Política i Esport

POLÍTICA LOCAL

Avui hem tingut l'Assemblea ordinària de la Federació. Entre les trobades de cada partit (CDC i UDC) més les de la Federació anem escoltant la gent i copsant les seves vibracions respecte del resultats i de l'estratègia a seguir a partir d'ara.

De novetats locals poques. Vaja, una notícia sobre IC i poca cosa més. A per tot s'estan movent coses i intueixo que, a Mataró, les coses tampoc han de ser fàcils.

La voluntat de fer un tripartit hi és. Els 11 regidors dels socialistes els donen una majoria important i suposo que per IC i ERC és més fàcil agafar el que puguin que estar-se a l'oposició obligant al govern en minoria a pactar cada tema. Sens dubte, això sí que seria enriquidor per la vida política de la Ciutat però gens còmode per els socialistes. A ells els és més fàcil tancar un acord de govern que en realitat vulgui dir "vosaltres callats durant quatre anys que jo faré el que vulgui que per això en tinc més que vosaltres". Això és el que s'havia fet fins ara. A veure si algú n'aprèn i troba un altre manera de fer !

De moment, dissabte constitució i el més calent a l'aigüera. Hi haurà sorpresa ? No. Les situacions personals/professionals d'alguns pesen molt. Es digui el que es digui, és tant trist com això i no ho dic com a crítica personal cap a ningú sinó cap a les pròpies circumstàncies que envolten la política local que fan que, moltes vegades, algú s'hagi d'agafar a la "feina" de polític perquè a fora no hi ha res clar. Ni tant sols l'assegurança d'atur. Aquest tema també s'ha d'arreglar !

Buff ! Hi ha molta roba i molt poc sabó.


TODAVIA O MAI

Amb aquest títol, tenim un nou article d'en Jordi Pujol.

Encara no havia fet mai un post dirigint cap al web del President Pujol. Jo tinc per costum llegir-ne els articles que semblen interessar-me del seu butlletí. Pels que encara no coneixeu el Centre d'estudis , hi ha molt per llegir.


JAKUTSK

La Selecció Catalana de futbol sala a JAKUTSK. Per què ens ho fem tant difícil ? No passa res ! Fa uns anys, 521.249 signatures no van servir per a poder tirar endavant quelcom que seria un desllorigador important. Hem de resoldre el problema d'una vegada. Catalunya i la resta de l'Estat poden caminar juntes però ha de ser amb respecte mutu i començant per aquests detalls.

La societat ho admetria, si no fos perquè hi ha partits interessats a fer veure el que no és i a fer bandera de l'anti-cat per a desviar l'atenció i focalitzar sobre l'estómac allò que hauria de focalitzar-se sobre el cervell. Parlant la gent s'entén. Visceralment, mai !

No estic gens content d'haver de fer aquest post perquè m'entristeix veure on som. De tota manera, una mica més enllà sí que hem anat. I si no, recordeu el que es deia en una conferència de l’"adormit" Fòrum Cívic de Mataró sobre aquest tema.

Lesionat però, me'n surto

FESTA D'ANNIVERSARI

Això de tenir la cama quieta ja em comença a fer pujar la mosca al nas. I això que només som al 8è dia!

Sort que aquesta tarda hem celebrat una festa amb els amics del nano i m'ho he passat molt bé amb les seves coses.

Amb 12 anys tot es veu clar. Les seves il·lusions encara són força càndides (per alguns no tant) perquè no tenen malícia.

Gaudeixen de la companyia dels amics sense esperar res més que anar allargant l'hora per no separar-se.

Aquesta tarda en família, m'ha fet pensar que feia molts dies que no gaudia d'una tarda així de tranquil·la.

Quan entres en una campanya, sense adonar-te'n, tu mateix t'hi vas ficant i no veus el que deixes fins que ho retrobes.

STONER WINS EPIC CATALAN CONFRONTATION

Com que la Pili ja anava prou atabalada - jo no la podia ajudar- i en Marc ha anat al Circuit, m'he quedat sense diaris i he hagut de llegir per Internet i veure les curses per la tele.

