L’europarlamentari Raimon Obiols, a través de l'Associació Nou Cicle, ha fet arribar a Tribuna Catalana el document "La qüestió del Partito Democratico", sobre el projecte de nou partit polític de centreesquerra europeu.
Entrevista concedida per l'expresident Pasqual Maragall a la revista L'Avenç, en què afirma: "El Zapatero federalista de Santillana ha deixat pas a un Zapatero felipista".
Conferència del director de VilaWeb, Vicent Partal, a l'acte "Per un acord TV3-Canal 9 amb plenes garanties. Per fer possible que totes les nostres televisions arriben a tots els Països Catalans" (17/04/2007).
Entrevista concedida al diari Gara, en què ETA afirma: "Si desapareixen els atacs, estem disposats a assumir compromisos ferms en un escenari sense violència"
Manifest presentat el 15 de març de 2007 contra la tercera hora de castellà i pel compliment integral del model d'escola catalana a l'Educació Infantil, Primària i Secundària.
Conferència de l'expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol el 15 de febrer, com a cloenda del cicle 'El catalanisme: moviment impulsor de Catalunya durant el segle XX'.
Text llegit per Ardanza i Garaikoetxea a la manifestació per l'arxivament de la causa penal contra el lehendakari Ibarretxe per haver-se reunit amb Batasuna.
Transcripció en brut de la interpel·lació sobre política lingüística que ha fet la diputada M. Mercè Roca (GP d’Esquerra) i que ha respost el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira
Nou manifest que la Plataforma pel Dret de Decidir va aprovar el 16 de desembre del 2006 en assemblea extraordinària i que suposa el full de ruta de l'entitat.
Document sobre l'acord entre PSM-Entesa Nacionalista i Alternativa EU-EV pel qual es constitueix una coalició electoral per les properes eleccions autonòmiques a Mallorca
Document que recull els 15 punts en els quals es basa l'acord entre el Bloc Nacionalista Valencià (BNV) i Esquerra Unida (EU) per presentar-se en coalició a les properes eleccions a les Corts Valencianes
11/05/2007 · Crònica de Madrid La dimissió forçada i fulminant del fins ara delegat de la Generalitat a Madrid, Raimon Martínez Fraile, per faltar al respecte a l’expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha posat de nou en evidència la manca d’interès dels darrers presidents del govern català per prestigiar mínimament aquesta delegació, una de les més importants que Catalunya té a l’exterior. Important no només per una qüestió simbòlica, política i de mercat. També per volum de treballadors i mitjans materials que té adscrits.
11/05/2007 · Crònica de Madrid La dimissió forçada i fulminant del fins ara delegat de la Generalitat a Madrid, Raimon Martínez Fraile, per faltar al respecte a l’expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha posat de nou en evidència la manca d’interès dels darrers presidents del govern català per prestigiar mínimament aquesta delegació, una de les més importants que Catalunya té a l’exterior. Important no només per una qüestió simbòlica, política i de mercat. També per volum de treballadors i mitjans materials que té adscrits.
La delegació de la Generalitat a Madrid, que va tenir en els seus orígens delegats del pes polític de Francesc Sanuy o Josep Gomis, no passa pel seu millor moment.
El president Pujol ja la va descuidar en el tram final del seu mandat enviant-hi un delegat de baix perfil polític com Francesc de Paula Caminal. Pasqual Maragall després de situar d’entrada en el càrrec a Manel Royes, exalcalde de Terrassa, va optar per un amic de la seva família, Santiago de Torres, per ser-ne el delegat. Montilla va triar, més tard, a Martínez Fraile, sens dubte un bon gestor que estava fent una bona feina fins ara en el front cultural i sobretot turístic (la seva especialitat), però que no va ser capaç de guardar les formes quan tocava. Va fer passar una valoració de partit i absolutament visceral, quan se li va preguntar per Maragall, per damunt del seu càrrec institucional.
Gomis va posar en marxa el centre cultural Blanquera, una llibreria que fa poc va canviar a un emplaçament més gran, cèntric i digne al carrer Alcalà sota la batuta de De Torres. Una nova llibreria que fins ara no havia aconseguit respondre a allò que hauria de ser. Al local és encara més fàcil trobar-hi llibres de Saramago o d’autors espanyols en llengua castellana que no pas novetats en català d’autors en altres llengües o catalans. Si fa no fa s’hi podia trobar el mateix que, amb més oferta i preus més competitius, es trobava creuant el carrer a la llibreria Antonio Machado, una de les més populars de Madrid vinculada al Círculo de Bellas Artes. Sovint, també, era difícil ser atès en català o trobar-hi publicacions en la nostra llengua. De Torres va optar per un model cultural elitista i espanyolitzant i unes relacions polítiques sectàries.
Martínez Fraile estava invertint aquesta tendència i havia donat carta lliure als responsables de la llibreria per posar una mica d’ordre i donar a Blanquerna un enfocament més profitós per la llengua i la cultura catalana.
Entre els diputats catalans a Madrid s’ha instal·lat aquesta setmana la certesa que la delegació necessita un nou rumb. El seu paper no ha de ser polític ni econòmic. Cap representant del govern o empresari necessita un delegat o delegada que li obri portes a la capital espanyola. Altra cosa és a Nova York, París o Buenos Aires. Qui sí que necessita que se la prestigiï i se li obrin portes a Madrid és la cultura catalana. D’aquí que es reclami no tant un home o dona d’aparell –tot i que triar-lo és cosa de Montilla i el PSC– sinó un perfil molt més cultural per promoure la identitat cultural pròpia de Catalunya i els seus creadors. O per aconseguir una escola catalana a Madrid, una reivindicació històrica de la nombrosa colònia catalana a la capital espanyola. El president Montilla és a temps de posar-s’hi.
11/05/2007 · Crònica d'Euskadi Amb les eleccions del 27 de maig l’esquerra abertzale recuperarà part del seu poder institucional a Euskadi i Navarra perdut el 2003 arran el procés d’il·legalització impulsat pel PP i el PSOE. No ho podrà fer amb les sigles que desitjava –Abertzale Sozialisten Batasuna– ni tampoc amb l’abast que pretenia.
11/05/2007 · Crònica d'Euskadi Amb les eleccions del 27 de maig l’esquerra abertzale recuperarà part del seu poder institucional a Euskadi i Navarra perdut el 2003 arran el procés d’il·legalització impulsat pel PP i el PSOE. No ho podrà fer amb les sigles que desitjava –Abertzale Sozialisten Batasuna– ni tampoc amb l’abast que pretenia.
L'anul·lació de 370 candidatures per part de la justícia espanyola, impedirà als independentistes accedir a nombrosos ajuntaments, entre ells els de Bilbao, Donosti i Vitòria –a les grans capitals sols poden presentar-se a Pamplona– quedaràn fora de les Diputacions Forals d’Àlaba, Guipúscoa i Biscaia, i tenen barrat també el pas al parlament navarrès, perquè en aquesta comunitat també se celebren comicis autonòmics.
El govern del PSOE, a través de la Fiscalia General i de l’Advocacia de l’Estat, ha seleccionat de manera arbitrària les llistes que s’havien d’impugnar i les que no, i el resultat són unes eleccions incompletes, que responen a un procés de pau també incomplet. La foto final no satisfà al cent per cent a cap dels protagonistes però cadascú es queda amb el plat que més li agrada del “menú”. ETA assegurava en la seva última entrevista que no es podia imaginar unes eleccions sense l’esquerra abertzale. “Unes eleccions no democràtiques suposaria apostar per allargar el conflicte” –deia– i “seria una decisió del Govern espanyol contra el procés.” Finalment, els independentistes estaran a les urnes, amb restriccions i limitacions importants, però s’hi poden presentar i el procés queda preservat en el seu estat actual: sota mínims. Fet que no impedeix a Batasuna denunciar el caràcter antidemocràtic de la Llei de Partits i deixar en evidència –una vegada més– a un poc agosarat Zapatero, qui presumeix ara d’haver il·legalitzat més llistes abertzales que el PP al 2003 (en concret 80 més).
Per als populars l’estratègia del PSOE de no impugnar totes les candidatures d’ANB i d’Abertzale Sozialistak ja els va bé, perquè poden vendre als espanyols que Zapatero continua fent cessions a “ETA-Batasuna” en unes eleccions locals que plantegen com unes primàries de les generals del 2008.
Però sens dubte el gran beneficiat de tota aquesta operació és el PNB. Josu Jon Imaz critica la Llei de Partits, però ajuda a l’Estat a aplicar-la a Euskadi. Els penebistes necessiten una esquerra abertzale a “mig gas”, que no pugui arribar a tots els ajuntaments i, sobretot, que quedi fora de les Diputacions de Biscaia i Guipúscoa, controlades des de fa anys pel PNB. Zapatero ha concedit aquests desitjos al seu fidel aliat Imaz. Queda pendent el futur de Navarra. La dreta d’UPN aspira a revalidar la majoria absoluta amb l’ajut dels seus escindits, CDN, com fins ara. Si no hi ha canvi polític en la comunitat foral, aquest territori es quedarà fora del procés quatre anys més. La presència d’ANB en el parlament de Pamplona hagués garantit el desallotjament de l’espanyolista Miguel Sanz de la presidència, però els càlculs de Zapatero s’han imposat i s’arrisca a que socialistes, Nafarroa Bai –coalició integrada per Aralar, PNB i Eusko Alkartasuna– i Esquerra Unida no sumin els escons suficients per provocar un tomb.
