RC | Partit Republicà Català

El Partit Republicà Català (RC) presenta públicament les seves candidatures a les eleccions del 9 de març davant el monument en honor al general Moragues de Sant Hilari

3 de febrer 2008
El Partit Republicà Català (RC) ha presentat aquest diumenge 3 de febrer davant el monument en honor al general Moragues de Sant Hilari les seves candidatures al Congrés i al Senat per les quatre circumscripcions catalanes per a les eleccions espanyoles que se celebraran el proper 9 de març. RC concorrerà a aquests comicis sota el lema “Adéu Espanya!” i té com a objectiu aplegar els vots de tots els catalans nacionalment conscients que volen trencar amb l’Estat espanyol i que no volen que els seus representants participin en la gestió d’Espanya, a diferència del que han fet fins ara totes les altres forces parlamentàries catalanes. La candidatura al Congrés per Barcelona està encapçalada per Josep Boladeras; Josep Lluís Arbós és el cap de llista per Girona; Manel Fort, per Tarragona, i David Valls, encapçala la candidatura per la circumscripció de Lleida. Pel que fa al Senat, el Partit Republicà Català presenta un sol candidat per cada demarcació. A Barcelona, el candidat serà Josep Maria Boix; per Girona el candidat és Josep Maria Armengol; Jordi Figuerola és el candidat per Tarragona, i Ivan Condés, el de la circumscripció de Lleida (podreu trobar la resta de candidats i uns breus currículums al web www.adeuespanya.cat). El Partit Republicà Català, que ha elegit el monument al general Moragues per fer la presentació pública de les seves candidatures, amb l’objectiu de reivindicar l’esperit de lluita d’aquest heroi català de la Guerra de Successió i palesar que el combat contra l’Espanya borbònica encara és avui dia plenament vigent, fa una crida, en aquestes eleccions, especialment als votants sobiranistes que anteriorment havien optat per altres organitzacions polítiques que els han decebut a no tornar a donar el seu vot a aquestes formacions que quan aconsegueixen quotes de poder, en lloc d’apostar per la pròpia sobirania, es converteixen en còmplices del govern espanyol de torn. RC també vol evitar que els votants independentistes s’inclinin per l’abstenció o pel vot en blanc perquè, a l’hora de la veritat, això només serveix per facilitar el triomf de les opcions espanyoles i espanyolistes. Tots els candidats de RC es van comprometre davant els assistents, en el cas que sigui elegits el 9 de març, a “no anar a Madrid a gestionar Espanya, sinó a anar-hi tan sols per dir als espanyols que ja en tenim prou i que volem disposar d’un estat propi, ja que la nació catalana no ha d’estar subordinada als interessos de cap altra”.
[ Nota de Premsa ]

Najat el-Hachmi, una noia catalana d’origen amazic, premi Ramon Llull

5 de febrer 2008
Una noia vigatana de 28 anys d’origen amazic –és nascuda a Nador– amb un sol títol publicat –“Jo també sóc catalana”–: Najat el-Hachmi ha guanyat el premi Ramon Llull. L’autora defineix la novel•la guanyadora, “L’últim patriarca”, com «un intent de comprendre la figura d’un pare omnipresent i dèspota, al mateix temps que explora el canvi cultural que es dóna en totes les societats». El jurat va destacar l’aspecte testimonial de l’obra que narra la «ruptura» de la filla que s’acaba integrant en la societat d’acollida, a banda de tractar-se d’un relat «amb molta intuïció dramàtica». El premi, convocat per l’Editorial Planeta i el govern andorrà, es va entregar ahir al vespre a Andorra la Vella. «Escriure m’ha permès que tots els fragments que integren els diferents mons que sempre m’han acompanyat s’uneixin, la literatura permet aquesta reconciliació de parts que poden semblar irreconciliables.» El-Hachmi va insistir molt ahir, a parlar de la seva novel•la, que no ha volgut tractar del tema de la immigració o de la integració, tot i que admet que la seva obra pot servir per entendre aquesta situació que ella ha viscut en la seva pròpia pell. Als 8 anys va arribar a Vic des del Marroc gràcies al reagrupament familiar i des de llavors ha fet la seva vida a Catalunya. Insisteix que és una novel•la que portava a l’estómac i que va «sorgir» quan maldava per acabar-ne una altra. «És evident que és autobiogràfica, però fins a un cert punt, conjuga coses que han passat amb altres que no, de fet, hi ha fragments que no sé si són ficció o no». El Partit Republicà Català celebra aquest premi, el qual demostra que és català tothom qui viu a Catalunya que vol ser-ne i tira per terra tots els intents dels partits i organitzacions espanyolistes que pretenen difondre la falsa idea que la llengua catalana és imposada a Catalunya. Si una noia de procedència amazic és capaç de guanyar el premi de novel•la en català més ben dotat de les lletres catalanes, qui es pot creure a hores d’ara que els castellanoparlants residents a Catalunya no poden entendre i parlar mínimament la llengua del país d’acollida? Darrere d’aquesta falsa persecució s’amaga el colonialisme lingüístic espanyol de sempre-
[ Vilaweb ] [ El Punt ] [ AVUI ]

La llengua catalana, reconeguda a la Catalunya del Nord

5 de febrer 2008
El Consell General dels Pirineus Orientals reconeix oficialment el català com a llengua de la Catalunya del Nord. La Carta, aprovada el 10 de desembre, ha passat pràcticament inadvertida fins que el butlletí del Consell no ha arribat a les cases i n’ha informat a bastament. Pel vicepresident, Marcel Mateu, la Carta no va contra l’article 2 de la Constitució francesa, sinó que és un acte de normalitat. Les entitats catalanistes no dubten a qualificar-la de fet històric. La Carta del català reconeix oficialment el català com a llengua del departament i accepta l’autoritat lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). També compromet el consell a ser un transmissor actiu de la llengua catalana (i de la cultura), a garantir-ne la supervivència, a fer-la present en tots els àmbits de la vida pública, a obrir classes bilingües i a signar acords amb les altres administracions perquè també ho facin. Mateu ho considera un acte de normalitat, que determina punt per punt les iniciatives que ja es porten a terme i les que volen tirar endavant. A tall d’exemple, diu que ja és possible d’adreçar-se en català a alguns funcionaris del consell, que s’han retolat en català totes les carreteres departamentals i que la biblioteca del Consell, que nodreix una vuitantena de biblioteques locals, disposarà aviat d’un fons en català. La Carta es va aprovar amb vint vots favorables, cap de contrari i sis abstencions, el 10 de desembre de 2007. El director general de la Bressola, Joan Pere Le Bihan, diu que és una llei històrica que salvaguardarà el patrimoni lingüístic català, i comenta que redacta una carta adreçada al president del consell, el socialista Christian Bourquin, per felicitar-lo. Le Bihan creu que la Carta és una conseqüència lògica de l’augment del sentiment de catalanitat que viuen els ciutadans, propiciat sobretot per la intensificació dels intercanvis comercials amb les comarques de l’altra banda de l’Albera. Manzanares hi veu un deix d’electoralisme, just quan la batllia de Perpinyà deté la capitalitat de la cultura catalana i hi ha una convocatòria electoral el mes de març vinent. El vicepresident del Consell desestima aquesta insinuació, perquè, diu, fa anys que impulsen polítiques en favor del català, sense cap marc legal que els emparés. El Partit Republicà Català celebra aquest avenç de la llengua catalana a la Catalunya del Nord, un dels territoris en què el nostre idioma té menys reconeixement legal. Tot i això, encara queda un llarg camí perquè el català pugui ser usat d’una manera normal en aquesta part dels Països Catalans i perquè deixi de ser perseguit pel jacobinisme francès.
[ Vilaweb ]

Commemoració dels 800 anys del naixement de Jaume I

1 de febrer 2008
Jaume I el Conqueridor va néixer el 2 de febrer de 1208 a Montpeller, fill de Pere el Catòlic. Demà dissabte farà vuit segles de l’esdeveniment. Va ser un rei pràctic, realista, religiosament poc fanàtic, no tan sols va doblar el territori de la Corona Catalanoaragonesa, també va bastir una potent administració. València i Palma commemoren l’efemèride i els blocs catalans també impulsen una campanya d’homenatge. Jaume I, anomenat el Bon Rei En Jaume pels seus súbdits, també va intentar fer una croada a Terra Santa, però no hi reeixí. A la casa de la ciutat de València encara es conserva el penó que, segons sembla, van hissar els musulmans en signe de derrota. Aquest rei és la figura històrica que més agermana els territoris de parla catalana, els Països Catalans. Els actes institucionals per celebrar els vuit-cents anys del naixement de Jaume I començaran demà, que és quan s’escau el centenari. A València, uns 2.500 participants músics, estudiants, campaners i actors, prendran part en una festa que començarà amb música i que s’acabarà amb un castell de focs. Serà al matí, a les Torres dels Serrans. A Palma, algunes personalitats de la societat civil faran una lectura del 'Libre dels feits'. Aquests actes institucionals només són els primers que es faran per commemorar el naixement del monarca; però se’n faran molts més durant tot l’any. Segons el Consell de Mallorca, tots tindran un caràcter clarament divulgatiu, lúdic i pedagògic, i consistiran en presentacions de llibres, conferències i rutes literàries. El Partit Republicà Català s’adhereix a tota iniciativa per commemorar aquesta efemèride i crida els seus militants i simpatitzants a organitzar activitats per celebrar aquest 800 aniversari i a participar en tots els que es facin. Hem d’evitar que els nostres fets històrics més rellevants restin en l’oblit, com sens dubte sempre pretenen els enemics de la nació catalana. Jaume I és la figura històrica que millor simbolitza avui dia els Països Catalans. Honorem-lo.
[ Vilaweb ] [ Vilaweb ]

Rodríguez Zapatero torna a humiliar Catalunya en anunciar una inversió de 5.000 milions d’euros per a rodalies de Madrid

31 de gener 2008
El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va portar ahir la febre de la subhasta electoral a la comunitat de Madrid, on va prometre una inversió de 5.000 milions d’euros per allargar i millorar el servei de trens de rodalies, just quan a Barcelona els trens de Renfe tornaven a avariar-se. En la mateixa línia va assegurar que, si guanya, el govern espanyol «farà el que calgui» perquè es facin a Madrid les olimpíades del 2016. Zapatero torna a demostrar, igual com ho va fer amb el seu suport incondicional a la ineficaç ministra Magdalena Álvarez, que el respecte a Catalunya i els catalans no són cap prioritat per als socialistes espanyols. L’anticatalanisme continua donant vots a Espanya, com ho demostra la proposta milionària de Zapatero per rodalies de Madrid i per Magdalena Álvarez a Andalusia, o la decisió de Rajoy de situar com a seu número dos el senyor Pizarro, “l’amic dels catalans”. És probable que el president del govern espanyol anunciï en els propers dies “per compensar” i per les súpliques dels socialistes catalans alguna altra inversió, en aquest cas per a rodalies de Barcelona, però els catalans ja sabem que aquests brindis al sol de Zapatero amb Cataluna difícilment es compleixen. En canvi, podem estar ben segurs que els madrilenys podran disposar dels seus 5.000 milions, o més, per a les seves rodalies. El Partit Republicà Català crida tots els catalans a no llençar cap vot, el proper 9 de març. És igual que a Espanya governin les presumptes dretes o les presumptes esquerres. Amb Espanya, Catalunya sempre hi perd. Tan sols el Partit Republicà Català planteja una opció rupturista amb l’Estat espanyol, el lema ja ho diu ben clar: “Adéu Espanya!”.
[ Vilaweb ] [ Avui ] [ E-Notícies ]

El Partit Republicà Català es reuneix amb una delegació de la Federació d’Estalvi de Catalunya (FEC)

16 de gener 2008
A mitjan gener, i seguint la línia descrita en el document “Crida a la unitat d’acció de l’independentisme català”, una representació del Partit Republicà Català (RC) es va entrevistar amb una delegació de la Federació d’Estalvi de Catalunya (FEC). La FEC és una organització sindical catalana, absolutament independent, que desenvolupa la seva activitat en el sector de les caixes d’estalvi. Avui és la segona força del sector a Catalunya i és present als comitès d’empresa de les caixes catalanes amb una representativitat de 76 membres i 24 consellers generals. El contacte va ser molt productiu i els representants de RC van explicar als de la FEC la seva visió de l’actual situació política, social i econòmica de Catalunya i la seva proposta sobiranista transversal i interclassista. Aquesta trobada es va fer pocs dies abans que una altra representació del Partit Republicà Català es reunís amb els portaveus de la Plataforma pel Dret de Decidir. Durant tot aquest any representants de RC es reuniran amb diverses organitzacions polítiques, culturals, sindicals i de tota mena presents als Països Catalans per donar-los a conèixer el seu projecte independentista.

La Plataforma pel Dret de Decidir recollirà signatures a favor de l’autodeterminació el dia de les eleccions espanyoles

30 de gener 2008
La Plataforma pel Dret de Decidir i Sobirania i Progrés desplegaran taules de recollida de signatures arreu dels Països Catalans el 9 de març, coincidint amb les eleccions espanyoles. Les dues plataformes sobiranistes s’han proposat aprofitar la jornada electoral per impulsar la campanya Decideixo decidir, amb què pretenen exercir el dret de petició col•lectiva perquè el Parlament demani a la cambra baixa espanyola la transferència de la competència plena per a la convocatòria de referèndums. Així, acostaran les seves butlletes de petició als ciutadans que s'apropin als col•legis per dipositar el seu vot a través d’unes 400 taules. Després d’omplir a vessar l’auditori Winterthur de Barcelona amb la conferència del lehendakari Juan José Ibarretxe, que van organitzar conjuntament amb el Cercle d'Estudis Sobiranistes, la PDD i SiP pretenen accelerar ara la recollida de signatures pel dret de decidir. La campanya, que van iniciar la diada de Sant Jordi de l’any passat, es traslladarà el 9 de març als col•legis electorals, ampliant la iniciativa que alguns nuclis locals de les plataformes ja van tenir en els comicis municipals del maig. El Partit Republicà Català, una representació del qual es va reunir fa pocs dies amb els portaveus de la PDD Mònica Sabata i Gerard Fernàndez, s’adhereix a aquesta iniciativa i demana a tots els seus militants i simpatitzants que hi col•laborin.
[ Vilaweb ] [ El Punt ]

El lehendakari Ibarretxe defensa a Barcelona la seva consulta popular al poble basc

19 de gener 2008
El cap del govern basc, Juan José Ibarretxe, va reiterar fa pocs dies en una conferència multitudinària a Barcelona la seva oferta política: va explicar que demanaria al Parlament basc l’aprovació per convocar la consulta del 25 d'octubre, i que si els ciutadans bascos es reconeixien el dret de decidir, obriria un procés de negociació entre els partits per convocar un referèndum d’independència el 2010. Les tres agrupacions sobiranistes catalanes que van organitzat l'acte, la plataforma Pel Dret de Decidir, Sobirania i Progrés i el Cercle d'Estudis Sobiranistes, van subratllar que el treball conjunt que havien dut a terme per organitzar-lo hauria de continuar. L’auditori AXA era ple de gom a gom, tant que va caldre habilitar sales annexes. El cap de l’executiu basc va dir que el segle XXI era el de l’adhesió lliure als projectes polítics; que el poble basc decidiria per si mateix, i va recalcar que això era indiscutible. Sobre el blocatge que el govern espanyol fa del procés, Ibarretxe va dir que s’havia d’acabar; que no podia ser que La Moncloa negociés amb ETA i que, en canvi, es negués a negociar amb el govern basc; que mai més no havia de ser ETA qui encengués la llum de l’esperança del País Basc, sinó que havien de ser els ciutadans bascos que ho fessin en un procés democràtic d’aplicació del dret de decidir. Ibarretxe va exposar, tot seguit, el full de ruta de la consulta basca. Abans de fer aquesta consulta, prevista per al 25 d’octubre d’enguany, Ibarretxe ofereix al president espanyol que surti de les eleccions del 9 de març una reunió per a acordar la manera de dur-la a terme. El Partit Republicà Català, una representació del qual va assistir a la conferència d’Ibarretxe, celebra la valentia del lehendakari, la qual contrasta amb la covardia de la totalitat de les forces polítiques parlamentàries ¬catalanes –ja no parlem del president Montilla– a l’hora d’abordar la qüestió de l’autodeterminació a Catalunya.
[ El Punt ] [ Vilaweb ]

Ofensiva espanyolista contra els drets del poble basc

25 de gener 2008
Fa pocs dies, des del Partit Republicà Català denunciàvem públicament les irregularitats que han existit en el procés judicial del macrosumari 18/98 contra l’independentisme basc i la seva sentència final, amb condemnes absolutament desmesurades. Al cap de poc temps ens vam fer ressò de les denúncies per tortures contra un presumpte membre d’ETA que va acabar ingressat a l’hospital de Donostia poc després d’haver estat detingut per la Guàrdia Civil. Ara hem d’afegir dos elements més a aquesta ofensiva espanyolista contra la nació basca: la primera, el procés d’il•legalització contra Acció Nacionalista Basca i el Partit Comunista de les Terres Basques en aplicació de l’antidemocràtica llei de partits, pactada en el seu dia pel PP i el PSOE, que facilita i permet la il•legalització de qualsevol organització que tingui “objectius coincidents amb Batasuna i ETA”, és a dir totes les que defensin la independència d’Euskal Herria. I, la segona, la condemna del Tribunal Suprem espanyol contra els exmebres de la mesa del Parlament basc Juan María Atutxa, Kontxi Bilbao i Gorka Knörr a pagar una multa i a dos anys d’inhabilitació per no haver dissolt el grup Socialista Abertzaleak a la cambra basca quan ho va ordenar la justícia espanyola quan Batasuna va ser il•legalitzada. RC denuncia que aquests atacs del nacionalisme espanyol contra el poble basc poden continuar, ja que s’acosta el judici pel cas Egunkaria i també sembla inevitable que els tribunals espanyols facin seure en el banc dels acusats el lehendakari Ibarretxe en una data pròxima per haver-se reunit en el seu dia amb Batasuna. Com a independentistes catalans encoratgem els ciutadans de Catalunya a ser solidaris amb el poble basc, sobretot en aquests moments en què és víctima de la persecució i repressió espanyoles.
[ Vilaweb ] [ Vilaweb ] [ Vilaweb ]

El Cercle d’Estudis Sobiranistes fa públiques les bases per a la llei de consultes populars

29 de gener 2008
Les bases per a la llei de consultes populars elaborades pel Cercle d’Estudis Sobiranistes ja ha estat presentada públicament. El CES planteja que la iniciativa popular pugui convocar qualsevol consulta si es recullen entre 150.000 i 200.000 signatures. I, aleshores, que aquest referèndum se celebri «agradi o no» al Parlament i al govern, i que sigui vinculant si hi vota més del 50% del cens. L’entitat pensa en la democràcia directa per combatre la desafecció política, malgrat que l’Estat –article 149.1.32 de la Constitució (CE)– hauria d’autoritzar la consulta. Els objectius del CES són, d’una banda, materialitzar el dret de decidir dels catalans –que no trobaria cap topall en forma de vet dins de l'ordenament jurídic català– i, de l’altra, combatre l’abstenció i la desafecció política. Per això, els referèndums convocats –un o diversos– coincidirien amb cites electorals, i serien un altre motiu per cridar la gent a les urnes. El document de bases amb què els sobiranistes esperen agilitzar el tràmit de la llei catalana de consultes populars, recomana que les consultes es puguin convocar per iniciativa popular. Caldria recollir una xifra de signatures superior a les 50.000 que requereix una iniciativa legislativa però inferior a un 5% del cens –ara mateix, 266.229 persones–. L’entitat situa el llistó al voltant de les 175.000 adhesions, però hi afegeix que ni el Parlament ni la Generalitat puguin vetar la convocatòria. Només l’Estat hi hauria de donar el vistiplau, per no conculcar-la (CE). Autoritzaria el president del govern espanyol la convocatòria d’un referèndum d’independència? Amb tota probabilitat, avui, no. Però el president del CES, el jurista Alfons López Tena, recorda que la prioritat de les consultes és poder reclamar «la gestió de les infraestructures o el concert econòmic» per a Catalunya. I la negativa de l’Estat seria «política», ja que la consulta no es podria considerar «il•legal». Si són matèries de jurisdicció estatal, el poble català reclamaria a la Generalitat –de manera visible– que negociï amb l’Estat o l’administració competent. A la CE hi ha un buit legal que no deixa clar si qualsevol referèndum té caràcter vinculant o només consultiu. El Partit Republicà Català considera la iniciativa del CES un pas endvant en matèria jurídica però continua pensant que una decisió del Parlament de Catalunya a favor de la sobirania ratificada en un referèndum pel poble de Catalunya hauria de ser reconeguda per la comunitat internacional independentmenet dels obstacles que l’ordenament jurídic espanyol hi posi, i aquest és l’objeciu polític pel qual treballa RC.
[ Vilaweb ] [ El Punt ]

La Viquipèdia arriba als 100.000 articles

29 de gener 2008
La Viquipèdia, la versió en català de l’enciclopèdia lliure Wikipedia, ja ha superat el llindar dels cent mil articles, ha doblat el nombre d’articles que tenia a l’inici del 2007. L’edició catalana de la Wikipèdia és una de les més antigues, ja que va ser la primera que va arrencar després de l’anglesa, i ara s’ha situat entre les disset que superen els cent mil articles d’entre les més de 250 versions lingüístiques d’aquesta famosa enciclopèdia en línia. Segons els col•laboradors de la Viquipèdia, es tracta d’una eina que ja s’ha convertit en una obra de referència per a la consulta i l’aprenentatge. Tots els articles que s’hi publiquen són redactats per redactors voluntaris i tothom és lliure de participar-hi fent-ne de nous o corregint-ne i ampliant-ne d’altres. Per arribar a la xifra dels cent mil articles la Viquipèdia ha rebut el suport d’alguns alumnes a través de la Marató Viquipèdia, en què els alumnes s’han afegit al projecte de fer créixer el portal. La valoració que fem des del Partit Republicà Català de l’assoliment d’aquesta fita és que aquest fet demostra que la llengua i la cultura catalanes, malgrat ser menystingudes en el seu propi territori i no disposar d’un Estat propi que les defensi, són de les més potents del món i que cal que aquest fet sigui reconegut.
[ Vilaweb ]

El Consell Nacional del Partit Republicà Català aprova les candidatures al Congrés i al Senat per a les pròximes eleccions espanyoles del 9 de març

15 de gener 2008
El Consell Nacional del Partit Republicà Català (RC) ha aprovat aquest diumenge 13 de gener a Barcelona les seves candidatures al Congrés i al Senat per les quatre circumscripcions catalanes per a les eleccions espanyoles que se celebraran el proper 9 de març. RC concorrerà a aquests comicis sota el lema “Adéu Espanya!” i té com a objectiu aplegar els vots de tots aquells catalans nacionalment conscients que pretenen trencar amb l’Estat espanyol i que no volen que els seus representants participin en la gestió d’Espanya, a diferència del que han fet fins ara les altres forces parlamentàries catalanes. El Partit Republicà Català fa una crida especialment als votants sobiranistes que anteriorment havien optat per altres organitzacions polítiques que els han decebut i que no volen tornar a donar el seu vot a aquestes formacions que quan aconsegueixen quotes de poder, en lloc d’apostar per la pròpia sobirania, es converteixen en còmplices del govern espanyol de torn. RC també vol evitar que els votants independentistes s’inclinin per l’abstenció o el vot en blanc perquè, a l’hora de la veritat, això només serveix per facilitar el triomf de les opcions espanyoles i espanyolistes. “Els catalans no volem que els espanyols decideixin per nosaltres. Si els independentistes ens quedem a casa el dia de les votacions, permetrem que el PSC, el PP i Ciudadanos, enemics dels drets nacionals de Catalunya, encara tinguin més percentatge de vot a Catalunya”, va dir Carles Bonaventura, secretari general de RC als assistents al Consell Nacional. Bonaventura hi va afegir que “ni Duran i Lleida –CiU–, que va dir en el seu dia que no votaria a favor de la independència de Catalunya en un referèndum d’autodeterminació, ni Joan Ridao –Esquerra–, que ha manifestat que la prioritat d’ERC no és el dret a decidir sinó el desplegament de l’Estatut, són alternatives creïbles per als centenars de milers de votants sobiranistes catalans”, i que tan sols el Partit Republicà Català pot representar tots aquells ciutadans de Catalunya que volen veure en un futur immediat una Catalunya independent al si de la Unió Europea i lliure del domini espanyol”. Agustí Soler, president nacional de RC, va adreçar-se als consellers per encoratjar-los a treballar per l’èxit de les candidatures del Partit Republicà Català. Un partit que “per primera vegada es presentarà a les quatre circumscripcions del Principat de Catalunya, un fet que demostra el creixement del nostre partit d’ençà de la seva creació”. Soler va manifestar que “tots els catalans que els darrers mesos han patit les diverses crisis de les infraestructures a Catalunya tenen clar que la nostra pertinença a Espanya ens condemna a ser un país de segona i a continuar sent espoliats econòmicament d’una manera salvatge”. El president del partit va cloure la seva intervenció dient que els representants que pugui obtenir RC en les eleccions “no aniran a Madrid a gestionar Espanya, sinó a dir als espanyols que ja en tenim prou i que volem disposar d’un estat propi”.

L’exalcalde de Santa Coloma de Cervelló, acusat d’enaltiment de terrorisme perquè l’Ajuntament va dedicar un carrer a Jaume Martínez Vendrell, històric dirigent d’EPOCA

17 de gener 2008
L’exalcalde de Santa Coloma de Cervelló, Josep Comellas, va declarat el passat 14 de gener a l’Audiencia Nacional espanyola, acusat d’un delicte d’enaltiment del terrorisme. El consistori va decidir el 2002 posar el nom d’un carrer a un exmembre de l’Exèrcit Popular Català (EPOCA), Jaume Martínez Vendrell, condemnat el 1982 en aplicació de les lleis antiterroristes, per actes comesos el 1977. Comellas va manifestar que van dedicar-li el carrer, perquè era un líder cultural i polític. En concret, Comellas subratlla que Martínez Vendrell va estar sempre molt involucrat en l’activitat cultural de la colònia Güell, i que també va ser un líder polític, tant durant la República com durant el franquisme. Martínez va militar al grup Nosaltres Sols!, i va fundar el Front Nacional de Catalunya. Va ser un dels impulsadors de l’independentisme modern i grups com IPC o el PSAN es van inspirar en la seva figura i trajectòria. Entre els primers grups que van fundar Terra Lliure hi havia també militants d'EPOCA. “També va ser un dels que va obrir una ruta a banda i banda del Pirineu per fer passar pilots anglesos i jueus que es volien escapar de França durant la Segona Guerra Mundial”, afirma Josep Comellas. D’altra banda, Comellas recorda que l’assignació dels carrers es va fer a través d’un procés participatiu, i que van ser diverses associacions del poble les que van proposar el nom de Jaume Martínez Vendrell. A més a més, recalca que tots els regidors del poble hi van votar a favor: tant els de l’Entesa pel Progrés Municipal, la formació de l’exalcalde, com els del PSC, Esquerra i CiU. Ara, l’Audiencia Nacional haurà de decidir si arxiva la causa o bé tira endavant el procés contra el consistori del Baix Llobregat. El Partit Republicà Català dóna tot el seu suport a l’exalcalde Josep Comellas i considera que la trajectòria política de l’històric lluitador i defensor dels drets i les llibertats de Catalunya Jaume Martínez Vendrell el fa ben mereixedor del carrer que se li va dedicar a Santa Coloma de Cervelló.
[ Vilaweb ]

Els nacionalistes corsos es manifesten contra la repressió francesa

17 de gener 2008
Centenars de persones es van manifestar el 12 de gener pels carrers d’Aiacciu, a l’illa de Còrsega. Divuit partits, sindicats i associacions corsos havien convocat la manifestació per protestar contra la repressió que la República francesa exerceix a l’illa. Va ser una resposta contundent al procés judicial que ha dut a la presó Yvan Colonna, considerat innocent per bona part del nacionalisme cors de la mort del prefecte de Còrsega, Claude Érignac, el 1998. Un grup de manifestants va ocupar, durant mitja hora, l’assemblea corsa, on van llegir un manifest en què reclamaven la llibertat dels patriotes empresonats a França. La manifestació es va desenvolupar sense incidents, amb un fort desplegament policial. Aquesta mobilització és la primera des de fa anys que té un caràcter unitari entre les diverses faccions de l’independentisme cors, va gestar-se el 2 de gener a Corti, capital històrica del país, on ja es van reunir els dirigents de tots els moviments nacionalistes. L’empresonament de Colonna ha generat molt de recel entre l’independentisme cors, que denuncia el “cicle de repressió” en què ha entrat l’administració francesa contra qualsevol organització que s’oposi a l’ordre establert. Corsica Nazione Indipendente, el principal partit independentista cors, va cridar a la manifestació amb el següent argument: “La pau no s’ha de confondre amb la pacificació colonial, no és l’acceptació de l’ordre establert per la força que ens tutela a cada moment, no és la Còrsega pacificada de Sarkozy.” Fa un any, precisament, l’illa ja va viure una de les manifestacions més massives que es recorden, en què prop de 8.000 persones van protestar contra la política repressiva del llavors ministre de l’Interior, Nicolas Sarkozy. El Partit Republicà Català expressa la seva solidaritat i suport envers els companys corsos en la seva lluita per la sobirania i la llibertat nacional.
[ Vilaweb ]

ACPV recorre als tribunals contra el tancament dels repetidors de TV3 al País Valencià i el Partit Republicà Català encoratja els ciutadans a queixar-se a Francisco Camps

8 de gener 2008
Acció Cultural del País Valencià ha presentat un recurs al Tribunal Superior de Justícia contra l’expedient administratiu de la Generalitat Valenciana, que va multar l’entitat amb 300.000 euros i va ordenar el tancament dels repetidors de TV3 a la Carrasqueta (ja executat), del Bartolo i del Mondúver. ACPV ha presentat un plec d’al•legacions segons les quals el govern no té capacitat sancionadora perquè les freqüències no són propietat seva. ACPV ha fonamentat aquest argument amb un estudi elaborat per Manuel Ballbé i Ramon-Jordi Moles, catedràtic i titular de dret administratiu de la UAB, que conclou que correspon al govern de l’Estat la competència per concedir llicències, inspeccionar i sancionar en l’àmbit de la TDT, i no pas a la Generalitat valenciana. Però el recurs de l’entitat incorpora un altre argument rellevant. Segons el text del recurs, “la Generalitat Valenciana emet els programes de TVV, Canal 9 i Punt 2 fora de l’àmbit territorial de la comunitat sense tenir cap freqüència concedida pel ministeri, sense gaudir de cap títol habilitador i sense haver signat cap conveni de col•laboració”. Es refereix així al fet que TVV emet a Catalunya, les Illes Balears i a l’Aragó sense llicència. Per tant, ACPV planteja l’arbitrarietat de la decisió de sancionar l’entitat per una activitat que la Generalitat mateixa duu a terme amb TVV. Per altra banda, el Partit Republicà Català ha iniciat una campanya en la qual anima els ciutadans a queixar-se per correu electrònic directament al presidentde la Generalitat Valencia, Francisco Camps. Qui ho vulgui fer tan sola ha d’entrar al web de RC: www.partitrepublicacatala.cat i clicar el bàner de “Queixa’t a la Barbaritat Valenciana”. Per altra banda, a tot el territori del País Valencià continuen les concentracions i els actes de protesta contra el tancament dels repetidors de Televisió de Catalunya.
[ Vilaweb ] [ El Punt ]

