L’europarlamentari Raimon Obiols, a través de l'Associació Nou Cicle, ha fet arribar a Tribuna Catalana el document "La qüestió del Partito Democratico", sobre el projecte de nou partit polític de centreesquerra europeu.
Entrevista concedida per l'expresident Pasqual Maragall a la revista L'Avenç, en què afirma: "El Zapatero federalista de Santillana ha deixat pas a un Zapatero felipista".
Conferència del director de VilaWeb, Vicent Partal, a l'acte "Per un acord TV3-Canal 9 amb plenes garanties. Per fer possible que totes les nostres televisions arriben a tots els Països Catalans" (17/04/2007).
Entrevista concedida al diari Gara, en què ETA afirma: "Si desapareixen els atacs, estem disposats a assumir compromisos ferms en un escenari sense violència"
Manifest presentat el 15 de març de 2007 contra la tercera hora de castellà i pel compliment integral del model d'escola catalana a l'Educació Infantil, Primària i Secundària.
Conferència de l'expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol el 15 de febrer, com a cloenda del cicle 'El catalanisme: moviment impulsor de Catalunya durant el segle XX'.
Text llegit per Ardanza i Garaikoetxea a la manifestació per l'arxivament de la causa penal contra el lehendakari Ibarretxe per haver-se reunit amb Batasuna.
Transcripció en brut de la interpel·lació sobre política lingüística que ha fet la diputada M. Mercè Roca (GP d’Esquerra) i que ha respost el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira
Nou manifest que la Plataforma pel Dret de Decidir va aprovar el 16 de desembre del 2006 en assemblea extraordinària i que suposa el full de ruta de l'entitat.
Document sobre l'acord entre PSM-Entesa Nacionalista i Alternativa EU-EV pel qual es constitueix una coalició electoral per les properes eleccions autonòmiques a Mallorca
Document que recull els 15 punts en els quals es basa l'acord entre el Bloc Nacionalista Valencià (BNV) i Esquerra Unida (EU) per presentar-se en coalició a les properes eleccions a les Corts Valencianes
22/05/2007 · Miquel Sellarès, president del Centre d'Estudis Estratègics (CEEC) Catalunya té un problema molt seriós. Després de dècades d’una certa democràcia espanyola, no té sentit d’Estat i el seu principal repte no és l’enemic exterior, que també, sinó la manca de capacitat i estratègia nacional per defensar els eixos fonamentals de la seva construcció nacional. L’autoodi, els complexos i l’autoflagel·lació sembla ser la nostra manera de fer.
22/05/2007 · Miquel Sellarès, president del Centre d'Estudis Estratègics (CEEC) Catalunya té un problema molt seriós. Després de dècades d’una certa democràcia espanyola, no té sentit d’Estat i el seu principal repte no és l’enemic exterior, que també, sinó la manca de capacitat i estratègia nacional per defensar els eixos fonamentals de la seva construcció nacional. L’autoodi, els complexos i l’autoflagel·lació sembla ser la nostra manera de fer.
Fa uns mesos es va posar en qüestió la immersió lingüística. Després, i no per casualitat, s'ha intentat i s'intenta destruir l'espai comunicatiu català, amb l'objectiu de desprestigiar el seu vaixell insígnia, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, amb campanyes contra la seva financiació pública. I ara, fa unes setmanes, els toca el rebre als Mossos d'Esquadra, la Policia de Catalunya. I si en el cas de la immersió lingüística, la societat, la classe política i els mitjans de comunicació van reaccionar amb fermesa, en el cas de TV3, aquesta unanimitat ja es va debilitar. L'estratègia de l'Estat i dels poderosos mitjans de comunicació privats van debilitar, per tant, aquest espai, tot i la defensa de la societat civil compromesa i d'una part de la classe política.
Què ha passat amb els Mossos? Quin és el seu pecat original? Que van sorgir d'una societat acomplexada en el tema de la seguretat i d'una classe política que li va costar anys entendre la importància de tenir una part del poder polític, el coercitiu, i que aquest era un eix irrenunciable de la sobirania i la construcció nacional.
No per casualitat, abans del circ mediàtic i polític d'aquests dies, el PP i Ciudadanos van demanar que s'ajornés el desplegament dels Mossos un o dos anys. Amb coherència i responsabilitat, el Govern d'Entesa no ho va acceptar, i tampoc, per patriotisme, CiU, derrotant conjuntament la proposta de PP i Ciudadanos. Però el punt de mira estava i està centrat en els Mossos. La crònica de la Brunete Mediàtica de Tribuna Catalana ho ha explicat, quant a la premsa i mitjans de comunicació espanyols. Tenen carta blanca i tot s'hi val, contra la Policia de Catalunya. Els Mossos són el seu objectiu, perquè mai no han acceptat la seva existència i sobirania.
Ara, el que no podíem esperar és que una part de la nostra premsa, i fins i tot TV3, amb el circ mediàtic de Josep Cuní, entrés en aquesta frivolitat i irresponsabilitat. Això és greu i no es pot entendre d'uns bons professionals d'Els Matins de TV3 i d'altres programes de la cadena. Caldria que, de tot plegat, se'n fes un recull àudiovisual per passar-lo a l'Escola de Policia de Catalunya, perquè els futurs policies sabessin què els espera, ja que veurien com se'ls exigirà allò que no es va fer, per covardia o coincidència, amb els cossos i forces de seguretat de l'Estat, o que no es fa amb cap altra policia de l'Europa occidental.
Però això fins i tot pot arribar a ser bo, perquè la nostra policia ha de ser diferent i, ja que se li exigeix, i perquè va implícitament en ells des de la seva creació, pot arribar a ser la policia més transparent del món, com s'ha demostrat aquests dies amb l'actuació d'Afers Interns, amb els comandaments policials i polítics, que han donat la cara i han sofert un assetjament mai acceptat per cap altra policia. La nostra policia ja és madura, ha passat la revàlida.
Però la nostra societat i els seus poders mediàtics, públics i privats, haurien de reflexionar. Construir institucions nacionals costa anys. Destruir-les, o desprestigiar-les, es pot fer amb molt poc temps.
Amb tot, tenim més de 12.000 homes i dones joves, policies preocupats per la imatge de la seva feina i el seu servei a la societat, però que no accepten ser carn de canó de maniobres desestabilitzadores polítiques o irresponsables, i tenen la voluntat d'esforçar-se, enllestir el desplegament a tot el Principat, construir en els propers 4 o 5 anys un cos policial de 18.000 efectius, que són i volen ésser la Policia de Catalunya amb majúscules.
I si un petit tant per cent d'aquests professionals s'equivoquen o delinqueixen, caldrà que siguem extremadament rigorosos amb ells, i apartar-los del servei públic. Però tenen i han de tenir el dret de la presumpció d'innocència i el policia, quan actua, des de la comissaria o des del carrer, ha d'estar segur que té al darrere les institucions i la societat.
Ai d'aquella policia que desconfia de que les seves institucions i la seva societat li pugui donar l'esquena.
22/05/2007 · Crònica · Brunete mediàtica Els Mossos d’Esquadra, un cop més, són sota l’atenció dels mitjans. D’una banda, es troben actuant com a policia adulta en un país preadolescent. Pràcticament cada intervenció és sotmesa a un microscopi mediàtic que la magnifica, sobretot si en el resultat hi ha persones perjudicades. Així, la notícia d’una intervenció dels antiavalots no és la violència dels manifestants o la seva eficàcia relativa, sinó el seu equipament i actitud. O si un detingut pateix lesions d’alguna mena això és garantia de polèmica i exigència de pronunciament dels responsables polítics de la seguretat.
22/05/2007 · Crònica · Brunete mediàtica Els Mossos d’Esquadra, un cop més, són sota l’atenció dels mitjans. D’una banda, es troben actuant com a policia adulta en un país preadolescent. Pràcticament cada intervenció és sotmesa a un microscopi mediàtic que la magnifica, sobretot si en el resultat hi ha persones perjudicades. Així, la notícia d’una intervenció dels antiavalots no és la violència dels manifestants o la seva eficàcia relativa, sinó el seu equipament i actitud. O si un detingut pateix lesions d’alguna mena això és garantia de polèmica i exigència de pronunciament dels responsables polítics de la seguretat.
Exigència que a ningú se li passava pel cap quan la policia vestia de verd o marró, quan només els més agosarats es limitaven a anar al jutge amb el cap cot. Per no parlar de l’absència d’impacte mediàtic. Un impacte mediàtic que s’expressa aquest dimarts en la portada de l’Avui, que al.ludeix a “la polèmica dels Mossos”, símptoma inequívoc que ningú ens guanya a bons. Línia seguida en opinions i notícies en alguns mitjans digitals.
De l’altra, tenim els qui juguen al desprestigi del cos (avui són els Mossos, demà ja veurem quina altra institució catalana...), i que giren la història per fer-la al revés, com l’acudit de l’edició catalana d’El Mundo d’avui en què un Guardia Civil li diu a un altre: “Denuncias, palizas, torturas, ahora el kubotan... ¡Por menos de la mitad a nosotros nos hubieran crucificado!”. Una afirmació, aquesta d’atribuir tortures als mossos, feta com si res i assumint que als Mossos se’ls tolera tot mentre els pobres Guàrdies Civils serien per molt menys víctimes de persecució.
