Les innocentades del 2009

El 28 de desembre, dia dels Sants Innocents, és habitual que persones, colles i col·lectius diversos s'espaïn de valent fent bromes sòrdides o, fins i tot, bretolades. Fins fa uns anys, també era habitual que els mitjans de comunicació generalistes publiquessin notícies falses i/o divertides. Però la tradició s'ha anat perdent i, ara per ara, pràcticament només la premsa esportiva segueix amb la tradició: El Mundo Deportivo assegurava ahir que Núñez plantejava de tornar-se a presentar a les eleccions del FC Barcelona, mentre que l'Sport revelava que Fèlix Millet també estava bastint una candidatura pròpia.

El col·lectiu promogut per l'exconseller Joan Carretero, Reagrupament, també es va voler sumar ahir a aquesta tradició, assegurant que els expresidents Jordi Pujol i Pasqual Maragall s'havien reagrupat. El portal informatiu valencianisme.com també apuntava ahir que la televisiva Núria Roca seria candidata per a assolir l'alcaldia de València per la candidatura En Moviment, la plataforma ciutadana gestada a l'entorn d'Escola Valenciana.

Però l'entitat que realment ahir va donar la campanada va ser el Parc Natural del Delta de l'Ebre, que va difondre un comunicat informant que un ornitòleg italià havia localitzat a Central Park de Nova York un flamenc nascut i anellat al delta de l'Ebre l'any 2004. Van caure-hi de quatre grapes les agències ACN i Europa Press, i van seguir-los diaris de prestigi com El País (que ha desconnectat l'article), La Vanguardia i l'Avui, així com digitals com Vilaweb, La Malla i El Singular Digital.

Més enllà de l'anècdota, la innocentada realitzada pel Parc Natural del Delta suposa tot un toc d'atenció a les rutines periodístiques assumides per la majoria de mitjans del país. Com que va sortir per agències, cap d'ells no es va preocupar de contrastar-ho i, per tant, van acabar donant una notícia falsa.

L'audiència del Rei

Els mitjans oficialistes espanyols tornaven als quioscos aquest diumenge amb el suposat rècord d'audiència del discurs del rei a ETB, la televisió pública basca, que per primer cop en la història emetia el discurs nadalenc del monarca.

L'audiència del rei a ETB, amb el 24,4% de quota, va superar en 10 punts Televisió Espanyola, que també l'emetia. De fet a Euskadi l'emetia tothom: ETB, TVE, Telecinco, Antena 3, Cuatro, La Sexta y La 2. Des del govern proespanyolista de Patxi López s'ha volgut vendre l'audiència d'ETB com una senyal del canvi a Euskadi, i així s'han afanyat a difondre-ho tots els mitjans del règim.

La veritat, però, s'ha encarregat d'aportar-la el president del PNB, Iñigo Urkullu, quan ha recordat que l'any passat ETB també va ser líder d'audiència en la mateixa franja del dia 24, sense emetre el missatge del rei i acumulant 11 punts més de quota de pantalla, de manera que el 2008 ETB va assolir el 35% del share sense emetre les interminables divagacions del monarca.

El lideratge d'audiència d'aquesta nit de Nadal només demostra que els bascos volen veure ETB, i si emeten qualsevol cosa que no sigui el missatge del monarca, millor. En dades absolutes, només el 13,5% dels bascos va veure el discurs del monarca, mentre que a l'Estat espanyol aquest percentatge va augmentar fins a un minso 20% dels ciutadans. I això que l'emetia tothom.

Escamot tió

Tal i com ja és habitual els darrers anys, aquest Nadal una munió de Pares Noels ha envaït els Països Catalans i s'ha enfilat sense demanar permís als balcons de les nostres cases intentant destronar el Tió com a rei dels regals de Nadal.

Davant d'aquesta injustícia diversos municipis han organitzat les seves pròpies rebel·lions. Avui us n'expliquem un parell de casos.

A Binèfar s'ha organitzat l'Escamot Tió que s'ha proposat l''expulsió sense miraments d'un seguit de personatges intrusos a les nostres terres' despenjant aquest personatge panxut dels nostres carrers i recordant que si decidim seguir les tradicions nadalenques a Catalunya qui ve són 'els tres Reis Mags d'Orient' o el tió de Nadal.