Superat l'examen de les urnes, el 28 de maig tocarà fer balanç de les victòries i de les derrotes dels uns i els altres, i veure en quin dels dos bàndols se situen les forces que han participat en l’accidentat procés de pau. Com sempre però, Zapatero tindrà a les seves mans decidir el grau d'oxigen que vol insuflar al procés basc per fer-lo sortir de la Unitat de Cures Intensives on es troba en aquests moments. Fins i tot el Rei d’Espanya es mostra molt més decidit que no pas els líders del PSOE i del PNB. Com en el cas irlandès, i sense entrar en comparacions, el monarca creu que “s’ha d’intentar” trobar una sortida dialogada. Quatre anys enrere, Batasuna ja va fer seva una altra sentència del Borbó: “Parlant la gent s’entén.”
10/05/2007 · Col·lectiu Joan Crexell L’acte d’Òmnium Cultural i els seus 800 assistents han començat a actuar com una taca d’oli que està removent la sensibilitat de les bases històriques i tradicionals del catalanisme, avui majoritàriament a CiU i ERC, i també a sectors de les noves generacions, cansats de la política i les maneres de fer de les elits polítiques del catalanisme i el sobiranisme. El missatge contundent dels dos discursos d’Isidor Marí i Jordi Porta, allunyats de la política de capelleta, de sector, de tendència, de pinyol, en què es mou el catalanisme, ha obert els ulls i la necessitat de vèncer els partidismes i els personalismes, i enfocar de nou allò que sempre ha fet forta Catalunya: la unitat i la solidaritat entre tots aquells que volem construir la nostra nació.
10/05/2007 · Col·lectiu Joan Crexell L’acte d’Òmnium Cultural i els seus 800 assistents han començat a actuar com una taca d’oli que està removent la sensibilitat de les bases històriques i tradicionals del catalanisme, avui majoritàriament a CiU i ERC, i també a sectors de les noves generacions, cansats de la política i les maneres de fer de les elits polítiques del catalanisme i el sobiranisme. El missatge contundent dels dos discursos d’Isidor Marí i Jordi Porta, allunyats de la política de capelleta, de sector, de tendència, de pinyol, en què es mou el catalanisme, ha obert els ulls i la necessitat de vèncer els partidismes i els personalismes, i enfocar de nou allò que sempre ha fet forta Catalunya: la unitat i la solidaritat entre tots aquells que volem construir la nostra nació.
L'acte d'Òmnium Cultural ha creat, doncs, nerviosisme, fins i tot certs sectors polítics hi ha volgut veure pessimisme. Però de cap de les maneres va ser aquest el missatge de la junta d'Òmnium Cultural. Tot el contrari. Enfront de la paret, enfront d'una classe política que es baralla i es divideix, es va demanar i es va exigir solidaritat catalana.
És possible la Solidaritat Catalana? Sí, si la societat civil i la classe política assoleixen, com van demanar els parlaments d'Òmnium, que tots plegats hem comès molts errors i que cal una renovació d'estratègies i, possiblement també, de classe dirigent. I, potser, un relleu intergeneracional per posar al front de la construcció nacional dones i homes que siguin capaços de vèncer el cansament i fer allò que no ha fet la nostra classe dirigent en general: córrer riscos, perquè els països, les nacions, que en algun moment de la seva història no arrisquen, poden arribar a desaparèixer.
Ara ens trobem en un moment històric en què els pobles madurs, quan veuen que s'han equivocat, han de rectificar. S'ha fet tot el possible per canviar Espanya, des del pujolisme i des del maragallisme. Ni l'una ni l'altra fórmula han fet canviar a una Espanya que no vol, no desitja ni té cap interès en canviar. Quan s'arriba a aquest punt, el que queda és el que espontàniament van expressar els centenars de patriotes que van omplir l'auditori Winterthur. Espontàniament, l'acte va acabar amb sincers crits d'"Independència, independència!". I no eren, els que s'esgargamellaven d'aquesta manera, nois i noies de les joventuts d'algun partit nacionalista, sinó que eren centenars de persones de multitud d'extractes socials i generacionals que expressaven un malestar profund del conjunt de la societat catalana.
10/05/2007 Vicent Sanchis (València, 1961) és periodista. Dirigeix el diari Avui des de 1996, que compta amb una edició digital renovada des del dia de Sant Jordi. Ha estat redactor i director del setmanari EL TEMPS, director de la revista Setze -un suplement en català que produïa Cambio 16, i director del desaparegut diari barceloní El Observador de la Actualidad. També ha estat guionista i director de diversos programes televisius.
11/05/2007 · Barcelona El 23 d’abril, l’emissora iCat FM va celebrar el seu primer aniversari. També van celebrar-lo els tres canals addicionals de què l’emissora disposa a Internet: TotCat, iCat Jazz i MusiCatles. Durant tot aquest temps, TotCat s’ha consolidat com el preferit per l’audiència, just després del canal mare. Fa un any, quan Catalunya Cultura s’havia de reconvertir en iCat FM, un centenar de músics, sales de concerts i empreses musicals van reivindicar que es creés una ràdio musical pública dedicada a difondre la música catalana. La resposta de la CCRTV va ser negativa. Ara, un any després, es demostra que si hi ha una oferta de qualitat, la demanda respon a les expectatives.
11/05/2007 · Barcelona El 23 d’abril, l’emissora iCat FM va celebrar el seu primer aniversari. També van celebrar-lo els tres canals addicionals de què l’emissora disposa a Internet: TotCat, iCat Jazz i MusiCatles. Durant tot aquest temps, TotCat s’ha consolidat com el preferit per l’audiència, just després del canal mare. Fa un any, quan Catalunya Cultura s’havia de reconvertir en iCat FM, un centenar de músics, sales de concerts i empreses musicals van reivindicar que es creés una ràdio musical pública dedicada a difondre la música catalana. La resposta de la CCRTV va ser negativa. Ara, un any després, es demostra que si hi ha una oferta de qualitat, la demanda respon a les expectatives.
Segons dades de febrer, extrapolables al conjunt de l'any, el web TotCat va acumular 36.151 clics, superant els canals iCat Jazz (35.945 clics), MusiCatles (32.169) i iCat Vídeo (2.433). A principis de maig, Òmnium Cultural va organitzar la taula rodonaUna indústria cultural catalana: ens hem begut l'enteniment?, en què el director del Grup Enderrock, Lluís Gendrau, va apuntar que una ràdioformula que emetés música en català les 24 hores seria totalment viable, essent el canal TotCat una prova irrefutable, que, de passada, trenca el tòpic que la música catalana no té audiència i és una obligació que la Llei de Política Lingüística imposa sense sentit.
Al llarg del debat es va posar de manifest que Internet obre moltes portes a la cultura catalana, perquè posa en contacte els productors culturals amb els consumidors, eliminant la barrera dels intermediaris, moltes vegades hostils a la cultura catalana. En aquest sentit, la cultura catalana està prenent posicions a Internet i, amb noves iniciatives empresarials a la vista, la música del país cada cop està més a prop de disposar d'uns canals plenament normalitzats per tal de mostrar-se amb tot el seu esplendor, lluny de les multicultis 40 Principales, Cadena Dial i demés, que tan sols veuen la música en català com un peatge. Segons apunta Gendrau, més tard o més d'hora, fins i tot les ràdios dels cotxes podran sintonitzar els canals musicals d'Internet, moment en què la música produïda als Països Catalans podrà arribar, amb absoluta normalitat, a un públic que, actualment, està desatès.
11/05/2007 · Barcelona El tradicional seguidisme d'Iniciativa respecte el PSOE pot passar factura a la formació ecosocialista al llarg del proper cicle electoral. Si el cas Núria Pòrtulas està generant molt de malestar en les agrupacions gironines, el suport incondicional a la Llei de la Memòria Històrica de Zapatero -en què les injustes causes polítiques del franquisme, amb tribunals militars i processos sense cap garantia, no seran anul·lades- tampoc no acaba de fer el pes al votant tradicional de la formació verda.
11/05/2007 · Barcelona El tradicional seguidisme d'Iniciativa respecte el PSOE pot passar factura a la formació ecosocialista al llarg del proper cicle electoral. Si el cas Núria Pòrtulas està generant molt de malestar en les agrupacions gironines, el suport incondicional a la Llei de la Memòria Històrica de Zapatero -en què les injustes causes polítiques del franquisme, amb tribunals militars i processos sense cap garantia, no seran anul·lades- tampoc no acaba de fer el pes al votant tradicional de la formació verda.