El necessari control democràtic que els mitjans i els creadors d’opinió catalans també han d’exercir no hauria d’estar exempt del sentit de responsabilitat que exerceixen els mitjans de països com Irlanda o Suècia, tantes vegades mirall d’aspiracions catalanes. Més si és té autèntica vocació de servei al país. Si no, es corre el risc de fer la feina del ninotaire d’El Mundo.
22/05/2007 · Jordi Bacardit No fa ni una setmana que Alex Salmond és el primer ministre d'Escòcia. I malgrat això, el líder independentista ja ha començat a canviar les coordenades de la política escocesa. En aquests primers dies, Salmond ha anunciat que demanarà oficialment al Comitè Olímpic Internacional (COI) la participació d'Escòcia als Jocs Olímpics de Londres 2012. El país celta ja competeix en grans esdeveniments esportius, com ara el Mundial de futbol o els Jocs de la Commonwealth. Però ara, els nacionalistes volen que també ho faci a un dels espectacles amb més audiència arreu del món, les Olimpíades.
22/05/2007 · Jordi Bacardit No fa ni una setmana que Alex Salmond és el primer ministre d'Escòcia. I malgrat això, el líder independentista ja ha començat a canviar les coordenades de la política escocesa. En aquests primers dies, Salmond ha anunciat que demanarà oficialment al Comitè Olímpic Internacional (COI) la participació d'Escòcia als Jocs Olímpics de Londres 2012. El país celta ja competeix en grans esdeveniments esportius, com ara el Mundial de futbol o els Jocs de la Commonwealth. Però ara, els nacionalistes volen que també ho faci a un dels espectacles amb més audiència arreu del món, les Olimpíades.
A banda del simbolisme d'una reivindicació esportiva com aquesta, i de la projecció internacional que representa pel país, el cap de l'SNP també ha reclamat al futur primer ministre britànic, Gordon Brown, que suprimeixi l'Scottish Office. Aquest departament del Govern britànic és el que s'ocupava abans de la devolution de tots els assumptes escocesos, i ara gestiona les competències reservades de Westminster, entre elles, la seguretat social, el treball i el finançament. L'Scottish Office, doncs, representa la tutela britànica sobre Escòcia, i Alex Salmond proposa elimininar-la, i que sigui el Govern escocès qui estableixi relacions directament amb els Ministeris britànics. A la pràctica, la proposta del líder nacionalista significa una opa a les competències exclusives de Westminster, perquè el Govern britànic les hauria de negociar amb l'Executiu escocès.
A tot això, el primer ministre Salmond també ha aprofitat aquests primers dies de mandat per oposar-se frontalment al pla nuclear del Govern britànic que preveu la construcció de noves centrals nuclears a Escòcia. Malgrat que l'energia és competència britànica, Salmond ha afirmat: "No hi ha cap mena de possibilitat que permetem una nova generació d'energia nuclear a Escòcia. Energia nuclear, no gràcies". Les centrals nuclears de Torness i Hunterston produeixen el 40% de l'electricitat del país, i s'extingiran entre el 2011 i el 2023, però el Govern de l'SNP vol substituir-les amb energia eòlica i de les onades del mar, en comptes d'instal·lacions nuclears noves. De fet, l'ONG Friends of the Earth ha fet una enquesta que demostra que la majoria de diputats escocesos s'oposen a construir noves plantes nuclears: 72 dels 99 diputats del Parlament escocès que han respost s'hi ha mostrat en contra (Holyrood té 129 escons).
Així, mentre el Govern laborista de Jack McConnell ens tenia acostumats a fer la farina plana amb el Govern britànic, Alex Salmond està definint una relació amb la Gran Bretanya en què l'opinió del Govern escocès preval a la de l'Executiu britànic. Si els escocesos estan en contra de noves centrals nuclears, si volen seleccions nacionals als Jocs Olímpics, i reclamen més competències, doncs senzillament s'ha de fer així. La Gran Bretanya no pot imposar el seu criteri als escocesos. És clar que el Regne Unit no és Espanya, i s'ho mirarà molt abans de xocar frontalment amb la voluntat majoritària dels escocesos, perquè se'ls podria girar en contra, amb un procés netament independentista. I és que la Unió britànica, a diferència de l'espanyola, es basa en el reconeixement institucional de les quatre nacions que la conformen.
Tanmateix, la incògnita principal continua sent com s'ho farà l'SNP per complir la promesa electoral de convocar un referèndum d'autodeterminació el 2010. I és que sembla que la iniciativa no tindria prou suport al Parlament escocès: actualment hi ha 50 diputats independentistes i 79 d'unionistes. Ara per ara, els nacionalistes estan estudiant l'estratègia a seguir. Una de les opcions que analitzen és convèncer els diputats unionistes un per un. Sembla que alguns hi podrien donar suport a títol individual, ni que fos per demostrar que la majoria d'escocesos estan per la Union (votar al marge del partit resulta estrany als països de llistes tancades com el nostre, però és freqüent en el sistema britànic, en què hi ha diputats que han estat escollits directament pels votants i, per tant, depenen poc del partit).
Però mentre l'SNP analitza l'estratègia a seguir, és segur que els nacionalistes han guanyat molta credibilitat entre l'electorat escocès. Durant la campanya van prometre que convocarien un referèndum d'independència, i quan els Demòcrates Liberals els van proposar de formar una majoria de govern sòlida, si renunciaven al plebiscit, l'SNP s'hi va negar en rodó. Els independentistes, doncs, van posar en joc el Govern, que podia haver caigut en mans dels laboristes. I ho van fer, perquè van voler complir la seva paraula. La credibilitat s'ha convertit en la gran arma política de les democràcies actuals. Quan els ciutadans ja no es creuen ni mitja paraula dels polítics, l'aparició de formacions que "tenen paraula" genera molta confiança. Si l'SNP va arriscar el Govern per ser fidel al seu programa, també és d'esperar que lluiti tant com pugui per complir-lo.
22/05/2007 · Barcelona El cap de llista d’Esquerra a Barcelona, Jordi Portabella, creu fermament que el 27 de maig incrementarà el nombre de regidors amb què compta al consistori municipal i superarà tant ICV com el Partit Popular. Els 5 regidors amb què ERC compta a l’ajuntament es podrien convertir perfectament en 6, segons les enquetes amb què treballa el propi partit, mentre que els 7 regidors del PP es podrien reduir a 6 per l’efecte Ciudadanos.
22/05/2007 · Barcelona El cap de llista d’Esquerra a Barcelona, Jordi Portabella, creu fermament que el 27 de maig incrementarà el nombre de regidors amb què compta al consistori municipal i superarà tant ICV com el Partit Popular. Els 5 regidors amb què ERC compta a l’ajuntament es podrien convertir perfectament en 6, segons les enquetes amb què treballa el propi partit, mentre que els 7 regidors del PP es podrien reduir a 6 per l’efecte Ciudadanos.
Portabella, en declaracions a El matí de Catalunya Ràdio, també ha alabat el desplegament dels Mossos a Barcelona, perquè han desenvolupat un model de "proximitat" policial i "un tipus de policia que no havíem vist mai a Barcelona". Però, tot i que creu que "ho tenen ben encarrilat", lamenta que en els últims temps estiguin "apareixent múltiples notícies que són per fer-ne una reflexió profunda". Portabella, però, afirma que li "sap greu el que està passant amb els Mossos", amb casos com el dels punxons en la manifestació de dissabte passat.
22/05/2007 · Barcelona · Foto: ACN L'atur i la precarietat laboral, el funcionament de l'economia i l'habitatge era el que més preocupava els catalans el 2005, segons el primer Baròmetre d'Opinió Política realitzat pel Centre d'Estudis d'Opinió. Aquest també concloïa que la reforma de l'Estatut no era percebuda per la gent com un problema, malgrat que monopolitzés tots els debats polítics i les picabaralles entre les diferents formacions.
22/05/2007 · Barcelona · Foto: ACN L'atur i la precarietat laboral, el funcionament de l'economia i l'habitatge era el que més preocupava els catalans el 2005, segons el primer Baròmetre d'Opinió Política realitzat pel Centre d'Estudis d'Opinió. Aquest també concloïa que la reforma de l'Estatut no era percebuda per la gent com un problema, malgrat que monopolitzés tots els debats polítics i les picabaralles entre les diferents formacions.
La conclusió que aleshores se'n va treure dels resultats fou que el que més preocupa els ciutadans no és allò del que més parlen els polítics -el 61% dels enquestats mai parlaven de política-, una circumstància que explicaria, a parer de Colomé, "el cert malestar entre l'opinió pública, que està desencisada i descontenta".