L'Escamot, que envia una fotografia dels resultats de l'escaramussa i adverteixen que 'fins que el tió torni a les nostres llars, la revolta continua'.

Móra a TV3

Qui ens ho havia de dir que, ja després del 13-D i sense que hi hagi justificacions de noticiabilitat pel mig, de cop i volta aquest dimecres Carles Móra, alcalde d'Arenys de Munt i portaveu de la Coordinadora Nacional de les consultes apareixeria a TV3.

Després de les crítiques que ha rebut 'la nostra' tant per haver donat una cobertura esquifida com per haver sobredimensionat les consultes sobre la independència, va i ens sorprenen amb en Móra parlant sobre la independència i cantant 'El far west' a 'Buscant la Trinca'.

La màniga curta que l'alcalde vesteix en el vídeo delata que el vídeo havia estat enregistrat temps enrere i potser ha aconseguit quedar al marge de la polèmica, o bé és que era qüestió de compensar l'espanyolisme de Xavier Sardà que va participar en el show just a continuació?

Sigui com sigui, minut 13:50, gaudiu-ne!

Euskadi no vol partits de costellada

Un dels arguments que s'han aportat per entendre l'assistència relativa de l'afició al Camp Nou per veure el partit de la selecció catalana contra la selecció argentina és que l'independentisme comença a estar tip d'actes exclusivament simbòlics i demana valentia i acció contundent a favor de l'oficialitat de les seleccions més que anar a viure una festa tot gaudint d'un partit que si bé pot tenir interès esportiu no té validesa ni s'hi disputa cap títol.

En un article de Tribuna Catalana s'aporta un element que donaria suport a aquesta teoria, i és que els jugadors de la selecció de futbol d'Euskadi es neguen per segon any consecutiu a disputar el tradicional partit de Nadal si no hi ha un compromís de les autoritats per lluitar a favor del reconeixement internacional de la selecció basca.

Cantar l'himne

Una de les imatges que ha deixat el Catalunya-Argentina d'aquest dimarts és la dels jugadors de la nostra selecció, amb una convocatòria extraordinària i de primer nivell esportiu, de costat amb una de les grans seleccions mundials.

Deixant de banda la comparació a nivell futbolístic, el joc d'un i altre equip, i el resultat del partit, és desencoratjant veure com en un partit d'aquestes característiques la majoria dels jugadors argentins cantaven ben visiblement i vocalitzant el seu himne nacional. A les files catalanes, en canvi, tans sols alguns jugadors com Carles Puyol, Gerard Piqué o Oleguer Presas ho feien més discretament. I pel que fa als seleccionadors, tres quarts del mateix, Maradona va entonar l'himne argentí des de la graderia, i el flamant seleccionador català Johan Cruyff escoltava Els Segadors amb la boca tancada. 

En aquest sentit, ahir va guanyar Argentina.

Sang a canvi d'entrades

Finalment hi ha hagut una entrada acceptable al Camp Nou en el partit de la selecció catalana. Des de diumenge i fins al moment de partit les entrades han passat de 30.000 a 54.000, menys del que potser s'esperava però més que en partits anteriors. Deixant les explicacions polítiques de per què més o menys públic s'ha abocat en el partit, des de Madrid diaris com La Razón es fregaven les mans per sentenciar de mort abans d'hora el partit d'ahir. 'La selección catalana no engancha', afirmaven, destacant que ni tan sols el reclam d'una entrada gratis a tots els donants ha provocat 'grans cues de gent als hospitals, així com tampoc s'han col·lapsat les línies telefòniques' de programes radiofònics com 'El primer toc' de RAC1 o 'La Graderia' d'Ona FM, els quals també premiaven l'audiència amb tickets per a l'encontre. La idea que plana al text -i que palesen en el peu de foto que il·lustra l'article- és que els partits de la selecció nacional catalana tenen una alta càrrega política -que segons La Razón tampoc aconsegueix mobilitzar el públic-, tot i que nul interès esportiu.

Els jugadors catalans i argentins van demostrar ahir que el partit era d'alt interès esportiu, no de costellada, i el públic finalment també ha respost a la crida.

On són els arbres sostenibles?

Després de l'enrenou generat el Nadal passat sobre el cost dels arbres sostenibles que Imma Mayol va incorporar a la il·luminació nadalenca de la ciutat de Barcelona, aquest any no se n'ha sentit a parlar.