Un altre cas de tortures al País Basc

9 de gener 2008
Un dels dos joves detinguts diumenge passat per la Guàrdia Civil a Arrasate (Guipúscoa), Igor Portu, està ingressat des d’ahir a la matinada a l’UCI de l’hospital Donostia en estat greu, amb dues costelles trencades i perforació pulmonar, a més d’hematomes a tot el cos. El jove estava incomunicat per la Guàrdia Civil des de diumenge a la tarda, quan va ser detingut. Segons la versió oficial, Portu es va produir les lesions durant la detenció, a la qual «va oposar resistència». Aquesta versió dels fets, però, no va convèncer ni la família del jove, que ha denunciat tortures, ni els partits bascos. Un jutjat de Sant Sebastià ha obert una investigació. La situació tan greu d’Igor Portu va fer pensar ahir en el cas de Gorka Lupiañez, que va denunciar que havia estat víctima de maltractaments durant els quatre dies que va estar incomunicat a les dependències policials després d’haver estat detingut per la Guàrdia Civil, el 6 de desembre passat. El seu cas ja havia generat una forta protesta dels partits polítics bascos, els quals ahir van reclamar una investigació judicial per aclarir els fets que han conduït a la situació d'Igor Portu, perquè no es creuen de cap manera la versió oficial. I és que l’informe mèdic difós per l’hospital Donostia obre la hipòtesi de la tortura. El govern basc no es «fia» de la versió del ministre de l’Interior sobre l’hospitalització la matinada de dilluns d’Igor Portu, després d’haver estat detingut per la Guàrdia Civil per presumpte relació amb ETA. El conseller basc de Justícia, Joseba Azkarraga, va dir que desconfiava de la versió oficial perquè «hi ha coses que no quadren» i va afirmar que tampoc es «fia» de la «pràctica continuada» dels ministres de l’Interior que «sempre neguen la possibilitat de maltractaments». El govern basc i els partits van exigir explicacions, en no haver-los convençut les del ministre. Pel Partit Republicà Català, aquest cas continua demostrant el que els informes del relator de l’ONU sostenen reiteradament , que a l’Estat espanyol la pràctica de la tortura es manté sota l’aplicació de la legislació antiterrorista, emparada pels llargs períodes d’incomunicació a què són sotmesos els detinguts; una pràctica a la qual la justícia dóna habitualment cobertura, ja que difícilment cap torturador serà mai condemnat a l’Estat espanyol i en els pocs casos en què així ha estat, sempre amb condemnes lleus, posteriorment han estat indultats.
[ El Punt ] [ El Punt ]

Una altra sentència judicial diu que el català i el valencià són la mateixa llengua, però la Generalitat Valenciana diu que no en farà cas

9 de gener 2008
El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha dictat una sentència que obliga la Generalitat Valenciana a acceptar la titulació de filologia catalana per acreditar el coneixement del valencià en les oposicions als cossos docents no universitaris, tal com havien demanat la Universitat de València i la d’Alacant. Ara, la secretària d’Educació del País Valencià, Concha Gómez, ha anunciat que la Generalitat no pensa acatar la sentència. Gómez al•lega que el govern ha de ser coherent amb l’Estatut, que subratlla que la llengua oficial del País Valencià és el valencià. La sentència que ha dictat el TSJV dóna validesa jurídica tant al terme “valencià” com al terme “català” per denominar la llengua. Pel tribunal el terme “valencià” és l’oficialment reconegut per l’Estatut, si bé el terme acadèmic de la llengua és “català”. És la tretzena sentència del TSJV que equipara el valencià amb el català, sense comptar la del Tribunal Constitucional i la del Suprem espanyols. El portaveu d’Educació i Cultura de Compromís, Josep M. Pañella, ha demanat al govern de Camps i al PP –de la mateixa manera que ho fa ara el Partit Republicà Català des d’aquestes pàgines– que acceptin les sentències i els criteris acadèmics i científics de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i de les universitats, que equiparen el català i el valencià. Compromís també exigeix al Consell una política activa en favor de l’ús social del valencià. Pel Partit Republicà Català el realment sorprenent és que les sentències que emanen de la justícia espanyola siguin d’obligat compliment quan afecten els drets nacionals de bascos i catalans, per exemple, i que en altres casos, com el de la Generalitat Valenciana, aquest govern pugui limitar-se a dir simplement que no acatarà la sentència.
[ Vilaweb ] [ Vilaweb ]

Un policia obliga a parlar en castellà un ciutada de Sant Feliu de Llobregat

4 de gener 2008
Un ciutadà ha denunciat en el seu bloc, El Correu.cat, un cas de “discriminació lingüística i abús d’autoritat de la polícia espanyola (que no nacional), concretament a la comissaria del carrer Carreretes de Sant Feliut de Llobrega. El teixt diu el següent: una amiga va anar a renovar-se el document d’identitat i el policia de l’entrada no l’entenia en català. Va decidir tornar en un altre moment, m’ho va comentar i vam buscar legislació que ens emparés. La llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic estableix en l’article 54.11 que els empleats públics han de garantir l’atenció al ciutadà en la llengua en què ho sol•liciti sempre que sigui oficial al territori. Amb la llei a la mà tornem a la comissaria. De nou, molt difícil, prepotència i riotes per part d’algun agent. El de l’entrada ens assegura, rient, que no té cap obligació d’entendre el català i que som a Espanya. Parlem amb el secretari de la comissaria, que ens reconeix també les seves dificultats lingüístiques, i ens comença a alçar el to de veu. La meva amiga demana un full de reclamacions i li dóna. Jo en demano un altre, i me’l nega. Em diu que si tinc qualsevol queixa, que ho afegeixi al seu full. Li faig entendre que som dues persones diferents. No hi ha manera”. El ciutadà ha explicat que va decidir “tornar al cap de cinc minuts i sol, amb l'objectiu de demanar i omplir una reclamació, tant per discriminació lingüística com pel tracte rebut. Però passo per casa i agafo la gravadora. La primera frase del secretari de la comissaria diu:“No té voy a dar la hoja de reclamaciones porque no”, la resta recorda la prepotència del rei envers Chávez. En l’esmentat àudio se sent una conversa entre dues persones, una de les quals diu a l’altra que “tú has venido a acompañar a esta señora porque quiere presentar una reclamación, si quieres presentar una reclamación la presentas en el papel”, a més d’acusar-lo d’“acto de provocación” i deixar-li clar que “cállate, estoy hablando yo”. “Que te calles cuando yo hablo”, li reitera a crits, quan el seu interlocutor intenta intervenir, a més de recomanar-li “tu aprendes educación y te callas”. És aleshores quan l’altre l’acusa de ser “una mica maleducat” i és ràpidament replicat amb un “el maleducado eres tú, ya te puedes ir”. “Y si vuelves a entrar te denunciaré por una falta de orden público”, l’adverteix, a més d’enviar-lo “para abajo”, quan l’interlocutor li expressa el desig de “presentar una reclamación”. El Partit Republicà Català considera que aquest és un dels molts exemples quotidians que demostren que els ciutadans de Catalunya reben un tracte colonial per part dels aparells de l’Estat espanyol.
[ E-Noticies ] [ E-Noticies ]

Centenari de la creació de l’estelada

7 de gener 2008
El Partit Republicà Català vol informar que s’ha creat una comissió per celebrar el centenari del naixement de la bandera estelada, la comissió 100 Anys d’Estelada, que té com a objectiu la celebració d’un seguit d’actes per commemorar aquesta efemèride, com per exemple els següents: 1- Reedició del llibre origen de la bandera independentista amb un disseny actual, pròleg d’Oriol Junqueres, noves dades, fotografies, i comentaris d’historiadors especialistes de diferents èpoques. Independència de Cuba, I Guerra Mundial i Comitè Pro Catalunya, Estat Català, República Catalana del 31 i Fets d’Octubre del 34, guerra 1936-1939, FNC, PSAN, actualitat... 2- Edició d’un còmic de l’editorial Casals i amb el dibuixant Oriol Garcia Quera, sobre la història de l’estelada: recorregut de l’estelada des de Cuba, el pas a Catalunya i a l’Europa del final de la I Guerra Mundial, Estat Català, Judici a Macià i els seus voluntaris, Bèlgica, Centre Amèrica, Amèrica del Sud, Crida a l’ONU el 1945, FNC, PSAN, l’actualitat… 3- Exposició sobre els 100 anys d’estelada, i l’independentisme contemporani. 4- Exposició més petita per portar a les seus d’OC, ACPV, OCB i Via Fora! Xerrada o presentació a aquestes seus quan arribés l’exposició. 5- Llibre de fotografies emblemàtiques/històriques amb l’estelada, a Prats de Molló el 1926, a diferents poblacions catalanes el 14 d’abril o el 6 d’octubre. 6-Repetir la foto original de París de 1908 o les més maques de cada època... 7- Material, samarres, xapes... 8- Viatges, estada i materials murals internacionals commemoratius del centenari. 9-Portar l’estelada als llocs més alts, més lluny i més singulars del món. Popular. Crida als centres excursionistes i organitzacions independentistes. 10- Fer que historiadors i intel•lectuals s’adhereixen al centenari, fent-ne referències a tertúlies de ràdio, articles de premsa... reenviament de cartes de lectors... col•laboració de l’esdeveniment de portals d’Internet de notícies, ràdios públiques, premsa i revistes nacionals, mitjançant anuncis, etc. A mesura que avancin totes aquestes activitats, n’informarem oportunament.
[ Estelada ]

Baltasar Porcel anima els catalans a prendre consciència dels seus drets nacionals

2 de gener 2008
Segons informa Víctor Alexandre en el seu bloc, fa només tres anys que se celebra la Nit Literària que organitza la delegació d’Òmnium Cultural a Sant Cugat del Vallès i ja es pot dir que és tot un èxit. En l’edició d’aquest any, Baltasar Porcel va renunciar a llegir el seu discurs de cloenda de la Fira de Frankfurt, com s’havia previst, i va fer una magnífica i emocional improvisació. Va començar blasmant el circ políticomediàtic que ha suposat el certamen, en el sentit que se l’ha utilitzat com a eina d’autocomplaença interior ocultant-ne el baix rendiment comercial, i, a poc a poc, sense adonar-se’n, va anar apujant el to reivindicatiu fins acabar esperonant els catalans a prendre consciència dels seus drets nacionals i a plantejar-se definitivament la idea d’esdevenir un poble sobirà i lliure del jou espanyol. Segons dia Alexandre, els seus 70 anys de vida Baltasar Porcel mai no havia expressat d’una manera tan diàfana i contundent el suïcidi que suposa per a Catalunya la seva dependència d’Espanya. Gràcies a la nostra subordinació, no tenim només el dubtós honor de ser la nació més espoliada d’Europa, també podem presumir, gràcies a unes infraestructures tercermundistes, d’haver esdevingut un país raquític que es mira amb resignació cristiana la conversió de Madrid en una megalòpolis marítima. Sí, marítima. O és que ningú no s’ha adonat que el País Valencià ja és avui una prolongació de la comunitat de Madrid? Ningú no s’ha adonat que totes les accions del govern espanyol van destinades a fer de Madrid el centre neuràlgic de la nostra vida? Porcel ha trigat molts anys a fer el discurs de l’altre dia, però l’ha fet, i fent-lo ha esperonat la nostra autoestima. És una manera de dir-nos que qui té autoestima no permet que ningú decideixi per ell. Gràcies, Baltasar, acaba l’article de Víctor Alexandre. Pel Partit Republicà Català, l’aspecte més destacable d’això és que cada cop són més les persones que denuncien el mal negoci que per als catalans representa la nostra pertinença a l’Estat espanyol.
[ Lobby per la independència ] [ Web de Victor Alexandre ]

Ibarretxe insisteix en el seu dret a consultar els bascos

1 de gener 2008
El cap del govern basc, Juan José Ibarretxe, va insistir en el seu discurs de Cap d’Any que el 25 d’octubre vinent convocarà la consulta popular perquè la ciutadania basca es pronunciï sobre el dret de decidir. Això serà així tant si el govern espanyol hi està d’acord com si s’hi oposa, segons que va dir Ibarretxe en el missatge institucional de Cap d’Any. Tot i això, va afegir-hi que sempre mantindrà la voluntat de dialogar amb l’executiu espanyol sobre aquesta qüestió: “Mantindré la mà estesa. No la retiraré ni abans ni després de les eleccions del març. Ara, si l’oferta de diàleg és refusada, no ens quedarem pas de braços plegats, continuarem endavant”, va dir Ibarretxe, que ha reiterat la seva intenció de donar la paraula al poble basc: “Hem de deixar de mirar a ETA, a Madrid, a París o a Brussel•les. Hem de prendre consciència que som nosaltres la clau del nostre futur. Perquè crec amb fermesa que tenim la solució a les mans, em vaig comprometre a donar-vos la paraula el pròxim 25 d’octubre i ho faré. El 2008 és temps de solució, temps de compromisos. És temps d’esperança.” El cap del govern basc també va dir que no es podia construir un futur de pau i de normalització política criminalitzant i perseguint el diàleg. I va afegir-hi que una solució basada en les il•legalitzacions, en la retallada de drets civils i polítics i en l’exclusió d’una part de la societat basca no era possible. Des del Partit Republicà Català, a part de reiterar el nostre suport al lehendakari i al conjunt del poble basc per la seva aposta decidida pel dret de decidir, no ens podem estar de comparar el discurs valent i digne d’Ibarretxe amb la patètica intervenció de José Montilla per Cap d’Any, en què va tornar a proclamar la seva fidelitat a Espanya i al PSOE. Un José Montilla que, recordem-ho, és president de la Generalitat gràcies als vots d’Esquerra.
[ Vilaweb ] [ Racó Català ] [ Avui ]

Es presenta República Valenciana – Partit Valencianista Europeu

3 de gener 2008
Històrics del valencianisme han creat un nou partit independentista i europeista valencià: República Valenciana. L’objectiu de la formació és l’assoliment de la sobirania plena del poble valencià. També es preveu la possibilitat de confederar-se amb més repúbliques sobiranes de l’antiga Corona d’Aragó, tot plegat, dins del marc europeu. Entre els promotors hi ha Víctor Baeta, Vicent Gisbert, Josep Alamar, Antonio Marín i Isacar Marín. El coordinador d’aquest nou partit republicà, Víctor Baeta, afirma que s’obre un cicle polític nou, i que els valencians han de saber trencar el bipartidisme espanyol, tal com van fer en la primera restauració monàrquica, en què el republicanisme de Blasco Ibáñez va irrompre entremig del bipartidisme espanyol de Cánovas i Sagasta. En aquest sentit, considera que tant el PSOE com el PP han convertit el País Valencià en una colònia, i que cal trencar la Constitució Espanyola del 1978, que instaura una monarquia legitimada per la dictadura. República Valenciana també s’oposa a l’especulació urbanística al litoral valencià i proposa aplicar polítiques d’esquerres, com ara enfortir el sector públic i posar fi a les privatitzacions. Els impulsors d’aquest nou partit provenen, fonamentalment, del Bloc Nacionalista Valencià i del seu antecesor Unitat del Poble Valencià (UPV) i mantenen estretes relacions d’afinitat amb el Partit Republicà Català (RC). Han agafat com a ensenya la bandera d’Esquerra Valenciana, la formació que van fundar als anys 30 Vicent Marco Miranda i Manuel Sanchis Guarner. Aquest partit concorrerà a les eleccions espanyoles, en la coalició denominada Per la República Valenciana, amb Esquerra Nacionalista Valenciana i Estat Valencià, tot preparant les properes eleccions europees i amb l’objectiu de ser presents als comicis del País Valencià de l’any 2011 com a referent del republicanisme valencianista, rupturista, democràtic i pacífic amb la Constitució monàrquica de 1978.
[ Vilaweb ] [ República Valenciana ]

Els ciutadans de les Illes també reclamen el dret de decidir

30 de desembre 2007
Unes 5.000 persones es van manifestar el diumenge 30 de desembre pels carrers de Palma per reclamar el dret a decidir, una concentració que formava part dels actes convocats per la Plataforma 31 de desembre. Durant la manifestació els lemes més corejats van fer referència als Països Catalans i a l’autodeterminació, una cosa gens estranya tenint en compte que els blocs més nombrosos els formaven el jovent de Maulets, el sindicat d'estudiants SEPC i el del PSM amb les seues joventuts (JEN). Així mateix, també hi va haver representants del Bloc per Mallorca, tot i que sense arribar a igualar els blocs inicials. A part també hi acudiren diversos càrrecs de les institucions balears, tant del PSM com d’EU-Illes, passant per ERC, Entesa o el Bloc. També hi van assistir diverses entitats i associacions de les Illes, com el Lobby per la Independència, o Sa Sargantana, a part natulrament de diversos representants i membres de l’Obra Cultural Balear. L’única absència remarcable pel que fa a partits no-espanyolistes fou la d’Unió Mallorquina, una absència que va ser motiu de polèmica entre alguns assistents. El punt més emotiu de la jornada fou el record que es va retre al cantant l’Al-Mayurqa, Toni Roig, mort fa alguns mesos. El Partit Republicà Català encoratja els companys de les Illes a continuar lluitant per uns Països Catalans lliures i sobirans.
[ Racó Català ] [ Diari de Balears ] [ Diari de Balears ]

Catalunya, el País Basc i Galícia signen la declaració de San Mamés.

29 de desembre 2007
Els governs de Catalunya, Euskadi i Galícia van signat el dia 29 de desembre a Bilbao la Declaració de San Mamés, un document conjunt de col•laboració per treballar estretament per l’oficialitat de les respectives seleccions esportives. Durant l’acte, es va recordar que Catalunya té competències exclusives en Esport i que els catalans les volem exercir plenament. La Declaració de San Mamés recull la voluntat dels tres governs de promoure la participació dels clubs i federacions propis al més alt nivell de competició i, si s’escau, la plena implicació de les federacions pròpies en les federacions internacionals respectives. També preveu col•laborar en l’establiment de nous marcs competitius oberts a seleccions nacionals o clubs de les tres parts. Durant l’acte de signatura de la Declaració, que es va realitzar a la gespa del camp de futbol de San Mamés, es va destacar que els representants dels tres governs no eren allà contra ningú, sinó a favor de l’esport, a favor “dels nostres països com a països esportius”: “Volem competir entre nosaltres i amb els altres països del món”. Un primer exemple d’aquest compromís va ser la celebració a Vigo del partit de futbol entre les seleccions femenines de Catalunya i Galícia, que va tenir continuïtat el mteix dia de la signatura de la Declaració de San Mamés amb el matx entre les seleccions absolutes masculines de futbol d’Euskal Herria i Catalunya en aquell estadi. Pocs dies després de la firma d’aquesta declaració, els sectors politicomediàtics més reaccionaris de l’Estat espanyola han atacat durament aquest acte i també el partit de futbol entre bascos i catalans. El Partit Republicà Català considera que, malgrat els insults dels hereus directes del franquisme, les més de 40.000 persones que van assistir a aquell matx demostren que el procés d’oficilització de les respectives seleccions no té marxa enrere.
[ Nació Digital ] [ El Punt ] [ Vilaweb ]

Si en Macià aixeques el cap

25 de desembre 2007
Recordeu companys , allò que ens digué el nostre estimat avi, “Catalunya serà independent o no será” ? Està cada cop més clar que no podem esperar que tot aquest reguitzell d’hereus i aspirants a Cambó ens solventi un problema que ja arroseguem fa tres segles . Quantes vegades hem de ser enganyats per tots els grans partits que tan sols s’enrecorden de Catalunya quan vénen eleccions i es vesteixen amb túniques nacionalistes enarbolant banderes en les que ja ni hi creuen ? Era sobirania el que defensava en Mas i en Duran quan recolzaven governs espanyols ? Era independència el que cridaven en Ridao o en Carod quan aprovaven durant tres anys els pressupostos del gran mentider Zapatero i de forma callada i sense escoltar a les seves bases colocaven de President de la Generalitat i de forma ignomniosa a un espanyol que diu que Catalunya no te drets històrics - provocant segurament que tan en Macià com en Companys es remoguin a les seves tombes sentin-se traïts pels que havien de ser els grans defensors de la patria - ? Ni tan sols els cau la cara de vergonya quan davant de les seves tombes segueixen venent les seves cortines de fum mentre el país es dessagna tocat de mort per un imperialisme espanyol que, tot sigui dit de passada, ha sabut fer la seva feina, gràcies en part a tots aquests BOTIFLERS I TRAïDORS que en els últims anys tan han prosperat en les direccions de partits que, com ERC, eren un símbol d’unitat i lluita per tots els independentistes catalans. Tan sols em resta l’ esperança de que molts d’aquest militants de CiU i d’ERC sabran fer valoració del que han fet els seus dirigents i a les properes eleccions espanyoles optaran per fer l’únic que els queda que és ni més ni menys que donar el seu suport al Congrés i al Senat a la única opció política que porta fil per randa l’ideari d’en Francesc Macià i que té clar que l’únic que s’ha de fer a Madrid és anar a dir ADÉU ESPANYA!!!!!!!!!!! Josep Ruaix Director de Campanya PARTIT REPUBLICÀ CATALÀ

Nou espot de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes

18 de desembre 2007
Ahir es va fer públic l’anunci d’aquest any de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes. Enguany, els protagonistes són persones majors d’edat que xuten una pilota i es treuen la samarreta –aquest gest s’ha convertit en un símbol de la campanya pro seleccions– fins que un personatge ben vestit i amb pinta de federatiu i buròcrata agafa la pilota i la llença a la paperera simbolitzant el vet de les federacions espanyoles a l’oficialització de les seleccions esportives catalanes. Recordem que l’any passat els partits espanyolistes com Ciudadanos, amb el vergonyós suport del CAC, van aconseguir que la justícia espanyola fes retirar l’espot de la Plataforma de TV3 i d’altres mtijans de comunicació àudiovisuals amb l’argument que hi apareixien menors d’edat i que s’incitava a l’odi. Aquest any, els mateixos de sempre han tornat a provocar la polèmica en relació amb aquest anunci amb l’argument que hi apareixen pintades independentistes i que el logotip de la Plataforma tapa en un moment concret una bandera espanyola. Sigui com sigui, és previst que l’espot es pugui veure aquests dies a les televisions abans de la data de celebració del partit Euskal Herria-Catalunya, que tindrà lloc a l’estadi de San Mamés de Bilbao el dia 29 de desembre. El Partit Republicà Català dóna tot el seu suport a la Plataforma Pro Seleccions Catalanes i anima els seus militants i simpatitzants a desplaçar-se al País Basc per assistir al partit de futbol en suport de les seleccions basca i catalana.
[ Plataforma ProSeleccions ]

Jaume Fàbrega, escriptor, gastrònom i independentista, premi Gourmand 2007 per una obra culinària sobre els Països Catalans

13 de desembre 2007
L’escriptor Jaume Fàbrega ha obtingut el premi Gourmand al millor llibre de viatge culinari publicat a l’Estat espanyol durant el 2007 per “Catalunya per sucar-hi pa”, una guia comarcal dels atractius turístics i gastronòmics dels Països Catalans que ha editat l’editorial Dux. Els Gourmand són considerats com els premis Nobel dels llibres de cuina, i al gener es donaran a conèixer els guanyadors de l’Estat, que podran aspirar a ser els guanyadors mundials en la seva categoria. La gala final tindrà lloc al maig. Fàbrega és nascut a Banyoles, ha compaginat l’escriptura de llibres culinaris amb la docència a les universitats Autònoma i de Girona i amb la publicació d’articles a revistes i diaris. “Catalunya per sucar-hi pa” és un recorregut per totes les comarques dels Països Catalans, incloent-hi el Carxe, que és una comarca catalanoparlant situada a la comunitat autònoma de Múrcia. L’escriptor i gastrònom ha volgut presentar els atractius turístics i gastronòmics recopilats durant 25 anys «per comarques, més que no pas per rutes, perquè ho trobo més clar», explica, tot precisant que, a banda de parar atenció als paisatges, ho ha fet també «a l’arqueologia industrial». El Partit Republicà Català celebra aquest guardó rebut per l’amic Jaume Fàbrega i encara més quan a Catalunya no ha tingut gaire sovint el reconeixement que es mereix per part de les institucions. Potser la seva condició d’independentista convençut des de fa molts anys i de defensor dels Països Catalans, un fet que sempre palesa en les seves obres, hi ha tingut alguna cosa a veure. Jaume, felicitats!
[ El Punt ] [ El Punt ]

Enllaç digital terrestre per a TVC a la Catalunya Nord

13 de desembre 2007
El Consell General dels Pirineus Orientals va aprovar dilluns per unanimitat un conveni de cooperació amb TVC que inclou una participació econòmica de 24.000 euros per a la instal•lació i la utilització d’un enllaç digital terrestre que permetrà connectar directament la delegació de TVC a Perpinyà amb els estudis de Sant Joan Despí. D’altra banda, també afavorirà l’emissió imatges en directe de Perpinyà per a la informació meteorològica. El president del Consell, Christian Bourquin, va dir que l’acord «és un acte simbòlic». En un moment «en què TV3 ha de fer front a uns problemes politicoadministratius al País Valencià, és important dir que creiem en el desenvolupament de TV3». El Partit Republicà Català celebra que quan tant al Principat de Catalunya com al País Valencià la Televisió Nacional de Catalunya és al centre de la polèmica i és víctima dels atacs de socialistes i populars, a la Catalunya Nord es faci un pas endavant per millorar-hi la seva presència. Ara només falta que els dirigents del canal català actuïn amb una concepció nacional de país i deixin de considerar TVC un simple canal autonòmic espanyol. Per exemple, que no donin per descomptat que tots els catalans, entenen i parlen necessàriament castellà i que tinguin en compte els ciutadans nord-catalans en aquesta matèria.
[ El Punt ] [ El Punt ]

El COI barra el pas al Comitè Olímpic del Tibet

13 de desembre 2007
El Tibet no podrà tenir un equip propi als Jocs Olímpics que es disputaran l’any que ve a Pequín, després que abans-d’ahir, a la seva seu de Lausana, a Suïssa, el Comitè Olímpic Internacional (COI) va negar el dret a participar-hi al no reconegut oficialment moviment olímpic del país de l’Himàlaia, creat a l'agost. “A la Carta Olímpica ja diu que només podem donar l’estatus de Comitè Olímpic Nacional (CON) a països independents reconeguts per la comunitat internacional d’Estats. I en el cas del Tibet no es dóna aquest condicionant”, va declarar a l’agència DPA el vicepresident del COI, l’alemany Thomas Bach. Un centenar d’activistes del Comitè Nacional Olímpic del Tibet (CNOT) es van aplegar davant de la seu del COI, on aquest organisme estava fent una reunió de la seva comissió executiva per preparar els Jocs de Pequín, per reclamar el reconeixement del seu Comitè Nacional Olímpic, i poder participar als Jocs. Entre els manifestants, que van suportar una forta pluja, hi havia el president del CNOT, Wangpo Tethong, i dos esportistes tibetans, el velocista Jigme Puenkang i el jugador de tennis de taula Dominic Kelsang Erne. Els activistes portaven pancartes amb lemes com “Justícia per al Tibet” o “Tibet lliure”, i també una altra que representava el mur que els posa el COI per poder anar a uns Jocs Olímpics amb delegació pròpia. En el mur pintat hi havia la inscripció: “Portem el Tibet cap als Jocs del 2008”. Finalment, i per primera vegada, Wangpo Tethong va ser rebut per un funcionari oficial del COI. A la sortida de la reunió, el president del CNOT va mostrar la seva decepció: “El COI no accepta la nostra petició, i estem decebuts perquè els nostres atletes no podran participar als Jocs”. La delegació tibetana a Pequín hauria estat formada per una trentena d’atletes, tots ells refugiats tibetans repartits pel món, i cap vol competir sota bandera xinesa. Cal recordar que el Tibet està sota dominació xinesa des de l’any 1950. “Volem participar en els Jocs Olímpics i no ens considerem xinesos. El COI ha fet excepcions una vegada i una altra en el reconeixement de comitès olímpics nacionals”, va dir Tethong, que va posar com a exemples Taiwan, Hong Kong i Palestina. Tethong, però, no es desanima i va dir que continuaran buscant gent que els doni suport, i que confia que les normes que han fet els homes canviïn i que puguin participar a Londres 2012. Des del Partit Republicà Català donem tot el nostre suport a la reivindicació tibetana i denunciem la passivitat internacional davant els abusos i l’intent de genocidi de què és víctima el poble del Tibet arran de l’ocupació xinesa.
[ Avui ]

La cantant islandesa björk anima a declarar la idependència en el seu darrer disc.

13 de desembre 2007
“Declareu la independència!”, aquest és el títol de l’últim senzill de la cantant Björk, inclòs a Volta, l’últim disc de la cantant islandesa. A la cançó, titulada 'Declare Independence' i que ha sortit a la venda aquesta setmana, Björk anima els habitants de les Illes Fèroe i de Grenlàndia a independitzar-se de Dinamarca, Estat al qual pertanyen. La cantant els insta a “obrir els ulls” dels “maleïts colonialistes”, a declarar la independència i a protegir la seva llengua. “Hisseu la vostra bandera”, “Comenceu a fer la vostra moneda” i “Feu els vostres segells” és el que proposa la cantant als habitants d’aquests territoris. De fet, ja és significatiu que Björk canti amb la bandera de Grenlàndia enganxada a la roba. El Partit Republicà Català encoratja els ciutadans de totes les nacions sense Estat propi d’arreu del món a fer el mateix que demana Björk: “Declarem la independència” i “Aturem els maleïts colonialistes”
[ Vilaweb ]

El Partit Republicà Català acusa el PSC i el PP de fer una pinça espanyolista contra TV3

11 de desembre 2007
Arran del tancament del repetidor de la Carrasqueta, al País Valencià, i dels atacs del diputat socialista Joan Ferran, avalat per José Montilla, contra el caràcter nacional dels mitjans de comunicació públics catalans, el Partit Republicà Català ha fet pública una nota de premsa en què acusa socialistes i populars de fer una pinça espanyolista contra la Televisió Nacional de Catalunya. Els primers, per voler eliminar tota referència nacional catalana de TV3 i Catalunya Ràdio i convertir-los en simples mitjans autonòmics amb continguts espanyols i espanyolitzadors i, els segons, per inentar fer desaparèixer qualsevol referència catalana del País Valencià i negar la unitat lingüística, cultural i política dels Països Catalans.
[ Comunicat Premsa RC ]

“No a Vauban a la Unesco”

1 de desembre 2007
El Partit Republicà Català ha tingut coneixement de l’existència del col•lectiu No a Vauban a la Unesco, que es va constituir fa uns mesos “per les mateixes raons que el col•lectiu No a la Septimanie”, segons informa Daniela Grau en un article del mes d’octubre sobre aquest tema que, per la seva importància, reproduïm a continuació: “Llavors s’acusava Frêche i Bourquin, presidents respectivament del Consell Regional i General de dilapidar els diners públics, de menysprear els catalans tractats d’«incultes», de voler suprimir la denominació del comtat Rosselló vestigi afrancesat d’un passat gloriós, per ocultar encara més la nostra identitat mil•lenària i millor assimilar-nos dins la regió administrativa imposada. Dos anys després, les finalitats dels dirigents polítics són les mateixes: utilitzar tots els mitjans per enllestir d’una vegada el procés colonial dut a terme des de l’annexió en els àmbits fonamentals que són el lingüístic i l’històric. Després d’haver divulgat que el català és «un patois» (Frêche) o que és sols «un accent dins la República Francesa» (Bourquin), ara aprofiten l’avinentesa d’una decisió estatal per perpetrar impunement un atemptat contra el nostre dret a la memòria històrica. La candidatura propugnada per l’Estat francès de Mont-Louis i Vilafranca al patrimoni mundial de la Unesco s’ha convertit en una glorificació de Vauban, l’enginyer militar en cap responsable de les fortificacions. El qui segons l’historiador R. Sala «va construir la frontera de ferro amb la sang de la gent d’aquí» esdevé «un genial humanista», en boca d’en Frêche «un type extra». Com es pot constatar en tots els escrits pagats amb els nostres diners s’oculta la veritat històrica; amb un negacionisme culpable es vulneren els drets col•lectius dels pobles a conèixer llur passat. Popularitzen mentides oficials segons les quals érem «francesos» i en Vauban ens volia protegir dels «espanyols»; amaguen les exaccions comeses durant la conquesta, les destruccion s del nostre patrimoni arquitectònic, les tortures, les espoliacions, l’aniquilació de les activitats econòmiques, l’eradicació programada de la catalanitat… I ben entès callen la revolta nacional a la francesització magistralment atestada en nombrosos llibres i articles per l’especialista en el tema, l’eminent universitària A. Marcet, i il•lustrada per R. Sala, professor de la Universitat de Perpinyà, en el marc de múltiples conferències corprenedores sobre «l’antifrancesisme». El col•lectiu denuncia el fet mateix de la candidatura al patrimoni mundial de la Unesco perquè enforteix l’aculturació colonial que patim des del 1659. A més, les fortaleses construïdes a la perifèria palesen l’imperialisme francès i doncs no s’adiuen als criteris ni als objectius d’aquest organisme. Com ho va dir en el marc de la creació de la Comissió de la Veritat (València 10.02.07) en J.L. Barona, catedràtic de la Universitat de València i professor convidat d’Oxford: «La democràcia mai es podrà construir sobre el silenci còmplice amb els botxins.» El Partit Republicà Català s’afegeix a qualsevol iniciativa que des de la Catalunya del Nord s’emprengui per combatre aquesta nova agressió contra el poble català.
[ No al Vauban ]

