integrant-les de forma intel·ligent ? I si és així ? per què no es van alinear al seu dia evitant el ridícul i la possible pèrdua de vots ? Per això dic que, si finalment el fan, el govern serà dèbil i difícilment durarà els 4 anys.

Nosaltres, com que amb set, de moment, no podem liderar i hem de deixar fer, esperem esdeveniments però no aturats.

Avui hem fet una roda de premsa on hem presentat dues propostes: el GOVERN A L'OMBRA i la proposta d'un grup de treball independent - sense polítics- que treballi en el CONTRACTE DE BONES PRÀCTIQUES POLÍTIQUES que hauria de permetre reciprocitat entre el polític i el ciutadà.

Aquest vespre ens hem reunit tota la candidatura, tot sopant, per acabar de perfilar les àrees de treball de cadascú encara que per a presentar-ho, esperarem a tenir clar com serà el futur govern i, a hores d'ara, sense descartar cap possibilitat.

Vergonyes

Els brètols ens han tornat a pintar el local electoral, per segona vegada en 15 dies.

Ja ens explicareu que en traieu. De moment, heu de saber que, gent que hauria de ser a casa amb la família, ha d’empescar-se-les per veure com ho treu.

Només us en puc donar les gràcies pel vostre bon cor, la vostra noblesa, i la vostra valentia. Ara bé, aneu en compte i reflexioneu una mica. Us adonareu que, així, no es va enlloc.

Mataró Ràdio juga brut. Cap comentari més, però crec, que Mataró Ràdio es mereix millors professionals, menys manipulació i una mica més de vergonya.

Dia de les eleccions

Després de la feina feta, la meva sensació és de pau.

Volia anar a votar a les 9 però m'han dit que cap periodista vindria. Per tant, ho he fet a les 10.
Després, amb en Pim Esperalba, hem voltat per tots els col·legis, durant tot el dia. Com que ens hem entretingut saludant a molta gent, al final, no hem arribat a tots.

Després de molts anys de veure'n, la sensació era de col·legis buits i de tristor. La baixíssima participació es palpava a l'ambient tal i com, al vespre, ha quedat reflectit. La participació ha estat d'un 46 i escaig per cent, és una vergonya per tots els polítics.

Per a mi, aquest és el missatge que n'hem d'extreure d'aquestes eleccions. La gent ens ha girat l'esquena i ho hem de saber llegir. Hauria de parlar dels nostres resultats, hem pujat després que des del 91 CiU havia anat perdent regidors a cada elecció i aquesta vegada ho hem capgirat i en tindrem un més que el 2003. Ara en serem 7. Però essent un bon resultat, no és el que jo volia i, per tant, em queda l'esperonament de tenir una bona plataforma pel 29 de maig del 2011.
Els nostres objectius eren d'arribar a una situació on el TPT no sumés i, per tant, obrir un escenari nou. Aquest fet no s'ha produït i, sense donar per feta la reedició, el que és clar és que està a les seves mans. Per tant, allò de que tots guanyen, res de res. Hem pujat però no hem aconseguit l'objectiu primer.
Ara bé, tornem a l'abstenció que és el que més em preocupa. EL MODEL ESTÀ EN CRISIS ! Diguem-ho clar.

La gent ens ha dit que "ja ens ho farem". Si no sabem llegir aquest missatge i canviar, de veritat, no ens en sortirem.

Ja fa temps que dic i escric que les llistes obertes, segones voltes, o altres mesures imaginatives, poden ajudar però també cal una regeneració exemplificant de la forma de fer política i en el llenguatge polític. No podem amagar l'ou. Els partits polítics passem moments difícils en quant al nombre d'efectius. CiU els ha passat i ens estem recuperant però encara no som el que havíem estat, ni el que podem i hem de ser. Necessitem l'ajut de tothom i un pas endavant per fer el canvi, que crec sincerament, milloraria molt Mataró i la qualitat de vida dels mataronins.

A partir d'ara, tenim molta feina en tots sentits.