Segons El Punt, cap representant d'ICV va dignar-se a fer acte de presència, dijous, al lliurament dels premis Dignitat 2006. Ni Dolors Camats ni Joan Saura van voler ser presents a un acte en què, tal com preveien, es va qualificar la llei de "burla", "humiliació", "escarni" i "indignitat".
L'acte La Nit de la Memòria Històrica, organitzat per la Comissió de la Dignitat, va convertir-se en un clam unànime contra el pacte entre el PSOE i IU-ICV de declarar "il·legítims" els tribunals del règim franquista i "injustes" les seves condemnes. Els assistents a l'acte, entre ells la supervivent del camp d'extermini de Ravensbrück Neus Català, van reclamar: "Volem l'anul·lació d'ofici de les sentències dels consells de guerra de la dictadura". Empar Salvador, una altra de les guardonades, presidenta del Fòrum per la Memòria del País Valencià, va reivindicar, plorant: "A l'Estat espanyol no només s'ha de poder jutjar Pinochet".
Els dirigents ecosocialistes hauran d'explicar molt bé al seu electorat el per què de la submissió d'IU-ICV a la pressió de la dreta franquista espanyola, que provocarà que la llei, si s'acaba aprovant, es converteixi en una llei de punt final que no està a l'alçada de les expectatives de la gran majoria de represaliats pel franquisme.
11/05/2007 · Barcelona El tripartit barceloní conserva la majoria absoluta a l'ajuntament, segons l'enquesta que el CIS ha fet pública aquest divendres. Tant Esquerra com Iniciativa passarien de cinc a sis regidors, mentre que el PSC de Jordi Hereu en perdria un, passant de 15 a 14 i CiU mantindria els 9 que té ara, amb la possibilitat de guanyar-ne un. Segons l'enquesta, Al País Valencià, el PP afiançaria la majoria absoluta, però baixant del 47,90% de suport obtingut el 2003 a un possible 49,80% i 53 diputats. A les Illes, en canvi, els populars passarien de 30 a 27 diputats, motiu pel qual no tindrien assegurada la majoria.
11/05/2007 · Barcelona El tripartit barceloní conserva la majoria absoluta a l'ajuntament, segons l'enquesta que el CIS ha fet pública aquest divendres. Tant Esquerra com Iniciativa passarien de cinc a sis regidors, mentre que el PSC de Jordi Hereu en perdria un, passant de 15 a 14 i CiU mantindria els 9 que té ara, amb la possibilitat de guanyar-ne un. Segons l'enquesta, Al País Valencià, el PP afiançaria la majoria absoluta, però baixant del 47,90% de suport obtingut el 2003 a un possible 49,80% i 53 diputats. A les Illes, en canvi, els populars passarien de 30 a 27 diputats, motiu pel qual no tindrien assegurada la majoria.
A Barcelona ciutat, el possible augment d'ERC i ICV i CiU aniria en detriment del PSC i el PP, que en podrien perdre un, mentre que Ciutadans es quedaria amb un 2'7% del percentatge de vot i es quedarà fora del consistori.
En aplicació del nou Estatut valencià, enguany hi haurà 10 escons més en joc a les Corts. Amb aquest canvi de barem, el PP augmentarà el seu grup parlamentari amb 5 diputats, passant dels 48 actuals a 53. El PSPV passaria de 35 a 38, amb una estabilització de la confiança electoral al voltant del 36%, tant fa quatre anys com ara (36,52% el 2003, 36,00% ara). La suma d'EU+Bloc de fa quatre anys va acumular l'11,31% del suport electoral (6,45% EU i 4,77% el Bloc). Enguany, però, el CIS pronostica que la unió dels dos partits, sota la marca Compromís pel País Valencià, tan sols sumaria el 8,2% dels sufragis, traduïts en 8 escons. Els resultats del CIS, però, difereixen força de l’enquesta feta pública dijous per Antena 3/Onda Cero, que donava entre 50 i 52 escons al PP, 37-39 al PSOE i entre 9 i 11 al Compromís.
A les Illes, el PP perdria 3 diputats, passant de 30 a 27 i no té assegurada la majoria absoluta. El PSIB en guanyaria entre 3 i 4 respecte els 19 que tenia fins ara. La nova coalició, Bloc per Mallorca, aconseguiria 6 diputats, mentre que Unió Mallorquina conservaria els 3 que té actualment, el PSM sumaria un escó i Esquerra Unida oscillaria entre un diputat i la pèrdua de representació.
11/05/2007 · Barcelona Com en anteriors conteses electorals tribuna.cat no accepta publicitat electoral de cap opció política. El nostre diari digital, avui ja líder d'opinió, sols fa publicitat gratuïtament de totes les entitats de la societat civil que defensen la llengua, la cultura i la sobirania nacional.
11/05/2007 · Barcelona Com en anteriors conteses electorals tribuna.cat no accepta publicitat electoral de cap opció política. El nostre diari digital, avui ja líder d'opinió, sols fa publicitat gratuïtament de totes les entitats de la societat civil que defensen la llengua, la cultura i la sobirania nacional.
Tribuna.cat no és un periòdic digital informatiu, és una eina de sensibilització nacional, que informa, evidentment, però que fonamentalment construeix discurs nacional des de la complicitat i la coincidència amb totes les associacions i plataformes que coincideixen en la construcció nacional, com l'Opinió Catalana, Òmnium Cultural, Plataforma pel Dret a Decidir, Plataforma Sobirania i Progrés, Associació Catalana de Professionals (ACP), Fem-Cat, Plataforma per la Llengua, CAL, Obra Cultural Balear i Acció Cultural del País Valencià. Aquest és el nostre marc d'actuació, no el de les forces polítiques, que ja tenen una presència a vegades desproporcionada als mitjans de comunicació.
Evidentment, aquesta és la nostra opció com a associació sense finalitat de lucre que editem Tribuna Catalana, però respectem, evidentment, els altres companys de la premsa digital que vulguin inserir publicitat electoral política.
11/05/2007 · Barcelona La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació ha signat dos acords de col·laboració amb Microsoft, Orange i HTC per impulsar la llengua catalana entre els seus productes. D’una banda, Microsoft introduirà un reconeixedor d'escriptura en català a la Tablet PC, alhora que ofereix la possibilitat a tots els usuaris de descarregar-se gratuïtament les llibreries en català de Microsoft Office 2007 i del sistema operatiu Windows Vista, tal com ja va avançar Tribuna Catalana. Els fabricants d’ordinadors Hewlett Packard, Dell, Toshiba i Investrònica ja han anunciat que instal·laran de fàbrica el Windows Vista que inclogui l'opció en llengua catalana.
11/05/2007 · Barcelona La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació ha signat dos acords de col·laboració amb Microsoft, Orange i HTC per impulsar la llengua catalana entre els seus productes. D’una banda, Microsoft introduirà un reconeixedor d'escriptura en català a la Tablet PC, alhora que ofereix la possibilitat a tots els usuaris de descarregar-se gratuïtament les llibreries en català de Microsoft Office 2007 i del sistema operatiu Windows Vista, tal com ja va avançar Tribuna Catalana. Els fabricants d’ordinadors Hewlett Packard, Dell, Toshiba i Investrònica ja han anunciat que instal·laran de fàbrica el Windows Vista que inclogui l'opció en llengua catalana.
L'altre acord consisteix en la traducció al català del Windows Mobile 6.0 per un terminal mòbil d'HTC- un dels principals fabricants del món dels anomenats smartphones-, que oferirà l'operador Orange a partir de la tardor d'enguany. Aquest es converteix en el primer dispositiu mòbil del mercat amb el sistema operatiu Windows Mobile en català.
El secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch, i el secretari de Política Lingüística, Miquel Pueyo, coincideixen que, amb aquestes actuacions, "la nostra llengua se situa en el lloc que es mereix en el mercat de les tecnologies de la informació i la comunicació i, concretament, en l'àmbit del programari". Bosch celebra que Microsoft "se sumi a altres col·lectius i empreses que des de fa temps treballen a favor de la plena presència del català en el sector tecnològic". El secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació afirma que "les actuacions de la companyia informàtica a favor del català són una bona notícia, igual que el conveni de telefonia mòbil que es va signar, fa uns mesos, amb les operadores i alguns fabricants de terminals perquè impulsessin i incloguessin el català als seus terminals".
11/05/2007 · Barcelona Segons Enric Marín, la tesi de Pasqual Maragall que no calia un nou Estatut està provocant "dos tipus de reaccions en el camp del catalanisme". Així ho afirma en un article al diari El Punt, on exposa que, per una banda, "hi ha qui veu confirmada la idea que el nou Estatut era una demanda en part artificial" i que, la "recepta seria una reedició ampliada del «peix al cove» sense cap perspectiva sobiranista". Per altra banda, "hi ha qui pensa que en vista dels magres resultats obtinguts, cal abandonar tota concepció gradualista en el projecte polític sobiranista".
