MUSEU DE LLEIDA, COL·LECCIÓ DE LLEIDA

La consellera de Cultura, Caterina Mieras, ha fet públic avui el dictàmen de la Generalitat sobre el futur del Museu Diocesà de Lleida. Seguint el camí que fins ara s’ha recorregut des del Patronat, s’obre la porta parcialment a la possibilitat que obres del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal puguin ser exposades en territori aragonés. Continuar llegint : MUSEU DE LLEIDA, COL·LECCIÓ DE LLEIDA…

UN ÚNIC MUSEU DIOCESÀ DE LLEIDA

Publicat el 22 de març de 2006 al diari Bon Dia     Tenim la impressió que d’aquí pocs dies la Generalitat haurà de dir la seva darrera paraula respecte del conflicte que amenaça de trencar la unitat del Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, i com correspon als trams finals de qualsevol procés, els ànims es caldegen i s’exciten alguns malentesos. Vista l’actuació del Vaticà, partidari de desmembrar una col·lecció d’art en base a uns interessos encara no prou clars, el Departament de Cultura de la Generalitat intenta basar la seva decisió tenint present tots els punts de vista possibles, de cara a un acord polític que preservi la unitat del Museu i alhora eviti l’enfrontament amb els nostres veïns de la Franja.  Continuar llegint : UN ÚNIC MUSEU DIOCESÀ DE LLEIDA…

LES OBRES DE SALAMANCA O ELS PAPERS DEL DIOCESÀ?

Només faltava, en el cas del Museu Diocesà, el debat/taula rodona que avui mateix ha emès la televisió catalana. L’única i dubtosa utilitat que ha pogut tenir és incrementar la sensació de desgavell i de deriva, de confrontació territorial i de gran escenari de la confusió. Admet comparació el Museu Diocesà de Lleida amb els mal anomenats “Papers de Salamanca”? Cap ni una. I si comencem així, de ben segur acabarem malament. Continuar llegint : LES OBRES DE SALAMANCA O ELS PAPERS DEL DIOCESÀ?…

PER LA UNITAT DEL PATRIMONI HISTÒRIC I CULTURAL

Publicat el 24 de setembre de 2005 al diari Segre

Una nova decisió del Vaticà torna a posar en dubte la legítima unitat del Museu Diocesà i Comarcal de Lleida a causa del litigi obert, ara fa deu anys, amb la partició de la Diòcesi de Lleida atenent a raons que poc tenien a veure amb els històrics vincles que la Franja ha mantingut amb el Ponent català. Però aquella va ser una decisió interna des del punt de vista de l’administració del mapa territorial de l’església catòlica, tot i que va comportar la pèrdua del català dins l’àmbit religiós als pobles de la Franja. Ara, tinc els meus dubtes sobre la conveniència que l’església pugui decidir sobre el destí d’un fons artístic, patrimonial i cultural que conforma un museu de titularitat pública regit pel Dret Civil. Continuar llegint : PER LA UNITAT DEL PATRIMONI HISTÒRIC I CULTURAL…