També vull donar un missatge per a tots els que han confiat en CiU i han anat a les urnes: moltes gràcies. Us ben asseguro que tindreu un equip que no defallirà i que està il·lusionadíssim per començar a treballar. No us defraudarem i espero que sabrem aconseguir que, d'aquí a 4 anys, seran molts més els que ens faran confiança.

Pel que fa a l'equip que ha treballat en la campanya, no tinc paraules per dir-vos tot el que penso, però em coneixeu i sabeu que us porto al cor.

Intens final de campanya

Els tres darrers dies de campanya han estat molt intensos, de fet ho ha estat tota la campanya. El dimecres vam ser a Via Europa, Cirera i la Llàntia, amb un grapat de membres de la candidatura i el suport de militants i simpatitzants vam fer porta a porta i parlar amb la gent d’aquella zona.

La darrera roda de premsa, també dimecres, va ser per presentar la nostra proposta de Nou Teatre Monumental al lloc on ara hi ha el Velòdrom. Creiem que el lloc és immillorable. El Parc Central, la seva part antiga, és una excel·lent entrada, amb l’avinguda al Corregiment i l’avinguda del Velòdrom com a segons accessos i entrades de serveis, amb un nou aparcament a sota que complementaria de la plaça d’Espanya. Un teatre a l’alçada de la nostra ciutat i un nou velòdrom, funcional i modern, a la ciutat esportiva del Sorrall. A més també vam explicar la proposta d’un nou poliesportiu per substituir el Josep Mora, conservan els equipaments que el centre necessita.

Dijous i divendres, dos dies intensos de contacte amb les persones, una vegada fet el darrer debat a Televisió de Mataró, en que va quedar clar que el candidat socialista era un més, sense que els tres anys a l’alcaldia li aportessin res, segurament perquè el projecte socialista està esgotat. Dijous vam instal·lar la carpa a la plaça de les Tereses i divendres, tot el dia, a la plaça de Santa Anna.

Per acabar, una trobada oberta a tothom, però dedicada als que d’una manera o altra han col·laborat a la campanya. El cansament hi era, però la il·lusió el superava i encara teníem forces pels darrers cartells, per la tradicional “batalla” perquè el darrer cartell sigui el nostre. Moltes gràcies a tots!!

Ara només em resta demanar a tots que demà no us quedeu a casa, aneu a votar i si, com nosaltres, creieu que el govern està adormit, feu-nos confiança!
Ajudeu-nos a despertar Mataró !

El dissabte, dia de reflexió, estarem tots junts al voltant d'una fideuà que ens ajudarà a agafar forces per la feinada que ens espera el dia de les eleccions.

És dur

A les sis, l'església de Santa Maria d'Arenys de Mar era plena de gom a gom per acomiadar un patriota. Ho vaig dir ahir. Avui Synera està trista.

A les 8 però, la vida ha de continuar. No en tenia gens de ganes, però com es pot aturar tot ? Impossible.

Doncs anem-hi i fem-ho tant bé com puguem. En Pim ha estat bé com sempre, l'Artur magistral, i jo quan m'he enfilat a l'escenari m'he fet el ferm propòsit de fer un parèntesi, en un dia trist perquè, la vida, segurament ens posa aquests entrebancs per provar-nos realment.

Feia 100 dies des de la meva presentació a la Sala Cabanyes i avui ha estat absolutament diferent. M'hi he trobat còmode i he procurat que la gent sortís animada per anar a votar i anar a buscar vots. En definitiva, el programa ja està explicat i avui es tractava de fer trempar a la gent. Si hem de guanyar les eleccions, s'ha de fer perquè tothom ho vulgui. Les campanyes no les guanyem els que les fem, sinó que és la gent, si realment vol que una opció guanyi, si realment vol fer una alternativa, si realment vol un canvi, és la mateixa gent la que se'n ocupa amb el boca orella i animant a veïns i coneguts.

És ben senzill, només que tothom qui ens va fer confiança les darreres eleccions al Parlament, més algú que tingui ganes de canvi, ens votin, el canvi serà una realitat.Diumenge ho sabrem.