11/05/2007 · Barcelona Segons Enric Marín, la tesi de Pasqual Maragall que no calia un nou Estatut està provocant "dos tipus de reaccions en el camp del catalanisme". Així ho afirma en un article al diari El Punt, on exposa que, per una banda, "hi ha qui veu confirmada la idea que el nou Estatut era una demanda en part artificial" i que, la "recepta seria una reedició ampliada del «peix al cove» sense cap perspectiva sobiranista". Per altra banda, "hi ha qui pensa que en vista dels magres resultats obtinguts, cal abandonar tota concepció gradualista en el projecte polític sobiranista".
D'aquesta manera, afirma, "l'opinió pública oscil·la entre el conformisme" i "el voluntarisme independentista", i "els dos pols es retroalimenten". Però pensa que "la situació no està ni per derrotismes ni per voluntarismes". Creu que "hem intentat millorar l'autogovern tant com hem cregut necessari, i hem rebut tantes garrotades, que encara ens tremolen les cames". Però Enric Marín explica que "sense un horitzó de sobirania no tenim futur garantit". Per això, conclou l'article afirmant que "només hi ha una opció: aixecar-se, acumular forces, fixar la vista en els objectius nacionals i començar a caminar".
11/05/2007 · Barcelona El sociòleg Salvador Cardús considera que, a hores d’ara, és “una pèrdua de temps voler dir als espanyols com ha ser la seva Constitució” i que seria més pràctic “fer-ne una de pròpia”. Així ho afirma en un article al diari Avui, en el qual parla, entre altres coses, de l’acte organitzat per Òmnium Cultural amb el lema ‘Nosaltres decidim: dignitat nacional’, que qualifica de “francament brillant”
11/05/2007 · Barcelona El sociòleg Salvador Cardús considera que, a hores d’ara, és “una pèrdua de temps voler dir als espanyols com ha ser la seva Constitució” i que seria més pràctic “fer-ne una de pròpia”. Així ho afirma en un article al diari Avui, en el qual parla, entre altres coses, de l’acte organitzat per Òmnium Cultural amb el lema ‘Nosaltres decidim: dignitat nacional’, que qualifica de “francament brillant”
Cardús diu que “a més de l’interès de comprovar el coratge i honestedat dels diputats del PSC –els que tenia a la vista– de no aplaudir i fer cara de pal quan tot l’auditori s’ensorrava aclamant els pinyols patriòtics que invitaven a abandonar Espanya, els parlaments d’Isidor Marí i Jordi Porta van ser excel·lents”. Del discurs d’Isidor Marí, Cardús destaca “la denúncia de l’actual “sacrifici d’autoimmolació col·lectiva” que suposa seguir vivint de la fantasia que Espanya vulgui ser, algun dia, l’Estat dels catalans”. El discurs de Jordi Porta era, segons Cardús, “irrebatible” i afirma que “el signaria tot, menys cinc línies, però: les que feia servir per reclamar que, si no cabem a la Constitució, es canviï per acomodar-la a la voluntat del poble de Catalunya”. És aquí on Cardús aposta per elaborar una Constitució pròpia. I és que, segons afirma el sociòleg, “el nostre problema no el resol ni tan sols la “conllevancia”, que, si badem, aviat es convertirà en la nova gran estratègia política de consens parlamentari”.
Cardús també explica que “fa uns anys, un lector de Madrid, espanyol –valgui la redundància–, m’escrivia per dir-me que, si mai els catalans ens independitzàvem, ell que estimava tan Catalunya, se sentiria com si li arrenquessin un braç. Ve-t’ho aquí: per als espanyols, nacionalment parlant, només som un braç, que se l’estimen i el volen, però no som sencers. No som ni germans ni amics: ens volen d’apèndix”.
Cardús finalitza l’article afirmant que “ara com ara, no envejo tant que els escocesos hagin fet guanyadors els independentistes de l’SNP com el flegmàtic i radicalment democràtic menfotisme dels anglesos en considerar que, si els primers volen marxar, ja s’ho faran”. I és que, segons el sociòleg, “en el fons del fons del fons, el nostre problema nacional, com també va dir Jordi Porta, és de dèficit democràtic”.
11/05/2007 · Barcelona Puig i Cadafalch fou arquitecte, urbanista, historiador de l’art i polític. Com a arquitecte, després d’exercir d’arquitecte municipal a la seva vila nadiua (Mataró), es traslladà a Barcelona, on desenvolupà el gruix de la seva activitat. Segons Alexandre Cirici i Pellicer, la seva obra es pot dividir en tres períodes ben diferenciats:
11/05/2007 · Barcelona Puig i Cadafalch fou arquitecte, urbanista, historiador de l’art i polític. Com a arquitecte, després d’exercir d’arquitecte municipal a la seva vila nadiua (Mataró), es traslladà a Barcelona, on desenvolupà el gruix de la seva activitat. Segons Alexandre Cirici i Pellicer, la seva obra es pot dividir en tres períodes ben diferenciats:
- La primera època, l’època rosa (Modernisme), pren com a símbol la casa pairal aristocràtica catalana i cerca la inspiració en models nòrdics. A aquesta època pertanyen, la Casa Amatller (1900) (Pg. de Gràcia, 41), la Casa Macaya (1901) (Passeig de Sant Joan, 108), la casa Serra (1903) (Rambla de Catalunya, 126), que acull la Diputació de Barcelona, i sobretot la Casa de les Punxes o Casa Terrades (1905) (Av. Diagonal, 416-420). També és d’estil modernista la Fàbrica Casaramona (1911), que actualment acull el centre cultural "Caixa Fòrum" a Montjuïc.
- La segona època, l’època blanca (Idealisme racionalista) correspon més aviat als gustos de la nova elit burgesa, pràctica i ordenada. A aquesta època corresponen, la Casa Muntades i la Casa Company (1911) (Casanova, 203).
- La tercera època, l’època groga (Monumentalisme) es desenvolupa durant el període de l'Exposició Universal de Barcelona de 1929, de la qual fou el primer arquitecte. Es caracteritza pel monumentalisme, el color groc de les façanes i la imitació de l’arquitectura romana que es barreja amb el tipisme valencià i andalús donant com a resultat un preciosisme barroc.
Puig i Cadafalch, com a arquitecte i urbanista, va tenir una actuació decisiva en el disseny de l'espai firal per a l'Exposició d'Indústries Elèctriques l'any 1917 a Montjuïc. Va escriure importants assajos sobre historia de l’arquitectura com "L’arquitectura romànica a Catalunya" o "L’arquitectura gòtica civil a Catalunya".
Puig i Cadafalch també va fer construir les 4 columnes a Montjuïc, on s’haurien de restituir ara, perquè aquest és l’entorn urbanístic per al qual varen ser projectades.
10/05/2007 · Barcelona A les 00.00 de divendres, milers de candidats d’arreu dels Països Catalans –exceptuant Andorra i Catalunya Nord– clavaran el primer cartell electoral en què, oficialment, poden demanar el vot. El fum d’inauguracions en què la ciutadania s’ha vist immersa en els darrers mesos arriba al seu fi i, durant les properes dues setmanes, els candidats miraran d’esgarrapar tots els vots possibles per tal de fer-se amb la vara d’alcalde. Les alcaldies de les tres capitals del país poden patir canvis sonats. El PSC domina l’Ajuntament de Barcelona des de principis de la democràcia, formant una més que necessària coalició amb Esquerra i ICV. Els republicans i CiU, però, han deixat entreveure que, si sumen, poden arribar a un acord que estabilitzaria la balança de forces entre Generalitat i consistori. Tant València com Palma estan controlades pel PP de Rita Barberá i Catalnia Cirer, respectivament.
10/05/2007 · Barcelona A les 00.00 de divendres, milers de candidats d’arreu dels Països Catalans –exceptuant Andorra i Catalunya Nord– clavaran el primer cartell electoral en què, oficialment, poden demanar el vot. El fum d’inauguracions en què la ciutadania s’ha vist immersa en els darrers mesos arriba al seu fi i, durant les properes dues setmanes, els candidats miraran d’esgarrapar tots els vots possibles per tal de fer-se amb la vara d’alcalde. Les alcaldies de les tres capitals del país poden patir canvis sonats. El PSC domina l’Ajuntament de Barcelona des de principis de la democràcia, formant una més que necessària coalició amb Esquerra i ICV. Els republicans i CiU, però, han deixat entreveure que, si sumen, poden arribar a un acord que estabilitzaria la balança de forces entre Generalitat i consistori. Tant València com Palma estan controlades pel PP de Rita Barberá i Catalnia Cirer, respectivament.
La primera va camí de superar el rècord de permanència al càrrec de José María Porcioles a Barcelona, ja que l'oposició, amb 14 regidors, tindrà dificultats per superar els 19 actuals amb què compten els populars. Cirer, per la seva banda, haurà d'esmerçar esforços en revalidar els 15 regidors que li donen la majoria absoluta, tan sols un més que els que ara sumen PSIB, EU i PSM.
