CiU, al costat dels ciutadans

En pocs dies hi haurà eleccions municipals i és el moment en què els ciutadans “posaran nota” als grups polítics valorant la feina feta durant aquests 4 anys.
Des de CiU hem treballat durant aquests 4 anys tal i com sabem, al costat de la gent, ja que hem tirat endavant iniciatives al ple nascudes dels ciutadans, que ens han fet arribar les seves queixes i suggeriments veient que CiU som una formació que escolta.
Així, hem aconseguit el manteniment de l’abaixador de Bellvitge-Gornal, ben aviat es construirà una estafeta de correus a Collblanc – La Torrassa gràcies a que des de CiU varem fer arribar ambdues propostes al Congrés dels Diputats; s’han aconseguit importants millores en matèria de seguretat i neteja a la zona de discoteques de Famades (tot i que com els veïns, creiem que la solució al problema és el trasllat dels locals), el parc de Lluís Companys mantindrà tot el seu espai de zona verda; hem fet costat als veïns de la Plaça de la Carpa, del Parc de Can Cluset i de la carretera d’Esplugues a Can Serra i hem aconseguit que fossin escoltats per l’ajuntament,..Entre moltes d’altres iniciatives.
Pels propers 4 anys, ens comprometem a seguir al costat dels veïns, a escoltar-los i a ser la seva veu davant d’un equip de govern que malauradament està més preocupat per les obres faraòniques que per treballar per la gent.

Marques blanques

En Lluís Corminas, company de partit i responsable de política municipal, ha escrit unes línies que jo trobo molt encertades i que crec que val la pena reproduir. Aquí les teniu:

Aquests dies, tots els partits polítics estem enllestint el tancament de les llistes que presentarem els municipis de Catalunya. Malgrat portar gairebé 17 anys vinculat d’una manera o altra al món local del nostre país, mai fins ara havia vist un exercici de desaparició de les sigles dels partits com fins ara. M’explico: el PSC i ERC van començar ja l’anterior legislatura a presentar-se arreu amb les anomenades “marques blanques”: Acord Municipal (ERC) i Progrés Municipal (PSC-PSOE). Aquesta pràctica ara s’ha generalitzat i és la manera amb que uns i altres poden presentar-se en àmbits territorials on no tenen implantació. Alhora, la majoria d’independents inicialment es pensen que no pertanyen a cap formació política; ans el contrari, posen com a condició que no surti enlloc ni ERC ni PSC-PSOE.
D’entrada, es criticable perquè s’enganya a l’electorat i a molts candidats independents. Perquè s’amaguen?
Però la cosa encara és més greu fins el punt de constituir un veritable frau de llei. Perquè? Doncs perquè la voluntat última de tot plegat no és altra que aquestes candidatures acabin sumant per l’àmbit supramunicipal i que les llistes amb marques blanques, les que amaguen les sigles, acabin sumant per a constituir les majories a Consells Comarcals i Diputacions. Dit d’una altra manera, qui vota els independents –AM o els independents –PM acaben donant vots als seguidors d’en Carod i d’en Montilla i acaben sumant perquè el trist tripartit es formi també en l’àmbit local de tot Catalunya.
Convergència i Unió ens presentarem una vegada més a 900 municipis, qui més llistes presentarà; i dels 11.000 candidats que presentem, més de la meitat són independents, mostra clara de la diversitat i la obertura de les nostres llistes. Ara bé, arreu, a tot els país, a la papereta hi haurà CiU, ben clar, sense amagar-nos; estem orgullosos de pertànyer a una federació; a un projecte polític que no s’amaga i que sempre dóna la cara.

Matricular els fills a l’escola: una carrera d’obstacles

Un any més entrem en periode de matriculació i lamentablement aquest tràmit es converteix en una veritable carrera d’obstacles provocat per l’encara falta d’informació fruit del retard que el govern tripartit porta en aquest àmbit.
En governs de CiU es donava als centres la possibilitat de donar un punt complementari als alumnes a l’hora de fer la matrícula per ser fill d’exalumne, tenir-hi germans o haver anat a la llar d’infants. El tripartit ha eliminat aquesta opció, pel que posa dificultats als pares a l’hora de portar els seus fills a l’escola que desitgen. Els pares tenen la sensació de no poder escollir i des de CiU sempre hem defensat que cal conciliar el dret a tenir plaça amb el de triar-la, ambdós drets constitucionals i estatutaris i que el tripartit ens dificulta. Des de l’ajuntament de L’Hospitalet es força a rebaixar la ratio per si arriba gent de fora durant el curs, penalitzant així els centres i a les famílies del País. Nosaltres estem a favor d’una distribució el més racional possible dels nouvinguts i així ho hem demostrat on CiU governa, però en cap cas això ha de penalitzar les famílies que, havent-hi plaça, no li poden portar per si arriba algú de fora. L’elecció de l’escola dels fills és una decisió important i és evident que els pares hem de poder escollir.