Amics que ens deixen

Ens ha deixat en Manel Calvo .

La malaltia se'ns l'ha emportat. En Manel, amb 52 anys, era un home ple de vitalitat i il·lusions, un pencaire. Un arenyenc compromès. Va estar en política però també va ser professor de la EUM i molt implicat en tots els afers comarcals. Permeteu-me que li reti el meu humil homenatge i acompanyi amb el meu condol a la seva família, amics i a tots els Arenyencs.

Rocio 2007

A les dotze hi havia missa rociera que, al final però, no s'ha fet. Es veu que el capellà de Maria Auxil·liadora l'havia de dir però se li ha allargat la feina a la parròquia (missa, comunions, bateigs) i ha arribat tant tard, que com que la gent anava marxant, a 3/4 de dues han decidit cantar unes oracions, la Salve Rociera i fer la ronda per les casetes. La veritat és que se'ls veia patir veient que el capellà no arribava i la gent aguantava aquell sol.

Llavors hem anat a passejar per totes les casetes. L'ambient és molt familiar i es nota que la gent ho viu. No costa gens sentir-te un més, i he d'agrair a totes les entitats lo bé que ens han tractat, i estic segur que són així amb tothom. És normal que estiguin orgullosos de la seva festa. Hi treballen de valent i ho senten. Quan canten la Salve Rociera és molt normal veure com l'emoció surt a flor de pell i les llàgrimes no són pas una anècdota.

A quarts de cinc, em pensava que ja no em quedava gana amb tant de picar i refrescar amb rebujitos però el plat rociero m'ha fet tornar la gana i he gaudit molt. Hem compartit taula a la caseta de la "Casa de Andalucía" amb el President de l'entitat, en Francisco Luque i la seva esposa la Isabel, sempre més pendent de tot el que passava que no pas de dinar. A la tarda totes les entitats han tret els seus quadres i han fet els millors espectacles. Son bons. Molt bons.

No me n' he adonat que són dos quarts de set i volia anar al futbol, a veure el darrer partit del Mataró a casa, amb el Gavà. Quan hi he arribat faltaven 5 minuts i guanyàvem per 3 a 1.

Un bon dia, d'aquells que et permeten desconnectar de la campanya que torna a partir de demà. Per cert, demà hi havia un debat més, el que es feia cada any a Freta però s'ha cancel·lat. Sembla ser que, jo, era l'únic candidat que havia confirmat presència. Aprofitarem per fer carrer. Dimarts tindrem el Míting central de la campanya, amb l'Artur Mas , a la Sala del Casal Aliança (c/Bonaire 25).

Places, Natació i Rocio

A les 8 del matí ja érem fent campanya a la Plaça de Cuba, al mercat, a les botigues de l'entorn, plç Tereses, Plaça Gran i tot l'entorn. Hem repartit uns 2000 fulletons. Aturada tècnica per dinar i a la tarda Carpa a la Plaça de Santa Anna. Abans d'anar-hi he anat a veure el Campionat de Catalunya de Natació al CNM .

Al vespre hem pujat al Rocío a sopar. Bon ambient, fresqueta i rebujitos. Res de política. Ens hi hem divertit i prou, encara que els organitzadors no tant. No es pot banalitzar gens un esdeveniment així. Hi ha una feinada de por i les diferents entitats anaven de cap: gent de les Juntes, gent ajudant, marits a la barra i les dones a la cuina (començant per les de molts presidents) . Felicitats a tots. A gairebé totes no hi cabia ni una agulla. He vist en Joyas, President de la Penya Al Andalús com patia per no poder encabir a tothom i com el fet es reproduïa a per tot.

N'hem marxat a les quarts de dues i amb ganes de tornar demà. Si us agrada el flamenc i les sevillanes, ho fan molt bé. Val la pena ! Hi ha art i sentiment.

Un detall ! Aquest any, en lloc de Cultura, ho ha portat l'IMPEM. Caram ! De moviment n'hi havia molt. No ho vull jutjar. Ja s'ho faran però em penso que el Regidor de cultura no ho ha paït gaire bé.