A banda dels grans municipis, la resta del país viurà uns 15 dies d'allò més intensos que acabaran per configurar un mapa que, molts, desitjarien amb molta menys blavor que el que mostra actualment.
Tribuna Catalana ha elaborat el mapa que il·lustra la notícia, confeccionat a partir de l'atorgament a cada comarca del color atribuït al partit votat majoritàriament a cada capital. El mapa, per tant, no recull el fet que, degut a pactes postelectorals, el consistori actual pugui estar regit per algun altre partit que el que els ciutadans van votar per majoria el maig de 2003.
09/05/2007 · Barcelona La maduresa i l’alçada d’un país i les seves institucions es poden mesurar pel tracte que donen, en les circumstàncies difícils, a aquella part del país que ha de resoldre les situacions difícils i lidiar amb la part fosca que tota societat té. En el cas de Catalunya però, ens trobem que no només hem de suportar les habituals i lògiques campanyes d’aquells que volen assimilar el país i per tant com a condició prèvia desprestigien i
09/05/2007 · Barcelona La maduresa i l’alçada d’un país i les seves institucions es poden mesurar pel tracte que donen, en les circumstàncies difícils, a aquella part del país que ha de resoldre les situacions difícils i lidiar amb la part fosca que tota societat té. En el cas de Catalunya però, ens trobem que no només hem de suportar les habituals i lògiques campanyes d’aquells que volen assimilar el país i per tant com a condició prèvia desprestigien i
escampen llard tant com poden, sinó que també ens trobem amb l’especial col•laboració de propis i aborígens. Aquest és el cas del cos de Mossos d’Esquadra, que està sent sotmès a un pinça de desgast mediàtic entre la lògica pressió espanyolista i la irresponsable actuació de catalans, periodistes i polítics, que des del pijoprogressisme qüestionen públicament les actuacions del cos.
En el cas de l’espanyolisme, la brunete mediàtica s’encarrega de posar de relleu qualsevol incident que tingui els Mossos de protagonista. Un exemple podria ser aquell del pis “okupat” al carrer Urgell de Barcelona, el propietari-resident del qual cridà els Mossos sense que aquests expulsessin els “okupes”. Quatre mesos després la justícia determina que als “okupes” se’ls cobrava lloguer i que el “show” mediàtic amb dobles pàgines a ABC, El Mundo, La Razón i altres diaris va estar convenientment assessorat per la mediàtica diputada popular Montserrat Nebrera. Dels Mossos en aquella ocasió es va dir de tot, injustificadament. Avui El Mundo insisteix fent pàgina sencera de que “Un juez de Barcelona imputa a cuatro mossos por robar 70 euros a un detenido”. Mai havia vist a la premsa que el robatori de 70 euros fos pàgina sencera. Es com el titular del mateix diari el passat divendres: “Un mosso mata a tiros a un enfermo mental al que iba a reducir”. En aquest cas ni menció de les característiques del malalt ni del fet que anava a agredir un sanitari amb un pic, es tracta de contrastar l’objectiu (reduïr un pobre malalt) amb el resultat (matar-lo a trets).
Malauradament aquesta tendència a considerar els mossos una policia incapaç o poc preparada rep la inestimable ajuda d’aquells que algun ingenu podria dir que són “els nostres”, fent bona la dita “al terra! que venen els meus!”. D’exemple podem posar l’entrevista a Joan Boada a “La Nit al Dia” de “La Nostra” on el Secretari General d’Interior, el responsable polític de la seguretat del país, es sotmet a un tercer grau de pacotilla sobre els detalls de l’incident. A aquest ritme el conseller haurà de comparèixer al Parlament per una estirada de bossa a una àvia, no rigueu, que la Terribas ja va preguntar al senyor Boada per una àvia perduda.
La pressió mediàtica sobre els mossos no és només conseqüència de la magnificació d’incidents que mai van ser objecte d’atenció quan els subjectes duien l’uniforme de la Policia Nacional o la Guardia Civil, amb aquests no tocava, també forma part d’un determinat discurs. Un discurs que ha trobat la seva darrera i màxima expressió en una sèrie d’articles publicats per Diari de Girona, mitjà des d’on s’ha arribat a demanar en algun moment “Que torni la Guàrdia Civil”.
10/05/2007 · Alfonso Eiré Cando xa poucos se lembran de como impediron que Fenosa se regaleguizase, o Ministerio de Industria prepara un decreto que, na práctica, deixaría a Galiza sen competencias na enerxía eólica e as empresas poderían pedirlle a concesión do parque eólico a Madrid sen pasar pola Xunta. Esta medida para baleirar de competencias á Comunidade Autónoma, a sesta potencia mundial no sector eólico, tería un subterfuxio técnico. Primaría por igual aos parques de máis de 50 megavatios que aos máis pequenos.
10/05/2007 · Alfonso Eiré Cando xa poucos se lembran de como impediron que Fenosa se regaleguizase, o Ministerio de Industria prepara un decreto que, na práctica, deixaría a Galiza sen competencias na enerxía eólica e as empresas poderían pedirlle a concesión do parque eólico a Madrid sen pasar pola Xunta. Esta medida para baleirar de competencias á Comunidade Autónoma, a sesta potencia mundial no sector eólico, tería un subterfuxio técnico. Primaría por igual aos parques de máis de 50 megavatios que aos máis pequenos.
Até de agora os parques eólicos de menos de 50 megavatios estaban englobados no Réxime especial de enerxías renovábeis, recibindo unha prima do 40% da enerxía que xeraban pola súa condición de recurso ecolóxico e un incentivo do 10% para acudir ao mercado diario.
Os grandes parques, pola contra, ao quedar adscritos ao réxime ordinario, só percibían unha subvención do 30%, sempre e cando o Ministerio e a Comunidade Autónoma lles outorgasen un ditame favorábel.
Na práctica, todas as empresas constituían parques pequenos, inferiores a 50 megavatios, para poder cobrar a prima do 50%. A maioría das veces, recorrían a denominar de distinto xeito ao mesmo parque, aínda que, na práctica, fose único, ao compartir subestacións transformadoras e liñas de alta tensión para o transporte da electricidade até a rede xeral.
A Xunta de Galiza é quen conta coas competencias exclusivas no réxime especial (parques de menos de 50 megavatios), o que fai que, na práctica Galiza, conte coas plenas competencias en enerxía eólica, pois todos os parques que se construían son inferior a eses 50 megavatios para poder recibir as axudas.
Agora o Goberno central pretende que todas as instalacións eólicas cobren a mesma prima, o 50%, sexan renovábeis (menores de 50 megavatios) ou ordinarios (maiores de 50 megavatios).
Ante esta nova situación, as empresas eólicas, sobre todo as grandes, poderán solicitar directamente no Ministerio de Industria a concesión de parques eólicos, sen ter que renunciar á prima.
Unha maneira tamén esta de que sexa o PSOE quen realice as concesións dos parques eólicos, agora en mans do BNG. Algo que incomodaba mesmo aos socialistas galegos que ollaban con preocupación o achegamento dos nacionalistas ao sector empresarial.
Endesa, a primeira que pasa da Xunta A primeira empresa que recorreu directamente ao Ministerio de Industria para solicitar parques eólicos na Galiza, sen ter en conta á Xunta, foi Endesa. A empresa que o goberno de Rodríguez Zapatero fixo todo o que puido para que quedase en mans de Acciona, solicitou seis novos parques, cunha capacidade de 562 megavatios, o que dobra a capacidade eólica que actualmente ten instalada esta empresa na Galiza.
Non é a primeira vez que o Goberno de Rodríguez Zapatero pretende quedarse coas competencias en enerxía eólica. Un anterior decreto pretendía o mesmo. Trataba de por en marcha un rexistro de potencia eólica estatal á marxe das comunidades. Con este decreto, o Goberno central tería, na práctica, a competencia de repartir os parques eólicos.
Formalmente non se trataba dunha retirada de competencias, pois as Comunidades Autónomas seguían sendo responsábeis das enerxías renovábeis, pero, na práctica, só poderían concederlle a licenza a aqueles proxectos que fosen dados de alta previamente no rexistro estatal, logo de depositar o 2% do investimento por parte do promotor do parque eólico.
Ese decreto non nato tamén pretendía primar as instalacións de parques eólicos onde máis se consuma. Variarían, deste xeito, as primas por comunidades, procurando as empresas, polo tanto, instalacións naquela dobremente vantaxosas: menor custe de distribución nas máis consumidoras e máis axudas. Galiza quedaría dobremente prexudicada, pois é excedentaria en produción e está lonxe dos grandes centros de consumo. Este decreto, logo de ser recorrido pola Consellaría de Industria, foi rexeitado polo CNE e polo Consello do Estado.
"Téntano todo para sacarlle as competencias ao BNG, o que non poden é levarlle a Galiza o vento, senón tamén o farían", a firma un empresario galego do sector. E Galiza ten o vento que a fai atractiva para os investimentos eólicos
Paralelamente, o Ministerio de Industria anuncia a súa intención de debuxar un mapa eólico mariño para permitir a instalación ao longo da costa de parques que producirían 3.000 megavatios.