.

Avui l'Stoner amb la Ducati ha estat millor que el Dottore i que en Dani. De tota manera sembla que la Honda va millor, però no prou com perquè ell tingui la confiança per superar la frenada d'en Rossi. Dani, estic segur que quan tinguis la moto ben adaptada estaràs al davant. No te la juguis més del compte ! La punta de la Ducati i la agilitat de la Yamaha són un pel superiors. Tingues paciència i te'n sortiràs. Cal que confiem amb tu i amb els "japos".

.

"EN DEFENSA PRÒPIA"

.
M'ha semblat un bon resum l'article d'en Sanchís "En defensa pròpia". Astúcia de l'aparell socialista en diria jo. Crec, senzillament, que ell era al lloc adequat en el moment adequat i no només per les eleccions generals, que el van portar al poder, sinó en el congrés socialista que el va anomenar.

EN JOAN VILA HI TOCA

.
L'amic Vila continua escrivint. Si no fos pel seu blog i l'skype no el podria seguir. Com que no puc anar a muntanya no podem gaudir de les llargues discussions amb en Toni eh ? La teva reflexió sobre les eleccions municipals. Fins aviat. Entre el teu blog i la webcam és ben bé com si t'estigués veient.

.

Aprofito pels que us agrada anar a muntanya enviar-vos al link al post que també tinc sobre aquest tema.

.
Ah ! el títol és per tothom menys per en Joan que, de vegades també és tant tossut com jo.

El discurs

Avui he procurat descansar la cama i veure si em baixava l'inflor però, al final, he passat moltes hores embastant el discurs de la propera setmana. El del Ple de constitució del nou Ajuntament. Al vespre, he sortit a sopar amb companys de feina. Hem tornat al Teppanyaki de Cerdanyola que, de tant en tant, també ens agrada molt. Realment, el seu nom és el SAPPORO.

Exemple de mala praxis política que genera desafecció: pensar que els ciutadans no ponderaríem la notícia d'un endarreriment més i, per tant, els polítics del ministeri creuen que és millor no dir-nos-ho fins passades les eleccions.

I que ningú pensi allò de que "això ho fan tots" perquè és el primer pas per generar més desafecció. Els que ho fan, siguin quins siguin, ho fan malament. Siguin els teus, els meus, o els altres.

Il·lusió pel futur

Aquesta tarda ens hem trobat a la sala dels lleons.

Els regidors del Grup actual, els "sortints" per entendre'ns, ens han passat l'alternativa a la nova llista.

Crec que amb la disponibilitat per continuar treballant que tenen els que surten i la il·lusió de tot el nou Grup, i no parlo només dels set regidors sinó de tots, farem una bona feina.

Tots estem d'acord en que estem davant d'una cursa de fons, on s'ha de treballar de forma constant i saber arribar a la gent, però que si es treballa, d'aquí a quatre anys, les nostres opcions seran reals.

CONTINUEM AMB CAN FÀBREGAS

Després m'he trobat amb dues persones de la Plataforma que ens havien demanat per reunir-nos.

M'ha sorprès el fet de que el que volien saber és quina seria la nostra posició. Tant poca credibilitat tenim els polítics ? Elles dues han seguit la campanya i saben la nostra posició des de fa mesos.

Sembla que volien saber si mantindríem la nostra posició. Accepto que no en devem tenir -de credibilitat- i, per tant, també serà una cosa que haurem d'aconseguir amb els anys treballant de forma honesta i clara.

SOPAR ÍNTIM

Avui m'he adonat que he pogut anar a sopar amb la Pili, tots sols.Feia molts dies que no en teníem la oportunitat.

He fet molt de gust la pre i la campanya però segurament no me'n he adonat prou de tot el que he sacrificat. Ho dono tot per bo i ningú m'ha retret res. Molt menys la família a qui li dec el recolzament anímic més important.

Per no caminar, hem anat al Sangiovese del carrer Sant Josep. Bé, com sempre. Endavant Pepi i Joan.