L'Ajuntament va intentar explicar l'enorme cost de 214.000 euros que tenia l'invent assegurant que la reutilització any rere any i l'estalvi energètic compensarien aquesta despesa desproporcionada. Un any després els arbres han passat desapercebuts, ofegats pels galets, la novetat d'aquestes festes. Quan ja estàvem a punt de pensar que l'Ajuntament no havia complert amb les seves promeses de reutilitzar els arbres, hem vist com Btv ha complert la seva feina i ha estat dels pocs mitjans que s'ha encarregat de dissipar qualsevol ombra de dubte.

Segons explica Btv, 'l'Ajuntament va assegurar que es reutilitzarien els anys següents i a hores d'ara ja hem pogut comprovar que així és'. Els arbres han passat d'estar a a la plaça d'Espanya; al passeig de Lluís Companys, a prop del parc de la Ciutadella; a l'avinguda de Pau Casals, davant de la plaça de Francesc Macià, al passeig de Fabra i Puig, als Jardinets de Gràcia i a l'avinguda de Francesc Cambó a ser a llocs indeterminats de les Corts, la Bonanova, Sant Andreu i Nou Barris. Els dos restants, que s’il·luminen amb el pedaleig d’unes bicicletes, s’instal·laran al Saló de la Infància.

Cal tenir en compte, però, que tan sols un any més tard de presentar-los a bombo i plateret, els arbres sostenibles han deixat de ser a llocs cèntrics i visibles per a les persones de fora de Barcelona que hi vinguin durant les festes, on seran l'any vinent?

Els toros, qüestió identitària

Amb l'arribada de la ILP antitaurina al Parlament de Catalunya algunes veus interessades han provat de circumscriure el debat sobre la conveniència de prohibir o no les corrides de toros a Catalunya a una qüestió nacional o identitària. El PSC, per exemple, ha insistit en què la tradició taurina no és impròpia de Catalunya i el diputat David Pérez va centrar bona part del seu discurs encès al Parlament en aquesta qüestió.

Una dada que pot aportar un punt de vista interessant al debat si alguns s'entesten en situar-lo en aquests termes és el fet que les curses de braus estan prohibides a les Illes Canàries des de l'any 1991, quan es van voler prohibir les baralles de galls molt esteses a les Canàries va semblar poc adient fer una excepció per una altra 'tradició' igual d'irrespectuosa amb els animals com són les corrides. En aquell cas algú va desautoritzar la decisió o va rebatre-la basant-se en qüestions identitàries o titllant-los de separatistes antiespanyols?

Els socialistes bascos, immersos en la tasca de 'normalitzar' Euskadi i retornar-lo al viarany de l'espanyolitat ja s'han afanyat a retirar l'anterior reglament impulsat pel PNB que, entre d'altres coses prohibia els menors de 16 anys a anar sols a les places, i en prepara un que garanteixi la continuïtat de les corrides de toros a Euskadi.

Potser l'obsessió per assegurar que el debat és una qüestió identitària i no animalista no és una acusació adreçada als prohibicionistes sinó més aviat un dels arguments dels protaurins.

Torró d'ERC, cava de RCat

Les festes nadalenques són una bona ocasió perquè velles amistats i familiars que estan barallats es reconciliïn. A nivell polític, aquest Nadal tots podem fer un acte a favor de la unitat de l'independentisme unint damunt la nostra taula ERC i Reagrupament, al mateix temps que complim amb les obligacions gastronòmiques típiques.

Tant ERC com Reagrupament han aprofitat les festes per guanyar uns calerons fent torrons i cava, respectivament, amb els seus colors. La secció local d'ERC a Xixona, com no podia ser d'altra manera, s'ha encarregat de fer el torró d'Esquerra amb denominació d'origen de Xixona i Alacant per ajudar a pagar una seu a Xixona per coordinar el sud dels Països Catalans.

Reagrupament ha optat per etiquetar el seu propi cava, amb xapa de RCat inclosa per fer les delícies dels col·leccionistes. Ja es pot adquirir el cava reagrupat a vuit euros l'ampolla. Sorprèn, però, que el cava 'per a la independència' de Carretero estigui fet a Sant Sadurní d'Anoia - Catalunya - Spain, tal i com es pot veure a l'etiqueta de l'ampolla, a la fotografia que Josep Sort ha penjat al seu blog.