Estes parques tamén quedarían fora das competencias autonómicas. Semella que o que se trata é de desviar o tema principal, o Estado quere facerse co control total da enerxía eólica. Galiza lidera o sector desde as súas orixes e aínda ten que repartir 2.300 quilovatios até o ano 2010.
O Estado tenta recortar a expansión eólica galega impedindo que se instalen os 6.500 megavatios que demanda a Xunta. Prima a autonomías como Extremadura, dándose a circunstancia de que unha das empresas que pretende parques eólicos na comunidade presidida polo socialista Rodríguez Ibarra, ten relación co seu amigo, o ex alcalde coruñés, Francisco Vázquez.
O BNG opoñerase “por todos os medios” ás medidas do Goberno central as que cualifica como “unha agresión moi forte". O PP tamén as critica, mentres que o PSOE, socio do BNG na Galiza as apoian por estar xa esas competencias “en mans do Estado”.
10/05/2007 · Barcelona El passat consell d’administració de la CCRTV va aprovar una fórmula que, teòricament, trenca el sistema de blocs electorals com a mínim en part. Malauradament, l’acord (que va registrar quatre vots en contra) és poca cosa més que un brindis al sol, ja que qualsevol partit el pot convertir en paper mullat si l’impugna davant la Junta Electoral. Ja va passar als anteriors comicis i res no fa pensar que CiU, que va emetre un vot contrari en el consell, ara no acudeixi a l’organisme regulador per tal d’imposar la dictadura dels blocs
10/05/2007 · Barcelona El passat consell d’administració de la CCRTV va aprovar una fórmula que, teòricament, trenca el sistema de blocs electorals com a mínim en part. Malauradament, l’acord (que va registrar quatre vots en contra) és poca cosa més que un brindis al sol, ja que qualsevol partit el pot convertir en paper mullat si l’impugna davant la Junta Electoral. Ja va passar als anteriors comicis i res no fa pensar que CiU, que va emetre un vot contrari en el consell, ara no acudeixi a l’organisme regulador per tal d’imposar la dictadura dels blocs
Evidentment, es tracta d’una opció legítima i disponible, però contravé el sentit expressat pels partits en el marc del Parlament, on tots coincideixen en la necessitat d’emprendre un procés que desgovernamentalitzi la radiotelevisió pública catalana. La futura i de moment embarrancada Llei de la Corporació busca precisament això, i la manca de consens entre govern i oposició se centra en aspectes relativament insubstancials, no pas en el fons de deixar que els mitjans públics estiguin governats des de criteris professionals i no polítics.
La vaga de firmes que presumiblement protagonitzaran els periodistes de TV3 i Catalunya Ràdio és la demostració palpable del mal ambient que creen uns blocs electorals absurds. Uns blocs que s’afegeixen a altres pràctiques no precisament democràtiques com ara servir el senyal ja realitzat en els mítings o prohibir les preguntes a les rodes de premsa.
10/05/2007 · Carles Toronjo i Manyé "Crearem un carnet, el TIC, amb el qual la gent podrà acreditar els seus coneixements en l'àmbit de la informàtica". Amb aquestes declaracions, el conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Puigcercós, anunciava fa pocs dies el projecte de creació per part del seu departament del Carnet TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació). Un carnet que permetrà acreditar, a tot aquell que l'hagi obtingut, el nivell de coneixements en el camp de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.
10/05/2007 · Carles Toronjo i Manyé "Crearem un carnet, el TIC, amb el qual la gent podrà acreditar els seus coneixements en l'àmbit de la informàtica". Amb aquestes declaracions, el conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Puigcercós, anunciava fa pocs dies el projecte de creació per part del seu departament del Carnet TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació). Un carnet que permetrà acreditar, a tot aquell que l'hagi obtingut, el nivell de coneixements en el camp de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.
L'origen d'aquest projecte es remunta a un acord de Govern pres a mitjans de la legislatura passada, el mes de juliol de l'any 2005. En base a aquest, una comissió d'experts es va constituir per tal de valorar la idoneïtat de la proposta i d'emetre un informe que, entre d'altres, detallés els avantatges, els inconvenients, com s'hauria de tirar endavant i si era recomanable la iniciativa. Transcorreguts gairebé 2 anys de la constitució de la comissió i amb l'aval que atorga l'estudi i l'anàlisi duts a terme per aquesta esmentada comissió, el conseller ha anunciat la voluntat del Govern d'implantar el Carnet TIC en un període de 2 anys, per tal que sigui una realitat a l'horitzó del 2009, a les acaballes de la legislatura.
El carnet, que serà expedit per la Generalitat, no tindrà caràcter obligatori i tothom que vulgui podrà treure-se'l per tal de legitimar els seus coneixements en el camp de les noves tecnologies. Aquest estarà dividit en 2 nivells de capacitació: l'inferior i el de coneixements avançats, que certificaran determinades habilitats relacionades amb el coneixement de conceptes bàsics i aplicacions concretes de la societat de la informació. Serà la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació qui lideri tot el procés; des de la definició del certificat fins a la implantació en els diferents àmbits de la societat, passant pels sistemes d’avaluació, entre d’altres. La fita rellevant que el Govern espera que s'assoleixi amb la seva implantació és que acompanyi al currículum i els certificats de llengües estrangeres quan un individu, a títol personal, presenti la seva candidatura per aconseguir una plaça en una empresa privada o a l'administració pública del nostre país.
En un món on les tecnologies de la informació i la comunicació són d'una importància cabdal en la majoria d'àmbits. És el cas, per exemple, del de l'empresa i la seva competitivitat, de la medicina i la millora en la rapidesa i l'exactitud del diagnòstic que pot suposar l'ús de les noves tecnologies, de la resolució de tràmits quotidians per a la ciutadania, etcètera, em sembla positiu un projecte d'aquest tipus. Sempre i quan, el rigor, la seriositat i la qualitat estiguin garantits en tot el procés d'elaboració i obtenció d'aquesta certificació. No vull posar-hi al damunt l'ombra del dubte, però, cal fer-ho acuradament per tal que tothom hi surti guanyant. Per una banda, l'empresariat, que s'assegurarà que tot aquell treballador que contracti i que el posseeixi, tindrà acreditats els coneixements informàtics d'acord al nivell de capacitació estipulat en el seu Carnet TIC. I per l'altra, tots aquells treballadors que sense aquest carnet, un cop aquest estigui ben implantat, vegin disminuïdes les seves opcions per tal d'ocupar una determinada plaça de feina, ja sigui a l'empresa pública o privada, maldaren per tal d'aconseguir-lo. Amb la qual cosa, quan una persona l'aconsegueixi serà sinònim d'haver pogut incrementar els seus coneixements en l'àmbit de les noves tecnologies de la informació i la comunicació i, conseqüentment, serà una eina que potenciarà i fomentarà l’eficàcia en la utilització de les TIC.
De moment, poca fressa ha provocat l'anunci que el Govern ha fet del Carnet TIC. Esperem i desitgem que la cosa, si més no continuï així, o, en els millors dels casos, aconsegueixi aglutinar el recolzament de totes les forces parlamentàries. Una iniciativa que s'esdevindrà positiva per a la ciutadania i, en definitiva, per al conjunt del país sense excepcions, atès que la seva implantació possibilitarà un increment en l’ús de les TIC i que la societat estigui millor cohesionada, digitalment parlant.
10/05/2007 · Badalona Xavier García Albiol El Violent cap de llista popular a Badalona i secretari d'Organització del partit, està fent mèrits per encapçalar el corrent més xenòfob del PP català. Amb el vídeo 7 minutos, proclama als quatre vents una Badalona "limpia y segura", relacionant la inseguretat, els pisos pastera i els problemes de convivència amb els immigrants. Tant SOS Racisme com tots els partits polítics de tradició democràtica han criticat la demagògia i el populisme de García Albiol, que Josep Piqué ha defensat a capa i espasa, com també va defensar les barbaritats que Paco Caja deixava anar al reportatge Ciudadanos de Segunda.
10/05/2007 · Badalona Xavier García Albiol El Violent cap de llista popular a Badalona i secretari d'Organització del partit, està fent mèrits per encapçalar el corrent més xenòfob del PP català. Amb el vídeo 7 minutos, proclama als quatre vents una Badalona "limpia y segura", relacionant la inseguretat, els pisos pastera i els problemes de convivència amb els immigrants. Tant SOS Racisme com tots els partits polítics de tradició democràtica han criticat la demagògia i el populisme de García Albiol, que Josep Piqué ha defensat a capa i espasa, com també va defensar les barbaritats que Paco Caja deixava anar al reportatge Ciudadanos de Segunda.