No som tots iguals

Ja fa uns quants dies, que ha retornat el Dragon Khan. Semblava que era mort i enterrat i que s’iniciava una etapa nova de tripartit en la que tot transcorreria sense gaire soroll (potser, o segur, sense grans projectes ni ambicions, però aquest fet els preocupa poc ) i faria esborrar de la memòria els tres anys d’olla de grills.
Però això, hem vist que no ha durat ni quatre mesos, i s’ha produït ja la primera tempesta sonada, que ha deixat en ridícul, les tempestats del primer tripartit.
Els fets que des del Govern s’han anat succeint, han estat contradictoris, s’ha dit que el tripartit no corria cap perill, alhora que s’anunciava la seva fi, si des de CiU s’acceptava fer un referèndum sobre l’autodeterminació.
A partir d’aquí, uns i altres han fet declaracions, el President Montilla, mirant cap una altra banda com si els fets no anessin amb ell, ni amb el seu Govern, els dirigents d'ERC contradient-se entre ells, i I.C., com sempre fent de bons xicots.
De nou, Catalunya, gràcies als seus dirigents, sent la riota de l'Estat.
A CiU havíem plantejat el debat parlamentari de l'Estatut, i tot plegat va quedar entortolligat. Amb total sinceritat, crec que de nou, des de CiU amb la figura de l'Artur Mas, va saber-se trobar el to i la línea, perdo també com fa tres anys, quan el Govern embolica la troca, la lectura que es fa des de fora 'es la de desqualificar tota la classe política sense apreciar allò de positiu que es proposa.
Segurament això el tripartit ja li està bé, però a banda de no ser just, Catalunya no s’ho mereix

Les discoteques de Cornellà

El passotisme i el “tirar pel dret” del govern municipal de L’Hospitalet, on el PSC i ICV-EUiA fa de comparsa, s’ha demostrat un cop més, lamentablement, en el cas de les discoteques del Polígon Famades de Cornellà i que afecten al descans de veïns de L’Hospitalet que hi viuen molt a prop.

Ja fa 8 anys que els veïns es queixen de les actituds incíviques dels qui entren i surten de les discoteques, i no ha estat fins que des de Convergència i Unió que ens n’hem preocupat, que el tema ha començat a moure’s. Els veïns han creat una plataforma d’afectats i han mantingut diverses reunions amb l’ajuntament, però cap mesura els ha servit per començar a solucionar el problema. Gràcies a la nostra pressió hem aconseguit més mesures de seguretat i neteja, però l’equip de govern no ha actuat per si sol, no ha sabut defensar els interessos dels seus ciutadans ni ha anat a Cornellà a parlar amb el “govern amic” per tal d’arribar a un acord: és evident que prefereixen tapar les vergonyes de l’ajuntament de Cornellà que no pas està al cantó dels veïns de L’Hospitalet.

De la mà de CiU, els veïns van visitar el Síndic de Greuges per tal d’exposar-li la situació, i aquest ha emès les seves recomanacions: o es traslladen les discoteques o es canvia el Pla General Metropolità. A més, afegeix que fins que cap de les dues accions es porti a terme i per tant, que faci que s’ajusti a la legalitat vigent, cal portar a terme alguna acció transitoria.

Nosaltres creiem que aquesta situació transitoria és el tancament: si no estan correctament ubicades, que es tanquin les discoteques, així de clar.

És sorprenent com des de l’equip de govern, amb els socialistes al capdavant, es rebutja la nostra inicitiva; tot per no anar a l’ajuntament veí i amic del mateix color polític, i exigir el trasllat de les discoteques. Com es pot al•legar que el problema està a Cornellà? Si els veïns que no poden dormir, que pateixen situacions incòmodes des de fa més de 8 anys, són de L’Hospitalet!

La impotència i “l’emprenyada” dels veïns afectats al ple era evident: pateixen a la seva pròpia pell el que produeix una majoria absoluta, que no escolta i que tira pel dret, i que es preocupa més de la galeria i de la foto, que no pas dels problemes dels ciutadans.