Un prova d'aquest malestar la vam trobar a les urnes el 18 de juny de 2006, quan tot just la participació en el referèndum per a l'aprovació de l'Estatut va arribar al 50%. Dos anys més tard, els resultats que ha abocat el darrer estudi del CEO presentat abans que comencés la campanya per a les eleccions municipals d'aquest diumenge, han modificat alguns aspectes de l'opinió de la societat catalana. Per primera vegada, els catalans situen com a principal problema, per davant de la immigració i la inseguretat ciutadana, l'habitatge, i la manca o el servei deficient de les infrastructures de transport apareixen com una nova inquietud. L'atur i la precarietat laboral es mantenen també al capdavant de les preocupacions ciutadanes. Les relacions Catalunya-Espanya només apareixen com a preocupació del 8,9% dels enquestats.
Tot i que la campanya va començar com totes, amb vaguetats i promeses en forma de xifres sense concretar d'on han de sortir els diners per executar-les, en aquesta ocasió els candidats a l'alcaldia de Barcelona, que és on la caixa municipal és més potent, han posat sobre la taula, probablement perquè han coincidit en el temps, problemes que semblen més propers a les inquietuds dels veïns, com ara l'habitatge, el pas del TGV per la ciutat, els problemes de Rodalies Renfe o la seguretat i la immigració. Però com sempre, i aquí no hi ha cap diferència amb totes les altres campanyes electorals, cada partit ha utilitzat aquestes qüestions per llançar ganivets contra l'adversari, si convé també al soci de govern, traslladant un debat que hauria de ser municipal i per al votant de cada ciutat, al Govern de Catalunya.
Fa la impressió que les formacions es prenen les municipals com una prova per veure el desgast o reforçament dels seus votants nacionals. Potser per això cap dels candidats ha sabut exposar amb claredat una solució, per exemple, a la manca d'habitatge accessible a Barcelona, o s'ha enfrontat directament al govern de Zapatero perquè d'una vegada per totes faci efectiu un dret que està establert en l'Estatut que ell va acceptar, el traspàs de la gestió de Rodalies. Encara queden uns dies de campanya, i potser els candidats d'arreu del país tenen cops d'efecte a punt per evitar el que ja va passar en la darrera consulta, que la meitat dels ciutadans van buscar-se una alternativa a la visita al collegi electoral.
22/05/2007 · Palma Les eleccions a les Illes Balears es poden decidir a Eivissa, ja que sembla que és a aquesta illa on hi ha més possibilitats de canvi del mapa electoral. A Mallorca, Menorca i Formentera es podrien repetir els resultats. A Mallorca, el PP quedaria a un escó de la majoria absoluta, a Menorca la suma de PSIB-PSOE més el PSM tornaria a donar la majoria a l’esquerra i a Formentera, el disputat diputat que es decideix per pocs sufragis, és imprevisible, però pot caure de la banda conservadora. A Eivissa, en canvi, sembla més possible el canvi, gràcies a l’efecte de les autopistes construïdes i dels mètodes mafiosos per a imposar-les que han fet servir els matutistes.
22/05/2007 · Palma Les eleccions a les Illes Balears es poden decidir a Eivissa, ja que sembla que és a aquesta illa on hi ha més possibilitats de canvi del mapa electoral. A Mallorca, Menorca i Formentera es podrien repetir els resultats. A Mallorca, el PP quedaria a un escó de la majoria absoluta, a Menorca la suma de PSIB-PSOE més el PSM tornaria a donar la majoria a l’esquerra i a Formentera, el disputat diputat que es decideix per pocs sufragis, és imprevisible, però pot caure de la banda conservadora. A Eivissa, en canvi, sembla més possible el canvi, gràcies a l’efecte de les autopistes construïdes i dels mètodes mafiosos per a imposar-les que han fet servir els matutistes.
Com sempre, però, fa falta posar les coses fàcils a l’electorat. I les esquerres, tan aficionades a concórrer per separat a les conteses electorals, aquesta vegada han fet un important i lloable esforç de confluència. Si a Mallorca el BLOC per Mallorca ha ressuscitat la il.lusió dels progressistes, a Eivissa la creació d’Eivissa pel Canvi i el seu pacte amb el PSIB-PSOE ha fet possible que avui gairebé tothom aposti per la victòria de l’esquerra a la Pitiüsa major.
La coalició PSIB-PSOE amb Eivissa pel Canvi proposa “invertir i promoure els sectors bàsics de l’estat del benestar que garanteixen la qualitat de vida per a la ciutadania. Una bona educació pública ajuda a formar les persones lliures; una sanitat pública i de qualitat assegura el benestar personal, i una bona política de benestar social és un dret irrenunciable d’una societat democràtica.” Aposta fermament per “la defensa mediambiental i territorial” sense la qual “no podríem garantir una oferta turística de qualitat, ja que són dos elements essencials de la competitivitat econòmica.”
També aposten per “protegir el nostre patrimoni lingüístic, històric, cultural, arqueològic i etnològic com a base per preservar-lo per a futures generacions i per garantir la nostra diversitat i la nostra oferta turística cultural de qualitat. La seua potenciació ha de ser un element diversificador important per a l’activitat turística.” I entre les seves prioritats hi ha la millora de les carreteres existents; millora del transport públic; potenciació i protecció de l’agricultura i de la ramaderia tradicionals; fomentar l’eficiència energètica, les energies netes i la gestió ecològica dels residus; afavorir la reducció de la producció de residus, potenciar la recollida selectiva i augmentar progressivament les quotes de reciclatge; assegurar una bona formació educativa, afavorir l’accés a llocs de feina dignes i facilitar l’accés a l’habitatge amb mesures concretes. En definitiva, un model d’Eivissa oposat al que ha imposat el matutisme des d’abans de les primeres eleccions democràtiques.
A dia d’avui les perspectives i les enquestes semblen indicar que, a la fi, bufen aires de canvi a Eivissa. Caldrà veure si les forces de progrés, unides, són capaces de convèncer i de vèncer les estructures caciquils i el domini gairebé feudal d’Abel Matutes i la seva família. Fa pocs dies, en un míting, el candidat número dos de la llista de Lurdes Costa a l’ajuntament d’Eivissa, Vicent Ferrer, resumí en una sola frase el dilema a què s’enfronten els eivissencs el proper diumenge: “El 27-M hi ha dues opcions: Eivissa o Matutes”.
22/05/2007 · Barcelona L’Associació d’Indústries d’Alimentació i de Begudes de Catalunya (AIABECA) ha decidit ignorar els drets que estableixen les lleis catalanes pel que fa a la llengua en l’etiquetatge de productes. Concretament, aquesta entitat no té en compte en cap moment l’Estatut del Consumidor (llei 3/1993), que reconeix el dret dels consumidors de rebre les informacions bàsiques dels productes -les pertinents al consum i l’ús dels béns, els productes i els serveis- en català.
22/05/2007 · Barcelona L’Associació d’Indústries d’Alimentació i de Begudes de Catalunya (AIABECA) ha decidit ignorar els drets que estableixen les lleis catalanes pel que fa a la llengua en l’etiquetatge de productes. Concretament, aquesta entitat no té en compte en cap moment l’Estatut del Consumidor (llei 3/1993), que reconeix el dret dels consumidors de rebre les informacions bàsiques dels productes -les pertinents al consum i l’ús dels béns, els productes i els serveis- en català.
Així queda palès, tal com denuncia la Plataforma per la Llengua, en una resolució de l’AIABECA titulada “La llengua en l’etiquetatge de productes alimentaris” i que marca la postura oficial de les indústries del sector sobre el tema lingüístic. En aquesta resolució es fa referència a normatives estatals i s’ignora la que ha aprovat el Parlament de Catalunya. A més, una de les normatives estatals, el Reial Decret 1334/99 (Norma General del Etiquetado) imposa el castellà en les dades obligatòries de tots els productes.
La Plataforma per la Llengua ja va trametre el passat mes de febrer una sèrie d’indicacions sobre etiquetatge i llengua a aquesta associació, així com una carta recent en què l’insta a “reconsiderar el seu plantejament oficial respecte l’etiquetatge en català per tal d’incloure els drets del consumidor recollits a l’Estatut del Consumidor i no només les obligacions que imposen el castellà a Catalunya”. Al mateix temps, però, la Plataforma denuncia que l’administració permeti aquest tipus de comportaments.
22/05/2007 · Oriol Lobo Quan es diu que l'evolució de l'economia catalana creix al voltant del 3,9% i que per tant, es tracta d'un creixement molt important, apareixen immediatament una sèrie de peròs. El primer, i força raonable, posa de manifest que el creixement econòmic es deu, en gran mesura, al creixement demogràfic provocat pel volum d'immigració actual i que per tant, hauria de ser la renta per càpita l'indicador que valorés el dinamisme de la nostra economia. El segon advertiment fa referència al model de creixement de l'economia catalana, tot avisant de l'excessiva dependència al sector de la construcció, sector de baixa productivitat si el comparem amb la indústria o els serveis.
22/05/2007 · Oriol Lobo Quan es diu que l'evolució de l'economia catalana creix al voltant del 3,9% i que per tant, es tracta d'un creixement molt important, apareixen immediatament una sèrie de peròs. El primer, i força raonable, posa de manifest que el creixement econòmic es deu, en gran mesura, al creixement demogràfic provocat pel volum d'immigració actual i que per tant, hauria de ser la renta per càpita l'indicador que valorés el dinamisme de la nostra economia. El segon advertiment fa referència al model de creixement de l'economia catalana, tot avisant de l'excessiva dependència al sector de la construcció, sector de baixa productivitat si el comparem amb la indústria o els serveis.