Albiol, nerviós i agressiu, amb aspiracions que van més enllà del consistori badaloní i un dels responsables de les polítiques de seguretat ciutadana del PP, ja ha protagonitzat d'altres incidents en el si de la política catalana. L'octubre de l'any passat va agredir un militant antifeixista a Martorell, va repetir l'escena a Badalona mateix, amb un grup de joves que duien una pancarta, i, a principis d'any, va demanar a la Diputació de Barcelona que fes el buit al setmanari El Triangle, en una exquisida mostra de com tracta el PP els mitjans que no li són afins.
Albiol, nerviós i agressiu, insinua que els nouvinguts són a l'arrel de tots els problemes que afecten Badalona. Amb un discurs proper al lepenisme més pur, Albiol assegura que, si arriba a l'alcaldia, i després de la neteja pertinent, la qualitat de vida de la ciutat augmentarà exponencialment. El mateix PSC afirma: "Albiol està a l'extrema dreta; a França seria un hooligan de Le Pen", mentre que SOS Racisme titlla el discurs d'Albiol d'"alarmista i xenòfob, d'una greu irresponsabilitat política perquè fomenta el racisme social i atempta contra la convivència i la cohesió social".
10/05/2007 · Tribuna Mallorca La primera edició d’El Mundo contra Mallorca, de Miquel Àngel Tortell, s’ha esgotat en tan sols tres setmanes i ja n'ha hagut de fer una segona edició. La bona acollida d'aquest llibre l'ha convertit en tot un best-seller local, el més venut el dia de Sant Jordi, que corre de boca en boca. La bona acollida per part del lector contrasta amb el poc ressò que se n'han fet els mitjans de comunicació convencionals que, a excepció del Grup Serra, n’han silenciat l'existència.
10/05/2007 · Tribuna Mallorca La primera edició d’El Mundo contra Mallorca, de Miquel Àngel Tortell, s’ha esgotat en tan sols tres setmanes i ja n'ha hagut de fer una segona edició. La bona acollida d'aquest llibre l'ha convertit en tot un best-seller local, el més venut el dia de Sant Jordi, que corre de boca en boca. La bona acollida per part del lector contrasta amb el poc ressò que se n'han fet els mitjans de comunicació convencionals que, a excepció del Grup Serra, n’han silenciat l'existència.
Per a l'autor, “la bona resposta de la gent cap a aquest llibre confirma que El Mundo ha ofès a moltíssima gent durant aquests quatre anys, que s'ha convertit en el diari del morbo i de l'orquestració de campanyes polítiques de desprestigi de tot el que no sigui el PP ultraliberal, ultradretà i espanyolista ranci”. "Ara la gent obri El Mundo amb esperit crític i ànima divertida" conclou l'autor.
09/05/2007 · Barcelona Òmnium Cultural, després de setmanes de silenci responsable, ahir va trencar el silenci en un acte que va reunir una part important de la societat civil catalana militant en el catalanisme i en el sobiranisme. Eren una munió de persones, moltes de les quals portaven sobre les seves espatlles anys i anys de lluita i reivindicació per la llengua, la cultura i el país. Eren persones una mica desencantades per les últimes actuacions de la nostra classe política i l’actitud que l’estat té vers la nostra nació i la manca de voluntat d’entendre la realitat nacional de Catalunya i els Països Catalans.
09/05/2007 · Barcelona Òmnium Cultural, després de setmanes de silenci responsable, ahir va trencar el silenci en un acte que va reunir una part important de la societat civil catalana militant en el catalanisme i en el sobiranisme. Eren una munió de persones, moltes de les quals portaven sobre les seves espatlles anys i anys de lluita i reivindicació per la llengua, la cultura i el país. Eren persones una mica desencantades per les últimes actuacions de la nostra classe política i l’actitud que l’estat té vers la nostra nació i la manca de voluntat d’entendre la realitat nacional de Catalunya i els Països Catalans.
L’acte fou auster. L’únic, potser, sobrer va ser l’excessiu exhibicionisme d’una part de la classe política que va assistir-hi. També fou lamentable el fet que n’hi va haver que cregueren convenient no assistir-hi, així com representacions poc serioses, com la de Caterina Mieras, com a màxim representant del PSC.
El president d’Òmnium i la seva junta de govern van passar d’exhibicionismes i protagonismes polítics i van fer un acte amb dues úniques intervencions, la d’Isidor Marí, un dels puntals ideològics de l’actual junta d’Òmnium Cultural, i la de Jordi Porta. Isidor Marí va fer una llarga intervenció, en la qual va disseccionar què ha passat en els últims anys amb la nostra construcció nacional, què ha passat amb les nostres relacions amb Espanya i què se’n pensa i com ha evolucionat la nostra realitat en el marc europeu. Isidor Marí va connectar, va fer reflexionar i va fer vibrar. Va fer pensar a tots aquells vells i joves militants del catalanisme i el nacionalisme presents a l’acte que encara hi ha possibilitats de futur per a la nostra nació. El seu discurs, contundent i seriós, va fer que per un espai de temps creguéssim que encara som a temps de redreçar i trobar nous camins d’emancipació nacional.
El president d’Òmnium Cultural, Jordi Porta, exposà amb el to pausat i seriós que el caracteritza la radiografia i el fil conductor del fracàs col·lectiu en l’elaboració del nou Estatut, la seva negociació i l’actual impàs amb el Tribunal Constitucional. El president Porta va anunciar que Òmnium no renuncia, juntament amb altres entitats de la societat civil, a reclamar la unitat de totes les forces polítiques catalanes davant la possible agressió a un Estatut que ja va sortir prou degradat dels pactes polítics, i va reclamar l’esperit i els continguts de l’Estatut del 30 de setembre.
Tant Isidor Marí com Jordi Porta van reconèixer el nostre dret a decidir i van reivindicar el nostre dret a la plena sobirania nacional. L’acte acabà amb una contundent interpretació de l’himne nacional de Catalunya, ‘Els Segadors’, i amb més de tres minuts dels assistents dempeus, al clam d’INDEPENDÈNCIA, INDEPENDÈNCIA!
Caldria que els poders fàctics de l’Estat i els seus informadors presents a l’acte transmetessin bé el missatge i no entressin en l’autocensura d’alguns mitjans de comunicació.
Pel seu interès, en la secció documents reproduïm íntegres les intervencions d’Isidor Marí i Jordi Porta.
09/05/2007 · Roger Buch, politòleg La majoria de catalans viuen en poblacions de més de 15.000 habitants on impera una lògica bastant semblant: els 5 principals partits no tenen problemes per presentar llistes electorals. Si bé tothom estarà pendent de les tendències de les capitals i sobretot de Barcelona, una gran batalla es lliura a la Catalunya interior i la segona àrea metropolitana. Vegem-ne alguns dels seus trets diferencials.
09/05/2007 · Roger Buch, politòleg La majoria de catalans viuen en poblacions de més de 15.000 habitants on impera una lògica bastant semblant: els 5 principals partits no tenen problemes per presentar llistes electorals. Si bé tothom estarà pendent de les tendències de les capitals i sobretot de Barcelona, una gran batalla es lliura a la Catalunya interior i la segona àrea metropolitana. Vegem-ne alguns dels seus trets diferencials.
L'augment del nombre de candidatures La primera batalla és la de poder presentar un nombre més elevat de candidatures. En aquestes eleccions municipals a Catalunya, el PP, ERC, PSC i ICV augmenten les llistes presentades als municipis catalans. El creixement de les candidatures dels tres partits d'esquerres és prou espectacular i provocarà que en molts municipis petits es passi de dues candidatures a tres o quatre. Però potser CiU podria sortir beneficiada d'aquesta fragmentació del vot d'esquerres en municipis mitjans, ja que la presentació de més candidatures podria dividir el vot progressista.
Paral·lelament, en els darrers anys hi hagut un descens continuat del nombre de regidors independents electes. També han anat a la baixa un tipus de candidatures independents d'esquerres que en algunes comarques es presentaven agrupades sota el paraigua d'una denominació genèrica. Ens estem referint a grups com Independents pel Progrés Municipal d'Osona (IPMO), a Progrés del Berguedà, Plataforma progressista de les comarques gironines o l'Agrupació d'Independents Progressistes i Nacionalistes (AIPN) a Ponent.
Tant el PSC com ERC han aconseguit en alguns casos que antics candidats de CiU de petits pobles es passessin a les seves llistes. Tot i les queixes de CiU, aquests candidats no deixen de fer el que estaven fent abans: apropar-se al partit que governa la Generalitat.
Les marques blanques de l'esquerra PSC , ERC i ICV des de 2003 patrocinen llistes independents en molts municipis. Els paguen la campanya a canvi que els seus vots comptin per al propi partit a les eleccions a Consells Comarcals i a les Diputacions. Així, tenim Acord Municipal (ERC), l'Entesa pel Progrés Municipal (ICV) i Progrés Municipal (PSC). De fet, algunes de les llistes que es presenten ara per AM, EPM o EM ja existien com a agrupacions d'electors i el que s'ha fet és integrar-les; altres s'han creat de nou. Hi ha doncs molts municipis on no apareix el nom del partit sinó només la sigla de la marca blanca junt amb el nom que prenen els independents en aquella població. Per exemple: Cellera Acció Municipal -AM; Espinelves un Poble-PM o Nou Maçanet-EPM.