El Partit Republicà Català dóna suport a la constitució del govern provisional d’Occitània

30 de novembre 2007
El Govern Provisional d’Occitània (GPO) prendrà l’autonomia de la Val d’Aran com a model a seguir en un “pas previ a la independència”d’Espanya, França, Itàlia i Mònaco d’aquesta part de l’euroregió. Els “ministres” d’aquest moviment popular van proclamar aquest passat mes de novembre l’existència del GPO a Barcelona per “donar a conèixer als ulls del món l’existència d’una nació occitana”, segons han explicat en el seu anunci constitutiu. Durant la proclamació del GPO, que persegueix la República Federal Democràtica d’Occitània, amb veu als organismes comunitaris i mundials, el “primer ministre”, Laurenç Revest, ha lloat l’autonomia de la Val d’Aran, l’“única terra del poble occità” a la qual s’ha “dotat de les eines i els mitjans” per autogestionar-se en l’àmbit administratiu, econòmic, social i lingüístic, en el marc català. Revest va assegurar que la unitat occitana “existeix en la memòria dels homes, per la seva llengua i per la seva cultura”. Negar la nació occitana “revela gairebé un delicte de negacionisme”, ha afirmat el “primer ministre”. També va manifestar que “hauria estat més fàcil continuar esperant un gest de reparació històrica per part dels estats-nació que ens governen”, tot i que hi va afegir: “Hem hagut de superar la vergonya de nosaltres mateixos, l’esperit de submissió que regna a Occitània per llançar-nos a aquesta aventura i anunciar clarament que Occitània pot i ha de ser autònoma dins de l’espai europeu dels pobles”. Revest va reivindicar com a propis els 20.000 vots aconseguits per País Nostre, Partit de la Nació Occitana, Partit Occità, Esquerra i Unitat Catalana en els últims comicis europeus, malgrat definir-se com un moviment social no polític. Van rebre el suport, entre d’altres, del Partit Republicà Català i Estat Català, a més de l’Associació catalanoccitana. El “consell de ministres” del Govern Provisional d’Occitània té ara com una de les seves tasques principals la redacció definitiva del text constitucional de la República Federal Democràtica d’Occitània. Els seus impulsors asseguren que són conscients que la iniciativa aixecarà l’hostilitat de persones o organitzacions que no volen cap govern i que viuen de les ajudes dels estats.
[ Ràdio Catalunya ]

RC acusa el diputat socialista Joan Ferran de voler imposar el model chavista de comunicació a Catalunya i el PSC, d’enemic de les llibertats nacionals del poble català

5 de desembre 2007
Arran de les declaracions del diputat del PSC Joan Ferran, en què qüestiona la professionalitat dels treballadors de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i ataca el fet nacional català, el Partit Republicà Català va dir en una nota de premsa que TV3, Catalunya Ràdio i la resta de mitjans de la Corporació tenen la missió de defensar la llengua, la cultura i la identitat catalanes des d’una visió nacional de país. Això vol dir que ho han de fer des d’una òptica nacional catalana, no pas des d’una òptica nacional espanyola, ja que la neutralitat nacional mai existeix. TV3 i Catalunya Ràdio no són mitjans autonòmics, són mitjans de comunicació públics nacionals. RC també diu en el comunicat de premsa que el cas de Joan Ferran no és aïllat, ja que des de sempre el PSC s’ha caracteritzat per haver exercit de comissari polític envers els mitjans de comunicació catalans; només cal recordar el cas del director de Comunicació de la Presidència, Antonio Bolaño, respecte a Jordi Barbeta; el més recent del secretari d’organització del partit, José Zaragoza, envers la cap d’informatius de TV3 arran de la informació sobre la manifestació de l’1-D; el comportament de José Montilla quan era candidat a la presidència de la Generalitat i Xavier Sala i Martín intentava entrevistar-lo, i ara aquest de Joan Ferran. En definitiva, RC considera que el model comunicacional de Joan Ferran i del PSC s’assembla molt més al d’Hugo Chávez que no pas al que hauria d’imperar en l’Europa democràtica. El Partit Republicà Català diu que Bolaño, Zaragoza, Ferran, De Madre o Iceta l’autèntica ànima del PSC, una ànima que demostra ser cada dia més contrària a la defensa dels drets nacionals del poble català. Una ànima que s’expressa, per exemple, amb l’editorial del diari El País del dia 3 de desembre, que segurament s’adiu molt més al model comunicacional que els socialistes voldrien per a Catalunya i que atempta clarament contra la intel•ligència dels de tots els catalans que es van manifestar pel dret a decidir el passat 1 de desembre. Acusacions d’arrel clarament espanyolista com les de Joan Ferran posen en evidència que a hores d’ara, i tenint en compte que a Catalunya tant el PP com Ciudadanos no deixen de ser una anècdota, el PSC és l’autèntic enemic de les llibertats nacionals de Catalunya. I, en aquest sentit, considerem que és un error de grans dimensions que Esquerra hagi donat el màxim poder institucional als socialistes, els quals sempre prioritzaran els interessos d’Espanya per davant dels interessos dels catalans.
[ El Punt ] [ Avui ] [ Comunicat del RC ]

Solidaritat amb els represaliats bascos pel sumari 18/98

4 de desembre 2007
Un dels episodis més vergonyosos i lamentables de la història de despropòsits de la justícia espanyola, el procés contra diferents persones del teixit associatiu sobiranista del País Basc, conegut com el sumari 18/98 pot tenir un final encara més vergonyós i lamentable: l’empresonament de la pràctica totalitat dels encausats. Tots els observadors que han seguit aquest procés han denunciat nombroses irregularitats i la vulneració de drets bàsics i fonamentals dels imputats; no obstant això, la justícia espanyola ha tirat pel dret per aconseguir els seus objectius: una sentència contundent per als encausats. Tant és així que, quan encara no se sap quina serà aquesta sentència, les forces de seguretat de l’Estat i per ordre de l’Audiencia Nacional, ja han procedit a localitzar, detenir i empresonar 46 dels 52 imputats en aquest sumari perquè afrontin unes penes que, com ja ha avançat el ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, carregant-se de nou la tan proclamada com inexistent independència del poder judicial, seran altes. D’aquesta manera, ens trobarem que, d’aquí a pocs dies, diversos ciutadans bascos, pel simple fet de tenir una editorial, ser dirigents d’alguna empresa que ha fet donacions a algun grup de defensa de la llengua o de solidaritat amb els presos, pertànyer a alguna entitat sobiranista, etc. ingressaran a la presó. El Partit Republicà Català denuncia aquesta vulneració flagrant de drets fonamentals i acusa l’aparell juridicopolític de l’Estat de mantenir un estat de setge encobert contra una part de la ciutadania d’Euskal Herria. Així mateix, cridem la societat catalana a condemnar aquests fets i a organitzar actes de suport amb els represaliats.
[ El Punt ] [ El Punt ] [ El Punt ]

750.000 persones es manifesten a Barcelona amb la Plataforma pel Dret de Decidir amb una presència destacada de militants i simpatitzants del Partit Republicà Català

2 de desembre 2007
La manifestació de l’1-D serà una altra mobilització que passarà a la història, centenars de milers de catalanes i catalans –750.000 segons la Plataforma pel Dret de Decidir) van sortir als carrers de Bacelona, problablement per motius diversos, però bàsicament per una qüestió de dignitat, per dir prou a una Espanya que ens impedeix desenvolupar-nos com a nació i com a societat avançada. Una manifestació que també va ser un bateig de foc per al nostre partit, per al Partit Republicà Català, i que va superar amb un excel•lent. Les dues mil persones que van integrar el nostre bloc durant gairebé la totalitat de la marxa, el fet que siguéssim un dels sectors de la mobilització més actius, amb crits i consignes en alguns casos imaginatives i en altres contundents i que el nostre rètol (el del toro espanyol abandonat a la carretera pels catalans) fos un dels més fotografiats i filmats durant tot el recorregut ens demostren que cada cop són més les persones que s’apunten al nostre projecte sobiranista, interclassista i transversal. Anem endavant. Adéu Espanya!
[ Vilaweb ] [ Vilaweb ] [ Avui ]

El Partit Republicà Català (RC) clou el seu primer congrés amb un reforçament de la seva línia estratègica rupturista amb Espanya feta desde el sobiranisme transversal

18 de novembre 2007
Aposta per la creació d’una nova Solidarat Catalana de caràcter sobiranista i unitari en la perspectiva de l’any 2009 El Partit Republicà Català (RC) ha celebrat aquest dissabte 17 de novembre a l’hotel Alimara de Barcelona el seu I Congrés Nacional, dividit en una jornada de matí, a la qual només han tingut accés els congressistes prèviament inscrits, i una altra de tarda oberta als simpatitzants i convidats. Tant l’una com l’altra han tingut un gran èxit de participació, que en el cas de la tarda ha desbordat fins i tot les previsions dels organitzadors. Els resultats del congrés han estat els següents: Informe Consell Executiu Nacional sortint: 86 % vots favorables Ponència Organitzativa: 90 % vots favorables Ponència Estratègica: 84 % vots favorables Consell Executiu Nacional: President: Agustí Soler Secretari general: Carles Bonaventura Secretaria Organització i Finances: Josep Boix Secretària Acció Política: Josep Ruaix Secretaria Expansió territorial: Josep Boladeras Secretaria Imatge i Comunicació: Núria Vilà Secretaria Relacions Institucionals: Jordi Sànchez Secretaria Àrees Sectorials i Programa: Nani Huertos També han resultat escollits 20 militants com a membres del Consell Nacional del partit en representació del territori. Aquest congrés s’ha celebrat després d’aproximadament un any de la constitució del partit i ha servit per posar de manifest el creixement experimentat pel Partit Republicà Català (RC) arreu del territori en aquest període, que ha fet necessari fer un pas endavant tant en matèria organitzativa com estratègica, que són les dues ponències que han estat àmpliament aprovades pels assistents al congrés. A partir d’ara, el partit centrarà el seu treball en dues línies: per una banda, el creixement propi com a organització a través de pròximes campanyes adreçades al conjunt de la ciutadania per denunciar els perjudicis que suposa per al nostre país la pertinença a Espanya (espoli fiscal, caos en les infraestructures, negació de drets bàsics…) i en la proposta Adéu Espanya, que inclou la nostra presentació a les eleccions espanyoles, en les quals volem ser el vot útil de tots els sobiranistes descontents, raó per la qual fen una crida especial a tots els votants desencantats amb les actuals direccions i candidats d’Esquerra i Convergència i Unió, perquè el pròxim mes de març no es quedin a casa i s’apuntin a l’Adéu Espanya mitjançant el vot al Partit Republicà Català. Per altra banda, el partit també treballarà a favor de la confluència de tots els sobiranistes a partir del document ja ha aprovat anteriorment i denominat Per la Unitat d’Acció de l’Independentisme, que esperem que desemboqui en la creació d’una nova Solidaritat Catalana Sobiranista que articuli una majoria social a Catalunya favorable a l’exercici del dret a l’autodeterminació i que pugui fer possible el trencament amb Espanya i la presència d’una nova República Catalana en el context europeu. El Partit Republicà Català ha ratificat en aquest congrés la seva aposta rupturista amb Espanya feta des del sobiranisme transversal i adreçada a l’espai central de la societat; és a dir, de caràcter interclassista i prioritzant l’eix nacional per damunt de l’eix dreta-esquerra, però sense oblidar la crítica social i la denúncia de les mancances de què és víctima la societat catalana, que per a RC tenen dos orígens: la pertinença de Catalunya a Espanya i la ineptitud i submissió del govern de la Generalitat de Catalunya.

El Partit Republicà Català crida tota la societat catalana a manifestar-se dissabte pel dret de decidir, contra Espanya i contra les infraestructures tercermundistes

30 de novembre 2007
El Partit Republicà Català (RC) convoca tots els seus militants i simpatitzants a participar massivament en la manifestació que aquest dissabte 1 de desembre es farà a Barcelona convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir sota el lema “Som una nació i diem prou! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures”. En aquesta mobilització el Partit Republicà Català hi participarà formant un bloc propi encapçalat per una pancarta amb el lema “Adéu Espanya!”. RC també demana a tothom que porti senyeres i estelades, ja que és molt important remarcar el caràcter sobiranista de la mobilització. El lloc de trobada dels integrants del bloc del Partit Republicà Català serà la plaça Urquinaona. Ahir, en una trobada amb militants i simpatitzants, el secretari general del partit, Carles Bonaventura , va denunciar algunes de les absències en aquesta manifestació; en aquest sentit va destacar que “el PSC ha tornat a demostrar que la seva fidelitat és amb l’Espanya de Rodríguez Zapatero no pas amb els interessos dels catalans i que aquest partit no té cap horitzó nacional per a Catalunya més enllà de condemnar-la a ser una autonomia d’Espanya pels segles dels segles”. Bonaventura també va adreçar les seves crítiques als “sindicats d’obediència espanyola” que, almenys fins ara, no s’han adherit a la manifestació, sobre els quals va preguntar-se “quins interessos i quins treballadors deuen defensar? Ben segur que els drets dels treballadors catalans afectats durant tant de temps pels transports públics dependents d’Espanyano els defensen quan deixen d’acudir a la mobilització de dissabte i si no hi van pels continguts sobiranistes que te aquesta marxa, doncs encara pitjor, perquè el que fan és evidenciar encara més el seu espanyolisme”. Carles Bonaventura va cloure la seva intervenció convidant tothom a participar en la manifestació de l’1 de desembre dins el bloc de RC, “el que tindrà el lema més clar: ‘Adéu Espanya!’ perquè aquest és l’eix del problema: Espanya. No es tracta de tapar un esvoranc, de posar un generador al mig del carrer, o d’esgarrapar un milió d’euros més de pressupost, el que cal és que siguem amos del nostre destí. Mentre altres tornen a pactar l’Entesa al Senat amb un partit que no serà dissabte a la manifestació perquè no està a favor del dret a decidir, i mantenen en la presidència del país el màxim dirigent d’aquest mateix partit, que també s’hi ha declarat en contra, nosaltres continuem on sempre hem estat: al servei dels sobiranistes d’aquesta nació, al servei de la lluita per la independència”.

Vine a la manifestació de l’1 de desembre amb el Partit Republicà Català

27 de novembre 2007
Arran de la manifestació que tindrà lloc aquest proper dissabte dia 1 de desembre, convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir sota el lema “Som una nació i diem prou! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures”, el Partit Republicà Català, que s’ha adherit formalment des de ja fa dies a la iniciativa, convoca tots els seus militants i simpatitzants a participar massivament en aquesta mobilització en la qual el Partit Republicà Català participarà formant un bloc propi encapçalat per una pancarta amb el lema “Adéu Espanya!”. Hi haurà material per repartir: fulls volants, adhesius, etc. També us demanem que porteu senyeres i estelades, ja que és molt necessari remarcar el caràcter sobiranista de la mobilització. El lloc i hora de trobada del nostre partit serà al mig de la plaça Urquinaona a les 4 de la tarda. Es prega puntualitat. No hi falteu!

Espanya obstaculitza al si de la UE el suport a la independència de Kosova

29 de novembre 2007
La qüestió del futur de Kosova continua creant divisions al si de la Unió Europea, però ja hi ha una gran majoria d’estats membres que estan a favor de reconèixer la sobirania de la fins ara província sèrbia si fracassa la via diplomàtica i Kosova declara la independència unilateralment. “Hi ha una gran majoria que està a favor del reconeixement... segurs n’hi ha més de 20, però encara no n’hi ha 27”, va assegurar el ministre d’Afers Europeus britànic, Jim Murphy, en acabar el Consell de Ministres d’Exteriors de la UE, celebrat fa poc a Brussel•les. Fonts diplomàtiques europees van assegurar que els països més reticents a reconèixer la independència de Kosova sense una resolució de l’ONU són Grècia, Xipre i Espanya. La resta, amb alguna altra excepció, hauria expressat la voluntat de reconèixer Kosova. El que està clar és que a partir del 10 de desembre Kosova proclamarà la seva independència, malgrat que Espanya s’arrengleri en aquest cas amb països com Rússia, amb uns dèficits democràtics significatius, pel temor que l’efecte de Kosova s’estengui a altres nacions no reconegudes que mantenen contenciosos nacionals importants amb els seus respectius estats. El Partit Republicà Català està convençut que la República de Kosova serà independent d’aquí a poc i que amb més o menys obstacles serà reconeguda per la comunitat internacional, ja que, com demostren els fets, la voluntat popular al final mai no es pot aturar.
[ Vilaweb ] [ Avui ] [ Avui ]

Cada cop hi ha més dades que demostren la magnitud de l’espoli fiscal de què són víctimes els Països Catalans

29 de novembre 2007
El Cercle d’Estudis Sobiranistes vol fer públic un informe a través del qual pretén posar de manifest amb arguments i dades, “la política d’escanyament impulsada pels governs espanyols, indistintament del seu color polític, sobre el sector de les infraestructures a Catalunya i que ha propiciat el seu dèficit estructural, principal causant del desgavell de les darreres setmanes en el servei de rodalies”. El president del patronat del Cercle d’Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena, ha declarat que “Catalunya i Espanya són dues nacions excloents amb interessos contraposats i que la discriminació de l’Estat espanyol cap a Catalunya no cessarà sinó que continuarà”. Per tant, el president del Cercle ha conclòs que “l’única alternativa creïble per a rebel•lar-se en contra d’aquesta situació és la independència de Catalunya en el marc de la Unió Europea, objectiu pel qual treballa el Cercle d’Estudis Sobiranistes”. Coincidint en el temps, la Fundació BBVA ha finançat un estudi en què se sosté que el dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat va arribar el 2001 als 8.176 milions d’euros (1,36 bilions de pessetes) i la mitjana de dèficit fiscal de Catalunya entre els anys 1997 i 2001 va ser de 6.503 milions d'euros (1,08 bilions de pessetes). O, per dir-ho d’una altra manera, cada català va aportar com a diferència entre els serveis rebuts i els seus impostos 1.044 euros de mitjana en aquest període. Aquestes són les dades que tenen a les mans els professors Ramón Barberán, del departament d’Estructura i Història Econòmica de la Universitat de Saragossa, i Ezequiel Uriel, catedràtic del departament d’Anàlisi Econòmica de la Universitat de València. Altres informes, però, situen el dèfitit real de Catalunya molt més amunt, entre 15.000 i 20.000 milions d’euros. Pel que fa al conjunt dels Països Catalans, l’informe, finançat per la Fundació BBVA i encarregat pel mateix Ministeri d’Economia, que es va donar a conèixer ahir, assegura que Catalunya té un dèficit anual de 6.934 milions; les Illes, de 770 milions, i el País Valencià, de 228.
[ El Punt ] [ E-noticies ] [ E-noticies ]

Els socialistes catalans salven Magdalena Álvarez de la reprovació del Congrés dels Diputats espanyol

29 de novembre 2007
Només tres vots van separar la ministra de Foment de rebre el càstig del Congrés dels Diputats espanyol per la crisi de serveis a Catalunya. Finalment, però, Magdalena Álvarez es va salvar de la reprovació amb els vots del seu grup, el PSOE, i l’ajut del PNB, el BNG, José Antonio Labordeta (CHA) i els trànsfugues del PP Joaquín Calomarde i de CC Román Rodríguez. Cal afegir-hi que els 21 diputats del PSC, dins el grup del PSOE, van votar tots a favor de la ministra i en contra de la resolució aprovada pel Parlament de Catalunya que demanava la seva destitució, amb la qual cosa es torna a demostrar que la prioritat dels socialistes catalans no és la defensa dels interessos de Catalunya i dels seus ciutadans sinó fer costat al PSOE i mantenir-lo al preu que sigui en el govern de l’Estat. El govern espanyol, encapçalat per José Luis Rodríguez Zapatero, va tornar a fer pinya amb la ministra, en una tarda de presses i neguits durant la qual el PSOE i el PP van moure cel i terra perquè ningú no s’absentés de la votació. Anava de poc que la ministra no en sortís escaldada. La pressió exercida per uns i altres sobre els seus tenia força sentit, ja que la votació de la moció plantejada per ICV podia prosperar. En total, de 343 diputats presents, hi va haver 170 vots a favor de censurar la ministra i 173 en contra. El debat previ a la votació va ser tens i fins i tot dur en el fons i en les formes. PP, CiU, ERC i IU-ICV van coincidir –com altres vegades que s’ha parlat al Congrés del caos de les infraestructures catalanes– a carregar amb duresa contra la gestió del govern de Zapatero personificat en Magdalena Álvarez, la qual és el tercer cop aquest any que se sotmet a la pressió de la cambra. El PSOE, però, va fer els deures, i va aconseguir, gràcies als pactes pressupostaris i de govern que mantenen al País Basc i Galícia, que el PNB i el BNG fins i tot critiquessin el contingut de la moció que demanava a Zapatero que fes plegar la ministra. El Partit Republicà Català torna a denunciar l’actitud de sotmetiment dels socialistes catalans als interessos del socialisme espanyol i lamenta la insolidaritat que aquesta vegada han demostrat el PNB i el BNG respecte a Catalunya.
[ El Punt ] [ Avui ]

Els nous independentistes

27 de novembre 2007
Des de fa ja un temps, bona part dels ciutadans de Catalunya que tenen un origen forà s’adonen que el país on han decidit voluntàriament viure no serà una nació lliure i normal fins que no aconsegueixi independitzar-se d’Espanya. En aquest sentit ens sembla útil reproduir aquesta carta d’un lector d’un diari, que va ser publicada fa uns dies en un mitjà de comunicació: “Sóc una nouvinguda que va aterrar per aquestes terres fa ja tres anys. Després d’aquest temps em crec amb prou capacitat per jutjar i entendre moltes coses que m’afecten i que passen al meu voltant en la meva nova terra, que també és la de la meva parella i que serà la dels meus futurs descendents. El porquè del meu sentiment independentista es redueix bàsicament a motius pràctics, econòmics i de qualitat de vida. Ni més ni menys. Els independentistes catalans només han de fer dues coses per poder veure el seu somni complert, esperar tranquils i felicitar els polítics espanyols perquè han aconseguit una cosa que penso que mai cap polític català pugui aconseguir per molta capacitat de paraula i carisma que tingui: que fins i tot els nous inmigrants desitgem la independència de Catalunya i, ho repeteixo, no perquè siguem catalans de cor i ànima, sinó pel simple fet de viure a Catalunya. Entre les seves altres fites també destaca una cosa mai vista en aquestes terres como és el fet de crear un nexe comú, un sentiment d’unitat de destí que ni la llengua catalana (fins avui nexe sagrat de catalanitat) possibilitaria mai entre els “nous” i “vells” catalans. Ho repeteixo, no és res més que per raons pràctiques, econòmiques i per un futur millor. Són els mateixos polítics espanyols els que estan fent el el treball de separadors, un treball que mai cap altre polític català independentista hauria somniat fer tan bé: que tots ens interessem a saber com ens aniria en una Catalunya sense Espanya. Quan has d’agafar el tren, quan pagues un peatge, quan tens un generador al costat de casa o, fins i tot, quan t’acusen d’insolidari fora de Catalunya, això fa realment que un es plantegi els avantatges que pot tenir pertànyer a un país que t’espolia, et menysprea i, a més, que en molts mitjans de comunicació t’insulta. A mi, realment, em convindria més una Catalunya sense Espanya, i repeteixo que ho dic pel futur dels meus.”

Un record per a Francesc Candel

24 de novembre 2007
Arran de la mort de Francesc Candel, el Partit Republicà Català vol fer públic el seu homenatge i reconeixement envers una persona que sempre es va mantenir fidel a la defensa de la plena integració dels catalans d’origen andalús a la societat catalana. En Paco Candel sempre va lluitar a favor de les llibertats nacionals i socials de Catalunya. L’independentisme català d’avui és ple de persones d’ascendència familiar andalusa i això ha estat possible també gràcies a l’esforç i a la pedagogia esmerçats per Francesc Candel i d’altres persones com ell que es mereixen avui la nostra estima i la nostra admiració. Amic Paco, sempre seràs en la nostra memòria.
[ Avui ] [ Vilaweb ]

La federació espanyola pressiona contra el reconeixement internacional de la Federació Catalana de Bowling i Bitlles

24 de novembre 2007
La Federació Catalana de Bowling i Bitlles (FCBB) va confirmar fa uns dies, a través d’una comunicació pública a la secretaria general de l’Esport, que és membre oficial i plenament reconegut de la Federació Internacional (FIQ) des del 30 d’agost. Es confirma que la FCBB ha trencat una gran barrera en el camí de l’esport català per ser reconegut al món: és la primera federació admesa a la internacional de torn tot i haver-n’hi una d’espanyola que també n’és membre. És el precedent que, sobretot per les repercussions jurídiques, esperaven les autoritats esportives catalanes. L’admissió de la Catalana la va acordar el Presídium (comissió executiva) de la FIQ el 28 d’agost, i va ser refermada per unanimitat pel plenari del congrés que es va celebrar dos dies després. En conseqüència, la FCBB és des de llavors membre dels dos grans comitès mundials de bowling, la World Ninepin Association i la World Tenpin Association; les modalitats de nou bitlles (clàssica) i deu bitlles (americana). A més, el president de la FCBB, Joan Ricart, va ser elegit en la cita de Monterrey nou vicepresident de la FIQ. L’oficialització de l’ingrés farà ara més evidents els moviments de la Federació Espanyola i el Consell Superior d’Esports de l’Estat per revocar la decisió. No és probable, però, que a nivell intern la FIQ revoqui una decisió adoptada per unanimitat; no n’hi ha precedents, de fet. L’altra opció seria esperar al pròxim congrés de la FIQ, d’aquí a dos anys a Austràlia. Catalunya podria competir almenys fins a aquella cita del 2009. L’estratègia espanyola, ara, serà acudir al Tribunal d’Arbitratge Esportiu (TAS). Per primer cop, doncs, seran les autoritats esportives espanyoles les que hauran de demanar a la justícia esportiva l’expulsió d’una federació catalana. No cal dir que el Partit Republicà Català felicita els responsables de la Federació Catalana de Bowling i Bitlles pel seu èxit i que denunciem les maniobres espanyoles per vetar el reconeixement internacional de l’esport català.
[ Avui ] [ Avui ]

El PP amenaça d’imposar el castellà a l’ensenyament a tota la “nació espanyola” si guanya les eleccions del mes de març

24 de novembre 2007
El president del PP, Mariano Rajoy, va prometre fa unes dies en un míting que si guanya les eleccions espanyoles farà una reforma «limitada» de la Constitució per determinar les competències del govern espanyol, i segons ell, «posar fi a la subhasta de transferències que desmantellen la nació espanyola». Aquesta reforma inclouria l’obligació per llei del dret a la utilització del castellà en totes les fases de l’educació i a tot l’Estat espanyol. Mariano Rajoy va deixar clares ahir les directrius que marcaran la campanya electoral en el discurs de clausura que va fer a Madrid de la conferència política del PP. Va centrar la posició política amb vista a les properes eleccions del mes de març en una línia populista en el terreny econòmic i en una altra de defensa del nacionalisme espanyol i la unitat de l’Estat, en el pla polític. Entremig, el dirigent conservador, no es va descuidar de fer servir de nou un dels ariets que més ha utilitzat el PP per enderrocar l’actual govern de José Luis Rodríguez Zapatero: les negociacions amb ETA. En aquest sentit va assegurar que si guanya les eleccions, proposarà al Parlament espanyol una declaració institucional que garanteixi que «no existirà mai una negociació política amb ETA». Va dir també que en cas de guanyar, el primer que farà serà cridar al principal oponent polític per establir un nou acord per decidir les coses que «es poden tocar i les que no es poden tocar perquè són patrimoni de tots els espanyols i no poden estar sota l’arbitratge de qualsevol governant autonòmic». Aquest consens comportaria iniciar una «reforma limitada de la Constitució» que marqués el límit de les aspiracions «autonòmiques». Rajoy, tot i la incidència que podria tenir la seva proposta no va mencionar ni concretar el cas de l’Estatut català, pendent de resolució al Tribunal Constitucional precisament perquè el PP l’hi va portar i va assegurar que si ell govern a l’Estat, la llengua castellana s’imposarà a l’ensenyament a tot l’Estat. El Partit Republicà Català considera que no només el PP, tot i que ho proclami amb més vehemència i passió, és favorable a l’espanyolització de l’educació a Catalunya sinó que el PSOE té també el mateix objectiu, tot i que ho intentarà fer d’una manera més sibil•lina. Per tant, entenem que en aquest punt Catalunya no pot fer cap pas enrera i que tant el conjunt dels partits polítics catalans com de la societat civil han d’actuar unitàriament per defensar l’ensenyament català i en català en el model educatiu de la nostra nació.
[ Avui ] [ El Punt ]

El govern balear adoptarà el “.cat” en tots els webs institucionals

22 de novembre 2007
El ple del Parlament de les Illes Balears ha aprovat una proposició no de llei que demana al govern de les Illes que tots els webs institucionals balears utilitzin el domini “.cat” de manera preferent en les seves adreces d’internet. La proposició ha estat aprovada amb els vots a favor del PSIB-PSOE, d’Unió Mallorquina i el Bloc per Mallorca, els tres partits que formen part de la coalició de govern. El coordinador de l’Obra Cultural Balear (OCB), Tomeu Martí, ha afirmat que l’adopció del “.cat” és ben lògica, atès que el domini aplega tots els webs que es fan en català. En aquest sentit, ha dit que s’ha fet molta demagògia sobre el tema, perquè no es tracta pas d’un domini territorial, sinó cultural, com bé ho prova el fet que té tres lletres, i no pas dues com el .es, .fr o el .it. Per la seva banda, el diputat del PP José Simón Gornés ha acusat els partits de govern d’intentar implantar la ideologia nacionalista i els Països Catalans. “És una de les victòries més grans del nacionalisme pancatalanista”, ha subratllat. El Partit Republicà Català celebra aquest pas endavant, que tant ha molestat el PP de les Illes, ja que aquesta decisió del Parlament balear contribueix a fer avançar els diferents territoris que conformen els Països Catalans cap a la normalitat lingüística, cultural i política.
[ Vilaweb ]

Un gironí d’origen camerunès, jutjat perquè portava una pancarta a favor dels presos bascos al partit Catalunya-Euskadi

22 de novembre 2007
El fiscal demana dos anys i mig de presó per a un veí de Girona acusat d’haver “atacat” dos mossos després del partit de futbol entre les seleccions de Catalunya i Euskadi que es va disputar l’octubre del 2006 al Camp Nou. El processat, segons la versió policial, hauria respost violentament quan els agents li van agafar una pancarta a favor de l’acostament a Euskal Herria dels presos bascos. La vista es va celebrar fa pocs dies al jutjat penal número 8 de Barcelona. L’acusat, Yannik Thierry Nlongbvouo, va declarar que ell només es volia fer una foto amb la bandera d’Euskadi que s’havia comprat, i que per això havia demanat a un seu amic que l’acompanyava que el retratés. Com que darrere d’on era hi havia una vintena de furgonetes dels Mossos, tres agents van baixar d’un dels vehicles i li van recriminar aquesta acció. Després van agafar una pancarta al seu amic, en què es demanava l’acostament a Euskal Herria dels presos bascos, ja que deien «que era il•legal». El processat, que és d’origen camerunès, va assegurar que va demanar explicacions als agents, dels quals va dir que l’havien tractat «malament» i que li havien demanat la documentació. «Vaig dir que no tenia cap problema a ensenyar-la, però que ells també s’identifiquessin», assegura el jove, que hi afegeix: «Se’m van llançar a sobre i, en un acte reflex, vaig agafar-me al braç d’un d’ells, i vam caure a terra.» Després d’això, l’acusat diu que els mossos el van emmanillar i el van deixar a terra. Diferents testimonis corroboren la versió del noi. Des del Partit Republicà Català, a part de solidaritzar-nos amb l’encausat, lamentem que, de tant en tant, alguns agents de la policia de Catalunya tinguin actuacions “polítiques” com sembla que ha passat en aquest cas. Per altra banda, i malgrat el lamentable incident, celebrem que un noi d’origen camerunès participi de les reivindicacions nacionals de Catalunya i el País Basc, la qual cosa vol dir que els sobiranistes anem pel bon camí.
[ Vilaweb ]

Un jutge de l’Audiencia Nacional es nega a facilitar un traductor als acusats d’haver cremat fotos dels reis