En efecte, tant l'evolució de la immigració com de la construcció sovint ens porta a cometre errors a l'hora de valorar el nostre creixement, no obstant, són factors necessaris pel creixement de la nostre economia.
No podem deixar de comentar, doncs, un dels grans esdeveniments que ha tingut lloc a Barcelona relacionat amb un d'aquests dos factors tant controvertits però, com dèiem, tant importants per l'evolució econòmica de Catalunya. Es tracte del Construmat. Primerament cal explicar, que Fira de Barcelona, per fi, disposa de la superfície firal més gran de l'Estat espanyol i una de les primeres d'Europa. Això ha permès que estiguessin a disposició dels visitants 155.000 metres quadrats d'exposició destinats a 1.000.000 de contactes de negoci.
De l'edició d'aquest any, cal destacar-ne dues coses. En primer lloc, i pel que fa a les qüestions tècniques, l'esforç major dels arquitectes i constructors per optar clarament per habitatges més sostenibles on les energies renovables hi tinguin cada vegada més cabuda i on l'aposta per la utilització de materials reciclables esdevingui cada vegada més present. En segon lloc, resulta força interessant observar les dades que aporta la fira sobre l'evolució del sector de la construcció. Aquestes xifres ens diuen que aquest sector perdrà molt dinamisme en els pròxims anys. Tot i que seguirà creixent, no ho farà ni molt menys de la mateixa manera que aquest últims temps i és que tot i encara queda lluny el punt de saturació ens hi hem dirigit a gran velocitat. L'evolució dels tipus d'interès, i la creixent pressió del moviment ecologista també expliquen aquesta futura desacceleració del creixement de la construcció. Per conseqüent, si no som capaços contrarestar això amb un major dinamisme en altres sectors, ens costarà de tornar a veure increments del Producte Interior Brut (PIB) tant elevats.
Estarem d'acord que és preferible veure alts increments del PIB amb alguns advertiments pel que fa a la influència de la immigració en el càlcul del dinamisme econòmic, o amb algun però respecte al model de creixement, que no pas una desacceleració econòmica que encengui totes les alarmes.
21/05/2007 · Barcelona · Foto: ACN El candidat de CiU a l'Alcaldia de Barcelona, Xavier Trias, està disposat a capitalitzar la idea de canvi en la recta final de campanya. Tot i l'intent socialista de dissimular els 28 anys de govern ininterromput a l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona amb l'eslògan Noves idees, Trias vol obrir els ulls a l'electorat, que podria permetre la continuïtat de 32 anys de govern socialista. Segons Trias, "la majoria dels barcelonins, un 70%, volen el canvi, i a totes aquestes persones els hi demano el canvi, si van a votar, el canvi és possible".
21/05/2007 · Barcelona · Foto: ACN El candidat de CiU a l'Alcaldia de Barcelona, Xavier Trias, està disposat a capitalitzar la idea de canvi en la recta final de campanya. Tot i l'intent socialista de dissimular els 28 anys de govern ininterromput a l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona amb l'eslògan Noves idees, Trias vol obrir els ulls a l'electorat, que podria permetre la continuïtat de 32 anys de govern socialista. Segons Trias, "la majoria dels barcelonins, un 70%, volen el canvi, i a totes aquestes persones els hi demano el canvi, si van a votar, el canvi és possible".
El candidat d'Esquerra, Jordi Portabella, ha insinuat en alguna ocasió que estaria obert a la possibilitat de formar pacte de govern amb Trias, fent que la capital del país fos governada pels dos partits d'estricta obediència catalana.
22/05/2007 · San Miguel (Xile) La selecció femenina d’hoquei patins ha deixat escapar la Copa Amèrica 2007, en el que era la primera edició que disputava com a membre de ple dret de la Confederació Sud-americana de Patinatge. Xile, les amfitriones i campiones del món, han revalidat el títol merescudament, després de remuntar un 4-3 a favor de Catalunya a dos minuts del final. Sigui com sigui, la Federació Catalana de Patinatge (Fecapa) ha sabut demostrar que Catalunya és un país esportiu de primera divisió i que, com a tal, es mereix competir amb els equips punters d’arreu del món.
22/05/2007 · San Miguel (Xile) La selecció femenina d’hoquei patins ha deixat escapar la Copa Amèrica 2007, en el que era la primera edició que disputava com a membre de ple dret de la Confederació Sud-americana de Patinatge. Xile, les amfitriones i campiones del món, han revalidat el títol merescudament, després de remuntar un 4-3 a favor de Catalunya a dos minuts del final. Sigui com sigui, la Federació Catalana de Patinatge (Fecapa) ha sabut demostrar que Catalunya és un país esportiu de primera divisió i que, com a tal, es mereix competir amb els equips punters d’arreu del món.
Catalunya no ha pogut tornar a vèncer Xile, com sí que va fer durant la fase regular per 2-1. Les xilenes s'han posat per davant amb dos gols de Francisca Puerta, que han estat igualats per l'1-2 de Cristina Barceló i el 2-2 d'Emma Corominas abans d'arribar al descans. A la segona part, Pancha Puertas ha tornat a avançar el seu equip al minut 7, però 30 segons més tard, Maria Rosa Tamburini ha fet el 3-3. A falta de deu minuts, Cristina Barceló ha marcat el 4-3 que deixava el marcador favorable a la selecció catalana, però en uns dos minuts finals fatídics, la inefable Pancha ha marcat dos gols que han provocat el deliri entre els 3.000 xilens que omplien el Gimnasio Olímpico de San Miguel.
Cal remarcar que, després de Pancha Puertas, amb 10 gols, la segona golejardora de la competició ha estat la catalana Yolanda Font, amb 9. La selecció catalana, a més, no ha pogut comptar amb la presència de les jugadores del CP Voltregà, campiones d'Espanya i de la Copa de la Reina, per culpa de la proximitat de la I Campionat Europeu Femení.
22/05/2007 · Alacant/Palma L’existència dels anomenats Consell d’estudiants (o Consell d’Alumnes) a algunes universitats del país, lluny de suposar un espai de participació i decisió de la comunitat estudiantil d’aquests centres esdevé un instrument al servei dels dos grans partits estatals, PSOE i PP. En el cas de la Universitat d’Alacant (UA), el Consell serveix per donar legitimitat al seu president, que segons l’article 12 del reglament, “és el màxim òrgan unipersonal de representació estudiantil”. O el que és el mateix: una sola persona que parla en nom de 30.000 alumnes durant dos anys, sense retre comptes a la gent a qui suposadament representa.
22/05/2007 · Alacant/Palma L’existència dels anomenats Consell d’estudiants (o Consell d’Alumnes) a algunes universitats del país, lluny de suposar un espai de participació i decisió de la comunitat estudiantil d’aquests centres esdevé un instrument al servei dels dos grans partits estatals, PSOE i PP. En el cas de la Universitat d’Alacant (UA), el Consell serveix per donar legitimitat al seu president, que segons l’article 12 del reglament, “és el màxim òrgan unipersonal de representació estudiantil”. O el que és el mateix: una sola persona que parla en nom de 30.000 alumnes durant dos anys, sense retre comptes a la gent a qui suposadament representa.
Així ho ha denunciat el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) d’aquella universitat, que qualifica de “senzillament intolerable” la situació. A més de les mancances democràtiques del càrrec, l’organització independentista assegura que aquesta figura “està pensada per a que persones sense escrúpols facen la seua carrera política”.
I és que els darrers presidents del Consell han estat tots ells membres del col.lectiu Campus Jove, fortament lligat al PSOE i que aquest utilitzaria per a promocionar els seus futurs líders. Casos com els d’Eric Campos (Coordinador de les Joventuts Socialistes a nivell estatal) i José Manuel Fuentes (ex-Vicesecretari general del PSOE), o el de la mateixa fundadora d’aquesta branca universitària, Leire Pajín, ara Secretària d’Estat de Cooperació Internacional, ho confirmen. Actualment, el president és Luis Marcos, president també de Campus Jove i candidat pel PSOE als comicis autonòmics, però les eleccions d’aquest dijous suposaran el seu relleu en la persona de Cristian Sirvent, que prové també del PSOE de Xixona.
Aquesta situació té també el seu paral.lelisme a la Universitat de les Illes Balears (UIB), aquesta vegada amb el Partit Popular com a protagonista. A finals de l’any passat era escollit a dit un jove estudiant d’Econòmiques com a subdirector de gestió del nou hospital d’Inca (amb un sou anual de 49.000 euros), un càrrec de confiança del PP. Es tracta de Joan Enseñat, president del Consell d’Estudiants de la UIB. Entre el seu currículum destaca la fundació de l’organització universitària Nou (suposadament apartidista però que no s’està de convidar Jaume Matas a la universitat), la classificació en segona posició –obsequiada amb un ordinador portàtil- en un concurs muntat per la seva mateixa organització o l’assistència al campus de la FAES, presidida per José María Aznar.