COMUNICAT MÈDIC

Com que el trauma em va dir que se m'inflaria i agafaria colors -la cama vull dir- doncs no me'n preocupo però sí que hi entén sí.

Procuro caminar poc però quan ho he de fer, sóc com un cuc que marxa arrossegant una cama.

Societat malalta

No he escrit res des de dissabte.

La veritat és que en el planol polític local, no hi ha hagut gaire més moviment, a part de les reunions de Partit i del rum rum del tpt-mat-2, que sembla que encara no acaba d'arrencar però que, a hores d'ara, ja sembla un fet.

Ho dic per les notícies que llegeixo i sento, però no pas per informació directa. Sembla que els socialistes tenen pressa per donar-ho per fet, però els altres encara han de pair i negociar.
De tota manera, que quedi clar que a nosaltres, no ens han pas trucat (els socialistes vull dir). Deu ser perquè no ens necessiten o perquè estan molt enfeinats !

En tot cas, si no he escrit és també perquè dissabte a la nit vaig tenir un ensurt amb la moto. Vaig sortir a sopar amb la Pili i, en tornar, quan arrencava la moto, no me'n vaig adonar que havia aparcat prop d'una pilona i, en arrencar, em va quedar la cama enganxada entre la moto i la pilona. Deuria quedar a l'angle mort del carenat i no la vaig veure. No vaig avançar ni 30cm i vaig picar. Com que la moto pesa i s'ha d'arrencar una mica fort, el cop va ser prou dur com per fer-me un trencament fibrilar de bessons. Segons el traumatòleg, són 3 mesos per recuperar-me totalment.

Ara vaig coix i amb la cama inflada. Gairebé em fa vergonya explicar com m'ho vaig, fer però què hi farem. El que més em dol és que entre la precampanya i la campanya no vaig poder anar en moto ni a muntanya i ara, TAMPOC. Brrrrrrr !!!

M'he estat rumiant si ho escrivia, no pel cop sinó per l'episodi de després, a Urgències, a l'Hospital de Blanes. Vaig entrar-hi a les 2,23h i vaig sortir-ne a les 7,00. No me'n queixaré perquè se que la gent que hi treballa ho fan tant bé com poden, i em van atendre correctament o, com a mínim, sense que jo pugui jutjar-ho massa. Una hora, gel, una radiografia i a casa.

El tema és el que vaig veure a la sala d'urgències, des de les dues i escaig fins a les sis que em va tocar entrar a mi (primer et fan el triatge i després t'esperes a que et toqui). Allò semblava un hospital de campanya en plena guerra. Una bona part de la gent que hi va arribar, ho va fer amb cops, talls, cares trencades i altres contusions, totes provocades per baralles. I això no era el pitjor. Gent absolutament beguda, que no sabia el que es feia, molestant a la gent, caient per terra, vomitant sense adonar-se'n. A un d'ells, un noi el va haver de fer caure del banc perquè, dormint o inconscient, vomitava amb perill d'ofec. Al cap d'una estona, van sortir 6 o 7 infermeres per agafar-lo, aixecar-lo a plom i emportar-se'l cap dintre.

Segons van comentar, així és cada cap de setmana i molts dies.

Tenim una societat malalta. Quan divertir-se vol dir això, poder acabar amb un tall a la cara perquè t'hi han trencat un got pel cap, és que hem perdut el nord.

El serveis d'urgències no estan per això. Jo, abans d'anar-hi, ja em vaig arribar a sentir culpable per haver tingut un accident i haver de "molestar" als metges. Aquella gent, continuaven la gresca allà mateix com si no passés res. Com si aquest servei no tingués un cost i com si no veiessin que hi havia pares i mares, amb nens petits que esperaven plorant i també fent cua. Tots hem estat joves i n'hem fet alguna però cada vegada és pitjor.

Això s'ha d'aturar !

Potser conduir begut no està permès però, potser que et portin a Urgències begut potser tampoc hauria de passar sense pena. Com a mínim a pagar les despeses que s'ocasiona. Per què no ?