21 de novembre 2007
El jutge José María Vázquez Honrubia va fer servir diferents arguments per impedir, al principi, que els acusats declaressin en català. Per una banda, considerava que, en ser ciutadans de l’Estat espanyol, els acusats havien de conèixer perfectament el castellà, de manera que no els calia traductor. Més endavant, va posar com a escut la secretària del tribunal, dient que no entenia ni parlava el català, de manera que no podia recollir el que es deia. També va exposar que els tribunals eren a la comunitat de Madrid i que allà la llengua oficial era el castellà. El fiscal Ignacio Gordillo va arribar a demanar la suspensió del judici per poder trobar un traductor de català a castellà, ja que considerava que, si no, tot plegat seria problemàtic. La situació era tan tensa entre el jutge, el fiscal, els acusats i l’advocat defensor que, fins i tot, una noia del públic es va oferir per fer de traductora, oferta que va ser rebutjada. Uns vint minuts més tard, el jutge va assegurar que ja entenia els nois i que podien declarar en català si volien. Segons l’advocat dels imputats, Benet Salellas, el mateix jutge va reconèixer després, però, que «no hi havia entès res», però això no li va impedir dictar sentència. Al final, 2.730 euros de multa per a cadascun. Pel Partit Republicà Català, sentències com aquesta deixen ben clar que a Espanya el franquisme encara no està superat i que l’actual Audiencia Nacional continua fent el paper de l’antic Tribunal de Orden Público franquista. Per altra banda, que els que haurien de ser els principals garants dels drets lingüístics dels catalanoparlants menystinguin d’aquesta manera la nostra llengua ens demostra que els catalans, per a la justícia espanyola, continuem essent ciutadans de segona.
[ El Punt ] [ El Punt ] [ Avui ]

Solbes insisteix a dir a Barcelona que les balances fiscals no es faran públiques

19 de novembre 2007
El vicepresident segon Econòmic del govern espanyol, Pedro Solbes, va aprofitar el seu pas per Barcelona per donar un cert “to balsàmic”, en paraules del moderador de l’acte, l’advocat Miquel Roca, a les relacions entre Catalunya i Espanya. Solbes, que va parlar davant del Cercle Financer, va reconèixer que Catalunya és “clarament solidària amb la resta de l’Estat espanyol” i que en tot cas el debat és saber “la dimensió d’aquesta contribució”. El vicepresident segon del govern, que no ha revelat si continuarà en el govern en cas de guanyar el PSOE les eleccions del mes de març, es va manifestar totalment contrari a la publicació de les balances fiscals, ja que això “podria provocar tensions entre comunitats”. Davant notícies com aquestes, el Partit Republicà Català insisteix a dir que quan els espanyoles parlen de “solidaritat” en realitat volen dir “espoli” o simple “colonialisme”, perquè no es pot denominar “solidaritat” el que és un simple “robatori” en tota regla. Ni el PP ni el PSOE pensen aturar aquesta situació, que perjudica enormement els drets i el nivell de vida de tots els residents a Catalunya, i a sobre volen que l’opacitat continuï regnant sobre aquesta matèria en negar-se a fer públiques les balances fiscals Països Catalans-Espanya, perquè ja els va bé que en terres espanyoles es pensin que som els catalans els que vivim a costa dels diners dels espanyols.
[ Directe ]

El TAV arriba a Màlaga –ciutat natal de Magdalena Álvarez– sense problemes, però no se sap quan ho farà a Barcelona

19 de novembre 2007
Pràcticament en el mateix moment que el ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, defensava la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, assegurant que «ha donat la cara» a Catalunya , aquesta inaugurava en viatge de proves la nova línia del TAV. El que passa és que es tractava de la línia que uneix Madrid i la seva ciutat natal, Màlaga, de la qual també serà candidata. La titular de Foment va realitzar ahir un viatge de proves del tram que s'inaugurarà el 23 de desembre, des de l’estació de Santa Ana a Antequera fins a Màlaga capital, i va anunciar que el bitllet dels trens d’Alta Velocitat Madrid-Màlaga tindrà importants rebaixes si es compra de manera anticipada. El Partit Republicà Català considera que el govern espanyol i el PSOE han tornat a insultar el poble de Catalunya en fer costat a la ministra Magdalena Álvarez malgrat la demanda de dimissió aprovada pel Parlament català. Així mateix denunciem que Rodríguez Zapatero, mentre se’n fot de tots els catalans vítimes del desgavell dels ferrocarrils en el programa d’Andreu Buenafuente, hagi presentat, davant el poble andalús, la ministra incompetent com una víctima dels catalans. Més raons per sortir al carrer l’1 de desembre: Adéu Espanya!
[ El Punt ] [ El Punt ]

El Partit Republicà Català envia una carta de protesta al president d’Òmnium Cultural per no haver estat convidat a una jornada de debat sobiranista

13 de novembre 2007
Arran de la celebració el passat 10 de Novembre a Barcelona d’una jornada de debat organitzada per Òmnium Cultural sobre els projectes sobiranistes i la seva possible confluència, a la qual no va ser convidat el Partit Republicà Català, hem tramès al president d’aquesta entitat, Jordi Porta, la següent carta oberta: “Ens hem assabentat per la premsa que dissabte passat dia 10 de novembre, l’entitat que vós presidiu va realitzar una jornada de debat a Barcelona per discutir les estratègies sobiranistes de diferents partits i plataformes i la seva possible coordinació i confluència. Ens sorprèn que, tenint en compte el tema a debatre, una entitat com Òmnium Cultural hagi convidat a aquesta trobada partits com el PSC o ICV, que no denuncien el marc juridicopolític espanyol i que dubtem que hagin tingut, tinguin o puguin tenir en un futur cap projecte ni cap estratègia sobiranista –tot i que alguns dels seus militants puguin ser-ne– i que, en canvi, hàgiu marginat del debat organitzacions polítiques com la nostra, entre d’altres, que, tot i no tenir en aquest moment representació parlamentària, poden tenir-la en un futur i que des de la seva fundació hem donat prova de treballar en benefici de la independència de la nació catalana i de fer-ho des d’una òptica oberta i transversal i sense interessos partidistes. Lamentem, com déiem, que militants del nostre partit que són alhora socis d’Òmnium ens hàgim hagut d’assabentar pels mitjans de comunicació de la celebració d’aquesta jornada. Alhora denunciem l’enfocament autonomista i precisament poc sobiranista que caracteritza l’entitat que vós presidiu des de fa un temps, en la qual prima l’acomodament a l’administració autonòmica per sobre de la reivindicació nacional, la qual cosa ja es va posar de manifest en el seu moment en la defensa a ultrança que Òmnium va fer del nou Estatut, que a la fi va significar una nova frustració per a la nació catalana, o l’actitud poruga que va adoptar també Òmnium en el referèndum sobre aquest Estatut o la seva no adhesió a la massiva mobilització del 18 de febrer del 2006, convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir. Tenint en compte aquests precedents, dubtem que, a menys que Òmnium Cultural experimenti un canvi de rumb en un futur immediat, aquesta entitat pugui fer de pal de paller o simplement d’element coordinador de les diferents propostes sobiranistes que existeixen avui dia en territori dels Països Catalans. Tot i això, restem a la vostra disposició per a qualsevol col•laboració o informació que ens vulgueu demanar.”

“Som una nació i diem prou!”, l’1 de desembre tots al carrer

13 de novembre 2007
La Plataforma pel Dret de Decidir ha convocat una manifestació unitària per exigir el traspàs de les infraestructures a Catalunya i contra el «menyspreu» de l’Estat. «Som una nació i diem prou! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures» en serà el lema. I la data: l’1 de desembre. La PDD rebutja comparar-la amb la que va organitzar el 18 de febrer del 2006, poc després del pacte Mas-Zapatero sobre l’Estatut, i que van secundar centenars de milers de ciutadans desafiant totes les expectatives. Però espera que sigui «massiva». En el seu manifest, la plataforma també reivindica la publicació de les balances fiscals i que Catalunya recapti i gestioni tots els impostos. La plataforma torna a fer una crida a la societat civil a «pressionar els partits» manifestant-se al carrer «perquè facin un pas endavant». És una incògnita si aquesta convocatòria significarà també «un punt d’inflexió» en la situació d’actual desgavell, però la PDD pretén mobilitzar al màxim la societat per reivindicar amb força el dret a decidir el model de país en què vol viure. I per això exigeix el traspàs de les infraestructures –aeroports inclosos–, la publicació de les balances fiscals i que la Generalitat recapti i gestioni tots els impostos dels catalans. Alhora, denuncia «el maltractament sistemàtic i continuat» de què és objecte la societat catalana. El punt de trobada serà l’estació de Renfe de plaça Catalunya de Barcelona, a les 5 de la tarda, i acabarà a l’estació de França. El Partit Republicà Català considera necessari mobilitzar la societat catalana en aquests moments de crisi de l’autonomisme i, tot i subscriure el lema unitari, es mobilitzarà sota la consigna “Adéu Espanya!”. L’1 de desembre, tots al carrer!
[ El Punt ] [ Avui ]

Foment del Treball també denuncia la discriminació en inversions de què és víctima Catalunya per part de l’Estat espanyol

13 de novembre 2007
Des del 1997, Catalunya ha rebut un 28% d’inversió de l’Estat menys que Madrid, cosa que suposa que cada tres anys és com si n’hi hagués hagut un d’inversió zero. Són algunes de les xifres que s’extreuen de l’estudi de Foment del Treball sobre les inversions de l’Estat per territoris, fet a partir dels pressupostos estatals. La conclusió –en boca de Joan Rosell– és clara: «Hem estat víctimes d’una carència inversora important, amb tots els governs» i «qui ho negui menteix». L’informe pretén «objectivar» el debat sobre la inversió estatal i sobretot posar en evidència «la mentida de les grans transferències a Catalunya» i la imatge estesa de «tracte de favor». A partir d’ara, la patronal rebatrà «amb pedagogia» totes les falsedats sobre el desemborsament de l’Estat a Catalunya, va dir Rosell. Foment fa responsable l’anomenada «tecnoestructura de l’Estat» del fet que el país quedi per sota de la inversió mitjana global, tant pressupostada com liquidada. «No podem continuar així», va alertar el president de la patronal. La situació, va advertir, posa en perill la competitivitat de les empreses i comporta un risc des del punt de vista social, per l’evident crispació i perquè els catalans es comencen a preguntar els motius d’aquesta discriminació. «Estem en un moment realment perillós», va considerar Rosell, i va coincidir amb Montilla que cada cop hi ha més incomoditat amb l’Estat espanyol. Foment va exigir que Catalunya rebi «el mateix tracte que la resta de comunitats» i que es racionalitzi «l’autèntic exercici de solidaritat manifest i exagerat» que porta a terme. I que es comenci per l'exercici de «democràcia pura» de publicar les balances fiscals. Rosell va dubtar del compliment del pacte sobre la inversió pel 2008 en infraestructures. «Veig somriures de poseu el que vulgueu i liquidarem el que ens sembli», va lamentar. El Partit Republicà Català celebra que el president de Foment, a qui es considerava pròxim al PP, faci aquestes crítiques i que l’empresariat català comenci a adonar-se del mal negoci que representat la nostra pertinença a Espanya. Ara cal aprofundir en aquesta línia fins a aconseguir que l’opció sobiranista sigui cada cop més majoritària en la societat catalana.
[ El Punt ] [ Avui ]

El Partit Republicà Català (RC) constitueix la seva Regió I

7 de novembre 2007
Els militants del Partit Republicà Català (RC) de les comarques del Barcelonès, Garraf, Baix Llobregat, Maresme, Vallès Oriental, Vallès Occidental i Alt Penedès s’han constituït avui dimecres 7 de novembre en Regió I. L’assemblea constituent de la Regió I ha elegit en aquesta reunió la seva executiva regional que presidirà Josep Maria Boix. El secretari d’Organització i Finances serà Jordi Amela i la Secretària de Comunicació i Imatge Rosa Maria Vila. El Partit Republicà Català (RC) es troba actualment en fase d’expansió i consolidació i és en aquest procés de desplegament territorial en que es fa necessari crear les diferents organitzacions territorials. D’aquesta manera el partit organitza la militància des de les seccions locals, comarcals i regionals. Actualment ja s’han creat la Regió de Girona i ara també la de Barcelona i en breu es crearan la resta de Regions fins a cobrir tot el territori català. Josep Maria Boix, que té una àmplia experiència política, ha remarcat en el seu discurs com a candidat a la presidència de la Regió I que cal aglutinar esforços i vehicular propostes i ara més que mai en el territori de la Regió I afectada actualment per la crisi de les infraestructures i els talls de subministrament. Josep Maria Boix en ser escollit president de la Regió I ha esdevingut automàticament membre nat de l’Executiva Nacional que l’assemblea de tota la militància ha d’escollir en el I Congrés Nacional del Partit Republicà Català (RC) que es celebrarà a Barcelona el proper dia 17 de novembre.

Fins i tot Montilla adverteix Espanya que Catalunya se’n va

9 de novembre 2007
José Montilla va advertir el 7 de novembre a Madrid que, al seu pesar, Catalunya se’n va; Catalunya se’n va pel maltractament que rep, «el qual té bases molt reals», va dir. Pel maltractament que rep de les institucions espanyoles. I no de manera metafòrica: l’allunyament ara «emocional», segons ell, dels catalans pot arribar a ser «irreversible» i pot comportar «greus conseqüències polítiques a mitjà i llarg termini». Montilla va fer referència a la mancança crònica d’inversions, als entrebancs al desenvolupament de l’Estatut, a l’espasa de Dàmocles sobre l’Estatut al Constitucional i a la propagació a Espanya d’una imatge distorsionada d’una Catalunya insolidària i que persegueix el castellà. Montilla, però –i amb la complicitat dels partits que el mantenen al capdavant del govern de la Generalitat–, no denuncia tot això per situar-se al capdavant d’un projecte sobiranista a Catalunya sinó just pel contrari: per provocar una reacció d’Espanya que, amb petites concessions autonòmiques, impedeixi la independència de la nació catalana i eviti que una majoria de ciutadans de Catalunya aposti decididament per l’exercici del dret a l’autodeterminació. En la seva conferència al Fòrum Nova Economia al Ritz de Madrid, Montilla va alertar que Catalunya està patint les conseqüències d’«un període massa llarg de desatenció inversora», i va lamentar que a l’Estat alguns partits i determinats mitjans hagin provocat la percepció contrària. I això, admet Montilla, genera des de fa mesos un estat d’ànim «col·lectiu» a Catalunya que va de la irritació, al recel, de l’escepticisme i el pessimisme a la desafecció i l’allunyament d’una certa idea d’Espanya que Montilla vol capgirar per evitar que l’adéu de Catalunya sigui irreversible. El Partit Republicà Català considera que, tot i que les queixes de Montilla són fonamentades, les expressa ara per fer un favor al PSOE en la seva precampanya electoral contra el PP, quan tothom sap que els socialistes són coresponsables, junt amb els populars, de l’espoli fiscal continuat de què és víctima Catalunya i dels dèficits de les seves infraestructures causats per la manca d’inversió tant de l’Espanya del PP com de l’Espanya del PSOE. Com a partit, no ens queda res més que assenyalar que els esdeveniments cada vegada ens donen més la raó i que l’hem encertada de ple en el lema de la nostra campanya electoral: “Adéu Espanya!”
[ Vilaweb ] [ Avui ] [ El Punt ]

Campanya de la Plataforma per la Llengua contra sis grans empreses que no etiqueten en català

7 de novembre 2007
La Plataforma per la Llengua ha impulsat una campanya per posar en evidència que sis grans empreses amb una forta presència a Catalunya tenen un tractament diferenciat vers el consumidor català respecte a la resta de consumidors europeus pel que fa a l’etiquetatge dels seus productes. Fent ús d’uns webs informatius que ha creat, un per cada empresa, el consumidor català pot conèixer i comparar llurs polítiques lingüístiques arreu d’Europa, pel que fa a l’etiquetatge de productes i en altres aspectes de l’atenció al client, en les comunitats i en els estats plurilingües de tradició democràtica. Les empreses de les quals es dóna a conèixer aquesta situació són Danone, Lidl, Nutrexpa, Bayer, Coca-cola i Durex. Per posar de relleu i amb detall aquesta comparació s’han creat respectivament els webs danone.cat, lidl.cat, nutrexpa.cat, aspirina.cat, cobega.cat i durex.cat. En tots els casos, «el tracte excepcional, sense presència de la llengua corresponent, només es dóna per al cas català». No hi ha dins el context de la Unió Europea, ni dins el marc dels països desenvolupats democràtics, una sola comunitat lingüística i de consumidors amb tants parlants com la catalana en què aquestes empreses no hi etiquetin, indica la plataforma. Aquesta entitat considera que es vulnera l’article 26 de l’Estatut del Consumidor de 1993 del Parlament, segons el qual el consumidor té dret a rebre aquestes informacions en català. El Partit Republicà Català anima els ciutadans catalanoparlants a denunciar aquestes i altres empreses si consideren que no respecten els seus drets lingüístics.
[ El Punt ]

Més d’un miler de persones, a la cloenda del Correllengua a Perpinyà

6 de novembre 2007
Més d’un miler de persones van participar el dissabte 3 de novembre a la tarda en la manifestació de cloenda del Correllengua, que es va celebrar a Perpinyà. Amb la mobilització també es va recordar la firma del Tractat dels Pirineus que, el 7 de novembre de 1659, va significar l’annexió per França dels territoris catalans de la Cerdanya, el Conflent, el Capcir, la Fenolleda, el Rosselló i el Vallespir. «Parla’m» ha estat el lema d’aquesta onzena edició del Correllengua, que es va barrejar amb els lemes de la manifestació: «Sem Catalans, defensem la llengua, defensem la terra» i «Esborrem el Tractat dels Pirineus». L’acte, amb què es va reivindicar la unitat de la llengua, va transcórrer sense incidents. Va començar a les 4 de la tarda i va acabar amb la lectura del manifest a la plaça del Castellet. Després, va tenir lloc un concert amb Pepet i Marieta, La Carrau i Goulamas’k, que va donar definitivament per tancat el Correllengua, que organitzen la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana, Acció Cultural del País Valencià i la Federació per la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes de Catalunya Nord. Perpinyà ha estat una de les 400 poblacions dels Països Catalans que ha recorregut enguany el Correllengua, que vol expressar «la vitalitat i el desig de normalització» del català i difondre’l com la millor eina per integrar els nouvinguts.
[ Vilaweb ]

La selecció catalana d’hoquei, sotscampiona de la Copa Amèrica

3 de novembre 2007
La selecció catalana ha quedat sotscampiona de la Copa Amèrica d’Hoquei després de perdre a la final, la matinada del 2 al 3 de novembre, contra la selecció argentina, per dos a quatre. Aquesta és la primera competició oficial que disputa Catalunya després de ser admesa a la Federació Americana de Patinatge i després de la participació al mundial B de Macau. També el 2 de novembre es va saber que la fase final de la Copa Amèrica del 2010 es farà al Principat de Catalunya, organitzada per la Federació Catalana. El Partit Republicà Català celebra que una selecció nacional esportiva catalana hagi pogut competir internacionalment amb total normalitat i sense els impediments i les traves habituals de les federacions espanyoles. Tot i això, cal insistir que només tindrem el ple reconeixement esportiu internacional el dia que la nació catalana disposi d’Estat propi. Fins llavors, els obstacles a aquest reconeixement seran constants.
[ Vilaweb ] [ Avui ]

Un miler de persones es manifesten a Girona per Tots Sants en solidaritat amb els encausats per la crema de fotos dels reis

2 de novembre 2007
Un miler de persones es van manifestar l’1 de novembre pel centre de Girona en contra de la monarquia i en protesta pel procés judicial que imputa 23 persones per la crema de fotografies dels reis en diferents concentracions. La manifestació va anar precedida d’un acte polític, celebrat a la plaça de la Constitució, en què va participar l’exdirigent d’Unió de Pagesos Pep Riera, que va carregar contra el director de teatre Albert Boadella per haver dit que vol marxar de Catalunya. «Gent així és millor perdre-la de vista, perquè és la que intoxica l’Estat espanyol amb collonades», va dir Riera. La protesta va transcórrer sense incidents. Els manifestants es van refermar en la seva actitud de desobediència a l’Estat espanyol i de defensa de l’independentisme. Diverses intervencions de representants d’entitats independentistes van deixar clar que l’«independentisme no s’aturarà de cap manera». Van rebre crítiques els jutges i fiscals, els Mossos i el govern tripartit de la Generalitat: «No es pot denominar tripartit d’esquerres un govern que actua com a botxí de l’Estat contra el seu propi poble», va dir un dels dirigents independentistes. Pep Riera va tenir també un punt de crítica per als catalans: «El gran problema de Catalunya som nosaltres mateixos, que no tenim clar el que volem. Tenir un Estat sobirà és únicament responsabilitat nostra.» Un dels concentrats va cremar, abans de la manifestació, una imatge del rei Joan Carles amb Franco. Fa uns dies, la fiscalia de l’Audiencia Nacional va emetre una ordre de finalització de la instrucció del sumari del 22 de setembre per la crema de fotos dels reis, a Girona, per la qual manté l’acusació contra divuit persones per delictes d’injúries a la corona. Diferents membres del Partit Republicà Català, que sempre ha mostrat la seva solidaritat amb els encausats, van participar en la mobilització.
[ El Punt ]

La protesta contra el caos en les infraestructures aplega un miler de persones a la plaça de Sant Jaume

31 de octubre 2007
Un miler de persones van participar en la concentració que el dia 29 de novembre es va celebrar a la plaça de Sant Jaume convocada des d’Internet “contra la inoperància”. A través de blocs, correus electrònics i missatges SMS es va materialitzar una convocatòria que emplaçava la societat civil a protestar contra la mala gestió de les infraestructures, especialment pel que fa al caos que es viu actualment al servei de rodalies a causa de les obres del tren d’alta velocitat. Davant la impossibilitat de consensuar un manifest unitari, cada grup ha llegit el seu propi comunicat sota els xiulets d’altres formacions. Tot i un cert caos organitzatiu, en alguns moments s’han pogut escoltar nítidament crits demanant la dimissió de la ministra espanyola de Foment, Magdalena Álvarez, i contraris a la gestió de la crisi per part del govern tripartit. Molts dels manifestats enarboraven senyeres i estelades. També hi sovintejaven les pancartes i els crits que demanaven la dimissió de l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal. Han participat en la concentració associacions com AVE pel Litoral, la Plataforma pel Dret de Decidir, Catalunya Acció i diverses entitats veïnals , que han pres el protagonisme als usuaris i afectats de rodalies que hi han participat a títol individual. Destacava l’absència de cap delegació oficial dels partits polítics parlamentaris. Diferents militants del Partit Republicà Català van ser presents en aquesta concentració; independentment d’això, la nostra formació anuncia que properament posarà en marxa una campanya per denunciar davant la ciutadania que hi ha una relació directa entre el caos en les infraestrucutres catalanes, la nostra pertinença a Espanya i la mala gestió del govern tripartit català, i que l’única alternativa per garantir l’estat de benestar dels ciutadans catalans i que Catalunya continuï essent una nació econòmicament competitiva és la plena sobirania.
[ Avui ] [ Vilaweb ]

La XECNA treu al mercat el nou whisky Jaume I

30 de octubre 2007
Després de la Cola Catalana i la beguda energètica Desperta Ferro, la Xarxa d’Establiments amb Consciència Nacional (XECNA), de Sant Feliu de Codines, embotellarà i distribuirà el primer destil·lat escocès etiquetat en català: «Hi havia una època en què la nació catalana era políticament lliure, econòmicament rica, lingüísticament plena i ideològicament creadora. Que el record de les gestes que va protagonitzar el nostre rei Jaume I ens serveixin per enfortir la moral i el caràcter dels catalans. Catalunya ha de retornar a la seva època d’esplendor, i així poder contribuir a formar l’Europa moderna del segle XXI.» Aquestes paraules apareixen a l’etiqueta del whisky Jaume I, que es va presentar a Barcelona. El Jaume I és un whisky del tipus blend de luxe que està destil·lat i envellit a Escòcia –una nació «germana»– i transportat posteriorment fins a Catalunya, on es guarda en bótes de fusta de roure fins al moment de l’embotellament. El president de la XECNA, Ramon Carner, va assenyalar que han triat el nom de Jaume I per donar «prestigi i categoria» al producte. A més, va confessar que es tracta «d’un homenatge al nostre rei, que va fer conquestes i va definir el territori de la nació catalana». Des del Partit Republicà Català encoratgem els amics de la XECNA a continuar treballant per enfortir la consciència nacional dels catalans amb la creació i difusió de productes arrelats al país.
[ El Punt ]

Ibarretxe serà jutjat pel TSJPB, i el Parlament basc es declara a favor de la llibertat de la direcció de Batasuna i contra l’Audiencia Nacional

30 de octubre 2007
El Tribunal Superior de Justícia del País Basc ha obert judici oral contra el cap del govern basc, Juan José Ibarretxe, els representants del PSE, Patxi López i Rodolfo Ares, i els dirigents de Batasuna Arnaldo Otegi, Rufi Etxeberria, Juan José Petrikorena, Pernando Barrena i Olatz Dañobeitia. El motiu: haver-se reunit durant l’alto-el-foc d’ETA. El jutge que instrueix el cas, Roberto Saiz, considera que les reunions poden constituir un delicte de desobediència perquè Batasuna és una formació il·legalitzada. Per altra banda, fa pocs dies el Parlament de Vitòria va aprovar una resolució en què demana la posada en llibertat dels militants i dirigents de Batasuna detinguts i empresonats a partir de la ràtzia iniciada a Segura i Olaberria (Guipúscoa), en què van ser arrestats 23 representants de l’esquerra independentista basca que participaven en una reunió. Juntament amb aquesta petició de llibertat, la cambra basca reclama respecte per al fur parlamentari i denuncia l’escorcoll de la seu del PCTB, la quarta força política al Parlament de Vitòria, a Sant Sebastià. També demana la desaparició de l’Audiencia Nacional perquè «no fa efectives les garanties processals». També volem fer referència a l’expresident del PNB Xabier Arzalluz, que va dir en una entrevista que creu que l’Estat espanyol faria un favor al projecte sobiranista basc si empresonés el lehendakari Juan José Ibarretxe, processat per haver dialogat amb Batasuna, o si l’exèrcit espanyol es plantés al Palau d’Ajuria Enea o la Guàrdia Civil clausurés les urnes del referèndum d’autodeterminació anunciat per Ibarretxe: «Si vénen amb les armes, hem guanyat», va afirmar. Arzalluz també va augurar que els plans d’Ibarretxe tiraran endavant i va qualificar d’error l’intent del president sortint del seu partit, el moderat Josu Jon Imaz, d’intentar captivar Espanya: «Jo sóc independentista i fa temps que he renunciat al diàleg», va concloure. Des del Partit Republicà Català, volem solidaritzar-nos amb la lluita per la llibertat nacional del poble basc i denunciar les agressions de què són objecte pels aparells juridicopolítics de l’Estat espanyol.
[ Vilaweb ] [ El Punt ] [ El Punt ]

Caos ferroviari i circulatori a Barcelona i l’àrea metropolitana

26 de octubre 2007
Arran de les obres del TAV, els esvorancs a Rodalies i els constants problemes a la xarxa ferroviària catalana, que han repercutit en la circulació per carretera, aquests dies la situació a Barcelona i les poblacions del seu entorn és caòtica per a tot aquell que s’hagi de despaçar. A més a més, l’estació a l’Hospitalet de Llobregat està tancada des de dilluns, dia de la posada en marxa del pla de transport alternatiu ferroviari. Per altra banda, Adif ajorna l’adjudicació de les obres entre Sants i la Sagrera i un desplaçament de terra a causa de les obres del TAV a l’Hospitalet de Llobregat ha fet caure deu metres de l’andana de l’estació de Bellvitge, que està tancada des de dilluns per ordre del Ministeri de Foment espanyol. Pel que sembla, ha caigut un dels daus de formigó que subjecten l’andana, segons que ha explicat Adif, l’ens gestor d’infrastructures, que parla de “lleugers desperfectes”. Tècnics de l’obra estan avaluant l’abast de l’esvoranc i les mesures que caldrà prendre. Per un altre costat, el Servei Català del Trànsit ha tornat a habilitar un carril addicional a la C-31 i un carril per als autocars de Renfe, malgrat les cues de setze quilòmetres que la mesura va ocasionar ahir. Per evitar grans col·lapses, Trànsit ha escurçat tots dos carrils i permet que el transport públic i els taxis també puguin circular pel carril bus. Les retencions en aquest tram, però, continuen sent constants. El Partit Republicà Català considera, tal com hem repetit sempre, que el comú denominador de totes aquestes problemàtiques és la dependència d’Espanya i l’escassa inversió del govern d’aquest Estat en les infraestructures catalanes. Cal dir prou d’una vegada i alliberar-nos-en. Només amb la independència els ciutadans de Catalunya podrem viure en un país normal, els serveis bàsics del qual funcionin i no com passa ara.
[ Vilaweb ]

Els sobiranistes cada cop som més

26 de octubre 2007
Fins i tot els baròmetres fets des del govern tripartit –Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat– no ho poden amagar: el nombre de catalans que aposten per la independència cada cop és més gran. I també creix la quantitat de ciutadans de Catalunya que, tot i no desitjar un trencament total amb l’Estat espanyol, volen un nivell de sobirania més elevat. L’espanyolisme, per altra banda, va de baixa. El baròmetre de l’octubre del CEO ha constatat que a Catalunya creixen les posicions més sobiranistes i les favorables a la independència, amb un 18,5%, un 1,6% més que el resultat de l’anterior sondeig, del juliol. Aquestes xifres es corresponen a més amb un augment del sentiment de pertinença a Catalunya. El 18,8% dels enquestats diuen sentir-se només catalans, el 29,5% se senten “més catalans que espanyols”, un 39,5% diuen ser tan catalans com espanyols. Un 3,9% diuen ser només espanyols, mentre que un 4,5% se senten més espanyols que catalans. Aquestes dades van en paral·lel a la concepció que tenen els ciutadans del que hauria de ser Catalunya. Els que estan conformes que sigui una comunitat autònoma dins l’Estat (35%) gairebé empaten ja amb els que estan a favor de tenir un Estat dins una «Espanya federal» (34,2%). Un 18,5% voldrien que fos independent i només un 4,7%, «una regió d’Espanya». El 61,6%, a més, declaren que s’ha assolit un nivell «insuficient» d’autonomia. Aquestes dades es corresponen cada cop més amb els estudis de què disposa el Partit Republicà Català i que indiquen que si el referèndum es fes aquest mateix any 2007 la situació dels partidaris i dels contraris a la sobirania de Catalunya seria gairebé d’empat tècnic. Cal tenir en compte que els resultats del baròmetre es fan es base a diferents possibilitats d’elecció. En canvi en un referèndum les opcions tan sols serien: “sí”, “no” o vot en blanc, la qual cosa simplificaria bastant la tria.
[ Avui ] [ Vilaweb ] [ Vilaweb ]

Creix el nombre d’immigrants a l’atur a Catalunya

26 de octubre 2007
Si comparem Catalunya amb les comunitats autònomes espanyoles, aquí és on hi ha més immigrants en situació d’atur, amb un total de 31.320 inscrits a les Oficines de Treball de la Generalitat (OTG). Al Regne d’Espanya hi ha 170.581 immigrants aturats, xifra que supera en un 22,1% la del mateix mes de l’any 2006. Després de Catalunya, és Madrid on hi ha més immigrants aturats (29.294), seguida d’Andalusia (23.873). Del total d’immigrants en situació d’atur, 120.878 procedeixen de països extracomunitaris, davant els 49.703 que pertanyen a algun país membre de la UE. Per sectors, gairebé la meitat s’enquadren en el sector serveis (90.981), seguit de la construcció (40.467). En dades del mes d’agost, el nombre d’immigrants que cobren el subsidi d’atur ha crescut un 48,2% en un any, fins als 117.212 beneficiaris. Aquesta dada posa de manifest que és important que el control i la capacitat de decisió sobre els fluxos migratoris estigui en les mans dels catalans i que no siguin els espanyols els que decideixin sobre aquesta matèria. És bàsic que s’entengui que l’arribada de persones de fora ha d’anar necessàriament lligada a l’oferta existent de llocs de treball i no com ha passat fins ara.
[ Avui ]

Més d'11 milions de persones entenen el català i el parlen 9,1 milions, segons un estudi