Per tot plegat, el nucli del SEPC a la UIB ja fa temps que demana la dimissió d’aquest personatge com a president del Consell i considera “indignant que el Partit Popular utilitzi l’Administració pública com el seu corral particular amb el qual es dedica a pagar favors a aquelles persones afins a la seva ideologia i al seu partit”.
22/05/2007 · Barcelona El portaveu de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya, Pere Aragonès, ha visitat Escòcia i s’ha entrevistat amb diversos líders del SNP per conèixer de primera mà els primers passos que pensa fer el partit independentista des del poder. Aragonès anuncia al seu bloc que els joves de l'SNP participaran a l'Acampada Jove d’enguany, organitzant activitats pròpies, traslladant també projectes musicals d'Escòcia al festival, i amb una presència física i gràfica en tot l'esdeveniment, que tindrà lloc del 12 al 14 de juliol a Sant Celoni.
22/05/2007 · Barcelona El portaveu de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya, Pere Aragonès, ha visitat Escòcia i s’ha entrevistat amb diversos líders del SNP per conèixer de primera mà els primers passos que pensa fer el partit independentista des del poder. Aragonès anuncia al seu bloc que els joves de l'SNP participaran a l'Acampada Jove d’enguany, organitzant activitats pròpies, traslladant també projectes musicals d'Escòcia al festival, i amb una presència física i gràfica en tot l'esdeveniment, que tindrà lloc del 12 al 14 de juliol a Sant Celoni.
Aragonès també anuncia que una delegació de les JERC assistirà, al setembre, a la Convenció Nacional del SNP, així com que les dues forces polítiques crearan una xarxa d'intercanvi d'experiències entre els joves diputats de les nacions sense estat d'Europa, "un treball conjunt que esperem que doni molts fruits".
El diputat republicà comenta la gran diversitat d'arrels dels líders del SNP amb què es va entrevistar, que s'estenien des d'Itàlia al Paquistan o Ucraïna. Aquesta multitud d'orígens, segons Aragonès, "ajuden a fer veure el projecte independentista com una qüestió de benestar collectiu, no només de reivindicació nacional/identitària".
El líder de les JERC, així mateix, també comenta l'estupefacció escocesa quan intentava explicar el periple que va suposar la renovació de l'Estatut d'autonomia català: "Quan els expliques que a Catalunya vam fer una proposta d'estatut que va ser modificada de dalt a baix en el parlament espanyol, i que després el poble català ho va refrendar no s'ho creuen. "Però per què ho feu fet? Per què no ho rebutjàveu i ho tornàveu a negociar?". La gran sorpresa venia, però, quan comentaves que després de tot plegat, un tribunal pot declarar illegals alguns preceptes de l'estatut o indicar-ne quina ha de ser la interpretació".
22/05/2007 · Barcelona Francesc-Marc Álvaro critica, en un article al setmanari El Temps, la concentració de poder que té el PSC al Principat. El periodista creu que el gran assumpte d'aquestes eleccions als ajuntaments catalans és "comprovar si el PSC encara pot expandir-se més o ja ha tocat sostre", i a la vegada, "mesurar la capacitat de resistència de CiU, ara que ja no disposa del govern de la Generalitat".
22/05/2007 · Barcelona Francesc-Marc Álvaro critica, en un article al setmanari El Temps, la concentració de poder que té el PSC al Principat. El periodista creu que el gran assumpte d'aquestes eleccions als ajuntaments catalans és "comprovar si el PSC encara pot expandir-se més o ja ha tocat sostre", i a la vegada, "mesurar la capacitat de resistència de CiU, ara que ja no disposa del govern de la Generalitat".
Álvaro recorda que a Catalunya, "els socialistes controlen quasi totes les administracions de més pes i prenen les decisions sobre la major part de població". Per exemple, "el PSC presideix la Diputació de Barcelona, màquina que reparteix molts diners i que, en canvi, es mou en una gran opacitat. Aquí, com en més llocs, ICV i ERC són simples comparses". En aquest sentit, afirma que "la concentració de poder socialista és tan alta que hi ha un problema de manca de contrapesos". Álvaro creu que "una democràcia sense contrapesos és deficitària i tendeix a ofegar la dissidència si no de grat per força". Ho veiem, diu el periodista, "cada dia a la València del PP" i "ho veiem també a Barcelona amb un PSC asfixiant".
Álvaro assegura que això que està passant a Catalunya "no havia passat mai", ja que "durant els anys de Jordi Pujol, la tensió entre PSC i CiU forçava la vigilància mútua i obria escletxes". En canvi, "ara, els socialistes fan i desfan a pler". És per tot això que el periodista conclou l'article amb la següent afirmació: "Per salut democràtica, caldria que, al Principat, els socialistes reculessin un bon tros el dia 27 de maig".
21/05/2007 · Barcelona A un cèntric hotel de Bilbo, sis exafiliats jeltzales van cridar a no votar a un PNB "ostatge" del PSOE. José Luis Zaradona, Ibon Azkarraga, Carlos Zarraga, Felix Santamaría, Iñaki de Pardiu i Iñaki Egizabal. Aquests sis jeltzales del PNB han adreçat una carta a la militància, titulada "Aquesta vegada no votarem al PNB".
21/05/2007 · Barcelona A un cèntric hotel de Bilbo, sis exafiliats jeltzales van cridar a no votar a un PNB "ostatge" del PSOE. José Luis Zaradona, Ibon Azkarraga, Carlos Zarraga, Felix Santamaría, Iñaki de Pardiu i Iñaki Egizabal. Aquests sis jeltzales del PNB han adreçat una carta a la militància, titulada "Aquesta vegada no votarem al PNB".
Aquests penebistes històrics acusen a Josu Jon Imaz, president de l'Euskadi Buru Batzar, de ser un ostatge del PSOE i, a més, de no respectar la posició del lehendakari Ibarretxe, al qual la direcció penebista actual ha fet desaparèixer de l'escena política i amb ell el pla Ibarretxe, que representava un objectiu clar de reconstrucció nacional. També es manifesten en contra de revitalitzar un pacte antiterrorista i de convertir el PNB en l'interlocutor o mediador entre el PP i el PSOE. A més, afirmen que Imaz no té com a funció principal garantir l'estabilitat de l'Estat espanyol, sinó treballar pel futur d'una Euskadi lliure i en pau, i que el conflicte polític basc es solucioni definitivament.
És evident que la militància penebista mantindrà la seva tradicional disciplina de vot, però Josu Jon Imaz cada vegada rep més desafeccions dels sectors més abertzales del partit, i comporta que la seva reelecció com a president del partit és cada vegada més difícil. Les relacions amb el lehendakari Ibarretxe formalment són normals, perquè el lehendakari és conegut per la seva gran disciplina i per evitar conflictes interns, però els sectors partidaris de l'expresident de l'Euskadi Buru Batzar, Xabier Arzalluz, i del mateix lehendakari Ibarretxe, hauran de sumar forces per tal de trobar l'alternativa a Imaz, que faci possible que el PNB es converteixi de nou en el gran terreny central dels abertzales, amb la mà estesa a l'esquerra abertzale.
21/05/2007 · Barcelona La societat civil catalana no militant instal·lada amb els poderosos va fer un acte excepcional, per una vegada van arriscar uns mínims, i es van reunir a un local gens sospitós de ser seu de cap reivindicació, a l'IESE. Va ser positiu, la premsa catalana se'n va fer ressò, i fou ignorat per la premsa estatal. I, cal reconèixer-ho, no va ser pres seriosament pels poders fàctics de Madrid, que saben que tenen agafats els poderosos catalans, per impedir-los anar més enllà.
21/05/2007 · Barcelona La societat civil catalana no militant instal·lada amb els poderosos va fer un acte excepcional, per una vegada van arriscar uns mínims, i es van reunir a un local gens sospitós de ser seu de cap reivindicació, a l'IESE. Va ser positiu, la premsa catalana se'n va fer ressò, i fou ignorat per la premsa estatal. I, cal reconèixer-ho, no va ser pres seriosament pels poders fàctics de Madrid, que saben que tenen agafats els poderosos catalans, per impedir-los anar més enllà.
Hi ha qui creu que els propis organitzadors es van espantar de la repercussió a nivell nacional i dels suports dels mitjans de comunicació catalans. I alguns es van preguntar: "I ara què fem?" Però aviat es va veure que la sang no arribaria al riu. Es va fer una comissió que a parer dels empresaris i les entitats més compromeses de la societat civil no farien res que posés en perill l'statu quo de les relacions dels poderosos de Catalunya i l'stablisment de la capital de la metròpoli. D'aquesta comissió es marginà subtilment les entitats que podrien haver tingut un protagonisme reivindicatiu, i la direcció quedà a càrrec de Foment del Treball, la Cambra de Comerç, el RACC, i el Cercle d'Economia. I la comissió ha quedat congelada i ni es reuneix des de fa setmanes.