CiU ha criticat als tres partits d'esquerres de no donar la cara i amagar quin partit està darrera d'unes sigles tan genèriques. Ha impugnat aquestes llistes perquè considera que no s'haurien de poder comptabilitzar conjuntament si no duen el mateix nom. Tot i que el litigi encara no està tancat, en principi la Junta Electoral no els ha donat la raó. Els d'ICV es defensen dient que en el seu cas es tracta d'un pacte amb un partit diferent d'ICV i registrat que es diu EPM.
Les llistes fantasma del PP En alguns municipis petits apareixen les llistes fantasma del PP formades per candidats d'altres poblacions. En molts casos els militants forans acaben d'omplir la llista quan no hi ha prou voluntaris, però fins i tot en alguna ocasió són de fora tots els candidats, com ja s'ha denunciat a Tribuna. Els electors del PP en eleccions autonòmiques o estatals, abans voten a altres llistes que les del seu partit quan perceben que són llistes fantasma. Així podem veure els resultats d'alguns municipis on el PP no passà de l'1%. Què porta al PP a presentar aquestes llistes? Encara que no obtinguin regidors, els pocs vots els serveixen per sumar per al Consell Comarcal i la Diputació, i també compten en el recompte final simbòlic entre PP i PSOE a nivell estatal on es veu quin és el partit que ha "guanyat" les eleccions municipals. Però sobretot els serveix per poder dir que s'han presentat més llistes que en d'altres ocasions i no aparentar debilitat.
Els nous veïns de casa: buscant metres quadrats Un fenomen dels darrers anys ha estat el creixement demogràfic espectacular de municipis residencials situats entre 30 i 50 quilòmetres de Barcelona. Moltes ciutats de l'àrea metropolitana, no només Barcelona, expulsen als joves que comencen una nova vida en una altra població amb més metres quadrats dels que tindrien si es quedessin a la població d'origen. Això provoca que en municipis del Vallès, del Maresme, de l'Anoia o del Garraf hagi crescut el cens electoral i augmentat el nombre de regidors del consistori. Els nous veïns fins que no tenen fills no acostumen a arrelar-se a la població i per tant a l'hora de votar són més abstencionistes i no coneixen les dinàmiques locals. Si, tal com diu el tòpic, als municipis petits i mitjans "es vota la persona" quan no es coneix "la persona", per desesperació dels candidats, els nouvinguts voten ideològicament sense conèixer la solidesa dels diferents projectes.
Els nous veïns comunitaris: buscant feina És sabut que a Catalunya ha augmentat el nombre d'estrangers de manera espectacular en els darrers anys. La majoria dels estrangers, a diferència d'algunes poblacions d'Alacant o de Mallorca, són extracomunitaris (senegalesos, marroquins, gambians, bolivians, peruans, equatorians...) i per tant no poden votar en cap cas. Si que poden votar i ser votats els ciutadans de la Unió Europea, precisament només a les eleccions municipals tal com indica la Constitució. Això afecta des del passat 1 de gener a la nombrosa comunitat romanesa que a Catalunya es concentra sobretot a les àrees rurals de l'Ebre i del Camp de Tarragona. Incipientment, alguns milers de romanesos, no pas la majoria, s'han registrat per votar i alguns ja s'han integrat en llistes municipals de partits catalans. Caldrà estar atents al seu comportament electoral.
En definitiva, les eleccions en municipis petits són les que mobilitzen més els ciutadans i és on hi ha més participació, i també més nervis per als milers de candidats. Sovint en municipis petits pot venir d'una dotzena de vots obtenir un regidor més o fins i tot l'alcaldia.
09/05/2007 · Barcelona L'empresa Catalunya Comunicació, propietat del Grup Godó, ha estat autoritzada pel Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) a fer-se amb el control del 95% de les accions d'Emissions Digitals de Catalunya, societat responsable del nyap en el que s'ha convertit 8TV i que és, a més a més, l'adjudicatària del canal multiplex per a Catalunya. Tot i que hem d'admetre que la compra s'ha fet dins de l'estricta legalitat caldria demostrar als ciutadans que en aquest país no hi ha una "casta d'intocables" i s'hauria d'obligar, per tant, a Emissions Digitals de Catalunya a posar en funcionament, sense més demora, els tres canals del seu multiplex. Canals que ara mateix només emeten de forma reiterativa programes enllaunats emesos amb anterioritat, impedint així, que la ciutadania de Catalunya pugui
09/05/2007 · Barcelona L'empresa Catalunya Comunicació, propietat del Grup Godó, ha estat autoritzada pel Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) a fer-se amb el control del 95% de les accions d'Emissions Digitals de Catalunya, societat responsable del nyap en el que s'ha convertit 8TV i que és, a més a més, l'adjudicatària del canal multiplex per a Catalunya. Tot i que hem d'admetre que la compra s'ha fet dins de l'estricta legalitat caldria demostrar als ciutadans que en aquest país no hi ha una "casta d'intocables" i s'hauria d'obligar, per tant, a Emissions Digitals de Catalunya a posar en funcionament, sense més demora, els tres canals del seu multiplex. Canals que ara mateix només emeten de forma reiterativa programes enllaunats emesos amb anterioritat, impedint així, que la ciutadania de Catalunya pugui
tenir un multiplex de televisió digital amb programació i continguts diversos com ens pertocaria. De no complir caldria que aquests tres canals fossin de nou posats a disposició d'empreses i institucions que tinguin la intenció d'utilitzar-los per emetre una programació "real" i no una pila de reposicions de programes de dubtosa qualitat i interès. També caldria que 8TV complís les condicions d'adjudicació pel que fa a la vessant lingüística, que en aquest cas estableix que cal que el canal emeti íntegrament en català.
La societat catalana i les seves institucions no poden permetre que hi hagi grups mediàtics poderosos que no compleixin les lleis o que atemoreixin a aquestes per tal que no els obliguin a fer-ho.
L’acte de fermesa i dignitat nacional d’Òmnium Cultural, el treball constant de la Plataforma pel Dret a Decidir, la Plataforma Sobirania i Progrés i altres entitats professionals, cíviques i intel·lectuals del país fa temps que envien missatges a la societat i a la classe política per renovar, al segle XXI, la idea i els continguts d’una nova Solidaritat Catalana.
El proper 27 de maig se celebren eleccions municipals. Aquestes eleccions tenen tres particularitats importants: primer, és on hi ha més persones independents a les llistes; segon, cada municipi té unes especificitats concretes i, tercer, són les eleccions on hi participa més gent jove.
Opinió
Pere Aragonès
Portaveu Nacional de les JERC i diputat al Parlament
Les JERC hem presentat la nostra campanya per les eleccions municipals, sota el lema “Independitza’t. El jovent independentista a l’Ajuntament”. Aquesta campanya, que ha de col·laborar a aconseguir l’objectiu de situar 100 regidors del jovent independentista arreu dels Països Catalans, associa l’emancipació dels i les joves i l’emancipació nacional.
10/05/2007
"Poden els jutges esmenar el que el poble ha confirmat? No dic que no, però sembla poc raonable
"
Pasqual Maragall
10/05/2007
"Si toca escollir entre el que diu el poble de Catalunya o el que diu un grup de notables, un Govern responsable ha d'estar al costat del seu poble
"
Josep-Lluís Carod-Rovira
10/05/2007
"No ensenyar espanyol és un atemptat als drets humans
"
Gregorio Salvador
10/05/2007
"Qui diu això desconeix profundament la realitat de l'estudi i l'ús social del català i de la llengua castellana a Catalunya
"
De tots és sabut que des de l'any 1982 se celebra la denominada Fira d'Abril de Catalunya, una fira que ha anat canviant d'ubicació segons la conveniència dels distints ajuntaments per què ha passat (Barberà, Santa Coloma de Gramanet, etcètera) i de la pròpia organització de l'esdeveniment, la “Federación de Asociaciones Culturales Andaluzas de Cataluña” (FECAC).
...
Si desitja inserir publicitat en aquest web posi's en contacte amb PubliCAT! media
11/05/2007 · Crònica de Madrid
11/05/2007 · Crònica d'Euskadi
10/05/2007 · Col·lectiu Joan Crexell
11/05/2007 · Barcelona
11/05/2007 · Barcelona
11/05/2007 · Barcelona
11/05/2007 · Barcelona
11/05/2007 · Barcelona
11/05/2007 · Barcelona
11/05/2007 · Barcelona
11/05/2007 · Barcelona
09/05/2007 · Barcelona
10/05/2007 · Alfonso Eiré
10/05/2007 · Barcelona
10/05/2007 · Carles Toronjo i Manyé
10/05/2007 · Badalona
10/05/2007 · Tribuna Mallorca
09/05/2007 · Barcelona
09/05/2007 · Roger Buch, politòleg
09/05/2007 · Barcelona