25 de octubre 2007
Els bancs i les caixes és l’àmbit en què s’utilitza més la llengua catalana al Principat (59%), les illes Balears (47%) i Andorra (68%). Mentre que a la Franja (70%) i al País Valencià (37%), el català es fa servir sobretot a casa, i a l’Alguer (11%) l’ús majoritari és entre els amics. Aquest és el panorama que dibuixa el llibre Llengua i societat als territoris de parla catalana a l'inici del segle XXI, que es va presentar el dimarts 23 d’octubre a Barcelona i que per primera vegada presenta una descripció de la situació de la llengua detallada per territoris. El coordinador del treball, Ernest Querol, va plantejar que hi ha poc més d'11 milions de persones que declaren que entenen el català, dels quals 9,1 milions asseguren també que el parlen. Aquestes són les conclusions de les 20.000 enquestes que es van fer entre el juny del 2003 i el novembre del 2004. La realització de les enquestes per territoris du a concloure també, va remarcar Querol, que hi ha zones on s’evidencia que el català és cada vegada més substituït per una altra llengua, ja sigui el francès, l’italià o el castellà. Aquest procés de substitució és molt avançat a la Catalunya Nord i l’Alguer, i està en un estadi mitjà al País Valencià i les Illes. Un dels elements que constitueix el millor senyal d’alerta per valorar la vitalitat i el futur del català és la transmissió lingüística entre les generacions: on més ha augmentat aquesta transmissió de pares a fills és a Andorra (0,17), Catalunya (0,11) i les Illes (0,07); al País Valencià i la Franja la pujada ha estat molt lleu (0,02), mentre que a la Catalunya Nord i l’Alguer ha disminuït (-0,06 i -0,16). El coordinador de l’estudi va dir que l’avenç intergeneracional del català són el grau d’autogovern, la preocupació social per la llengua, la voluntat institucional i l’oficialitat. Això explicaria l’especial vitalitat del català a Andorra. En aquest sentit, es recull que els andorrans són els més optimistes sobre el futur de la llengua, mentre que els ciutadans de la Franja són els més pessimistes i els del Principat estan en un punt intermedi. És destacable també que el percentatge de població que té el català com a llengua d’identificació és més alt que el percentatge que el té com a llengua materna. Això es produeix concretament a Catalunya, ja que mentre que un 43,4% afirma que el català ha estat la seva llengua inicial, un 54% la reconeix com a la seva llengua. El Partit Republicà Català, arran d’aquest estudi, insisteix en el fet que l’avenç definitiu cap a la normalització de la llengua catalana es donarà quan la nostra nació tingui estructures d’Estat, mentrestant no es pot anar, en el millor dels casos, més enllà de la simple supervivència lingüística i, en el pitjor, de la davallada en el nombre de catalanoparlants en algunes parts del territori amb menys consciència nacional.
[ AVUI ]

La mesa del Parlament Europeu torna a vetar la llengua catalana

25 de octubre 2007
Els eurodiputats catalans no es poden expressar en la llengua pròpia de Catalunya al Parlament Europeu. No poden ara i difícilment ho podran fer en un futur pròxim. La situació, però, és encara més greu: tampoc poden adreçar-se per escrit a la Comissió Europea o al Consell Europeu per fer les preguntes que habitualment fan els eurodiputats a les altres institucions. El cert és que la qüestió és prou irònica, perquè els ciutadans de la UE sí que poden fer-ho. “Com a ciutadà sí que puc adreçar-me en català a Brussel·les, però com a eurodiputat, no. Això és inacceptable”, afirma l’eurodiputat d’Els Verds Raül Romeva (ICV). En virtut d’un acord entre el govern espanyol i les institucions europees, qualsevol ciutadà pot adreçar preguntes, suggeriments o queixes per escrit en català, ja sigui a l’Eurocambra, al Consell o a la Comissió. Eurodiputats catalans es van reunir amb el president del Parlament Europeu, l’alemany del grup dels populars Hans-Gert Pöttering, per buscar una solució que permeti als diputats fer un pas més enllà en la qüestió del català a Europa i expressar-se per escrit en català. El 2006 l’Eurocambra va tombar la proposta perquè els eurodiputats es poguessin expressar en català a les sessions plenàries. Serà molt difícil tornar a reobrir la qüestió abans del 2009. Pel que sembla, ja hi ha hagut un decisió negativa i el tema no es podrà reobrir aquesta legislatura. El president del Parlament es va mostrar reticent a la petició perquè si hi accedeix “podria haver-hi conseqüències”, com per exemple que diputats d’altres llengües no oficials a la Unió reclamessin el mateix. A més a més, l’argument de pes que sempre hi ha sobre la taula és que al Congrés dels Diputats espanyol tampoc està admès l’ús de la llengua catalana. En vista de situacions com aquestes, el Partit Republicà Català continua insistint que l’única manera de tenir com a catalans els nostres drets nacionals reconeguts a Europa i al món és disposant d’un Estat propi, la insistència de la classe política catalana per buscar terceres vies en aquestes matèries sempre estaran condemnades al fracàs.
[ Avui ]

Intersindical-CSC, LAB i CIG, contra les pràctiques antisocials de les entitats financeres

25 de octubre 2007
El sindicat català Intersindical-CSC, el gallec CIG i el basc LAB, tots tres amb representació al sector de la banca en general i al BBVA en concret fan públic el seu suport a la campanya “BBVA sense armes” amb l’esperança que serveixi per conscienciar la ciutadania i sensibilitzar l’opinió pública sobre les pràctiques antisocials d’algunes institucions financeres i del necessari canvi cap a un món socialment més just. Cal denunciar aquells que, amb l’únic objectiu de fer negoci i incrementar beneficis, no es preocupen per on i com inverteixen, si aquestes operacions acompleixen amb els mínims principis democràtics d’exigència de respecte als Drets Humans o si s’inverteix en empreses no sostenibles per al medi ambient. Per aquest motiu, els tres sindicats insten a signar el manifest de la campanya, per tal que la força ciutadana obligui el BBVA, i també altres entitats financeres, a cancel·lar les inversions en empreses d’armament i en empreses contaminants i les destinin a aquelles que aposten per un planeta més just i sostenible.
[ BBVA Sense Armes ]

12.000 persones omplen el Palau Sant Jordi per exigir la devolució de tots els “papers”

23 de octubre 2007
«Ja n’hi ha prou.» Aquest va ser el missatge clar i serè que ahir van donar les 12.000 persones que es van reunir al Palau Sant Jordi per exigir el retorn dels “papers de Salamanca” encara retinguts. En l’acte, en què es va fer un repàs dels esdeveniments que han marcat aquesta història de la desraó, hi va haver les intervencions emotives de Maria del Mar Bonet i Raimon, l’humor de Toni Albà i l’homenatge a les víctimes del franquisme i a figures de la talla del dibuixant Carles Fontserè, que va morir sense recuperar part de la seva obra, que, com molts altres documents, continua arxivada en aquesta ciutat castellanolleonesa. Gairebé trenta anys després de l’aprovació de la Constitució Espanyola, dos milions de documents (procedents d’entitats i particulars) que van ser utilitzats per espiar, perseguir, torturar i matar aquells catalans que no convergien amb les idees polítiques dels colpistes continuen a Salamanca. Una realitat que Josep Maria Terricabras es va encarregar de posar de manifest en un discurs clar i complet en què va parlar de l’«esgotament de la paciència democràtica» en la intervenció més política de l’acte organitzat per la Comissió de la Dignitat. Les emotives actuacions de Maria del Mar Bonet i de Raimon van aconseguir fer aixecar el públic dels seus seients, però, sens dubte, els aplaudiments més grans van ser per als familiars del president Lluís Companys, el sindicalista Joan Peiró i Salvador Puig Antich. El públic també va dedicar molts aplaudiments a tres personatges desapareguts: el polític i escriptor Francesc Ferrer i Gironès, el cartellista Carles Fontserè i l’incansable lluitador pels drets nacionals Lluís Maria Xirinacs. La nota humorística la va donar Toni Albà amb les seves interpretacions de líders polítics. Una nombrosa representació de militants del Partit Republicà Català també va ser present en aquest emotiu i reinvindicatiu acte.
[ Vilaweb ] [ Vilaweb ]

La llengua catalana no serà oficial a la Franja de Ponent

23 de octubre 2007
Sembla ser que, finalment, la llei de llengües d’Aragó podria veure aviat la llum. El procés ha estat llarg i polèmic i ha tingut molts ajornaments. Des del Departament d’Educació i Cultura aragonès ja es té redactat l’avantprojecte de la llei. Tot indica que, segons l’esbós, la llengua catalana no serà reconeguda oficialment a cap part de la Franja de Ponent, malgrat les promeses inicials en aquest sentit fetes pels socialistes. Quan d’aquí a sis mesos, aproximadament, la llei entri a les Corts aragoneses per a la seva aprovació a la tardor del 2008, el català no serà reconegut per les institucions aragoneses. Aquesta llei girarà al voltant de tres pilars bàsics: 1- El dret dels ciutadans a conèixer i usar el català i l’aragonès. 2- El foment del seu ús en aquelles zones on hi hagi parlants d’aquestes llengües. 3- Hi haurà garanties del seu aprenentatge, que serà regulat també a la futura llei d’educació aragonesa, de propera aprovació. Encara que tot això sigui positiu, hi manca el més important: la llei no serà en cap cas, citant paraules textuals del govern aragonès, “impositiva”. Es vol posar èmfasi en el caràcter “voluntari” d’aquestes dues llengües. Les “imposicions”, doncs, només és deixen per al castellà, d’obligat ensenyament i coneixement per a tots. Per tant ni aragonès ni català seran cooficials en cap punt d’Aragó, tot i que es regularà les relacions dels seus parlants amb l’administració, probablement a través del concepte de “mèrit” per als funcionaris de l’administració. Segons l’executiu aragonès, la llei serà “assumible per tothom” perquè “recull drets però no pressiona ningú”. La llengua catalana rebrà el nom de “català d’Aragó” o bé “català occidental”. El Partit Republicà Català considera que lleis com aquestes posen de manifest que l’Estat espanyol continua tractant els catalanoparlants com a ciutadans de segona en els seus propis territoris i que no hi haurà plena normalitat per a la llengua catalana fins que la nostra nació hagi assolit la pròpia sobirania i s’hagi separat d’Espanya i França.
[ UOC ]

Bush es reuneix amb el dalai-lama, que rep la Medalla d’Or del Congrés dels EUA

23 de octubre 2007
La Casa Blanca ha defensat la realització de la trobada amb el dalai-lama, líder del Tibet, a la residència presidencial, i ha desestimat l’advertència de la Xina, que assegura que les converses i l’acte de lliurament al dalai-lama de la Medalla d’Or de Congrés, podrien empitjorar les relacions entre Washington i Pequín. El dalai-lama va criticar la reacció de disgust de la Xina pels actes realitzats en el seu honor als Estats Units, de manera que segons el Partit Comunista Xinès podrien empitjorar les relacions bilaterals entre els dos països, després de reunir-se amb el president d'aquest país, George W. Bush. “Sempre passa això”, va comentar el líder exiliat dels budistes del Tibet, entre rialles. El dalai-lama va parlar amb la premsa reunida davant de l’hotel en el qual s’allotja, al centre de Washington. El dalai-lama és considerat en bona part del món una figura d’autoritat moral, però Pequín ha condemnat diverses vegades al líder espiritual, Premi Nobel de la Pau el 1989, i afirma que busca destruir la sobirania xinesa en buscar la independència del Tibet, on se’l considera un monarca d’encarnació divina. El Partit Republicà Català se solidaritza amb el poble tibetà i denuncia l’agressió de l’Estat xinès contra la sobirania de la nació tibetana, uns atacs que amenacen la supervivència de la identitat d’aquest poble.
[ Avui ]

La societat civil catalana, a favor d’Acció Cultural del País Valencià

19 de octubre 2007
Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha presentat una campanya cívica i social, organitzada conjuntament amb Òmnium Cultural i Obra Cultural Balear, per fer front als 300.000 euros que la Generalitat Valenciana ha imposat a l’entitat com a sanció per haver permès l’emissió de TV3 al País Valencià de «manera il·legal». Els diners es recaptaran mitjançant la venda de reproduccions d’un original classificat d’Antoni Tàpies per 10 euros. Com que l’objectiu és implicar-hi el màxim de gent possible, es demanarà a entitats cíviques, polítiques, sindicals i culturals de tots els Països Catalans que s’afegisquen a la campanya i que col·laboren instant els seus socis a fer aquesta aportació econòmica voluntària. Els promotors esperen rebre la participació d’unes 150.000 persones. A Catalunya, la iniciativa té el suport dels expresidents de la Generalitat, Jordi Pujol i Pasqual Maragall que, juntament amb els abats de Montserrat i Poblet, Josep M. Soler i Josep Alegre, han signat una carta d’adhesió a ACPV. «Entenem que ha de ser una campanya en tot l’àmbit lingüístic perquè la sanció, que implica també el cessament de les emissions de TV3 al País Valencià de manera immediata, és un atac a la democràcia, a la llibertat d’expressió i al català, ja que una llengua sense mitjans de comunicació per poder expressar-se és una llengua morta», va declarar el president d’ACPV, Eliseu Climent. La campanya té el suport de l’actor Joel Joan i dels periodistes Miquel Calçada, Toni Soler, Antoni Bassas, Xavier Grasset, Xavier Torres i Carles Capdevila. El Partit Republicà Català demana a tots els seus militants i simpatitzants que s’afegessin activament a aquesta campanya i denunciem la desídia dels partits polítics parlamentaris catalans a l’hora de fer front a aquest atact espanyolista contra la llibertat d’expressió
[ El Punt ]

Les grans empreses se’n van de Catalunya

19 de octubre 2007
Catalunya té actualment 75 grans empreses menys que l’any passat. Segons l’informe anual de les 5.000 empreses més grans de l’Estat espanyol que elabora Iberinform, del grup Crédito y Caución, a Catalunya hi ha el 23,1% d’aquestes empreses (1.155). L’any passat, però, hi havia a les comarques catalanes el 24,6% del total de l’Estat, un 1,5% més (1.230). Catalunya també perd pes, segons el rànquing, pel que fa a la facturació d’aquestes empreses: mentre que l’any passat representava un 18,2% del que van facturar el total de les 5.000 empreses més grans de l’Estat, aquest tant per cent ha baixat tres dècimes fins al 17,9%. L’informe constata el pes predominant de la capital de l’Estat, Madrid, i també que aquest pes augmenta. Així, mentre que fa un any tenia el 28,8% d’aquestes 5.000 empreses, ara ja és un 30,7%. En facturació, si fa un any era el 47,6%, ara és gairebé el 50%. El pes predominant de Madrid, observant especialment que les empreses que hi ha facturen en total molt més que la resta, s’explica, segons el professor d’economia d’Esade Josep M. Comajuncosa, “perquè hi ha les grans empreses estatals”, com ara els bancs Santander i BBVA, i “les que provenen d’un monopoli”, com Telefónica, Endesa i Iberia. Entre les empreses que han marxat de Catalunya en l’últim any trobem immobiliàries com Landscape o Colonial, que ha anat a Madrid; les electròniques Samsung, que també va anar a Madrid, i Braun i l’alimentària United Biscuits, també cap a la capital. La més important, però, és Ono –abans Auna i abans Retevisión–, que era de les que més facturaven i que ara és a Madrid. El trasllat més recent a la capital, encara fora del rànquing, és Merck. Tal com denuncia de fa temps el Partit Republicà Català, la pertinença de Catalunya a Espanya perjudica greument el nostre pes econòmic i el nostre creixement.
[ Avui ]

El Partit Republicà Català (RC) presenta la campanya “Adéu Espanya!!!”

14 de octubre 2007
Nombrosos militants i simpatitzants del Partit Republicà Català (RC) van assistir el passat dia 12 d’Octubre a l’acte de presentació de la campanya “Adéu Espanya!!!” que tingué tingut lloc a Sant Quirze del Vallès. El partit va voler que l’inici de la campanya coincidís amb la celebració del “Día de la Hispanidad” en una clara manifestació de rebuig a aquesta celebració espanyolista. . La campanya “Adéu Espanya!!!” tindrà una durada indefinida i es perllongarà més enllà de la celebració de les eleccions generals espanyoles. De fet, el lema Adéu Espanya” serà el lema electoral del partit per la convocatòria electoral de març, segons ha anunciat el Director de l’Equip electoral Josep Ruaix, però és un lema que el partit utilitzarà també en el seu ideari general. En l’acte, presentat per Pol Vives, President de la Secció Local d’RC a Sant Quirze, es va donar a conèixer alguns membres de la candidatura per la circumscripció de Barcelona a les eleccions estatals. Són Maria Dolors Trasserra, de Sant Pere de Ribes (Garraf), Josep Boladeras, de Santpedor (Bages) i Esperança Piñero d’Olesa de Montserrat.(Baix Llobregat) En els propers mesos el partit farà públic qui és el cap de llista i la resta de la candidatura de Barcelona així com les candidatures de les circumscripcions de Girona, Lleida i Tarragona. Carles Bonaventura, Secretari General del partit va exposar els motius pels quals el Partit Republicà Català (RC) es presentarà a les eleccions generals espanyoles. Bonaventura ha dit que “ser independentista no és tenir un càrrec al govern i cobrar un sou ben retribuït a final de mes, ser independentista és una lluita que implica sacrificis personals i polítics i que no acaba amb un càrrec al govern català o espanyol sinó el dia que Catalunya assoleixi la independència”. Tots els candidats han remarcat en la seva intervenció la necessitat de dir Adéu a Espanya i de fer arribar a aquest missatge a la societat catalana del segle XXI, ara que es fa més palès que mai encara que la Catalunya de la dependència pateix greus conseqüències econòmiques i socials. Segons els candidats el suport electoral a RC en les eleccions estatals ha de servir per anar a Espanya no a gestionar el govern espanyol –com fan la resta de partits catalans àdhuc els que s’autodeclaren “independentistes”-, sinó a dir que no volem estar a Espanya i que reclamem el dret a tenir un estat propi dins d’Europa.. L’acte polític va finalitzar amb la intervenció d’Agustí Soler, President del Partit Republicà Català. Soler va insistir en la necessitat d’aprofitar la campanya “Adéu Espanya!!!” per a fer pedagogia del fet nacional català tot recordant que si bé aviat Catalunya farà 300 anys que està ocupada el nostre país ha estat en el passat molts segles independent. Soler va voler aprofitar la presentació per fer un acte de desgreuge al cantant Biel Majoral amb l’audició de la cançó “Jo sóc català”. Recordem que Majoral va ser convidat a participar en la inauguració de la Fira del Llibre de Frankfurt en representació de la cultura catalana, convidada de l’edició d’enguany, però aquest denegà la invitació en no permetre els organitzadors de l’acte que interpretés la peça “Jo sóc Català”, fet que Soler va considerar molt greu i que és una demostració més de quin concepte tenen de la cultura catalana els nostres actuals governants. A continuació es va celebrar una Botifarrada popular contra la celebració imposada al territori català del “Día de la Hispanidad”. L’acte va finalitzar amb la destrucció d’una reproducció del Decret de Nova Planta.

El Partit Republicà Català assisteix a l’acte pels immolats de Catalunya

16 de octubre 2007
El president del Partit Republicà Català, Agustí Soler, i altres membres de la nostra organització van assistir el passat 14 d’octubre a l’acte que cada any organitza l’Associació pro Memòria als Immolats per la Llibertat de Catalunya, en record a totes aquelles persones que van lliurar la seva vida per les llibertats i els drets del nostre poble. En representació d’aquesta entitat va parlar Pere Fortuny, que junt amb Lluís Serra són dues de les persones que més han treballat per tirar endavant aquesta associació tan necessària encara avui dia per recordar-nos a tots quin és el nostre passat recent i vetllar perquè no perdem la nostra memòria col·lectiva. Il·lustrem aquesta informació, no pas amb una foto de l’acte sinó amb un document històric. Es tracta del document d’entrada a la Model de l’avi d’una de les nostres militants, el qual va morir-hi al cap de poc temps (1940) a conseqüència dels maltractament rebuts per part de la Guàrdia Civil i a la duresa del règim penitenciari. Un bon exemple del preu que estem obligats a pagar els catalans per la llibertat del nostre poble.
[ Francescabad.com ]

El diari prosocialista “El Periódico” intenta menystenir el suport a l’opció independentista a Catalunya

16 de octubre 2007
En la seva edició del 15 d’octubre el diari pròxim a les posicions del PSC “El Periódico” publica una suposada enquesta segons la qual l’opció autonomista continua sent majoritària a Catalunya. En aquest “estudi” s’atribueix, tot i això, un 34% de vots favorables a la independència de Catalunya si el referèndum se celebrés ara. El rotatiu sosté, però, i en un clar intent d’escombrar cap a la seva casa, que els contraris a la plena sobirania de Catalunya serien un 44%, 10 punts més. El Partit Republicà Català ofereix des del dia de la creació d’aquest web, informació detallada sobre aquesta matèria en base a uns estudis elaborats des de l’any 1996 fins al 2005, per l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), que pertany a la UAB i a la Diputació de Barcelona, i que podeu trobar en aquest mateix web del nostre partit (secció Arxiu – Estudis Sociològics sobre el suport a la independència de la societat catalana, oferts per Marc Belzunces). Segons aquest treball, i en funció de la projecció de les dades de les enquestes fetes en aquest període, avui, any 2007, els partidaris de la independència i els contraris estarien en una situació d’empat tècnic, un empat que ja es va donar l’any 2003, al voltant del 43%. La tendència és, però, a l’alça per als partidaris de la sobirania i clarament a la baixa per als unionistes. De tal manera que l’any 2014, si segueix la mateixa dinàmica, els partidaris de la independència superarien el llindar del 50%. El Partit Republicà Català continua dient, però, que la millor manera de saber exactament quants són els partidaris de la independència i quants els de la dependència no és fent enquestes sinó celebrant el referèndum de seguida que es pugui.
[ El Periodico ]

Amb el concert econòmic, el País Basc aportarà tan sols 1.565 milions d’euros a Espanya

16 de octubre 2007
Les Corts espanyoles han aprovat la renovació del concert econòmic i la fórmula financera de què gaudeix el País Basc, mitjançant la qual aquest territori pagarà a l’Estat 1.565 milions d’euros durant el 2007. El sistema de concert econòmic basc està reconegut per la Constitució i té caràcter indefinit. Aquest sistema va permetre que el 2005, per cada euro que van rebre els ciutadans de les comunitats autònomes de règim comú, els bascos en rebessin 1,73. Aquest any, a la quantitat que el País Basc paga a l’Estat se li descomptaran 25 milions d'euros per pagar el sistema de dependència imposat pel govern espanyol. L’excepcionalitat financera basca es basa en els drets forals de les seves diputacions, no en l’administració autònoma basca. Aquesta xifra contrasta amb la quantitat que segons d’especula, ja que les balances fiscals continuen sense publicar-se, aporta el Principat de Catalunya a Espanya, uns 19.200 milions d’euros, que, un cop descomptades les inversions que previsiblement farà l’Estat a Catalunya, dóna un saldo negatiu per als catalans d’uns 15.000 milions d’euros anuals –una quantitat molt superior si els comptes es fan respecte al conjunt dels Països Catalans–. Aquesta sagnia econòmica de què és víctima el poble català per part d’Espanya amenaça el nostre desenvolupament econòmic i l’estat del benestar de tot els ciutadans que resideixen a Catalunya, independentment del seu origen. (Foto de Catalunya Acció)
[ E-Noticies.com ] [ La Vanguardia ]

El president de la Generalitat assisteix a la desfilada de la Hispanidad a Madrid

13 de octubre 2007
Aquest 12 d’octubre, el president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, va assistir, junt amb altres presidents autonòmics –amb la lloable excepció del lehendakari Ibarretxe– , a la desfilada militar que, presidida pel rei d’Espanya, es va celebrar a Madrid. Aquesta presència, avalada pels seus socis de govern d’ERC i ICV, significa una altra humiliació de Catalunya respecte a Espanya. El president del nostre país no pot assistir a l’homenatge a un exèrcit que al llarg dels últims segles ha sembrat la destrucció i la mort en territori català; unes forces armades que Espanya ha utilitzat per combatre i exterminar les institucions catalanes i les ànsies de llibertat del nostre poble i que, encara avui, tenen el mandat constitucional d’impedir-nos l’exercici del dret a l’autodeterminació. Pel Partit Republicà Català és inexplicable que Esquerra mantingui aquest silenci còmplice i permeti i no denunciï que aquell que és president de la Generalitat gràcies als seus vots humiliï la nació catalana d’aquesta manera. RC celebra que al llarg de la geografia catalana s’hagin celebrat multitud d’actes de rebuig al Día de la Hispanidad, entre els quals cal destacar la botifarrada que el nostre partit va organitzar a Sant Quirze del Vallès i la manifestació independentista que diferents grups van convocar a la ciutat de Lleida i que va reunir unes 2.000 persones. Així mateix també cal celebrar que les concentracions que grups d’ultradreta i organitzacions espanyolistes van convocar a Catalunya tinguessin un escàs ressò, igual com la crida a penjar banderes espanyoles als balcons, que va tenir una incidència testimonial.
[ Vilaweb ] [ Avui ]

La policia carrega contra l’esquerra abertzale amb l’excusa de protegir un acte falangista

13 de octubre 2007
La manera d’entendre la democràcia a l’Estat espanyol està capgirada. El Día de la Hispanidad, la policia basca va carregar contra simpatitzants de l’esquerra abertzale que participaven en un concert antifeixista a Sant Sebastià com a rèplica a un acte de la Falange. La càrrega va provocar molts aldarulls i cinc detinguts. A les tres de la tarda unes 2.000 persones s’havien congregat al Boulevard de Sant Sebastià per participar en un festival antifeixista que s’havia organitzat. Després de tres actuacions i d’un homenatge a les víctimes de grups d’extrema dreta, l’Ertzaintza, amb el suport d’un helicòpter, va ocupar el barri per impedir la continuïtat dels actes i va desallotjar la zona en previsió de l’arribada dels falangistes, que havien convocat al mateix lloc un acte a favor de la “unidad nacional”. L’actuació de la policia va provocar que centenars de ciutadans sortissin al carrer i s’afegissin als participants al festival per impedir l’acte espanyolista de la Falange. Cap a les 5, agents de la policia basca van carregar contra els manifestants, van tallar l’accés al barri i aleshores van començar els aldarulls, que van desembocar en un batalla campal que es va estendre a altres zones de la ciutat amb cotxes bolcats, contenidors cremats i llançament de petards. El Partit Republicà Català considera del tot incomprensible que en un estat de dret es pugui protegir un partit com la Falange que en qualsevol estat democràtic estaria il·legalitzat pel seu passat criminal i franquista, i que avui en ple segle XXI els drets dels falangistes estiguin per damunt dels drets dels independentistes bascos.
[ El Punt ]

RC diu, en el cas de la nena de Girona que vol anar a l’escola amb el mocador islàmic, que sovint una falsa imatge de tolerància obre la porta a la intolerància

5 de octubre 2007
Arran del cas de la nena de l’escola Annexa de Girona que el Departament d’Educació de la Generalitat ha autoritzat a anar al col·legi amb el vel musulmà contravenint la normativa del centre, el Partit Republicà Català (RC) considera que massa sovint la conseqüència de voler ser massa tolerants en determinats temes només serveix per obrir la porta a la intolerància. Europa, després de dramàtics episodis històrics, avui dia és un dels espais d’arreu del món en què els ciutadans gaudeixen de més drets i llibertats, on més es respecten els Drets Humans i la igualtat de gènere, on més s’ha aconseguit diferenciar entre religió i Estat. Com a partit creiem que no hem de fer cap pas enrere en aquests valors. L’arribada massiva de persones procedents d’altres continents amb costums, tradicions i religions diferents, de vegades pot comportar un xoc amb el nostre estat de dret, amb el nostre model de societat, però aquest xoc no ha de comportar mai un retrocés en els nivells de llibertat que la societat d’acollida ha aconseguit al llarg dels anys i que tant han costat d’assolir. En aquest sentit, des de RC, com a catalans i com a republicans, creiem que l’escola pública s’ha de regir per criteris aconfessionals i de la mateixa manera que hem aconseguit que en els centres d’ensenyament públics no apareguin símbols externs relacionats amb l’Església catòlica, no s’hi ha d’acceptar de cap manera la presència d’elements simbòlics relatius a altres religions. Així mateix, considerem que també és inacceptable que l’administració cedeixi a cap mena de xantatge religiós, en el sentit d’haver d’acceptar el vel i, en alguns casos, la no participació en determinades assignatures o activitats escolars sota l’amenaça de retirar de les escoles catalanes les alumnes musulmanes afectades per la intransigència de les seves famílies. La conselleria ha de recordar l’obligatorietat de l’escolarització de tots els nens i nenes de Catalunya en edat escolar, independentment de la religió que professin els seus pares, i el respecte a les normatives dels centres, que han d’afectar tothom d’igual manera.

El Partit Republicà Català (RC) homenatja el President màrtir Lluís Companys en el 67è aniversari del seu afusellament a mans de l’Estat franquista espanyol

15 de octubre 2007
Diferents delegacions del Partit Republicà Català (RC) han homenatjat avui, 15 d’octubre del 2007, en diferents indrets del territori, el qui fou president de la Generalitat, Lluís Companys, en el 67è aniversari del seu afusellament. Companys va ser l’únic president d’un país mort pels feixistes en el context de la Guerra Civil espanyola i la posterior II Guerra Mundial. Espanya avui encara es resisteix a anul·lar aquell consell de guerra sumaríssim que va portar el president de Catalunya davant un escamot d’afusellament de l’exèrcit espanyol; un exèrcit del qual és hereu directe el que el dia 12 d’octubre va desfilar pel Paseo de la Castellana de la capital espanyola, desfilada a la qual va assistir l’avui president de la Generalitat, per a vergonya de tots els catalans. El Partit Republicà Català ret així avui homenatge al qui fou membre del seu partit, Lluís Companys i Jover, i encoratja tots els catalans a continuar lluitant per les llibertats de Catalunya, avui encara no assolides del tot. A la imatge, l’ofrena que va tenir lloc a la ciutat de Girona per part d’una delegació de l’executiva regional de RC, amb el secretari general del partit, Carles Bonaventura, al capdavant. A Girona, així mateix, l’acció va servir també per reivindicar que es posi el nom de President Lluís Companys a un espai més centric de la ciutat, ja que l’actual emplaçament no és prou digne per portar el nom d’una persona que va lliurar la seva vida a la la causa de la llibertat de Catalunya. L’ofrena, per tant, seguint la iniciativa de l’Ateneu d’Acció Cultural –ADAC– es va fer a la plaça Catalunya de Girona.