La decepció vers les entitats que havien d'impulsar la dinàmica de l'acte de l'IESE és evident. Hi ha, però, un consens general de govern, societat civil i els "poderosos" que l'aeroport de Barcelona ha de ser un eix fonamental pel futur del desenvolupament econòmic català. Però ningú no mou fitxa, i menys el govern de l'estat, que té unes eleccions generals el proper any.
L'acte de l'IESE i les seves repercussions estan congelades, tot i que podria ser que rebrotessin a les jornades empresarials que es celebraran el proper 31 de maig a Sitges, organitzades pel Cercle d'Economia.
Serà capaç la part de la societat civil involucrada amb els poderosos d'arriscar com mai ha fet?
21/05/2007 · Barcelona El turista, quan visita Barcelona, es pensa que es troba a la segona ciutat d'Espanya. Veu sangría, omple la Monumental per veure els toros ("sort dels ‘guiris'", pensen molts ciutadans), compra una nina vestida de faralaes, va a sentir una sessió de cante jondo, aplaudeix els artistas d'algun tablao i torna cap a casa content d'haver viscut uns dies en una ciutat tant característicament espanyola. Ningú, ni les guies de butxaca, ni les empreses turístiques, ni els punts informatius de l'administració, li expliquen que aquella realitat no s'adiu del tot amb la realitat catalana. Ara, la conselleria d'Innovació, Universitats i Empresa que dirigeix Josep Huguet vol corregir aquesta tendència i explicar a aquest turista despistat que es troba a la capital de Catalunya.
21/05/2007 · Barcelona El turista, quan visita Barcelona, es pensa que es troba a la segona ciutat d'Espanya. Veu sangría, omple la Monumental per veure els toros ("sort dels ‘guiris'", pensen molts ciutadans), compra una nina vestida de faralaes, va a sentir una sessió de cante jondo, aplaudeix els artistas d'algun tablao i torna cap a casa content d'haver viscut uns dies en una ciutat tant característicament espanyola. Ningú, ni les guies de butxaca, ni les empreses turístiques, ni els punts informatius de l'administració, li expliquen que aquella realitat no s'adiu del tot amb la realitat catalana. Ara, la conselleria d'Innovació, Universitats i Empresa que dirigeix Josep Huguet vol corregir aquesta tendència i explicar a aquest turista despistat que es troba a la capital de Catalunya.
Huguet, amb aquesta idea, està enllestint la creació d'un paquet turístic per onze punts d'arreu del Principat per explicar a visitants -i autòctons- els orígens del país, que els proporcionaran les claus per interpretar molts dels conflictes entre Catalunya i Espanya que cada dos per tres surten a la llum.
Així, segons El Punt, Huguet preveu situar els onze Centres d'Acollida Turística (CAT) en espais tant emblemàtics com Ripoll (per explicar els orígens de la Catalunya medieval, on hi reposa Guifré el Pilós i on l'Abat Oliva hi va deixar una notable empremta), Tortosa (que recollirà els 400 anys d'influència islàmica a la Catalunya Nova), Montblanc (com a centre geogràfic de l'antiga Corona d'Aragó), Berga (exponent de les festes populars catalanes), Sallent (un dels orígens de la Revolució Industrial realitzada a la llera del Llobregat), Les (exemple de l'agermanament entre Catalunya i Occitània)...
Els CAT transmetran la singularitat pròpia del país, per tal que els turistes coneguin un país amb més de 1.000 anys d'història que, massa vegades, els és totalment ocult.
21/05/2007 · Antoni Aira La primera setmana de campanya per les municipals va despertar al Principat amb un debat d’aquells que sembla que s’eviten durant la resta de legislatura i que als polítics els interessa de remenar especialment en temps electoral. I tot a partir d’unes declaracions d’Artur Mas que van fer que la resta de forces polítiques llegissin immigració on el protagonista assegurava que hi havia escrit seguretat.
21/05/2007 · Antoni Aira La primera setmana de campanya per les municipals va despertar al Principat amb un debat d’aquells que sembla que s’eviten durant la resta de legislatura i que als polítics els interessa de remenar especialment en temps electoral. I tot a partir d’unes declaracions d’Artur Mas que van fer que la resta de forces polítiques llegissin immigració on el protagonista assegurava que hi havia escrit seguretat.
Però tot va redreçar-se ràpidament, en una campanya on fins i tot l’expresident Maragall ha tornat a la calma després d’unes setmanes prèvies que prometien tempesta. L’ambient electoral, gairebé imperceptible als carrers, dóna mostres d’un sincer cansament, a tocar del final d’un llarg i intens cicle polític. Les enquestes no preveuen canvis significatius a les grans capitals com Barcelona, Lleida i Girona, mentre que Tarragona és l’única plaça que presenta incerteses. Un escenari general, doncs, on només hipotètics –però improbables– canvis d’aliances podrien variar el mapa polític.
Així les coses, el final d’un cicle polític al Principat es combina amb expectatives creixents de canvi a les Illes i al País Valencià. Uns dies després que el TSJPV rebutgés el recurs del Bloc contra el llistó del 5% per entrar al Parlament valencià, una enquesta de la UPV pronostica que el PP perdrà la majoria absoluta. S’obren certes expectatives, doncs, que podrien implicar que aquestes municipals marquessin el final d’un cicle de majories absolutes del PP tant a les Balears com al País Valencià.
21/05/2007 · Xavier Ferrer La Comissió Europea ha adoptat, per primer cop, una proposta estratègica pel que fa a la cultura, on s’afirma el paper fonamental de la cultura en el procés d’integració europea i proposa una agenda cultural per a Europa i les seves relacions amb tercers estats. La comunicació es marca tres objectius: en primer lloc, la promoció de la diversitat cultural i del diàleg intercultural; en segon lloc, la promoció de la cultura com a dinamitzadora de la creativitat en el marc de l’Estratègia de Lisboa i, en tercer lloc, la promoció de la cultura com a element bàsic per a les relacions exteriors de la Unió.
21/05/2007 · Xavier Ferrer La Comissió Europea ha adoptat, per primer cop, una proposta estratègica pel que fa a la cultura, on s’afirma el paper fonamental de la cultura en el procés d’integració europea i proposa una agenda cultural per a Europa i les seves relacions amb tercers estats. La comunicació es marca tres objectius: en primer lloc, la promoció de la diversitat cultural i del diàleg intercultural; en segon lloc, la promoció de la cultura com a dinamitzadora de la creativitat en el marc de l’Estratègia de Lisboa i, en tercer lloc, la promoció de la cultura com a element bàsic per a les relacions exteriors de la Unió.
La comunicació, a més, posa èmfasi en la necessitat que aquesta acció estratègica s’obri a la diversitat cultural europea i també al món, proposant mesures per reforçar la importància de la cultura com a component del diàleg polític amb els països i les regions col·laboradores i per promoure intercanvis cultural. Es crea un Fòrum Cultural que té com a missió introduir un sistema de cooperació més estructurada entre els estats membres i les institucions europees en l’àmbit cultural.
Paral·lelament, el comissari europeu d’Educació i Cultura ha presentat, en el Parlament Europeu, el seu programa de treball per a l’any 2008, fixant com a prioritat la formació en l’àmbit de la cultura i de la ciutadania europea i també vol impulsar la qualitat dels sistemes d’educació. El programa s’estructura en sis àmbits, com són: la consolidació de l’Institut Europeu de Tecnologia, treballar en el marc europeu de qualificacions, desenvolupar programes d’educació i formació, dinamitzar les escoles i els docents, definir l’espai jurídic de l’esport i el seu valor social i, finalment, consideracions sobre la política de joventut.
Com es pot comprovar, doncs, des de les institucions europees, es treballa en l’espai cultural, que està poc desenvolupat en clau comunitària.
És d’esperar que el desenvolupament de tots els àmbits de la cultura, comprenguin la diversitat cultural, no només dels estats, sinó també totes les realitats que hi ha a la Unió Europea.
En qualsevol cas, la dinamització cultural en els àmbits descrits, ajudaran, sens dubte, a fomentar un espai europeu entre la ciutadania i, per tant, a millorar la implicació de la ciutadania amb el projecte europeus i amb tot el que ve de Brussel·les.
21/05/2007 · Barcelona Benestar, habitatge, seguretat, immigració o serveis socials són els àmbits de gestió que més valorem a l’hora de decidir el sentit del nostre vot. Des de ja fa uns anys, el medi ambient també malda per entrar entre les prioritats dels ciutadans. Aquest fenomen no és recent ni exclusiu de casa nostra. Primer van ser els partits verds, importants sobretot a centreuropea, els qui van introduir el medi ambient en la vida política, tot i que des d’una perspectiva ecologista i conservacionista.
21/05/2007 · Barcelona Benestar, habitatge, seguretat, immigració o serveis socials són els àmbits de gestió que més valorem a l’hora de decidir el sentit del nostre vot. Des de ja fa uns anys, el medi ambient també malda per entrar entre les prioritats dels ciutadans. Aquest fenomen no és recent ni exclusiu de casa nostra. Primer van ser els partits verds, importants sobretot a centreuropea, els qui van introduir el medi ambient en la vida política, tot i que des d’una perspectiva ecologista i conservacionista.