DISCURS DEL FUNDADOR D'APPLE
I per no deixar-ho aquí, us deixo un vídeo que m'ha semblat de molt d'interès. Sobretot pels joves. És un discurs de l'Steve Jobs a la Universitat d'Standford.

PAU CASALS A LA ONU.
Aquests dies, també, m'ha vingut a mans el link al discurs de Pau Casals a la seu de l'ONU a l'any 71.

GRAUPERA JONES

Veig que les eleccions ja s’han cobrat la primera víctima. En Jaume Graupera plega. Òbviament respecto la seva decisió però, encara, no sé com interpretar-la: és la primera passa abans que ICV decideixi no entrar en un tpt-Mataró-2 ? o és precisament a l’inrevés ? Ja es veurà ! En definitiva, com Davy Jones a Piratas del Caribe 3.ens deixa (figuradament clar !). Dic això perquè, ahir al vespre, vaig anar al cinema amb el meu fill petit i vaig lligar caps. Davy Jones ens deixa però l’Holandès errant continuarà navegant. Segur que hi haurà una quarta ! Es veu a venir. La vaig trobar distreta tot i que un pel llarga. Per cert, espectacular la Keira.

.

A la tarda he visitat les dues Mesquites de Mataró, que avui estaven de portes obertes. Hi he trobat a la Maria Rosa Cuscó a qui ja he felicitat pel seu article. Cal tenir-lo en compte.

Crec que aquestes eleccions no podran passar, de cap manera, com unes eleccions normals. Tots hem de canviar. Jo ja hi estic treballant.

I canviant de terç, aquí us deixo també unes fotos de fira. Quan tens canalla ja se sap, toca anar a la fira i com cada any, els de La Guita, millor dit, l’Antonio, el Gerent de ANMA i els de la Casa de Andalusia ens conviden a la festa del “descorche”. Una bona estona on només has d’estar atent a no “descorchar” massa !! .

Ens posem a treballar

Hi haurà tripartit ? Encara no se sap però ens ho imaginem tots ...

A hores d'ara no sembla que els perjudicats acabin d'adonar-se que una mica més i se'ls empassen del tot !

.

Què farà ara IC i ERC respecte a Can Fàbregas ? Continuaran amb la idea de tirar-ho a terra si l'informe (pagat per tots els mataronins) diu que no és possible el trasllat (com ja diu el sentit comú) ? o es quadraran i vindran a les tesis de CiU, que diem que s'han de comptabilitzar les dues coses integrant-les de forma intel·ligent ? I si és així ? per què no es van alinear al seu dia evitant el ridícul i la possible pèrdua de vots ? Per això dic que, si finalment el fan, el govern serà dèbil i difícilment durarà els 4 anys.

.

Nosaltres, com que amb set, de moment, no podem liderar i hem de deixar fer, esperem esdeveniments però no aturats.

.

Avui hem fet una roda de premsa on hem presentat dues propostes: el GOVERN A L'OMBRA i la proposta d'un grup de treball independent - sense polítics- que treballi en el CONTRACTE DE BONES PRÀCTIQUES POLÍTIQUES que hauria de permetre reciprocitat entre el polític i el ciutadà.

.

Aquest vespre ens hem reunit tota la candidatura, tot sopant, per acabar de perfilar les àrees de treball de cadascú encara que per a presentar-ho, esperarem a tenir clar com serà el futur govern i, a hores d'ara, sense descartar cap possibilitat.

Vergonyes

Els brètols ens han tornat a pintar el local electoral, per segona vegada en 15 dies.

Ja ens explicareu que en traieu. De moment, heu de saber que, gent que hauria de ser a casa amb la família, ha d’empescar-se-les per veure com ho treu.

Només us en puc donar les gràcies pel vostre bon cor, la vostra noblesa, i la vostra valentia. Ara bé, aneu en compte i reflexioneu una mica. Us adonareu que, així, no es va enlloc.

Mataró Ràdio juga brut. Cap comentari més, però crec, que Mataró Ràdio es mereix millors professionals, menys manipulació i una mica més de vergonya.