La Plataforma pel Dret de Decidir fa una crida a la unitat de tots els sobiranistes

11 de octubre 2007
La Plataforma pel Dret de Decidir i altres organitzacions sobiranistes han acordat un calendari de mobilitzacions unitàries amb què pretenen aglutinar totes les forces i partits catalans que estan a favor del dret a l’autodeterminació, en la línia de la manifestació del 18 de febrer del 2006. El passat 10 d’octubre les van fer públiques en una roda de premsa conjunta en què es va voler plasmar la necessitat d’impulsar reivindicacions unitàries. La PDD fa una crida als partits polítics sobiranistes a afegir-se a aquestes mobilitzacions. El calendari de reivindicacions, no obstant això, dependrà de la sentència que emeti el Constitucional sobre l’Estatut. El dijous dia 11 d’octubre, a més, el Cercle d’Estudis Sobiranistes es constituirà com a fundació. I Òmnium prepara pel 10 de novembre una jornada per abordar les línies estratègiques del catalanisme. El Partit Republicà Català considera positives les iniciatives de la Plataforma pel Dret de Decidir, ja que des de sempre ha reivindicat la necessària transversalitat del projecte polític independentista i, per altra banda, en un recent document ja es va comprometre a treballar per la confluència i la unitat d’acció de totes les organitzacions que defensen l’exercici del dret a l’autodeterminació. Per altra banda, però, RC demana a la Plataforma pel Dret de Decidir que quan fa una crida a les forces polítiques sobiranistes no es limiti als partits polítics parlamentaris sinó que tingui en compte el conjunt del Moviment Català d’Alliberament Nacional.
[ El Punt ] [ El Punt ] [ Vilaweb ]

Atac a la seu del Bloc a València

11 de octubre 2007
El secretari general del Bloc Nacionalista Valencià, Enric Morera, va informar el passat dia 9 d’octubre que de matinada la policia es va veure obligada a desallotjar els veïns de l’edifici on té la seva seu el partit a València per la presència d’un artefacte explosiu que finalment no va arribar a esclatar. Segons el líder nacionalista, la bomba no va activar-se perquè va fallar la metxa. La presència de l’explosiu i el consegüent desallotjament significa «un salt qualitatiu» dins de l’activitat violenta que grups anticatalanistes i d’extrema dreta valenciana desenvolupen contra partits i entitats nacionalistes, segons Morera. El secretari del Bloc va demanar l’«actuació urgent» de la Delegació del Govern perquè posi fi a la «trama terrorista» a què Morera atribueix més de 50 atemptats de diversa gravetat contra militants i seus del Bloc. «Caldria fer una reflexió sobre els discursos que inciten a l’odi i la impunitat amb què els grupuscles terroristes persegueixen els demòcrates», va dir. El Partit Republicà Català vol expressar la seva solidaritat amb els companys del Bloc i amb tots els sobiranistes del País Valencia i denunciar, alhora, la impunitat amb què actuen aquestes grups feixistes. Contrasta que la justícia espanyola persegueixi qualsevol dissidència política pel que fa al País Basc i que en canvi al País Valencià amb prou feines hi hagi hagut mai cap sentència exemplar contra elements de la ultradreta anticatalanista.
[ El Punt ] [ Vilaweb ]

El CGPJ fa costat a la jutgessa que va obligar a parlar en castellà uns testimonis del cas de l’assassinat de Berga

11 de octubre 2007
El vocal català del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Alfons López Tena no va tenir el suport ni dels membres progressistes ni dels conservadors d’aquest òrgan per obrir un expedient disciplinari a la magistrada Ana Ingelmo, perquè durant el judici pel crim de Josep Maria Isanta a Berga va obligar uns testimonis a parlar en castellà perquè alguns dels acusats van dir que no entenien el català. López Tena va anunciar que enviarà el cas a la fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè valori si l’actuació d’Ingelmo és delicte. A més de l’obertura d’un expedient disciplinari, Alfons López Tena va proposar al ple de l’òrgan de govern dels jutges que el cas de la magistrada de la secció setena de l’Audiència de Barcelona, que presideix el judici pel cas de Berga, fos traslladat al Ministeri de Justícia i al fiscal, a més que se li retirés la Creu de Sant Raimon de Penyafort, que Justícia va concedir-li el mes passat. La resposta oficial del Consell és que es va refusar la proposta del vocal català perquè ja existeix una investigació en la Inspecció del CGPJ sobre la suposada imposició del castellà contra el català. Aquesta denúncia la va presentar l’entitat Juristes per la Llengua davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Arran de la decisió del CGPJ, López Tena va emetre un vot particular en què s’exclama perquè alguns dels vocals «han manifestat que la magistrada va actuar correctament i que ells haurien fet el mateix». López Tena etziba que conservadors i progressistes del CGPJ «han coincidit en la mateixa posició: no sancionar mai cap jutge que incompleixi els drets lingüístics que reconeix als ciutadans la legislació vigent quan es tracta de llengües oficials no espanyoles». El Partit Republicà Català considera que decisions com la del CGPJ confirmen que els catalans continuem sent ciutadans de segona en un Estat que no és el nostre i que l’únic que podem fer és alliberar-nos-en com més aviat millor.
[ E-Noticies ] [ Vilaweb ]

La diada del 9 d’Octubre al País Valencià recorda els 300 anys d’Almansa i defensa TV3

9 de octubre 2007
La Comissió Nou d’Octubre ha preparat la manifestació reivindicativa d’aquesta diada sota el lema “Defensem les llibertats, guanyem el país”. La manifestació, que sortirà a les sis de la vesprada de la plaça de Sant Agustí de València, a més de reivindicar la llengua i la cultura del País Valencià, també reclamarà el manteniment de les emissions de TV3. Com és sabut, el govern de Francesc Camps pot demanar en qualsevol moment l’autorització judicial per tancar els repetidors, perquè ja ha expirat el termini que va donar a Acció Cultural perquè ho fes voluntàriament. Aquest any també es recordarà molt especialment la derrota d’Almansa, d’ara fa tres-cents anys, que es va consumar amb l’extinció del Regne de València. Els organitzadors han elaborat un manifest per a aquesta convocatòria. La Comissió Nou d'Octubre està formada per Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, Comissions Obreres, Intersindical Valenciana, Col·lectiu Autònom de Treballadors, Esquerra Unida del País Valencià, el Bloc Nacionalista Valencià, Esquerra Republicana del País Valencià, els Verds-Esquerra Ecologista, els Verds del País Valencià i Ca Revolta. No cal dir que el Partit Republicà Català s’adhereix a aquesta convocatòria i encoratja tots els valencians a continuar lluitant per les llibertats nacionals del conjunt de la nació.
[ Vilaweb ]

Comença la Fira del Llibre de Frankfurt amb la cultura catalana de convidada

9 de octubre 2007
Finalment la data ha arribat. Després de mesos parlant de la Fira del Llibre de Frankfurt que aquest any té de convidada especial la cultura catalana, a la fi podem celebrar que les nostres lletres siguin presents en aquest escenari privilegiat, un fet sens dubte altament positiu. No obstant això, com a partit no ens podem estar de citar alguns elements que han enfosquit aquesta festa literària. En primer lloc, l’allargament d’un debat estèril sobre si en aquesta fira havien de ser-hi presents els escriptors establerts a Catalunya però d’obra literària en castellà, una polèmica en què el govern de la Generalitat ha estat tebi i ha demostrat la seva feblesa davant els atacs provinents d’Espanya. Cal tenir present que si al final la llista d’escriptors presents a Frankfurt està integrada en la seva totalitat per autors que escriuen en català ha estat precisament per la renúncia expressa dels autots amb obra en castellà, que han entès que aquest escenari havia de ser per als primers, una decisió que els honora, i per la pressió exercida des de Catalunya mateix per assegurar que la literatura catalana fos l’autèntica protagonista de la Fira sense interferències de les lletres espanyoles. També cal lamentar la campanya de desprestigi auspiciada des de l’Estat espanyol, que pretén presentar la cultura catalana com a perseguidora de la llengua castellana i que hem d’esperar que no tingui cap incidència en aquesta mostra, però que hem de criticar que les nostres institucions no sàpiguen contrarestar oportunament amb una bona difusió internacional de la nostra història i de la nostra cultura. També cal lamentar que una part del pressupost que la Generalitat atorga a actes protocol·laris i d’autopropaganda perfectament prescindibles no es destinin a aquells editors que, a vegades jugant-se el propi patrimoni, han fet tant pel país, per la nostra llegua i pels nostres escriptors en els moments més difícils. Finalment, el Partit Republicà Català, condemna l’acte de censura inqualificable que van protagonitzar els organitzadors de l’acte inaugural de la Fira en negar a Biel Majoral la possibilitat de cantar-hi el “Jo sóc català”, perquè un poema com aquest, de caràcter reivindicatiu, no s’adeia prou amb la línia regionalista que volien imposar a aquesta gala de presentació de la cultura catalana a Frankfurt. Com a acte de desgreuge, RC obrirà l’acte de presentació dels seus cinc primers candidats a les eleccions espanyols per Barcelona i contra la Hispanitat, que es farà el dia 12 d’octubre a Sant Quirze, al so d’aquesta cançó.
[ Vilaweb ] [ Vilaweb ]

Garzón fa empresonar la direcció de Batasuna

5 de octubre 2007
El jutge de l’Audiencia Nacional Baltasar Garzón ha fet detenir i empresonar tota la cúpula de Batasuna. La croada espanyolista dels aparells de l’Estat contra l’esquerra abertzale basca fa així un pas més i situa Espanya entre els països amb més dèficits democràtics del context internacional; uns països que es caracteritzen perquè drets fonamentals com el d’autodeterminació, manifestació, expressió i de llibertat de partits polítics hi són vulnerats i en alguns casos fins i tot negats. No cal dir que, malgrat les diferències que com a partit mantenim amb formacions com Batasuna, mai ens podrem situar al costat d’accions repressives i antidemocràtiques com les que sempre han caracteritzat la justícia i els governs espanyols en contra dels sobiranistes bascos i catalans. Ens solidaritzem amb el poble basc en aquests moments en què rep la repressió i la criminalització d’Espanya i anunciem que el Partit Republicà Català sempre estarà al costat d’aquest poble germà en lluita, com nosaltres, per la seva llibertat nacional.
[ Vilaweb ] [ El Punt ] [ Avui ]

La justícia espanyola obliga a parlar en castellà un testimoni del “cas Isanta”

5 de octubre 2007
La justícia espanyola ha tornat a demostrar que considera Catalunya una colònia i els catalanoparlants, ciutadans de segona. El primer testimoni del judici pel crim de Berga, en el qual va morir Josep Maria Isanta, assassinat per una banda espanyolista, es va veure obligat ahir a declarar en castellà per ordre de la magistrada que presideix el tribunal, Ana Ingelmo. La fiscal va fer-li la primera pregunta en castellà i el noi, David Permanyer, va contestar en català. La jutgessa el va tallar. «Algun acusat no entén el català?», va preguntar. En veure que quatre processats aixecaven la mà, va manar al testimoni que s'expressés «en espanyol». Tres advocats de l’acusació particular van protestar, però la magistrada va rebutjar les queixes perquè «el dret a la defensa és molt superior al de triar la llengua». La magistrada Ana Ingelmo no va tenir en compte l’article 231.3 de la llei orgànica del poder judicial, que estableix que «les parts, els seus representants, els testimonis i els perits podran utilitzar la llengua que sigui també oficial a la comunitat autònoma al territori on es faci l’actuació judicial, tant en manifestacions orals com en les escrites». En l’apartat cinquè del mateix article, s’hi afegeix: «En les actuacions orals, el jutge o tribunal podrà habilitar com a intèrpret qualsevol persona coneixedora de la llengua utilitzada, previ jurament o promesa.» Tot i insistir que els acusats tenen dret a entendre el que diuen els testimonis, Ingelmo no va plantejar la possibilitat d’habilitar un intèrpret. El testimoni –David Permanyer, amic d’un dels ferits d’arma blanca el 27 de maig del 2005– va presenciar callat la discussió entre la jutgessa i tres advocats de l’acusació particular, Hibai Arbide, Jordi Busquets i Jaume Asens. Ingelmo va replicar als lletrats que «la feina de l’acusació particular no és defensar els testimonis sinó acusar els processats». Quan li van recordar que la seva decisió vulnerava un dret, va sentenciar que «el dret de defensa dels acusats és molt superior». El Partit Republicà Català exigeix que el govern de la Generalitat actuï contra aquesta jutgessa i que deixi de prestar el seus serveis en territori català.
[ Vilaweb ] [ E-Noticies ]

Nou gironins més, imputats en la crema de fotos del rei

4 de octubre 2007
Els últims nou acusats per haver cremat fotos dels reis espanyols declararan avui a les deu del matí a l’Audiencia Nacional espanyola. La policia els va identificar en la manifestació de suport al primer encausat, Jaume Roura, feta el dia 22 de setembre a Girona. Avui, coincidint amb la citació del jutge Fernando Grande-Marlaska, força grups i associacions faran concentracions a tot el país. Al migdia també es concentraran a Madrid, davant l’Audiència. La majoria de concentracions, convocades pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, es faran a les universitats: a l’Autònoma de Barcelona, a la de València (els estudiants es queixen que la direcció del centre els ha prohibit una conferència de premsa), a les d’Alacant, de Girona, de Lleida i a la Rovira i Virgili de Tarragona. Al vespre hi haurà una concentració a la plaça de Cort de Palma. La finalitat és repudiar la monarquia espanyola i donar suport tant als nou acusats que avui han de comparèixer a l’Audiència, com a Jaume Roura i a Enric Stern. El Partit Republicà Català se solidaritza amb tots els represaliats per la justícia espanyola i demana als seus militants i simpatitzants que participin en els actes de suports als encausats que s’han convocat.
[ Vilaweb ] [ El Punt ] [ El Punt ]

L’IPECC vol fer coincidir els referèndums d’autodeterminació del País Basc, Escòcia, Flandes i Catalunya

4 de octubre 2007
El president de l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC), Enric Garriga Trullols, ha proposat que es faci, a Catalunya, un referèndum d’autodeterminació “el mateix dia” que al País Basc, en considerar que si es perd aquesta ocasió “possiblement arribarem tard, ja que el temps juga en contra de Catalunya i a favor de Madrid”. És per aquest motiu que Garriga creu que “l’ideal seria fer el mateix dia el referèndum de Catalunya, amb Euskadi, Escòcia i Flandes”. En aquest sentit, el president de l’IPECC apunta que “no cal cap llei de referèndums, ja que l’Estat espanyol té signat el dret a l’autodeterminació abans que existís la Constitució Espanyola”. El president de l’IPECC explica que “el 28 de setembre de 1976 a Nova York, el plenipotenciari d’Espanya, en nom del Rei, va signar la Declaració Universal dels Drets Humans del 19 de desembre del 1966 que diu: “Article 1-1. I tots els pobles tenen el dret a la lliure determinació”. O sigui, que la Constitució Espanyola no pot negar aquest dret de tots els pobles del món sense cap excepció, manifesta. En aquest sentit, Garriga denuncia que “la Constitució Espanyola és il·legal i colonialista perquè nega el dret d’autodeterminació, aleshores Espanya no és un “estat de dret”. Els que s’oposen al dret a decidir dels bascos i els catalans no són demòcrates. El “deliri” el tenen ells, que només criden, com a únic argument, “Constitució, Constitució, Constitució.” És per això que Garriga opina que “s’han de fer referèndums (per guanyar-los) tant a Euskadi com a Catalunya. No s’han de fer consultes, que és un parany (per perdre-les)”. “S’ha d’aconseguir fer el 2010, en la mateixa data, els referèndums d’Escòcia i Euskadi (ja acordats), i els de Catalunya i Flandes”, ja que “això sí que ens donarà força a tots a Europa i al món”.
[ E-Noticies ]

El ministre de Cultura espanyol congela el retorn de la resta de “papers de Salamanca”

4 de octubre 2007
El nou ministre de Cultura, César Antonio Molina, va confirmar ahir el que la Comissió de la Dignitat i la majoria de partits catalans es temien. No pensa tornar ni a curt ni a mitjà termini els anomenats “papers de Salamanca” que encara resten a l’Arxiu de la Guerra Civil d’aquesta ciutat. Són dos milions de documents guardats en 1.500 caixes que són propietat de particulars catalans i que van ser confiscats en Guerra Civil espanyola i la repressió posterior portada a terme pels franquistes. Molina ho va deixar clar en una interpel·lació al Congrés dels Diputats espanyol, en què va dir que el retorn implica en primer terme que es creï el Centre Documental de la Memòria Històrica i el seu patronat encara no constituït. Aquest patronat serà el que, un cop els arxivers del Ministeri de Cultura i la comissió mixta Generalitat-Estat hagin donat el vistiplau a la documentació, autoritzarà, o no, el retorn dels arxius als particulars, la qual cosa és una clara maniobra dilatòria, sobretot tenint en compte que s’acosten eleccions espanyoles i el PSOE no vol obrir un nou front amb el PP per aquest tema. El proper dia 21 d’octubre la Comissió de la Dignitat farà un acte al Palau Sant Jordi amb Raimon, Maria del Mar Bonet i Lax’n’Busto per reclamar la devolució de tots els papers, al qual el Partit Republicà Català s’adhereix. Cal omplir el Palau Sant Jordi.
[ El Punt ] [ Avui ] [ Vilaweb ]

AENA prima l’espanyolitat en l’adjudicació de la T-Sud de l’aeroport del Prat

3 de octubre 2007
Un cop sabuda la decisió d’AENA sobre el repartiment de la terminal sud de l’aeroport del Prat, els temors que bona part de la societat catalana havia expressat s’han confirmat. El director d’AENA, Javier Marín, ha comunicat que la nova terminal s’ha adjudicat a les aliances One World, controlada per Iberia, i Star Alliance, dominada per Spanair. És a dir, que els criteris que han prioritzat en aquesta adjudicació no han estat la defensa dels interessos de la societat catalana i la potenciació de l’aeroport de Barcelona sinó garantir-ne l’espanyolitat. Així, a la T-Sud no operaran companyies que tinguin com a objectiu prioritari la creació de rutes intercontinentals, tal com havien reivindicat tots els agents socials catalans, sinó aerolínies que aposten per fer aquests vols des de Madrid-Barajas, la qual cosa converteix el Prat en un aeroport subsidiari del madrileny. Aixó sí, AENA ha anunciat una potenciació del pont aeri Barcelona-Madrid, que desenvoluparan, a part d’Iberia, més companyies. D’aquesta manera, tots els catalans que hagin de volar a altres continents tindran més facilitats per traslladar-se a Madrid per fer-ho. L’aliança Skyteam, que sí que havia apostat per fer rutes intercontinentals des de Barcelona, s’ha hagut de conformar amb la terminal A. Per altra banda, les terminals B i C s’adjudiquen a companyies de baix cost, la qual cosa contribueix a fer que el Prat sigui vist en diferents àmbits com un aeroport de segon nivell. Per altra banda, res no fa preveure que en un futur immediat la gestió de l’aeroport del Prat passi a dependre de la Generalitat de Catalunya ni que aquesta infraestrucura sigui gestionada des d’un ens de govern amb majoria catalana. Aquesta adjudicació posa de manifest que mentre Catalunya continuï formant d’Espanya mai no disposara d’unes infraestructures de primer nivell i mai els interessos dels catalans seran prioritaris.
[ Avui ]

79è aniversari de la Constitució Catalana de l’Havana

2 de octubre 2007
Coincidint amb el 79è aniversari de la Constitució Catalana de l’Havana, el bon amic Joan M. Ferran ens ha fet arribar un article sobre aquesta efemèride, que avui publica el diari El Punt. Malauradament, ni els nostres representants polítics ni els mitjans de comunicació de casa nostra es fan ressò d’aquest aniversari. El Partit Republicà Català considera que cal reivindicar aquella Constitució, que Josep Conangla Fontanilles va redactar per encàrrec de Francesc Macià, i que l’any 1928 el Congrés del Separatisme Català va aprovar a la capital cubana, i rebutjar qualsevol solució a la nostra problemàtica nacional que es basi en un estatut d’autonomia dins Espanya
[ Vilaweb ]

Commemoració de la gran victòria catalana de Panissars

2 de octubre 2007
El proper 7 d’octubre del 2007 a 2/4 de 12 se celebra a Panissars (Alt Empordà) el 722è aniversari de la més gran victòria catalana de tots els segles. Fa 21 anys (des del 700 aniversari) que l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana organitza la commemoració d’aquesta victòria que ens va permetre conservar la independència 424 anys més, fins al 1714. Aquesta gran victòria va succeir 72 anys després de la desfeta de Muret (1213). Pere el Gran venjava així el seu avi Pere el Catòlic, mort a Muret. La gran victòria de Panissars va ser obra exclusiva dels catalans, tots ens havien abandonat, fins i tot els aragonesos. Aquesta victòria va ser l’epíleg de la croada contra Catalunya després de les victòries navals de les illes Formigues i de Roses. Els catalans, tot sols, havíem vençut el poder de França i del Papa de Roma coaligats. L’IPECC ha commemorat aquesta gran victòria catalana durant 22 anys seguits enmig de la indiferència generalitzada de polítics, d’associacions catalanes i del poble en general, que coneix la més gran derrota catalana del 1714 però no coneix la gran victòria de Panissars del 1285. El Partit Republicà Català s’adhereix a la commemoració d’aquesta efemèride organitzada per l’IPECC, que tindrà lloc el diumenge 7 d’octubre a Panissars (la Jonquera). A la tarda també es festejarà la gran victòria naval catalana de la badia de Roses (3/4 setembre 1285). Es farà una ofrena floral a la placa commemorativa a la Ciutadella de Roses.
[ IPECC ]

Acte de vassallatge monàrquic del Parlament de Catalunya

2 de octubre 2007
El Parlament es va pronunciar el passat 28 de setembre en relació amb la crema de les fotos del reis. Va ser amb una proposta de resolució aprovada pel tripartit i CiU en què es fa una crida a «respectar els símbols institucionals». El pronunciament sobre la crema de fotografies dels reis va ser fruit d’una negociació entre CiU –Josep Antoni Duran i Lleida va dir que el rei és un actiu per a Espanya i va titllar d’illetrats els republicans– i el tripartit. La federació va presentar una proposa de resolució en què «lamentava la crema de símbols institucionals». La transacció amb el PSC, ERC i ICV-EUiA va fer que el redactat quedés en: «El Parlament fa una crida a respectar els símbols institucionals. I al mateix temps expressa la necessitat que la resposta a aquests fets per part de les instàncies judicials, mediàtiques i polítiques en cap cas pot ser desproporcionada.» Els símbols van centrar la darrera jornada del debat amb una certa teatralitat. Els populars i Cs també havien presentat propostes. La del PP per «condemnar de manera unànime els atacs i ofenses que es produeixen a Catalunya per part de grups radicals» i la de Cs per constatar «la creixent espiral de desafecció i falta de respecte cap a les institucions de l’Estat» per part de «determinades organitzacions a Catalunya». El Partit Republicà Català considera que aquesta proposta de resolució no és res més que un acte de vassallatge del nostre Parlament envers la figura del rei, que encarna en la seva persona “la unidad indisoluble de la nación española” i que a més és el cap de l’exèrcit que té com a missió constitucional defensar aquesta unitat contra tot aquell que gosi amenaçar-la. Aquest acte de submissió i de covardia és ben diferent de la valentia que han demostrat el lehendakari Ibarretxe i el govern basc amb la seva proposta de consulta popular. Cal jubilar l’actual classe política catalana.
[ VILAWEB ]

Els bascos ja tenen data per a un referendum

1 de octubre 2007
El lehendakari Juan José Ibarretxe ha anunciat el referèndum per a l’autodeterminació del poble basc per al 25 d’octubre de 2008. Ibarretxe ha fet aquest anunci durant el debat de política general. Segons el discurs d’Ibarretxe, el referèndum serà per ratificar, amb validesa jurídica, un pacte polític a què el govern basc hagi arribat amb l’Estat espanyol o bé per fer una consulta habilitadora que faci arribar un mandat imperatiu a totes les parts, ETA, govern espanyol i partits polítics bascos, amb l’objectiu de desenvolupar un doble procés de diàleg i negociació per arribar al final de la violència i a la solució del conflicte en un termini fixat. En aquest segon supòsit, Ibarretxe ha manifestat que és plenament conscient que no serà una consulta jurídicament vinculant però n’ha destacat el valor polític, social i democràtic. La resposta de l’Estat espanyol no s’ha fet esperar i no ha fet res més que refermar els dèficits democràtics de la “democràcia” espanyola. Als estirabots habituals del PP s’hi ha afegit la negativa a acceptar la proposta del lehendakari per part del president del govern espanyol, la qual cosa torna a demostrar que PP i PSOE defensen exactament el mateix pel que fa al model d’estat, que de fet és el mateix model que defensava Franco traslladat al segle XXI. El Partit Republicà Català, que va ser la primera formació política que va defensar la celebració d’un referèndum d’autodeterminació a Catalunya en l’horitzó del 2014, serà al costat dels sobiranistes bascos en el seu procés d’alliberament nacional.
[ AVUI ] [ E-Noticies ] [ Vilaweb ]

L’Audiencia Nacional ordena als Mossos que requereixin als fotògrafs i mitjans de comunicació gironins el material fotogràfic i audiovisual de la crema de retrats dels reis

27 de setembre 2007
Aquests darrers dies, i per ordre de l’Audiencia Nacional, els Mossos d’Esquadra han requerit als mitjans de comunicació gironins i als fotògrafs que van ser presents en les concentracions en què es van cremar fotos dels reis d’Espanya que els lliurin aquest material per identificar-ne els autors i informar-ne el jutge Grande-Marlaska. Alguns d’aquests mitjans han acceptat el requeriment però altres s’han negat a entregar aquest material, i també n’hi ha hagut alguns que tan sols han lliurat les fotos ja publicades prèviament. Es dóna el cas que un fotògraf gironí, Jordi Ribot, s’ha negat a col·laborar amb la policia i ha estat citat per l’Audiencia Nacional per aquest divendres, dia en què també haurà de declarar l’altre acusat de cremar fotos dels reis que ha estat identificat. Tant el Col·legi de Periodistes com el Grup de Periodistes Ramon Barnils han denunciat la política coercitiva de l’Audiencia i dels Mossos i s’han solidaritzat amb aquest fotògraf amb diferents comunicats. El del CPC destaca que: “El Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC) denuncia que aquest requeriment coercitiu vulnera el secret professional, necessari per preservar el dret fonamental a la llibertat d'informació, que no es pot entendre sense la capacitat d’accés a la font preservant-ne la identitat. El Col·legi donarà tot el seu suport legal i institucional a aquest company i a tots els professionals afectats. Per altra banda, la resolució del Consell d’Europa preveu el dret dels periodistes a negar-se a revelar les fonts informatives, fins i tot a les autoritats judicials.” Per la seva banda, el Grup de Periodistes Ramon Barnils ha manifestat el següent: “Davant el requeriment fet pels Mossos d’Esquadra als mitjans de comunicació de Girona perquè els lliurin fotografies de les concentracions en què s’han cremat retrats dels monarques espanyols, amb l’objectiu d’identificar-ne els participants i comunicar-ho a l’Audiencia Nacional de Madrid, el Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB) vol fer públiques les següents consideracions: 1. Considerem que el dret dels periodistes a invocar el secret professional, àmpliament acceptat i sovint utilitzat, és aplicable en aquest cas a aquells fotògrafs que no vulguin lliurar el material que els és requerit. 2. La feina dels fotògrafs és la d’informar la societat, no pas la de treballar per oferir informació a la policia. 3. A ningú se li escapa el rerefons polític que hi ha darrere aquest requeriment i les especials característiques de qui el fa en última instància: un tribunal excepcional de justícia heretat directament del franquisme. 4. Mostrem el nostre ple suport al fotògraf Jordi Ribot, que ha fet pública la seva negativa a lliurar les fotografies sol·licitades pels Mossos. 5. Demanem al Col·legi de Periodistes de Catalunya que es posicioni sobre aquest afer i doni suport a aquells fotoperiodistes, col·legiats o no, que ho sol·licitin.” El Partit Republicà Català s’adhereix a aquestes iniciatives i farà costat al fotògraf Jordi Ribot i a tots els represaliats per la crema de les fotos dels reis en totes aquelles campanyes o mobilitzacions que la societat catalana i gironina decideixi emprendre.
[ AVUI ] [ E-Notícies ]

Dificultats per estudiar en català al País Valencià

26 de setembre 2007
Escola Valenciana ha criticat que menys de la meitat dels col·legis d’infantil, primària i secundària del País Valencià ofereixen ensenyament en català i ha assenyalat que només un 24,9% dels alumnes tindran l’oportunitat d’estudiar en llengua catalana, una xifra que l’entitat cívica considera molt baixa, i més tenint en compte que el pròxim mes de novembre la llei d’ús i ensenyament del valencià (LUEV) complirà 25 anys. Escola Valenciana ha fet un balanç de l’inici del curs 2007-2008, que “està marcat un any més per la manca d’interès de l’administració valenciana de promoure l’ensenyament en valencià”. En concret, en els nivells d’infantil i primària “el nombre de matriculats en valencià és d’un 30% i, en secundària, un 17,7% de l’alumnat podrà estudiar en eixa llengua”, han afirmat. Respecte d’això, el president d’Escola Valenciana, Diego Gómez, ha manifestat que “les dades són baixes si es té en compte que al novembre la LUEV farà 25 anys i que respecte al curs passat només ha augmentat en un punt el nombre de matriculats en línies en valencià”. A més, ha considerat que “una de les claus per potenciar l’ensenyament en valencià és promoure activament des de l’administració la creació de més línies d’ensenyament en esta llengua”. En aquest sentit, ha dit que dels prop de 2.000 col·legis públics i privats d’infantil i de primària que hi ha, 774 ofereixen línies d’ensenyament en català; és a dir, menys de la meitat. Pel que fa a a secundària l’oferta encara és més baixa, ja que dels quasi 800 centres només 295 donen l’oportunitat de matricular-se en català. Gómez ha apuntat que “dels centres que ofereixen l’ensenyament en la nostra llengua, una majoria indiscutible són públics, ja que l’ensenyament privat i concertat no mostra cap interès per fer-ho i la conselleria d’Educació no pren tampoc cap iniciativa perquè s’impliquen”. Des d’aquest col·lectiu han assegurat que molts pares es queixen que han matriculat els seus fills en català en infantil i que “després els diuen que no pot ser”. Per aquest motiu, Escola Valenciana “posa a disposició dels pares que ho sol·liciten assessorament jurídic perquè es donen casos de sol·licituds de matriculació en valencià que no s’han complit”, han afirmat. A secundària s’hi afegeix una altra problemàtica pel fet que l’administració valenciana no exigeix “la capacitació en valencià al professorat”. En conseqüència, han agregat, “molts alumnes matriculats en línies en valencià patixen irregularitats de professors que es neguen a fer la classe en valencià i, inclús, a seguir llibres de text escrits en llengua pròpia”. El Partit Republicà Català se solidaritza amb tots aquells que al País Valencià reclamen l’ensenyament en la llengua pròpia dels Països Catalans i condemna la política genocida que han seguit i segueixen en aquesta matèria dels governs del PSOE i del PP.