A casa nostra, en canvi, els partits verds mai van aconseguir prou adhesió social fins a la caiguda del comunisme, moment que els partits d’esquerres van veure en la causa verda una via còmoda i satisfactòria per a la seva reconversió. D’aquesta manera van néixer el que s’anomenaven síndries: verdes per fora i roges per dins.
A Catalunya, per tant, el discurs verd en els partits parlamentaris és relativament recent, i malauradament s’ha utilitzat a vegades com una estratègia de màrqueting electoral. No obstant, el món global on vivim cada cop és més conscient del risc que representa continuar actuant donant l’esquena als impactes sobre el medi ambient de les nostres activitats. No podem oblidar que l’informe Stern sobre el canvi climàtic, encarregat pel govern britànic, anunciava ara fa uns mesos que davant del canvi climàtic el cost de no actuar és superior al cost de prendre mesures per intentar frenar-lo.
Actualment, el medi ambient és ja un factor prou important com per ser perfectament capaç de fer decantar el vot a favor d’un determinat partit. Així doncs, de cara a les eleccions municipals del 27 de maig, cal posar l’interès en els continguts i la viabilitat de les propostes de cadascun dels programes electorals. No hi ha temps per perdre si es vol que Catalunya assoleixi un desenvolupament més harmoniós amb el medi.
21/05/2007 · Barcelona La setmana passada es va presentar públicament la primera estratègia per la cultura de la Unió Europea. Es tracta d’establir una línia política que defineixi el rol de la cultura en un món cada cop més globalitzat. Els tres objectius principals d’aquesta estratègia són: la promoció de la diversitat cultural i el diàleg intercultural, la promoció de la cultura com a catalitzador de la creativitat i la promoció de la cultura com a element central de les relacions internacionals de la Unió Europea.
21/05/2007 · Barcelona La setmana passada es va presentar públicament la primera estratègia per la cultura de la Unió Europea. Es tracta d’establir una línia política que defineixi el rol de la cultura en un món cada cop més globalitzat. Els tres objectius principals d’aquesta estratègia són: la promoció de la diversitat cultural i el diàleg intercultural, la promoció de la cultura com a catalitzador de la creativitat i la promoció de la cultura com a element central de les relacions internacionals de la Unió Europea.
És una iniciativa que marca totes les caselles del que és políticament correcte. Però tindrà algun impacte sobre la cultura catalana? La Unió Europea no deixa de ser una unió d’estats, que es limita a donar per bo el que li diuen els seus estats membres. Ni França ni Espanya han fet cap gest cap al reconeixement cultural i lingüístic català dins les institucions europees. Sí, és cert que el Govern espanyol es va comprometre a crear una oficina on els ciutadans puguin adreçar-se en català a instàncies de la Unió Europea, però a hores d’ara aquest invent d’una certa enginyeria mediàtica encara no s’ha creat. La UE no ho farà per iniciativa pròpia i l’Estat espanyol no és precisament conegut per la seva actitud proactiva en la promoció del català. No ens podem cansar de recordar que si França o Espanya (sobretot) ho volguessin, la llengua catalana seria oficial a la UE.
L’actual situació manté la llengua, i de retruc la cultura, catalana en una situació d’invisibilitat. Com a mostra d’això podem agafar un cas on seria ben fàcil mostrar bona voluntat. La Comissió Europea, en motiu del 50 aniversari, ha organitzat un concurs de traducció per a joves europeus de 17 anys. La traducció, quina sorpresa, només es pot fer en alguna de les 23 llengües oficials de la UE. El català no hi surt per enlloc. L’any 2008 serà l’any europeu pel diàleg intercultural, però sembla que seria més adequat parlar de diàleg inter-estatal o entre cultures oficials. Tot plegat no deixa de ser l’assignatura pendent de l’Estat espanyol i de la Unió Europea, que segueixen amb la seva actitud hipòcrita que, per si algú no ho sap, vol dir “Que fa veure que té uns sentiments que no té realment, que diu i fa el contrari del que pensa de debò”.
21/05/2007 · Bernat Ferrer El Sinn Féin, l’únic partit irlandès amb presència a tota l’illa, afronta les eleccions generals de dijous a la República convençut que la formació de govern a l’Assemblea del Nord de l’illa li reportarà importants beneficis al conjunt del país. El 24 de maig tenen lloc les eleccions generals al Dáil, l’assemblea parlamentària que haurà d’escollir el primer ministre (Taoiseach) per als propers cinc anys, càrrec que ocupa Bertie Ahern des de 1997 i que opta a revalidar per tercer mandat consecutiu, emulant els tres mandats de l’històric Eamon de Valera, el fundador de la República.
21/05/2007 · Bernat Ferrer El Sinn Féin, l’únic partit irlandès amb presència a tota l’illa, afronta les eleccions generals de dijous a la República convençut que la formació de govern a l’Assemblea del Nord de l’illa li reportarà importants beneficis al conjunt del país. El 24 de maig tenen lloc les eleccions generals al Dáil, l’assemblea parlamentària que haurà d’escollir el primer ministre (Taoiseach) per als propers cinc anys, càrrec que ocupa Bertie Ahern des de 1997 i que opta a revalidar per tercer mandat consecutiu, emulant els tres mandats de l’històric Eamon de Valera, el fundador de la República.
Els republicans es presenten a les eleccions exposant que han proporcionat una "nova energia i una nova dinàmica a política irlandesa". El Sinn Féin avisa que aquesta és una "oportunitat sense precedents" per continuar "el viatge cap a una Irlanda Unida". Els sondejos electorals atorguen al Sinn Féin al voltant d'un 9-10% dels vots totals, multiplicant per tres el 3% de sufragis que va sumar el 2002, traduïts en 5 escons.
És molt possible que els seus vots dels diputats republicans acabin decantant la balança del futur govern de la República, ja que les enquestes preveuen uns resultats molt ajustats entre les dues possibles coalicions, el Fianna Fáil d'Ahern amb els demòcrates progressistes que ja governa actualment, o la coalició de l'arc iris, que implicaria els actuals partits de l'oposició: el conservador Fine Gael, els laboristes i els verds.
Tot i això, els partits del Sud continuen tractant el partit de Gerry Adams amb la mateixa superioritat amb què l'han tractat des de fa anys, incapaços de comprendre el nou marc polític que la formació ha obert per al conjunt de l'illa. Diversos dirigents del Fianna Fáil, partit que també es reclama republicà, han anunciat que rebutjaran el suport del Sinn Féin per a formar govern.
L'endemà de les eleccions, quan els irlandesos hagin expressat el seu vot, uns i altres veuran que el camí cap a la reunificació és molt més senzill, tal com es va visualitzar quan es va constituir el nou govern de l'Assemblea del Nord d'Irlanda, quan fins i tot Ian Paisley va acceptar la legitimitat de la sobirania irlandesa sobre els Sis Comptats.
21/05/2007 · Toni Reig Ara que es torna a parlar de guerra freda, a causa del progressiu enfrontament entre Estats Units i Rússia i entre alguns estats membres de la Unió Europea, com Estònia i Polònia, amb Rússia pot ser oportú comentar el llibre del professor de la Yale University, John Lewis Gaddis, titulat “La guerra freda”, de recent aparició, en el qual analitza el paper del Pla Marshall com a arma decisiva dels Estats Units per frenar l’expansionisme soviètic de desprès de la Segona Guerra Mundial.
21/05/2007 · Toni Reig Ara que es torna a parlar de guerra freda, a causa del progressiu enfrontament entre Estats Units i Rússia i entre alguns estats membres de la Unió Europea, com Estònia i Polònia, amb Rússia pot ser oportú comentar el llibre del professor de la Yale University, John Lewis Gaddis, titulat “La guerra freda”, de recent aparició, en el qual analitza el paper del Pla Marshall com a arma decisiva dels Estats Units per frenar l’expansionisme soviètic de desprès de la Segona Guerra Mundial.
Vist des d'occident el Pla Marshall va bloquejar les ambicions de Stalin i el va obligar a construir el mur que dividia Europa en dues parts i, posteriorment, la URSS va ser vençuda per occident en el camp del progrés econòmic i de les llibertats democràtiques mentre que vist des de l’est el Kremlin va renunciar a fer servir la força militar per poder conservar el seu imperi, un imperi que va acabar de manera pacífica, a diferència del feixisme que va escollir la guerra abans de desaparèixer.
La fi del nazisme va suscitar entusiasme i l'esperança que s’obria pas a una nova era de prosperitat i pau, però la història va ser diferent al que suggeria la imatge de col·laboració que oferien Roosevelt, Churchill i Stalin a la conferència de Yalta de febrer del 1945. Acabada la Segona Guerra Mundial els Estats Units van trobar-se exercint una influència mundial mentre la Unió Soviètica, liderada per Stalin, intentava dominar el vell continent en substitució de la fracassada hegemonia hitleriana. Europa estava destruïda i la seva població patia fam i estava sumida en la pobresa. El juny del 1947 el president nord-americà Harry Truman llençava el Pla Marshall per reconstruir Europa i obligava a Stalin a construir el mur que dividiria Europa durant quatre dècades.
