EL TEMPS

Als nostres lectors

Àlex Milian

El diari escocès The Scotsman anunciava la setmana passada que els mitjans de comunicació d’arreu del món giraven els seus ulls cap a Escòcia, amb motiu de les eleccions que celebren aquest dijous, 3 de maig. El reportatge de The Scotsman citava, primer de tot, el corresponsal d’EL TEMPS a Londres, Victorià Jiménez, que explicava l’interès del nostre país en el cas escocès. Certament, l’evolució de l’Scottish National Party ens havia empès a fer una portada de “La via escocesa” cap a la independència. Però, finalment, la tossuderia del Govern valencià a tancar TV3 i la reacció dels partits polítics i la societat civil valenciana per evitar-ho ens han empès a obrir amb un tema més proper. Un record històric: si la batalla d’Almansa va ser el 25 d’abril de 1707, l’Act of Union, per la qual Escòcia va acabar integrada al Regne Unit, fou l’1 de maig d’aquell 1707.

Editorial

El preu de la censura

Enmig d’un aiguat que feia feredat, un funcionari de la Generalitat Valenciana va intentar accedir al repetidor situat a la Carrasqueta (Xixona) per interrompre la reemissió de TV3 a les comarques més meridionals del País Valencià, tal com li havia ordenat l’administració autonòmica. Acció Cultural del País Valencià (ACPV), associació propietària de les instal·lacions, es va negar a obrir-les i, quan s’anava a procedir a esbotzar la porta, el funcionari s’hi va trobar amb una filera de polítics –entre ells, diputats al Congrés, a les Corts Valencianes i alcaldes– i socis d’ACPV que li barraven el pas. Sota una pluja de mil dimonis, representants de tots els partits valencians d’esquerra mostraven una pacífica resistència a l’absurditat de l’ordre.
És paradoxal que el Govern valencià estiga, per un costat, negociant amb la Generalitat de Catalunya la reciprocitat de les emissions de TV3 i Canal 9 en ambdós territoris i, per un altre costat, intente executar les seues amenaces de clausurar les emissions de Televisió de Catalunya. El Consell està realment interessat en la reciprocitat o només volia distraure l’atenció mentre tancava el repetidor, precisament un mes abans de les eleccions municipals i autonòmiques? Està pensant en el bé públic o en provocar el seu electorat més radicalment anticatalanista? És evident que el benestar comú dels valencians no es veuria afectat positivament per l’absència de TV3 de les seues pantalles. Probablement, el PP considera que hi ha un nombre de votants que es mobilitzaran al seu favor si el veuen actuar contra la Televisió de Catalunya i, per extensió, contra la lliure circulació d’idees, la llengua comuna, la llibertat d’expressió i el senderi. Però els populars es poden emportar una sorpresa.
És molt significatiu, per exemple, que tres jutges diferents hagen resolt de manera diferent una mateixa qüestió com és la sol·licitud de tancament del reemissor de Televisió de Catalunya. És sorprenent que un jutge d’Alacant done el vistiplau a la decisió de la Generalitat Valenciana de tancar el repetidor de la Carrasqueta (al terme municipal
de Xixona), quan, un dia abans, la titular del jutjat contenciós administratiu número 2 de València havia decidit prohibir el tancament del repetidor situat al Mondúver per considerar aquesta mesura “desproporcionada”. De la mateixa manera, molts votants valencians jutjaran “desproporcionat” aquest intent del PP de sotmetre la realitat i la llei a la seua voluntat partidista i es mobilitzaran en contra d’aquest baix nivell democràtic.
Per acabar-ho d’adobar, el PP ha fet una altra barroera demostració d’intransigència mirant de prohibir el passi de Ja en tenim prou, una pel·lícula que reuneix diversos curt­metratges més o menys crítics amb la seua política. La conseqüència d’aquest nou cas de censura serà la mobilització de més votants contra el PP.