Joan Laporta, decebut amb Rodríguez Zapatero i a favor del reconeixement nacional de Catalunya

25 de setembre 2007
El president del FC Barcelona, Joan Laporta, ha assegurat a la cadena SER que es penedeix una mica d’haver ofert la copa de la Champions League al president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, després de la final contra l’Arsenal del 2006. Laporta ha dit que pensava que Zapatero era “un gran defensor de l’Estat plurinacional” i hi ha afegit que no ha vist “ni per casualitat que s’hagi avançat pel que fa als drets nacionals de Catalunya”. Responent a les preguntes del periodista de la SER, Laporta va reiterar que una de les seves il·lusions seria veure “Catalunya disputant un Mundial de futbol” i va dir que ser catalanista és “sentir-se identificat amb el teu país, que és Catalunya, participant d’aquest sentimient que és ser català, tot i respectant els altres sentiments i ideologies porquè no estem sols al món. Ser catalanista és defensar els drets i les llibertats de Catalunya, intentar que el país avanci i prosperi. Buscar el progrés social. El que deia Macià: una Catalunya políticament lliure, econòmicament rica i socialment justa”. Laporta va afegir-hi que “en els últims temps, sobretot, no crec que Espanya ens trati de manera adequada. Estem en una situación en què cada vegada tenim menys poder polític tot i que sembli que amb l’Estatut tinguem més facultats per autogovernar-nos, però a vegades tenim la sensació que només interessem per pagar i això provoca un cert desencant que fa que moltes persones pensem que les cosas anirien millor d’una altra manera”. El Partit Republicà Català felicita el president del Barça per les seves valentes paraules i l’encoratja a continuar en aquesta línia.
[ E-Noticies ]

El Grup de Periodistes Ramon Barnils respon al CAC

25 de setembre 2007
Després de l’informe del CAC contrari al documental “Terra Lliure, punt final”, que va emetre fa mesos el Canal 33, el Grup de Periodistes Ramon Barnils ha fet públic el següent comunicat per respondre a aquest organisme: “El Grup Barnils mostra la seva disconformitat amb l’informe del CAC sobre el documental “Terra Lliure, punt final”. Les valoracions polítiques hi predominen per sobre de l’anàlisi periodística. Un cop llegits el comunicat i l’informe elaborats pel CAC sobre el documental “Terra Lliure, punt final”, emès el passat mes d’abril al Canal 33, el Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB) vol fer públiques les següents consideracions: 1. Considerem que el llenguatge utilitzat en el documental és acurat i neutre i respon a criteris periodístics àmpliament reconeguts i seguits per mitjans de referència com la BBC. El fet de no utilitzar un llenguatge policial o volgudament estigmatitzador ho considerem una virtut i no un defecte. 2. El CAC considera que el documental és poc plural pel que fa als testimonis recollits i subratlla una representació insuficient de les víctimes. El GPRB, en canvi, creu que l’esforç per incloure-hi veus diverses és del tot reeixit i ofereix una visió de conjunt gens esbiaixada, a més d’inèdita. 3. A diferencia del CAC, opinem que amb l’emissió d’aquest documental, Televisió de Catalunya va complir perfectament la missió de servei públic que té encomanada, ja que es tracta del primer treball periodístic que analitza amb rigor i seriositat la història de l’organització armada Terra Lliure. 4. Creiem que l’anàlisi del CAC respon més a criteris polítics que no pas periodístics, desvirtuant la funció original de la institució, que el GPRB considera de màxim respecte.”
[ Grupbarnils.cat ]

Denúncia contra el bloc anònim Busot

25 de setembre 2007
Josep Boix, secretari d’organització del Partit Republicà Català (RC) ha presentat una denúncia per injúries al jutjat de guàrdia de Barcelona contra els editors i autors del bloc confidencial Busot.ca. En la denúncia dels fets l’ha assistit l’advocat penalista de Barcelona, Lluís Batlló. Boix exposa que fa unes setmanes la seva filla de 14 anys navegava per internet i, en introduir en el buscador Google el nom de Josep Boix i Vilanova, va trobar un enllaç a la pàgina web de Busot.ca en la qual apareixia una notícia publicada el novembre del 2006 que finalitzava amb el següent text: “Els propers dies Busot us oferirà altres interessants biografies de la galàxia freak de l´independentisme. El següent serà Josep Boix Vilanova, examant de Pilar Rahola, expulsat dels Mossos d’Esquadra i excandidat del PI per Sabadell. Vatua i revatua l’olla!”. En la denúncia Boix manifesta que “és mentida que hagi estat expulsat dels Mossos –ni tan sols se li ha obert mai cap tipus d’expedient–, cos en què treballa des de l’any 1989, i que hagi estat mai amant de Pilar Rahola i considera que els els editors del bloc estan incorrent en injúria en haver publicat aquesta notícia a internet. D’altra banda, considera que “l’escrit ha estat fet amb ànim injuriós i amb coneixement, per part del seus autors, que els fets eren falsos”. Boix també considera que “els autors dels escrits pensaven que en la publicació dels continguts de la seva pàgina estaven emparats per la impunitat que suposa que la legislació espanyola no permeti presentar denúncia o querella contra publicacions de les quals no es coneix l’editor o l’autor”. Tanmateix, aquesta mateixa legislació preveu que, si l’injuriat és un funcionari públic –Boix ho és–, es pugui presentar la denúncia i que la policia esbrini els autors, malgrat ser, inicialment, desconeguts. D’altra banda, el secretari d’organització de RC creu que el fet de denunciar aquesta manera d’actuar serà favorable per a l’indepedentisme, ja que pot posar fi a aquesta forma barroera i destructiva de fer política. En aquest sentit, Boix ha subratllat, que des de la seva refundació, el Partit Republicà Català ha apostat per la unitat d’acció de tots els independentistes i s’ha desmarcat del sectarisme que malauradament domina altres formacions polítques que s’autodenominen independentistes. Busot era un confidencial anònim considerat proper a Esquerra com La Santa Espina es considerava proper al PSC i Tombuctú, a CiU. La majoria d’aquesta mena de blocs han desaparegut.
[ E-Notícies ]

L’Audiencia Nacional ordena als Mossos que identifiquin els manifestants que van cremar fotos dels reis

25 de setembre 2007
El jutge de l’Audiencia Nacional Fernando Grande-Marlaska ha demanat als Mossos d’Esquadra i a la Policía Nacional que identifiquin els autors de la crema col·lectiva de fotografies del rei d’Espanya que va tenir lloc durant una concentració celebrada dissabte passat a Girona (Gironès) i a Molins de Rei (Baix Llobregat). Aquest dilluns, els Mossos d’Esquadra han remès l’atestat dels fets de Girona al ministeri públic, que alhora ha obert diligències per iniciar el processament dels autors d’aquest presumpte nou cas d’injúries a la corona. El cas ha recaigut en el jutjat central d’instrucció número 3 de l’Audiencia Nacional, del qual és titular Grande-Marlaska. El magistrat ha demanat també que s’identifiqui els autors d’un acte similar celebrat a Molins de Rei. En vista d’aquesta nova ofensiva de la justícia espanyola contra el dret a la lliure expressió dels catalans, el Partit Republicà Català considera que el rei, segons recull la Constitució espanyola, és el símbol de la unitat d’Espanya i el cap de l’exèrcit que té el mandat constitucional d’impedir de manera antidemocràtica l’exercici del dret a l’autodeterminació dels pobles sotmesos a l’Estat espanyol, i en tant que “símbol” és perfectament legítim que els ciutadans mostrin la seva disconformitat contra el règim polític espanyol amb la crema de la seva fotografia. RC estarà sempre al costat de tots aquells catalans que siguin víctimes de persecució i repressió per part de la justícia espanyola per aquests fets.
[ Vilaweb ] [ El Punt ] [ Avui ]

El ministre Moratinos veta la participació d’una ONG russotxetxena en una conferència de víctimes del terrorisme

25 de setembre 2007
La Lliga dels Drets dels Pobles ha fet un comunicat lamentant profundament que el president de torn de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i ministre d’Afers Estrangers de l’Estat espanyol, Miguel Ángel Moratinos, hagi impedit la participació de l’ONG russa Societat per a l’Amistat Russo-Txetxena en la conferència sobre víctimes del terrorisme celebrada a Viena el 13 i 14 de setembre, el mateix dia d’haver declarat com a objectiu principal de l’OSCE la prevenció de les tensions interètniques i els conflictes que afecten les minories. La Lliga protesta enèrgicament per l’actitud del govern espanyol i se solidaritza amb aquesta ONG de Drets Humans russa que treballa en condicions d’extrema dificultat, alhora que aplaudeix la retirada de la missió nord-americana davant l’OSCE en protesta per aquests fets. La Lliga comparteix igualment les paraules del representant dels EUA, el congressista nord-americà Hastings, que ha manifestat el següent: “Espanya ha enviat un missatge equivocat a la comunitat internacional i a les ONG de tot el món”, assenyalant la seva rendició davant les tàctiques de duresa russes i mostrant la seva falta de suport a les organitzacions pro Drets Humans que arrisquen cada dia la seva vida en moltes zones perilloses. L’actitud del senyor Moratinos és especialment preocupant si tenim en compte que som a les portes de la Conferència anual sobre Drets Humans de l’OSCE, que ha de tenir lloc a Varsòvia la setmana vinent, i que és organitzada conjuntament per l’Oficina per a les Institucions Democràtiques i els Drets Humans de l’OSCE i la mateixa presidència de torn espanyola. Un esdeveniment que durarà dues setmanes i que representa la trobada més important sobre aquests temes, en la qual participen des de representants de governs fins a membres de la societat civil. La Lliga dels Drets dels Pobles demana molt especialment al nou Alt Comissionat de l’OSCE per a les Minories Nacionals, l’ambaixador noruec senyor Vollebaek, que vetlli per la coherència de les polítiques aplicades pels presidents de torn de l’Organització, de manera que es pugui complir el seu mandat de prevenció de conflictes i de recerca de solucions pacífiques a les tensions ètniques. Finalment, la Lliga vol manifestar el seu suport a la Societat per a l’Amistat Russo-Txetxena, prohibida a Rússia per la fiscalia i el govern, i a la recentment fundada per alguns dels seus membres, Nizhnii Novgorod Foundation for the Support of Tolerance, per les dures condiciones d’assetjament que pateixen per part de les autoritats , al mateix temps que condemnem la persecució que aquestes exerceixen en contra la llibertat d’expressió. El Partit Republicà Català s’adhereix a les iniciatives de la Lliga i vol expressar públicament el seu suport a la lluita de la nació txetxena per la seva llibertat i la més enèrgica condemna contra el govern de Rússia i contra tots aquells governs còmplices que toleren el genocidi rus contra el poble txetxè, entre els quals hi ha l’espanyol, un altre Estat enemic de la llibertat dels pobles.
[ Txetxènia.org ] [ Drets dels pobles.com ]

Sarkozy vol imposar el francès als immigrants però ignora el català a la Catalunya Nord

22 de setembre 2007
L’Estat francès, un país que encara no ha signat la Carta de les Llengües Minoritàries i que condemna la llengua catalana a la marginació a la Catalunya Nord, ara vol imposar un examen de francès per permetre la residència a França de les persones procedents de la immigració. El Partit Republicà Català considera lògic que una persona que vol viure i treballar en un país que té una llengua pròpia diferent de la seva hagi d’aprendre-la i hagi de conèixer els valors, els costums i la història de la seva nació d’acollida. No obstant això, considerem que un Estat com el francès, que nega els drets lingüístics a molts dels seus ciutadans que tenen una llengua pròpia diferent de la francesa no té cap autoritat moral per imposar el francès als nouvinguts. Cal exigir al goven francès que reconegui la diversitat lingüística del seu estat i que garanteixi l’ensenyament i l’ús del català a la Catalunya Nord.
[ El Punt ]

Encara hi ha racisme als EUA

22 de setembre 2007
Els Estats Units han reviscut escenes pròpies del moviment a favor dels drets civils dels anys seixanta amb la protesta de Jena. Ciutadans afroamericans vinguts d’arreu del país s’han manifestat en aquesta localitat de Louisiana contra les “desigualtats” que encara hi ha al sud dels Estats Units. El processament a sis joves negres acusats d’haver apallissat un blanc després que apareguessin forques de corda a “l’arbre dels blancs” d’una escola ha estat el desencadenant de la polèmica. Milers d’afroamericans arribats de tot el país han mostrat la seva indignació a Jena, una població de Louisiana, contra la desigualtat racial. Jena, una localitat de 3.000 habitants amb només un 12% de negres, és un lloc impregnat de racisme. La comunitat afroamericana s’ha sentit profundament dolguda per un procés contra sis estudiants negres que consideren totalment desproporcionat i racista. Els fets van començar en una escola, quan tres joves negres es van asseure sota un arbre considerat “dels blancs”. Els adolescens negres arrestats per l’apallissament van ser inculpats de temptativa d’assassinat i, tot i que la pressió popular va aconseguir una rebaixa dels càrrecs, un dels joves va ser declarat culpable per un jurat format únicament per blancs. Diverses associacions de drets civils, comandades pel reverend Jesse Jackson o el fill de Martin Luther King, van organitzar una protesta contra aquesta decisió judicial.
[ TVC Noticies ]

Malgrat el pacte Solbes-Castells, Espanya encara ens roba 15.000 milions cada any

20 de setembre 2007
Els últims estudis sobre l’espoli fiscal de què és víctima Catalunya per part d’Espanya i dels quals va parlar fa pocs dies el membre del Consell General del Poder Judicial i promotor del Cercle d’Estudis Sobiranistes, Alfons López-Tena, situaven aquest dèficit en 19.200 milions d’euros l’any. Si tenim en compte que el pacte al qual han arribat el ministre d’Economia espanyol, Pedro Solbes, i el conseller d’Economia, Antoni Castells, situa la inversió de l’Estat a Catalunya pel 2008 en 4.291 milions, fent un càlcul ràpid resulta que l’Estat espanyol encara ens continua robant uns 15.000 milions d’euros cada any. El Partit Republicà Català denuncia que aquests 15.000 milions no són una xifra abstracta per situar en una estadística, sinó que són producte de l’esforç fiscal dels catalans, de totes aquelles persones residents a Catalunya que paguen impostos pel seu treball i que veuen com una part molt significativa d’aquest esforç no repercuteix en benefici seu ni del país on viuen sinó que l’administra el govern de l’Estat espanyol, que el destina a altres usos i a altres territoris. El secretari general del Partit Republicà Català, Carles Bonaventura, va dir que “aquest és el preu de la dependència: els ciutadans de Catalunya no som beneficiaris de la riquesa que generem, i cada any ens hem de barallar amb l’Estat per veure quina part dels diners que són nostres ens retorna i sempre hi sortim perdent. Això no és solidaritat, la solidaritat mai pot ser imposada; el que fa Espanya amb els catalans és un robatori”. Bonaventura hi va afegir que, “malgrat l’alegria que ha generat l’acord Solbes-Castells en alguns sectors i el suport d’Esquerra i ICV, ningú pot assegurar que aquests 4.291 milions s’acabin invertint a Catalunya perquè gairebé mai allò que s’ha pressupostat s’acaba executant en la seva totalitat. Catalunya té una llarga experiència en aquests incompliments”. RC coincideix amb l’opinió expressada sobre l’acord pel professor de teoria econòmica de la UB Ramon Tremosa: “És un brindis al sol”, que a més va afegir-hi que “mentre no es publiquin les dades d’inversió liquidades per territoris, el que s’ha gastat efectivament, serà impossible saber quant s’ha invertit, perquè hi ha territoris en què es gasta més del que s’ha pressupostat, com a Madrid, i en canvi a Catalunya sempre es gasta molt per sota del que s’ha programat”. RC també critica que gràcies en bona part als diners dels catalans que l’Estat espanyol deixa d’invertir a Catalunya es crea un superàvit que després el govern del PSOE pot destinar a finançar campanyes electoralistes, com la que han anunciat Rodríguez Zapatero i la ministra d’Habitatge, Carme Chacón, a la qual volen promocionar com a cap de llista a Barcelona en les properes eleccions espanyoles. Una campanya basada en unes ajudes que, a més, la Generalitat de Catalunya, que té plenes competències en aquesta matèria, ja atorga des de l’any 2005. Sobre aquest punt Bonaventura va acusar Carme Chacón de voler treure profit dels problemes de finançament de Catalunya per intentar “comprar” la recuperació per part de l’Estat de matèries transferides a la Generalitat. “És molt fàcil fer-ho quan gestiones els diners dels altres”, va concloure el secretari general de RC.

Els diputats del PSC voten a Madrid, amb el PSOE i el PP, contra la selecció catalana

19 de setembre 2007
Els diputats del PSC, junt amb els del PSOE i el PP, han votat al Congrés en contra de dues proposicicions de llei d’ERC i CiU que demanaven el reconeixement internacional de seleccions esportives com la catalana, la seva presència en competicions oficials i la derogació de les sancions previstes pels esportistes que rebutgen jugar amb la selecció espanyola. El ple del Congrés espanyol va debatre les proposicions de llei, que van rebre el suport del PNB, BNG i IU-ICV. El portaveu socialista, Agustín Jiménez, va indicar que “no és possible donar suport a aquestes iniciatives perquè el sistema jurídic espanyol i la legalitat internacional no ho permet”. Aquest nou debat parlamentari sobre les seleccions esportives està precedit de la polèmica suscitada per la negativa de la Federació Espanyola de Futbol a autoritzar el partit entre la selecció catalana i els EUA. En aquest sentit, el Congrés espanyol ha tramitat una petició de compareixença del president de la Federació Espanyola de Futbol, Angel María Villar, per explicar la negativa a autoritzar el Catalunya-EUA. Pel Partit Republicà Català és incompresible que Esquerra, que defensa l’oficialitat de les seleccions catalanes, mantingui els acords de govern amb un partit, el PSC, que a Madrid vota sistemàticament no tan sols en contra d’aquest dret sinó, conjuntament amb el PSOE, en contra de propostes que defensen els interessos de la societat catalana.
[ Avui ]

Prop de 60.000 firmes a favor de la gestió catalana de l’aeroport del Prat

19 de setembre 2007
El manifest impulsat per l’Associació Catalana de Professionals (ACP) a favor d’un aeroport del Prat intercontinental i gestionat des de Catalunya ha recollit 59.138 adhesions a la pàgina digital des de la qual s’ha impulsat, www.aeroportintercontinental.cat . És una de les respostes de la societat civil catalana al «silenciós retrocés» que ha tingut Catalunya en la darrera dècada, segons el vicepresident de relacions externes de l’ACP, Josep Ritort. S’hi han adherit majoritàriament professionals joves d’entre 27 i 45 anys de totes les professions, sobretot administratius, enginyers, professors, estudiants i comercials. Catalunya, les Illes i el País Valencià són els territoris on viuen la majoria però, per exemple, se n’han registrat més entre persones que viuen als Estats Units que entre habitants de la resta de l’Estat espanyol. El president de l’associació, Jaume López, considera que l’èxit de participació demostra que es tracta d'una «demanda transversal professionalment i geogràficament i, jo diria, que també ideològicament» entre la societat catalana. La iniciativa, diuen, es mantindrà activa fins que Estat i Generalitat negociïn i acordin el nou model de gestió del Prat. Des del Partit Republicà Català encoratgem tots els catalans a adherir-se a aquesta iniciativa.
[ Vilaweb ] [ Aeroportintercontinental.cat ]

CCOO i la UGT posen de manifest la seva espanyolitat en el traspàs del Rodalies

19 de setembre 2007
CCOO i la UGT de Catalunya han demostrat que són sindicats espanyols en el tema dels traspàs del servei de Rodalies a la Generalitat, ja que han acabat admetent que, tot i que estan a favor que la Generalitat gestioni Rodalies de Barcelona, s’oposen, en canvi, que l’administració catalana es quedi Renfe Rodalies per mitjà d’un acord de subrogació de treballadors. Als sindicats de Madrid no els ha costat gens posar el crit al cel, però als catalans tampoc els satisfà el trencament de Renfe. La intenció del govern espanyol és que la Generalitat no només gestioni Rodalies de Barcelona (es volen treure el mort de sobre) sinó que es quedi la part de Renfe que presta aquest servei, inclosos trens, treballadors, recursos econòmics i centre de comandament. La reacció del comitè d’empresa estatal de Renfe –amb representants del Sindicat Ferroviari, Semaf, CCOO, UGT i CGT– va ser immediata. No acceptaven que l’Estat trenqués Renfe i cedís la propietat de Rodalies a la Generalitat i van convocar sis dies de vaga. No van dubtar a fer-ho en nom de la “cohesión del territorio nacional espanyol”. Aquest contenciós reforça l’objectiu del Partit Republicà Català de treballar per enfortir un sindicalisme nacional català autòcton i sense cap dependencia d’organitzacions sindicals espanyoles.
[ Vilaweb ]

Informe del CAC amb Rerafons Espanyolista

18 de setembre 2007
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha enviat un informe al director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, Joan Majó, en què li adverteix que el documental “Terra Lliure, punt final”, emès pel 33 fa uns mesos, “presenta alguns problemes d’encaix respecte de les missions de servei públic que té encomanades TVC”. L’informe del CAC assenyala que “la veu en off que serveix de fil conductor utilitza el mateix vocabulari que els exintegrants de l’organització”. Com a exemple, diu que es parla d’“accions armades” i no d’“atemptats”, d’“activistes” i no de “terroristes” o d’“independentisme armat” i no de “terrorisme”. Una altra consideració és que hi ha “una manca de pluralitat, de visions i d’opinions”. En tercer lloc, constata que “hi ha una representació insuficient de les víctimes”. Des del Partit Republicà Català considerem que l’informe del CAC traspua un rerefons clarament espanyolista, la qual cosa evidencia el pes que partits com el PSC tenen en aquest organisme i també en la secció d’informatius de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. La ideologia que desprèn l’informe del CAC s’arrenglera amb les tesis reaccionàries de les organitzacions de víctimes del terrorisme espanyoles. Sorprèn que aquest organisme no defensi la professionalitat i objectivitat del treball dels autors de “Terra Lliure, punt final” i que consideri que el documental hauria de tenir els mateixos defectes i la mateixa parcialitat i tendenciositat d’altres productes que sobre matèries similars ofereixen els mitjans de comunicació espanyols, clarament intoxicadors i al servei del Ministeri de l’Interior. El CAC no explica per què creu que quan s’informa sobre ETA o Terra Lliure s’ha de parlar de “terrorisme” i no de “lluita armada” i no exigeix el mateix tractament en reportatges sobre l’Iraq o l’Orient Mitjà, per exemple, en què mai es parla de “terrorisme palestí” ni de “grups terroristes iraquians”, i tampoc especifica per què considera que un treball sobre la història d’una organització armada s’hauria de centrar en les víctimes, quan el tema central del treball és el naixement, l’evolució i el final d’aquest grup armat i no cap altre, i quan sobre el tema de les víctimes del terrorisme es projecten nombrosos treballs en totes les televisions que es poden veure a Catalunya i no és, per tant, un tema silenciat pels mitjans de comunicació.
[ E-Noticies ]

Espanya ens roba 19.200 milions cada any

18 de setembre 2007
El vocal del Consell General del Poder Judicial i promotor del Cercle d’Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena, ha defensat que “segons les dades, Espanya ens roba 19.200 milions d’euros cada any”, a més de criticar que “les balances fiscals no es publiquen mai, cosa que incompleix la llei del Congrés dels Diputats espanyol, que diu que han de ser públiques”. “Si no les publiquen, senyal que alguna cosa amaguen”, hi ha afegit López Tena. El membre del Poder Judicial creu que “no és possible la continuïtat de la dependència de Catalunya d’Espanya”, i a més va reiterar que “la independència de Catalunya per vies pacífiques és possible i és l’única sortida per tirar endavant”. López Tena considera, en aquest sentit, que “Catalunya ha arribat a una situació en què l’autonomia ha donat tot el que podia donar de si”, ja que “la manca d’inversions és palesa”. López Tena també ha reconegut que quan va entrar com a membre del Poder Judicial no era sobiranista perquè “encara creia que era possible un Estat plurinacional”. “El procés de veure de prop el funcionament de l’Estat i l’afer de l’Estatut m’han dut a la conclusió que no hi ha cap possibilitat de transformació de l'Estat”.
[ E-Noticies ]

Ridícula demostració de força del conseller d’Interior, Joan Saura, a Girona

16 de setembre 2007
De la mateixa manera que fa uns mesos a Barcelona –per impedir una concentració d’unes persones que es manifestaven a favor de la llibertat de Núria Pòrtulas davant d’una seu d’Iniciativa per Catalunya– la Conselleria d’Interior va fer un desplegament espectacular d’efectius que no deixava passar ni manifestants, ni veïns, ni comerciants de la zona; aquest vespre a Girona entre 20 i 25 furgonetes de la brigada mòbil dels Mossos d’Esquadra, quatre ambulàncies, un cotxe de bombers i desenes d’agents amb equipament antiavalots han intentat impedir una concentració independentista a Girona convocada per protestar contra l’obertura de diligències de la fiscalia de l’Audiencia Nacional espanyola contra els autors de la crema d’uns retrats de la família reial dijous passat en una mobilització independentista que s’havia organitzat en protesta per la visita del rei d’Espanya a la ciutat. El Partit Republicà Català, que ha pres part en aquesta concentració i que ha estat representat pel seu secretari general, Carles Bonaventura, acompanyat per altres militants d’aquesta formació, considera que és inadmissible que la conselleria d’Interior del tripartit intenti impedir una concentració política pacífica. Tots els carrers adjacents a la plaça del Vi (plaça de l’Ajuntament) estaven tallats per furgonetes entravessades o per cordons policials que impedien el lliure accés als ciutadans. No ha estat fins que el pont de Pedra i les zones pròximes al lloc de la concentració eren plenes de manifestants que intentaven accedir-hi i que empenyien el principal cordo policial muntat pels Mossos quan els agents han decidit obrir el pas i deixar passar els centenars de persones que s’havien concentrat. Els manifestants han arribat al punt de concentració escortats per furgonetes i cordons policials dels Mossos a banda i banda del carrer i l’acte, que ha durat uns vint minuts ha transcorregut amb total normalitat. Carles Bonaventura ha destacat que “la sensació de la gent de Girona que assistia a la concentració era d’estar en una democràcia vigilada, en un estat policial. La indignació que ha provocat aquest desplegament absolutament exagerat ha estat un incentiu que ha fet augmentar el nombre de persones concentrades”. Bonaventura hi ha afegit que “espectacles com el d’avui a Girona demostren la poca dignitat, la poca autoestima nacional, el grau de subordinació al poder juridicopolític espanyol que caracteritza la classe política que ens representa i en concret dels membres del govern tripartit”. El Partit Republicà Català considera ridícula la demostració de força efectuada per la Conselleria d’Interior avui a Girona contra uns centenars de manifestants i acusa Joan Saura de poca valentia política davant les crítiques de què ha estat objecte per part dels partits i dels mitjans de comunicació ultranacionalistes espanyols. “Catalunya necessita líders polítics que siguin valents amb els botxins (poders fàctics espanyols) i no pas amb els febles (independentistes catalans) i Saura és un exemple de tot el contrari”, ha conclòs Bonaventura.

El Partit Republicà Català demana la desaparició de l’Audiencia Nacional, a la qual acusa d’actuar igual com el Tribunal de Orden Público franquista (TOP) i de voler coartar la llibertat d’expressió i de manifestació dels catalans

15 de setembre 2007
Arran de l’obertura de diligències de la fiscalia de l’Audiencia Nacional espanyola per la crema d’uns retrats de la família reial en la manifestació independentista que es va celebrar el dijous dia 13 de setembre a la ciutat de Girona en protesta per la presència del rei d’Espanya en aquesta ciutat, el Partit Republicà Català (RC) considera que aquest alt òrgan judicial actua igual que l’antic Tribunal de Orden Público franquista, del qual és hereu directe, i que per tant hauria de desaparèixer per una simple qüestió d’higiene democràtica. El poder judicial espanyol, un poder absolutament polititzat, que no té res d’independent i sempre sotmès a la influència de l’opinió pública ultranacionalista espanyola vol coartar les llibertats fonamentals dels ciutadans que no estan d’acord amb l’actual marc juridicopolític de l’Estat. “Pretenen que vivim en un estat d’excepció permanent, en una democràcia vigilada, en què qualsevol acció simbòlica per denunciar el domini que l’Estat espanyol exerceix sobre la nació catalana es converteixi en una mena de crim d’Estat que ha de ser castigat”, va declarar Carles Bonaventura, secretari general del Partit Republicà Català en saber l’actuació de la fiscalia de l’Audiencia Nacional. “Que l’Audiencia Nacional hagi decidit obrir diligències per localitzar i castigar els autors dels fets tan sols prova els dèficits democràtics de l’Estat espanyol, uns dèficits que s’accentuen quan el que es critica és la institució monàrquica o quan el que es qüestiona és la unitat de l’Estat espanyol i la seva negativa a acceptar el dret a l’autodeterminació dels pobles”, va manifestar Bonaventura. El Partit Republicà Català considera que la llibertat d’expressió és un dret fonamental, un dret que ha d’estar per sobre de la protecció de qualsevol símbol de l’Estat. En una democràcia les úniques coses que han de ser sagrades són les llibertats fonamentals, ni la unitat de la pàtria, ni la família reial, ni cap constitució han d’estar per sobre dels drets de les persones a la seva llibertat d’actuació, d’expressió o de manifestació. Per tant, la crema d’unes fotografies de la família reial a Girona tan sols ha de ser considerada una acció simbòlica per expressar el rebuig d’una part de la ciutadania gironina i catalana a la monarquia com a règim polític i per denunciar les agressions que al llarg de la història ha exercit la dinàstia borbònica contra els catalans. I aquest fet, en cap moment ha de ser considerat un delicte que mereixi cap actuació judicial. El Partit Republicà Català encoratja els ciutadans gironins a mobilitzar-se en cas que l’actuació de l’Audiencia Nacional tingui com a resultat la detenció d’alguna persona. RC anuncia, així mateix, que prendrà part activa en les campanyes que s’organitzin en defensa del dret dels ciutadans a expressar el rebuig a la monarquia espanyola i en suport a qualsevol afectat per l’actuació de l’Audiencia.

Paraules d’Enric Garriga Trullols (IPECC) al Fossar de les Moreres

13 de setembre 2007
Enric Garriga Trullols, president de l’IPECC va fer l’Onze de Setembre un discurs al passeig del Born (enfront del Fossar de les Moreres) en homenatge a Xirinacs i en el qual va reivindicar la independència de Catalunya com a única solució viable per la llibertat dels catalans i perquè assumeixin els seus propis recursos econòmics. Va ser el discurs més aplaudit després del de Joel Joan, però cap diari en va fer menció. Per la importància de les seves paraules, volem reproduir-les a continuació: “Benvolguts amics i amigues, per començar vull llegir unes paraules d’introducció que no són meves:“He viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya i per França des de fa segles. He viscut lluitant contra aquesta esclavitud tots els anys de la meva vida adulta”. Aquestes són les paraules darreres de Xirinacs, que ens ha deixat escrites, i que subscric totalment, amb alguns anys més d’edat. Jo i tots vosaltres hem sofert i patim una esclavitud en diferents graus de perversió, segons el torn dels dictadors espanyols i francesos. Dic dictadors perquè a l’estat espanyol no hi ha democràcia ni ara ni abans. Els que neguen els drets democràtics de l’autodeterminació als catalans, bascos i gallecs no són democràtics, per molt que utilitzin el “talante”. Són dictadors, colonitzadors, genocides culturals, lladres i explotadors de l’esforç del treball i de l’economia catalana. Cada any se’n van més de 19.000 milions d’euros de Catalunya cap a Espanya, que representen el 10 per cent del PIB i que ja no tornen mai més. Ens escanyen tant, que ja ens asfixiem i ara tot són corredisses de Madrid cap a Barcelona i viceversa perquè no se’ls mori la gallina dels ous d’or que és Catalunya per ells. Ara tindrem una ració més alta de “talante”, de bones paraules, i sobretot de promeses. Promeses que mai compleixen, especialment les inversions a Catalunya. En el seu darrer escrit Xirinacs també denuncia “la covardia dels nostres líders massificadors del poble”.Sabeu que el 1977 Xirinacs obtingué un escó de senador en ser votat per més de mig milió de persones. Fou una mena de plebiscit català. Això durà poc perquè el 1979 naixia una força nova nacionalista que primava una tendència esquerrana per sobre de la idea independentista i que no volgué de cap manera pactar amb Xirinacs malgrat els esforços que hi vam posar un grup d’amics de Xirinacs. Però en el pecat portaren la penitència ja que només obtingueren 45.000 vots que no els donà cap escó, ni tampoc a les generals del 1982. I ara torno a denunciar que alguns dels que llavors s’oposaven a la unitat amb Xirinacs són els mateixos que ara s’oposen a la unió de tots els nacionalistes i independentistes. I això és fatal per Catalunya, que és la perdedora, per culpa de discrepàncies ideològiques entre partits. Si volem erradicar el sucursalisme i obtenir la independència hem de trencar la influència sucursalista a Catalunya. Això no és cap utopia. Això s’aconseguí ja fa 100 anys. El 21 d’abril de 1907 la Solidaritat Catalana obtingué 41 dels 44 escons que tenia el Principat de Catalunya a les Corts de Madrid. Això representà el 93 per cent dels diputats catalans no sucursalistes. Figureu-vos com podríem ara pressionar el PSOE amb al 93 per cent de diputats catalans no sucursalistes. Però el més dramàtic és que ara fins i tot els diputats catalans no sucursalistes també voten cada cop més a favor del govern de torn. A veure com votaran el pressupost de l’Estat.S’arronsaran com sempre a canvi de promeses mai complides? Fa 5 anys, l’Onze de setembre de 2002, aquí mateix al Fossar de les Moreres, Xirinacs defensà una idea de Gandhi que deia que pel no violent l’agressor és l’enemic, en canvi l’agredit és l’amic, tot i que sigui violent. Per tant, Xirinacs es declarava amic d’ETA i de Batasuna. (I per aquestes paraules fou jutjat i empresonat). El que la història ens diu és que en la guerra d’independència d’Irlanda es creà una força alliberadora, el SINN FEIN, que atacava els anglesos i els seus confidents botiflers irlandesos. Després de la independència d’Irlanda l’any 1921, els lluitadors perseguits pels anglesos com a criminals, avui tenen estàtues públiques com herois nacionals. Ara Irlanda, aquell país pobre d’abans, és el que creix més d’Europa. A l’estat espanyol la democràcia no existeix. Només hauria calgut reconèixer el dret de l’autodeterminació per a Euskadi i Navarra per acabar la violència després d’una llarga treva d’ETA dinamitada pel govern de Madrid. En el cas dels catalans el tema de la independència és tragicòmic. Ara resulta que els líders dels partits independentistes i sobiranistes catalans no saben què s’ha de fer per arribar a la independència i davant de la proliferació de plataformes independentistes els nostres genials polítics demanen als intel·lectuals un full de ruta cap a la independència. Sembla que No els serveixen els nombrosos exemples europeus recents d’independència i ara miren cap a Escòcia però amb escepticisme perquè saben que Gran Bretanya no és Espanya. Si un arquitecte no sap fer cases o un músic no sap fer música ni és arquitecte ni és músic. Això mateix passa amb els líders independentistes. Nosaltres crèiem de bona fe que ja sabien el que portaven entre mans. Primera lliçó: el dret d’autodeterminació està internacionalment reconegut, fins i tot per Espanya, que el signà el 28 de setembre de 1976 a Nova York. Per tant no valen Constitucions que diguin el contrari. Ni que ens amenacin amb l’exèrcit. Segona lliçó: la Unió Europea regula i sanciona favorablement la independència amb el suport d’Estats Units. Què voleu més? Si encara no ho veieu clar ja us ho explicarem amb tots els ets i uts. Però la independència és possible ara. Víctor Alexandre fa poc escrigué que un polític honest té el deure moral de sacsejar la societat i fer-li saber que cal dir prou a la submissió, prou a l’espoli, prou a la catalanofòbia, etc. Xirinacs en les seves memòries ja parla de “la traïció dels líders”. Els polítics catalans no han d’oblidar que el compromís no el tenen amb el partit sinó amb el seu país. D’altra banda la independència l’haurà de declarar el Parlament de Catalunya, no un partit, i la refendrà majoritàriament el poble, que ja n’està tip de tanta ineficàcia i de tanta parsimònia. Després del fracàs de la via estatutària i del no nat federalisme, la via de la independència és l’única vàlida i possible. Ara s’ha vist a la pràctica que la utopia, la ficció, el deliri, la patologia, i el camí sense sortida és intentar l’encaix amb Espanya. I els que encara insisteixen són els veritables somiatruites, tocats del bolet que no toquen de peus a terra o que són botiflers i sucursalistes. Actualment per jugar un partit amistós català amb Estats Units hem de demanar permís a Madrid que ens el denega. La submissió dels catalans a Madrid és patèticament colonial. La coartada dels que frenen el procés cap a la independència és que no tenim la majoria, que el poble no la demana, que no podem convocar referèndums, etc. La veritat és que no es volen mullar i prefereixen fer la viu-viu. Però s’està produint un efecte singular. Les iniciatives les prenen les plataformes sobiranistes i els líders polítics que havien de ser la màquina del tren cap a la independència, ara són el vagó de la cua. Actualment hi ha més independentistes que no hi havia hagut mai. I als polítics no els queda altra alternativa que sumar-se al poble i graduar-se la vista. Sinó quedaran desfasats al marge, encalçats per altres que aniran al gra, als fets i no a les paraules. Esteu-ne segurs, Catalunya avança cap el seu alliberament nacional per convertir-se en estat europeu. Són faves comptades, la realitat s’imposa. Visca Catalunya lliure i sobirana! Gràcies Xirinacs!”.

