EL TEMPS

Als nostres lectors

Àlex Milian

Les eleccions a la Generalitat Valenciana se presenten més ajustades que mai. Aquest cop les enquestes seran poc fiables perquè serà cabdal l'abstencionisme d'un o altre partit. Sembla que el PP espanyol, primer, i després el valencià -amb la censura a TV-3 i a la pel·lícula Ja en tenim prou, entre d'altres coses- han escalfat l'ambient més del que ells mateixos voldrien i seran pocs els votants d'esquerra que es queden a casa. Cal afegir que l'acord entre Esquerra Unida, el Bloc i els Verds per presentar-se plegats també traurà de casa molts electors que, en comicis anteriors, havien vist frustrades les seves aspiracions a veure la seua opció política -bé siga nacionalista o ecologista- representada a les Corts Valencianes. Tot plegat significarà un canvi d'època, sobretot si les formes del PP espanten vells votants seus.

Editorial

Ja n'hi ha prou

El menyspreu a la llengua, a la cultura i al territori ha estat la característica principal dels governs del PP a la Generalitat Valenciana des que hi van desembarcar el 1995. Les conseqüències han estat fatals per la cohesió de la societat valenciana però també ho acabaran sent per l'economia i els desenvolupament. Des d'un bon començament, el Govern d'Eduardo Zaplana va iniciar una guerra a la ciència i va mirar de manipular des dels llibres de text -el primer esgraó de la formació- fins la televisió que controlaven, Canal 9 -el mitjà més penetrant i horitzontal dels que disposa un Govern. Ara, Francisco Camps pretén posar la cirereta a aquest trist i macabre procés d'ofegar la llibertat d'expressió amb el tancament de les emissions de Televisió de Catalunya al "seu" territori.
Durant aquesta època de majories, primer relatives i després absolutes, el PP ha fet alguna cosa més que callar les veus crítiques, diferents o diverses: Ha trinxat el territori en un procés d'urbanització descontrolada, salvatge. Ho ha dit la Unió Europea però és evident i palpable per qualsevol que faci un trajecte pel litoral del país. El model Benidorm -concentrat i vertical- és gairebé sostenible al costat de les quilomètriques urbanitzacions de cases adossades amb jardí, i sovint piscina, que ocupen moltíssim espai i consumeixen encara més recursos. A sobre el PP pretenia que aquest creixement fora ilimitat -és a dir, que volia trencar qualsevol barrera natural possible- assegurant-se l'aigua potable. El transvasament de l'Ebre -falses excuses agrícoles a banda- haguera estat tan negatiu per al País Valencià -que haguera continuat exponencialment la urbanització- com per a les conques donants o el Delta de l'Ebre.
Cal veure encara si el mal no és irreversible i la urbanització que ja s'ha assolit és suportable -no diguem sostenible. Caldrà veure quins efectes econòmics té aquest model explotat durant els últims anys. Vivim un moment en què el turisme mundial està modificant els seus costums i fuig cada cop més de la massificació, els entorns naturals malmesos i la contaminació. Potser el model desenvolupat en les últimes dècades -i intensificat en els últims anys- condemnarà el nostre futur i el benestar econòmic aconseguit.
Per tant és necessari un canvi que rescate el país de la grisor cultural, social i garantesca l'economia valenciana del futur. Però sobretot és evident que el canvi hauria de ser un veritable capgirament de la situació: s'haurà de desterrar la manipulació informativa -que no és monopoli de la dreta-, s'haurà de comprometre seriosament amb la cultura del país i s'haurà d'aturar la desquiciada expansió del ciment i el totxo. Ja n'hi ha prou.