El tripartit torna a estar nerviós

Aquest cap de setmana, hem pogut veure com el tripartit s'està posant nerviós. És lògic, el que havia de ser una bassa d'oli, així s'havien conjurat, comença a ser un gruix de conflictes i problemes.
Els socialistes, estan patint descrèdit fruit del mal estil que el cap de premsa del President Montilla, està utilitzant, o més ben dit ha estat descobert. Per altra banda, el Conseller LLenas, ha hagut de dimitir de regidor i com a mínim haurà de donar explicacions en el Parlament de les seves actuacions. Per si tot això no fos prou, el President Montilla, el dissabte, en el concert de Lluís Llach, va haver d'entomar un eixordadora xiulada així com un fora, fora ben explícit que tot Catalunya va poder sentir en directe i que no va poder ser censurada pel "fantàstic" Bolaño.
La direcció d'Esquerra no té tampoc un panorama fàcil, així, el dissabte podíem llegir un article del sempre coherent Heribert Barrera, a on plantejava que Esquerra havia acceptat ser un satèl•lit dels Socialistes i renunciaven a allò que els defineix. També han hagut de suportar el punt de vista de l'exconseller Carretero ben diferent al de l'actual direcció i per tant la crítica a la mateixa.
Per si tot això no fos poc, el divendres la societat civil, veient la incapacitat d'aquest Govern de defensar allò que és necessari pel País (un aeroport de primer nivell), es posava al davant d'aquesta reivindicació.
És lògic que amb aquest panorama, estiguin nerviosos i uns i altres es posin a dir coses, simplement per sortir del pas o bé fer una fugida endavant. Així el President Montilla, ens acusava d'imitar l'estil d'oposició del PP i en Xavier Vendrell, manifestava que estarien disposats a fer President l'Artur Mas si es comprometia a fer un referèndum sobre l'autodeterminació.
És evident, que uns i altres estan nerviosos i ja no saben estar callats per més que s'hi comprometessin. El trist de tot això, és que mentre, tenim el País paralitzat en molts temes (com en el de l'aeroport, RENFE, la tercera hora, la incapacitat de defensar l'Estatut votat pel poble de Catalunya...) i ha de ser la societat qui es mobilitzi.

Una experiencia positiva

Ahir al vespre vaig tenir una nova trobada amb veïns de L’Hospitalet; en aquesta ocasió de Collblanc i de La Torrassa.
Se’ns dubte, es tracta d’una experiència molt positiva i enriquidora el fet de trobar-te amb veïns dels diferents barris de la ciutat, ja que et transmeten idees, suggeriments, aspectes de la realitat quotidiana que pels qui no vivim al barri se’ns poden escapar.
Un cop més, i ja en van masses, he pogut constatar que des de l’equip de govern municipal s’arriba tard quan hi ha un problema, i es posa un pedaç que en moltes ocasions no serveix per massa. A Collblanc i a La Torrassa hi ha un fenomen que està augmentant amb força, es tracta de la immigració: quan ja hi ha hagut problemes de convivència i malestar entre els veïns, és quan des de l’ajuntament es crea la figura del mediador. Aquesta mesura està molt bé, però calia esperar tant? Si es sabia que hi havia una problemàtica o una situació difícil, per què no es va intentar solucionar amb anterioritat?
El mateix succeeix amb les escoles bressol municipals. Quantes vegades se’ns ha dit des del govern municipal que, si només hi ha dues guarderies municipals, és culpa dels governs de CiU a la Generalitat? Moltes vegades, i aquest discurs és del tot incert: no es pot acusar als governs de Pujol en aquest àmbit quan d’altres municipis tenien les mateixes condicions que L’Hospitalet a l’hora de construir escoles bressol, i sí les van aprofitar. La manca de sensibilitat va ser de l’equip de govern municipal i no de CiU.
Aquestes preocupacions són al carrer, i les trobades que tinc amb veïns només fan que reafirmar el que pensem des de CiU: que l’equip de govern, sobretot el partit socialista i l’Alcalde, estan més preocupats de les grans obres i deixen el dia a dia dels ciutadans de L’Hospitalet en segon terme.
Mentrestant, des de CiU hem portat a terme iniciatives reals pel barri: l’estafeta de correus (demanda que varem portar a l’ajuntament i al Congrés) o la pèrgola per la Plaça del Mercat de Collblanc. Aquestes són les polítiques per a la gent, i no la obra faraònica que es prioritza des de l’ajuntament. Crec que ambdues coses s’han de poder compaginar, però és evident que “el llegir no ens ha de fer perdre l’escriure”.