El “teló d’acer” semblava una solució provisional abans de donar pas a una tercera guerra mundial. “Us sepultarem”, va dir Kruitxov a Occident, convençut de la victòria final del comunisme sobre el capitalisme. Però la dita “guerra freda” que des del 1948 al 1989 va enfrontar occident i el bloc soviètic va acabar al revés del que predeia el líder soviètic, successor de Stalin. La proliferació de guerres fora de l’escenari central europeu (Corea, Vietnam, Afganistan,...) no va portar a cap de les dues superpotencies a fer servir el seu armament nuclear i amb el pas del temps els estats de l'anomenat “socialisme real”, encapçalats per la URSS, van mostrar la seva impotència davant d’occident en els camps del progrés econòmic i social i el de les llibertats democràtiques. De manera que, com diu Gaddis, quan Gorbatxov arriba al poder no té més remei que reconèixer que el sistema soviètic ha perdut la partida. Quan el mes de juny del 1989 va visitar Bonn la multitud li cridava: “Gorby, fes l’amor i no murs”. Pocs mesos desprès queia el mur de Berlín i s’acabava la “guerra freda”.
En el seu llibre Gaddis escriu: “La doctrina Brejnev (o doctrina de la sobirania limitada) havia mort el 1981, quan el Politburó (del PCUS) va decidir no envair Polònia”. La doctrina Brejnev va crear-se quan el Pacte de Varsòvia va envair Txecoslovàquia l’agost del 1968 per matar la “Primavera de Praga” i establia la tesi de la legitimitat d’intervenir en un estat socialista si el seu sistema polític (hegemonia política del Partit Comunista i economia planificada) estava amenaçat. De fet, la URSS vigilava i imposava les seves directrius dins del seu imperi. El 1981 a Polònia havia sorgit el sindicat Solidarnosc que qüestionava el monopoli del poder per part del PC i la solució no va ser una intervenció exterior sinó el cop de força interior, del general Jaruzelski. Gorbatxov va posar fi a la doctrina Brejnev dient el 1988 a la ONU: “La força i l'amenaça de la força no poden i no han de ser un instrument de la política exterior”. L’aplicació d’aquest principi va portar al desmantellament de l’imperi soviètic primer i de la mateixa URSS desprès i va evitar una nova guerra mundial. Gaddis atribueix a Gorbatxov l’error de no haver fet com Deng a la Xina, passar a una economia de mercat sota el control polític del PC, i en el capítol final fa seu el judici de Margaret Thatcher segons el qual s’ha de condemnar a la Revolució Francesa com a matriu de la revolució soviètica.
21/05/2007 · Barcelona El periodista Josep Maria Pasqual creu que s’està produint un fenomen que, si no és preocupant, almenys “cal tenir-lo en compte i prendre’l en consideració a l’hora de dissenyar l’estratègia correcta en el camí de la independència de Catalunya”. D’una banda, “sembla que en períodes no electorals, el sentiment sobiranista va en augment entre els catalans i s’escampa per la societat civil i, també, per la societat de negocis”; i, d’altra banda, quan arriben unes eleccions, “els sondejos i després els resultats oficials demostren que el sentiment creixent no es transforma directament en vot”.
21/05/2007 · Barcelona El periodista Josep Maria Pasqual creu que s’està produint un fenomen que, si no és preocupant, almenys “cal tenir-lo en compte i prendre’l en consideració a l’hora de dissenyar l’estratègia correcta en el camí de la independència de Catalunya”. D’una banda, “sembla que en períodes no electorals, el sentiment sobiranista va en augment entre els catalans i s’escampa per la societat civil i, també, per la societat de negocis”; i, d’altra banda, quan arriben unes eleccions, “els sondejos i després els resultats oficials demostren que el sentiment creixent no es transforma directament en vot”.
I de vegades, succeeix el contrari, “que el vot independentista decreix”. Pasqual recorda, en un article a El Punt, que en les últimes dècades, hem assistit a l’assoliment de la independència de diversos estats del continent europeu: “S’han fet independents per diversos camins, però sempre per la via democràtica. No es tracta de comparar cap cas amb el de Catalunya, però el fet de no comparar-los no significa haver-los d’ignorar”. Els processos d’independència no només són possibles, “sinó que són realitats”, afirma el periodista.
Recentment, s’ha produït en les eleccions escoceses la victòria de l’SNP i un independentista, Alex Salmond, ha estat investit primer ministre d’Escòcia. En aquest sentit, afirma que “amb aquest pas, Escòcia no ha assolit la independència, però sí que ha fet un pas endavant, almenys, que aproxima l’extrem de illa encara britànic al referèndum sobre l’autodeterminació”.
A Catalunya, ens apropem a unes eleccions municipals i, de moment, a través de les enquestes, “sabem que no les guanyarà el partit (ERC) que actualment representa l’independentisme”. No només no les guanyarà en conjunt, sinó que “tampoc en cap capital de província, ni, possiblement, en cap capital de vegueria”. I a Barcelona “ERC podria assolir només un 10% dels vots, amb una lleugera davallada”.
Pasqual recorda que en les eleccions al Parlament de Catalunya ERC va obtenir-hi un “15% dels vots”. Pasqual creu que “en una democràcia basada en el sistema de partits, no hi ha gaires alternatives, o cap, per fer política” i que “la independència política haurà d’arribar a través dels partits, en concret dels independentistes”. Però, “que ningú no s’enganyi: “no és necessari que ERC, en el nostre cas, obtingui un 75% o més de representació per liderar el procés d’independència. N’hi ha prou amb un 33%”; el mateix que ha necessitat Alex Salmond. La qüestió, per tant, “no és encertar l’estratègia de la independència, sinó, de moment, encertar l’estratègia del 33%”. En números rodons, a Catalunya, “un milió de vots, els mateixos que van fer Jordi Pujol president de la Generalitat molts anys. És a dir, que estem a mig camí d’engegar”.
L’acte de fermesa i dignitat nacional d’Òmnium Cultural, el treball constant de la Plataforma pel Dret a Decidir, la Plataforma Sobirania i Progrés i altres entitats professionals, cíviques i intel·lectuals del país fa temps que envien missatges a la societat i a la classe política per renovar, al segle XXI, la idea i els continguts d’una nova Solidaritat Catalana.
Per totes les persones que hem viscut les tortures mentals i físiques del règim feixista de Franco, el progressiu clima d’abstenció electoral ens esgarrifa, ja que pavimenta la via cap a la dictadura. Res alegra més els seus partidaris que el desinterès d’un poble per la política, car facilita convertir-lo en un ramat pel qual la cosa més important és tenir garantitzada la pastura. És la mentalitat dels partidaris d’ "afarta’m i diga’m lladre”. Aquells coneixen que la base sociològica de l’autoritarisme i l’espanyolisme és limitada, però es mobilitza. Així, amb un mínim de vots es pot conquerir el poder, sia municipal, autonòmic o estatal. I no votar és delegar el vot als altres.
Mentre als territoris del País Basc, sotmesos a la sobirania espanyola, Batasuna i la majoria de llistes de l'esquerra independentista són exclosos de participar en la jornada electoral del 27 de maig, a l'altra banda de la Muga, sota sobirania francesa, els patriotes bascos d'esquerra preparen unes altres eleccions: les legislatives del 10 i el 17 de juny.
10/05/2007
"Poden els jutges esmenar el que el poble ha confirmat? No dic que no, però sembla poc raonable
"
Pasqual Maragall
10/05/2007
"Si toca escollir entre el que diu el poble de Catalunya o el que diu un grup de notables, un Govern responsable ha d'estar al costat del seu poble
"
Josep-Lluís Carod-Rovira
10/05/2007
"No ensenyar espanyol és un atemptat als drets humans
"
Gregorio Salvador
10/05/2007
"Qui diu això desconeix profundament la realitat de l'estudi i l'ús social del català i de la llengua castellana a Catalunya
"
Es tracta d'un mercat molt peculiar. Normalment cada 4 anys, s'obre el "mercat de somnis". Te'l pots trobar en una o altra plaça de la teva vila, envoltat de guardaespatlles i periodistes, i qualsevol paret, plafó o fanal és bo per anunciar-se.
...
Si desitja inserir publicitat en aquest web posi's en contacte amb PubliCAT! media
22/05/2007 · Miquel Sellarès, president del Centre d'Estudis Estratègics (CEEC)
22/05/2007 · Crònica · Brunete mediàtica
22/05/2007 · Jordi Bacardit
22/05/2007 · Barcelona · Foto: ACN
22/05/2007 · Palma
22/05/2007 · Barcelona
22/05/2007 · Oriol Lobo
22/05/2007 · San Miguel (Xile)
22/05/2007 · Alacant/Palma
22/05/2007 · Barcelona
22/05/2007 · Barcelona
21/05/2007 · Barcelona
21/05/2007 · Barcelona
21/05/2007 · Barcelona
21/05/2007 · Antoni Aira
21/05/2007 · Xavier Ferrer
21/05/2007 · Barcelona
21/05/2007 · Barcelona
21/05/2007 · Bernat Ferrer
21/05/2007 · Toni Reig
21/05/2007 · Barcelona