Alfons López Tena presenta el Cercle d’Estudis Sobiranistes

10 de setembre 2007
El vocal del Consell General del Poder Judicial, Alfons López Tena, el professor de Dret de la UPF, Héctor López Bofill, junt amb altres persones representatives de diferents sectors de la societat catalana han presentat el Cercle d’Estudis Sobiranistes. Els seus promotors han destacat que el nou centre és “un cercle d’estudis i no un partit polític. Segons han dit, el cercle “no vol incidir en la vida política quotidiana, el seu paper serà el de treballar, estudiar i proposar com es pot assolir la independència de Catalunya, i com es pot crear un Estat dins la Unió Europea”. Per als impulsor d’aquesta nova entitat, “el règim autonòmic està esgotat i la sortida és la independència”. I, en aquest context, “si s’arribés a un ampli acord al Parlament i la independència la votessin més del 55% dels catalans, això no ho aturaria ningú”. No obstant això, el professor de dret considera que –tal som sempre ha denunciat el Partit Republicà Català– ara per ara no hi ha voluntat per part dels partits polítics parlamentaris catalans de ser independentistes. López Tena i Bofill han assegurat que la independència “s’ha de declarar al Parlament de Catalunya i que, per tant, els partits polítics són imprescindibles”. Just per aquest motiu, RC, que celebra que la societat civil vagi organitzant-se a través de noves propostes, plataformes i grups que tinguin per objectiu la superació del marc autonòmic i la lluita per la sobirania, considera de vital importància que el Partit Republicà Català assoleixi representació parlamentària en les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya per tal de dinamitzar tot aquest procés.
[ Vilaweb ] [ Avui ] [ Avui (Edició Paper) ]

Campanya per difondre el cas de l'Èric Bertran

4 de setembre 2007
“El món ha de saber-ho” és el nom que s’ha donat a una campanya que té l’objectiu de donar la màxima difusió en làmbit internacional al cas d’Èric Bertran, el noi que va ser detingut per la Guàrdia Civil sota l’acusació de terrorisme després d’haver enviat correus electrònics a algunes empreses en què els demanava l’etiquetatge en català dels seus productes. La forma d’aconseguir aquesta difusió és mitjançant Youtube, ja que el que la campanya proposa és que es faci un visionat massiu del reportatge Èric i l'Exèrcit del Fènix, dirigit per Xevi Mató, en la seva versió subtitulada a l’anglès. Els responsables de la crida, articulats a l’entorn de la Xarxa de Blocs Sobiranistes, fan una crida a fer tants visionats com sigui possible amb la intenció que el reportatge pugi als primers llocs del rànquing mundial, fet que multiplicaria la seva difusió arreu del món. “El món ha de saber-ho” és una idea impulsada per Xavier Mir, responsable del bloc Jo també vull un estat propi. Per altra banda, el prestigiós professor nord-americà Noam Chomsky, conegut pel seu activisme polític i autor de la teoria de gramàtica generativa s’ha pronunciat sobre el cas d’Èric i l'Exèrcit del Fènix amb aquestes paraules: “És increïble. Espero que els mitjans de comunicació en parlin i que hi hagi organitzada una protesta seriosa.” El Partit Republicà Català s’afegeix a la campanya per internacionalitzar el cas de l’Èric Bertran, ja que és important que abusos com aquests se sàpiguen arreu del món.
[ Youtube ] [ E-Noticies.com ] [ Avui ]

RC de Girona penja pancartes contra la visita del Rei d'Espanya a la ciutat

12 de setembre 2007
El Partit Republicà de la Regió de Girona, seguint amb les seves accions de protesta contra la visita del Rei d'Espanya a la ciutat de Girona convidat per la FOEG i la UdG el dijous dia 13 de setembre, ha penjat en un dels llocs més cèntrics de la ciutat, plaça Catalunya-pont de Pedra-Rambla, dues pancartes contra la visita del monarca. Així mateix, RC encoratja els gironins a sumar-se a tots els actes de protesta que s'han previst per dijous en contra de la presència del borbó i a penjar estelades amb el símbol antimonàrquic a finestres i balcons.
[ RC Girona ]

L’autèntic independentisme a Cardona

11 de setembre 2007
Nombrosos militants i simpatitzants del Partit Republicà Català (RC) han celebrat la Diada de l’Onze de setembre a la localitat de Cardona, últim reducte de resistència al Principat de Catalunya durant el setge de 1714. La caiguda de Cardona significà la pèrdua de les llibertats de Catalunya. El partit havia convocat aquesta celebració a Cardona per tal de recuperar l’esperit dels defensors del castell de Cardona i defugir dels actes que tradicionalment s’organitzen durant la nostra diada nacional a la ciutat de Barcelona, que s’han convertit en un cerimonial esperpèntic i en una pantomima que ofèn tots aquells que encara es senten hereus dels catalans que van donar la seva vida per la nació catalana, pels seus drets i per les seves llibertats, que els espanyols i els francesos ens van arrabassar. Agustí Soler, President del Partit Republicà Català ha fet una ressenya històrica dels fets succeïts a Cardona i de la gesta heroïca dels catalans defensors del Castell de Cardona. Carles Bonaventura, Secretari general del partit ha manifestat que “només ens queda el camí de la independència perquè Catalunya pugui ser un país normalitzat com els altres. Que no hagi de demanar permís a España per a organitzar un simple partit de futbol i que no estigui sotmès a un aparell judicial que t’obliga a penjar una bandera que no és la teva “. Després de la lectura del manifest de la Diada (que adjuntem) per part del Representant del Partit a la Catalunya Central, Josep Boladeras, i dels parlaments del President del Partit, Agustí Soler (adjuntem fotografia) i del Secretari General, Carles Bonaventura s’ha procedit a hissar l’estelada a la Torre de la Minyona del Castell de Cardona (s’adjunta fotografia). L’acte polític ha finalitzat amb el cant d’Els Segadors. La jornada ha conclós amb un dinar de tots els participants a l’acte.

El Partit Republicà Català fa un manifest per l'11 de setembre en que fa una crida a la unitat d'acció de l'independentisme

11 de setembre 2007
ONZE DE SETEMBRE DEL 2007 – CASTELL DE CARDONA// PEL CAMÍ DE LA SOBIRANIA// Arribem a aquest Onze de Setembre del 2007 amb un panorama desolador: la totalitat de les forces polítiques parlamentàries han optat pel simple desenvolupament del nou Estatut, malgrat l’engany de què han estat objecte pel govern del PSOE i per l’aparell juridicopolític espanyol; al capdavant del govern de la Generalitat hi ha el màxim dirigent d’un partit contrari al dret a l’autodeterminació de Catalunya i hi és perquè aquells que en el seu moment van ser dipositaris del vot dels independentistes li han posat; totes les infraestructures dependents d’empreses i grups espanyols fallen i atempten contra l’estat del benestar dels catalans; l’espanyolisme apareix cada cop més desacomplexat i envalentit a casa nostra i desenvolupa campanyes contra els nostres símbols, la nostra llengua i la nostra identitat, sense que ningú gosi plantar-li cara; l’actual classe política catalana és incapaç de reaccionar i trobar sortides a aquest final d’etapa de l’autonomisme i, per si tot això no fos suficient, ens ha deixat Lluís Maria Xirinacs recordant-nos la condició d’esclau del poble català tot encoratjant-nos a continuar lluitant per la nostra llibertat, per la independència. Aquesta situació de crisi política provoca la desmobilització de la societat catalana, bona part de la gent es queda a casa i els índexs d’abstenció són avui més elevats que mai. Tot i això, cada cop són més els catalans que prenen consciència que som en un final d’etapa: el final de l’autonomisme nascut de la Transició. La societat civil comença a reaccionar i s’organitza en plataformes reivindicatives; apareixen moviments de base al si de diferents forces polítiques sobiranistes que qüestionen les línies estratègiques claudicants de les direccions d’aquests partits, i que fins i tot han provocat que els seus líders hagin hagut de maniobrar a la desesperada per fer veure que encara són capaços d’encapçalar un projecte sobiranista i rupturista, cosa que ara ja no es creu ningú. Tot plegat, i malgrat la traïció de la classe política catalana, ens demostra que l’Estat de les Autonomies ja no pot donar més de si, i que ara l’únic camí possible és el de la sobirania, el de l’exercici del dret a l’autodeterminació. El Partit Republicà Català ja va anunciar en el seu moment que arribaríem a una situació com aquesta: el fracàs del nou Estatut, l’esterilitat d’un front d’esquerres federalista espanyol i, en conseqüència, que l’única sortida possible seria plantejar un plebiscit per la independència en l’horitzó del 2014 i llançar la proposta independentista a l’espai central de la societat: desenvolupar l’independentisme transversal. Ara més que mai, doncs, hem de treballar per la unitat d’acció de l’independentisme, per la formació d’una majoria social i nacional favorable a la sobirania, que hem de construir entre tots i que faci possible la creació d’un Estat català al si de la Unió Europea. Tan sols així arribarem a una situació política que ens permeti donar resposta a les problemàtiques que avui dia afecten els ciutadans catalans i que no tenen solució des de la Catalunya de la dependència, des d’una societat catalana sotmesa als interessos d’Espanya i França. Aquest és el camí que, en el moment de la seva fundació, va decidir emprendre el Partit Republicà Català: el camí de la sobirania, un projecte que avui demostra plenament la seva vigència. Visca la República Catalana! Cardona, 11 de Setembre del 2007

Les Joventuts del RC Realitzaran la ofrena Floral al Fossar
	10 de setembre 2007 Avui 10 de Setembre les Joventuts del RC convoquen i conviden a assistir. A tota la militància i simpatitzants del partit a l'ofrena floral que realitzaran, aixi mateix com a l'acte polític posterior.

El Partit Republicà Català acusa l’actual marc juridicopolític de l’Estat, el PP, el PSOE i Ciutadans de voler convertir els símbols nacionals catalans en simples complements dels espanyols i reclama que l’11 de Setembre la senyera onegi

8 de setembre 2007
Arran de la sentència del Tribunal Suprem que avalava la resolució del TSJPB que obligava el govern d’Euskadi a penjar en tota circumstància la bandera espanyola al costat de la ikurriña, el Partit Republicà Català (RC) considera que amb aquella decisió quedava demostrat que, en l’actual marc juridicopolític espanyol, pactat entre el PP i el PSOE, els símbols de les nacions catalana o basca són simples complements ornamentals de l’únic vàlid i que sí que pot onejar en solitari: la bandera d’Espanya. Arran d’aquella resolució judicial, partits com el PP o Ciutadans van anunciar que vetllarien pel compliment de la legalitat espanyola en territori català en aquesta matèria i que denunciarien aquelles institucions que no pengessin la bandera espanyola i sobretot aquelles en què la catalana onegés en solitari. Sobre aquest anunci, el secretari general de RC, Carles Bonaventura, destaca que “el fet que uns partits que sempre presumeixen de ser no nacionalistes i que acusen els sobiranistes catalans d’obrir debats que no interessen a la gent ara estiguin tan preocupats per la presència de la bandera espanyola a tot arreu demostra clarament que de no nacionalistes no en tenen res i que són clarament nacionalistes, però nacionalistes espanyols”. I no tan sols això, va dir Bonaventura, “el seu nacionalisme és imperialista perquè imposen la identitat i els símbols d’un estat, l’espanyol, en el territori d’una altra realitat nacional diferenciada, la catalana, que ja en té de propis, tot i que ells ho neguin”. I va ironitzar: “Quin deu ser el percentatge de ciutadans catalans que tenen com a primera preocupació la presència de la bandera espanyola a les institucions catalanes? Segur que deu ser extremadament ridícul.” El Partit Republicà Català (RC) considera que, com sempre, les lleis espanyoles tan sols beneficien els interessos d’Espanya i que en casos com aquests als catalans tan sols ens queda recórrer a la desobediència civil. Per tant, seguint la línia que es va encetar amb la campanya Un País Una Bandera, demanem a totes les institucions catalanes que durant la Diada Nacional de l’Onze de Setembre la senyera onegi en solitari en totes les institucions catalanes i que aquesta actitud s’estengui a la resta de l’any. Així mateix, encoratgem els ciutadans a penjar, ara més que mai, senyeres i banderes estelades en finestres i balcons per deixar ben palès el nostre rebuig a la legalitat vigent espanyola en matèria de símbols i per demostrar que, malgrat les campanyes anunciades per grups ultranacionalistes espanyols com Ciutadans o el Partit Popular, els catalans no ens deixem intimidar. Cal demostrar a tothom que Catalunya només té una bandera que la representa com a nació: la de les quatres barres i que la bandera espanyola és una bandera imposada que molts catalans no ens sentim com a pròpia i que simbolitza la persecució de què al llarg de la història els catalans hem estat víctimes per part d’Espanya.

El Partit Republicà Català de la Regió de Girona rebutja la visita del Rei d’Espanya a aquesta ciutat i encoratja els gironins a mobilitzar-se i a penjar massivament estelades als balcons com a forma de rebuig a la monarquia borbònica espanyola

6 de setembre 2007
El Partit Republicà Català (RC) vol expressar el seu rebuig més enèrgic a la visita que el rei borbó espanyol té previst fer a la ciutat de Girona el proper 13 de setembre convidat per la FOEG a la celebració de la Nit de l’Empresari i per la Universitat de Girona a la inauguració del Parc Científic i Tecnològic de la UdG. Per al nostre partit, la presència del monarca espanyol a Girona no és res més que una mostra de colonialisme i expressa fins a quin grau de vassallatge i submissió són capaços d’arribar determinats sectors de l’empresariat català. El secretari general del Partit Republicà Català, Carles Bonaventura, arran d’aquesta visita, va manifestar: “És realment paradoxal que quan serveis i infraestructures vitals per al progrés i el desenvolupament de Catalunya fallen, quan la inversió espanyola en territori català torna als pitjors nivells de la nostra història recent, quan cada cop més sectors de la societat catalana: treballadors assalariats i autònoms, petits i mitjans empresaris… estan arribant a la conclusió que dins Espanya el nostre país no pot tenir cap futur i que quan es constata i s’evidencia que tot allò que no funciona té com a comú denominador la dependència d’Espanya, a Girona, la FOEG convidi el cap de l’Estat responsable de tot això al sopar de la Nit de l’Empresari, que costarà 70.000 euros, i que la UdG li faci inaugurar el parc tecnològic. Tot plegat és impresentable.” Bonaventura, així mateix, va criticar que el conseller d’ERC Josep Huguet hagi anunciat la seva presència en aquest sopar de la FOEG: “És una mostra més de l’esquizofrènia política que caracteritza des de fa ja temps la direcció d’Esquerra; mentre Carod parla de referèndums d’autodeterminació el 2014 per tranquil·litzar la mala consciència de la seva militància, el conseller Huguet anuncia que soparà al costat del rei dels espanyols. No sé que té això de republicà i independentista…”, va afegir-hi el secretari general de RC. El Partit Republicà Català de la Regió de Girona demana a tots els gironins que, arran de la visita reial espanyola i com a forma de rebuig de la societat gironina a aquesta visita d’arrel colonial, a partir de l’Onze de Setembre tothom pengi la bandera estelada al balcó i que no la retiri fins que el rei borbó no hagi abandonat la ciutat. Així mateix, RC a través del seu web www.rcgirona.cat posarà a la disposició de tothom que la vulgui imprimir una corona ratllada i antimonàrquica perquè s’enganxi a la bandera estelada que es pengi a la finestra o al balcó. Així mateix, encoratgem tots els ciutadans de Girona a participar en tots els actes i mobilitzacions de rebuig a la visitat del monarca espanyol a la ciutat.

Crida a celebrar amb petards "cada derrota d'Espanya"

6 de setembre 2007
Davant el vet de la Real Federación de Fútbol Española al partit entre les seleccions de Catalunya i els Estats Units, que s’havia de celebrar el 14 d’octubre, el Partit Republicà Català (RC) considera que aquest fet evidencia que mai dins Espanya la nació catalana podrà viure en una situació de normalitat i amb els seus drets plenament garatits. El nom d’Espanya continua associat, com sempre en la seva història, a paraules com: persecució, prohibició, repressió, etc. Aquesta és la realitat, una realitat que des del Partit Republicà Català volem canviar. Arran de la decisió de la RFEF, el secretari general de RC, Carles Bonaventura, va manifestar: “Espanya ens indica quin és el camí a seguir, ara també en matèria esportiva: si Catalunya no és un país independent, mai no podrem tenir accés a tot allò que els estats tenen garantit amb total normalitat i que ningú no els qüestiona. Tots aquells polítics que diuen que els catalans no necessitem un estat propi s’haurien de preguntar per què Andorra, per exemple, té seleccions esportives nacionals i, en canvi, Catalunya no en té. La clau, precisament, és disposar d’estat i ara els catalans no tan sols no en tenim un de propi, sinó que tenim l’Estat espanyol sempre en contra; per tant, ens hem d’alliberar d’Espanya.” Des del Partit Republicà Català reclamem que, tot i la negativa de la Federació Espanyola a autoritzar el partit Catalunya-EUA, aquest matx se celebri igualment, perquè la Federació Catalana ha de ser sobirana per prendre decisions, sobretot quan els Estats Units ja han dit que estan disposats a venir a jugar aquest partit. Sobre aquest fet, Bonaventura va manifestar: “El fet que el partit de Catalunya sigui contra els Estats Units suposo que també ha influït en el vet espanyol. A Espanya no li interessa de cap manera que en un dels estats més poderosos del món s’assabentin de la voluntat dels catalans de ser un poble lliure. Per tant, aquest partit s’ha de fer i ha de tenir una assistència massiva, perquè a través de l’esport també s’internacionalitza el conflicte català.” Així mateix, RC encoratja tots els catalans a respondre a aquesta nova agressió de l’Estat contra els drets de Catalunya fent allò que més molesta a Espanya: celebrar les derrotes de les seleccions espanyoles. Per aquest motiu demanem que, com ja sol passar sovint als carrers i places de molts municipis catalans, cada derrota d’Espanya en qualsevol matèria esportiva vagi acompanyada a Catalunya del llançament de petards o coets. Que la pirotècnia recordi a Espanya que una majoria de catalans no ens sentim representats per les seves seleccions i que volem les nostres.
[ E- Noticies ]

El Partit Republicà Català es presenta a la XXXIX edició de la Universitat Catalana d’Estiu

21 de agost 2007
El dissabte dia 18 d’agost el Partit Republicà Català s’ha presentat com a formació política a la XXXIX edició de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent (Catalunya Nord). L’acte - que estava programat dins de l’edició d’enguany de la UCE – i en el que han intervingut n’Agustí Soler, President del partit i en Carles Bonaventura, Secretari General s’ha iniciat amb un minut de silenci en memòria del recentment desaparegut Lluís Maria Xirinacs. A continuació en Carles Bonaventura ha explicat el procés de gestació del partit i el seu recorregut polític des que fa escassament un any, el juliol del 2006, es constituí formalment. També ha exposat quins són els objectius polítics del partit així com la línia política que s’està seguint i que es fixarà en una Ponència Ideològica que es debatrà en el Congrés que ha de celebrar la formació el proper novembre. Bonaventura ha agraït a l’organització de l’UCE el fet de poder realitzar aquest acte en el si del programa de la universitat d’enguany i ha manifestat davant el nombrós públic que omplia la sala la seva satisfacció per la bona acollida d’aquest ja que considera que la UCE és un espai clau de trobada i debat de l’independentisme català i, per tant, pel partit era imprescindible de presentar-se davant dels participants a la universitat. Finalment Bonaventura ha anunciat que el partit es presentarà a les properes eleccions al Congrés dels Diputats espanyol per donar veu a l’independentisme català atès que ara mateix no el representa cap altra opció política. Tot seguit Agustí Soler ha exposat la seva visió de la situació política del país. En la seva intervenció Soler ha fet nombroses referències a l’Acte de sobirania - el testament polític que Xirinacs va deixar en forma de breu document fa dues setmanes – així com a la trajectòria de l’exsenador dins la política catalana. La figura i obra de Xirinacs ha esdevingut, doncs, el fil conductor de la intervenció de Soler que ha explicat també detalls d’altres processos d’autodeterminació que s’estan produint actualment com el d’Escòcia i ha encoratjat als assistents a participar en el procés d‘emancipació nacional de Catalunya tot subratllant que la independència és possible tal com ha demostra la història recent d’Europa. En aquests sentit ha recordat que ell mateix va participar en un debat de nacions sense estat en una edició de la UCE dels anys 80 i que alguna de les nacions que hi van intervenir ara ja es situen al mapa polític europeu com a estats sobirans. Finalment els ponents han donat veu als assistents i s’ha produït un interessant debat sobre la situació política actual així com sobre quines possibilitats té l’independentisme dins l’espai polític català.

Dol per Xirinacs

13 de agost 2007
En senyal de dol i d´homenatge al gran amic, lluitador i patriota, LluÍs Maria Xirinacs, convidem a tots els patriotes a penjar als balcons, finestres..... la nostra estelada amb un crespó negre durant els dies 13, 14 i 15 Que la seva lluita i el seu exemple fructifiqui per a prendre'n el relleu i ens empenyi a continuar sense desmai el nostre combat cap a una nova i necessària regeneració nacional que porti el nostre poble a assolir la seva plenitud, que no és altra que la seva plena llibertat. Dijous 16 d'Agost s'oficiaran els funerals en memòria seva a la basílica de Sta.Maria del Mar de Barcelona. Gràcies per la teva lluita Lluis Maria.

Xirinacs, el nostre Nobel de la Pau

12 de agost 2007
L'onze de setembre del 2002 en Lluís Maria Xirinacs, al Fossar de les Moreres, en recordar que aquells patriotes que homenatjàvem enterrats en aquell indret l'any 1714 foren considerats terroristes pels Borbons tot fent un paral·lelisme amb els temps actuals (la qual cosa li costà una condemna de dos anys de presó) digué: “La independència és l'eix central, el pal de paller d'una nació. Una nació que no és independent, o és infantil o és esclava; per tant la independència no solament és un dret sinó que també és un deure”. Ressonen avui amb més força que mai aquestes paraules. Xirinacs era un home incòmode pel poder; un home que anys abans ja havia denunciat la traïció dels líders (en una trilogia memorable) i veia amb gran tristesa com la Catalunya tripartita restava ajupida sota la connivència d'una classe política temorenca i pusil·lànime i es mantenia callada davant una situació colonial que dura des de fa vora tres-cents anys. Xirinacs, captaire de la pau -com li agradava anomenar-se-, va ser alliberat de la presó franquista el 6 d'octubre del 1975 (sis setmanes abans de la mort del dictador) davant la por que li fos concedit el Nobel de la Pau, va continuar amb el seu testimoniatge incansable i insubornable sense desmai. Preguntat sobre el futur dels Països Catalans responia: “La paraula Països Catalans torna a sortir. La gent es torna a moure. Estan passant coses. Si ens ho proposem i treballem per refer Catalunya peça a peça, fins aconseguir la independència dels PPCC, ens en sortirem”. Mai doncs, perdé l'esperança en el futur del nostre poble. Les seves últimes paraules, però, davant la desídia generalitzada, han estat un clar advertiment: “Una nació no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa”. Des del Partit Republicà Català emplacem al poble català a retre un homenatge públic i perenne a aquest gran lluitador i patriota. Xirinacs serà sempre el nostre Nobel de la Pau. Que la seva lluita i el seu exemple fructifiqui per a prendre'n el relleu i ens empenyi a continuar sense desmai el nostre combat cap a una nova i necessària regeneració nacional que porti el nostre poble a assolir la seva plenitud, que no és altra que la seva plena llibertat.
[ E-noticies.com ]

El PSOE i el govern de Zapatero imposen a Navarra un govern espanyolista

4 de agost 2007
La direcció estatal del PSOE i el govern espanyol que encapçala Rodríguez Zapatero han impedit al Partit Socialista de Navarra que tirés endavant l’acord de govern al qual havien arribat amb Nafarroa Bai –Na-Bai– i IU per fer fora del govern d’aquest territori la Unión del Pueblo Navarro –UPN–, la marca navarresa del PP. D’aquesta manera, i malgrat la voluntat majoritària de prop d’un 80% dels socialistes navarresos, la dreta espanyolista hi continuarà governant, amb la complicitat dels socialistes, si és que abans els ciutadans de Navarra no es veuen abocats a repetir les eleccions. Aquesta lamentable decisió del PSOE posa de manifest que aquest partit prioritza la idea d’Espanya –que comparteix amb el PP– abans que l’eix ideològic –dreta-esquerra–, tota una lliçó per a aquells que des de Catalunya ens pretenen convèncer del contrari. A l’hora de la veritat, a l’hora de defensar la seva nació, PP i PSOE juguen al mateix bàndol. Els catalans hauríem d’aprendre a fer el mateix i oblidar-nos d’estèrils fronts d’esquerres que ens aboquen a la desnacionalització i la divisió, i apostar per un front sobiranista integrat per tots aquells que creiem en el dret a l’autodeterminació de la nació catalana. Aquest és el nostre projecte, el projecte del Partit Republicà Català. En aquests moments, volem expressar el nostre suport i solidaritat als amics de Nafarroa Bai i encoratjar-los a continuar lluitant per la llibertat d’Euskal Herria.
[ Avui ] [ Vilaweb ] [ Vilaweb ]

Un símbol espanyolista menys: el toro d'Osorne del Bruc abatut

4 de agost 2007
Un grup d’una vintena de persones ha enderrocat el toro d’Osborne del Bruc (Anoia), només una setmana després que la figura, l’única que quedava a Catalunya, fos instal·lada en aquest municipi de la comarca de l’Anoia. Un grup denominat Germandat catalana La Bandera Negra ha reivindicat en un comunicat l’autoria d’aquesta acció, amb la qual han volgut “netejar” la silueta de la muntanya de Montserrat de la “immundícia cornuda espanyola que pretenia embrutar-la”. Segons el comunicat, “després de tres hores de feina, a les sis del matí, el toro d’Osborne del Bruc ha caigut com un gegant amb peus de fang”, ha assenyalat el grup, que ha aconseguit abatre la figura, d’uns 14 metres d’altura i algunes tones de pes. Els membres de La Bandera Negra s’han mostrat disposats a evitar que s’erigeixin més siluetes del toro d’Osborne en territori català. “Cada vegada que un símbol espanyol sigui alçat, serà abatut sense contemplacions pels patriotes catalans com a mostra de la nostra voluntat irreductible de defensar a ultrança els nostres drets nacionals”, han afirmat els integrants d’aquesta germandat. Des del Partit Republicà Català celebrem que hi hagi catalans que s’indignin per la constant imposició de simbologia espanyolista de què som vícitimes a través de tota mena de mitjans i encoratgem la societat catalana a enfrotar-s’hi i a defensar la pròpia identitat. (A la fotografia una imatge d’arxiu d’una acció anterior contra un altre toro d’Osborne)
[ Avui ] [ Vilaweb ] [ E-Notícies ]

Zapatero torna a Barelona a fer promeses que ja ningú es creu

3 de agost 2007
3 d’agost 2007 Com si fos una repetició de l’excel·lent pel·lícula de “Bienvenido Mr. Marshall”, de Berlanga, el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va venir a Barcelona a fer més promeses d’inversions de l’Estat a Catalunya, de creació de comissions de seguiment, de noves dates d’arribades del TAV, etc. El gran entabanador, temerós que la incompetència de les empreses espanyoles –Renfe, Aena, REE, Endesa– que atempen dia sí dia també amb les seves constants avaries, la seva repetida incompetència i la seva ridícula xifra d’inversó a Catalunya contra el dret a viure dels catalans en un país normal, afecti el seu resultat electoral en aquesta “comunidad” en les properes eleccions espanyoles, va venir a passejar i deixar-se veure per la ciutat i va repetir el seu clàssic discurs, que a hores d’ara ja no té cap mena de credibilitat entre els ciutadans d’aquest país: “Catalunya és molt important per a Espanya” i tot el que ara falla “ben aviat s’arreglarà amb els diners i les bones intencions de l’Estat”. S’oblida que per molts diners que ara ens prometi, aquesta xifra sempre serà una part ínfima del que l’Estat roba cada any a tots els catalans. Tot el que Zapatero pugui dir ara és mentida, com l’Estatut, com el castell de Montjuïc, com les inversions de l’Estat a Catalunya… La realitat és que amb Zapatero –i amb el tripartit manant a la Generalitat– hem arribat a uns nivells d’inversió de l’Estat a Catalunya similars als que ja hi havia a l’època d’Aznar. El Partit Republicà Català considera que, a hores d’ara, la independència ha deixat de ser tan sols un desig de llibertat en el qual creuen cada cop més catalans per convertir-se en una necessitat urgent per solucionar les problemàtiques que afecten els ciutadans de Catalunya.
[ Vilaweb ] [ Vilaweb ] [ Vilaweb ]

El Suprem vol que la senyera i l’ikurriña siguin simples banderes d’acompanyament

3 de agost 2007
El Tribunal Suprem diu que la bandera espanyola ha d’onejar sempre en tots els edificis “autonòmics”, en una sentència en la qual desestima el recurs de cassació que havia interposat el govern basc. L’executiu basc havia recorregut contra la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPB) sobre el compliment de l’obligació de col·locar “la bandera d’Espanya”. En la sentència, el Suprem recorda que l’administració de l’Estat va promoure un recurs contenciós administratiu el 2002 davant el TSJPB, en el qual era part demandada el govern basc, sobre el compliment de “l’obligació de col·locar la bandera d’Espanya”. El TSJPB va resoldre, l’octubre del 2003, a favor del recurs de l’administració de l’Estat contra la negativa de l’Acadèmia de Policia del País Basc a complir l’obligació de col·locar la bandera espanyola. El TSJPB recordava l’obligació de fer onejar, “amb caràcter permanent”, la bandera espanyola, bé en solitari o conjuntament amb l’“autonòmica”, ocupant “un lloc preferent en l’interior i l’exterior” dels edificis. Ara, el Suprem condemna el govern basc al pagament de les costes, 2.000 euros per al lletrat. El Partit Republicà Català entén que l’objectiu de l’Estat i del seu aparell judicial és menystenir tots els símbols nacionals que qüestionin la per a ells “nació única espanyola”. En aquest sentit és clarament indicatiu que la resolució judicial assenyali que la bandera espanyola pugui onejar “en solitari” o “acompanyada de l’autonòmica” i que en canvi la bandera de Catalunya o del País Basc sempre hagin d’anar acompanyades de l’espanyola. Amb vista a la pròxima diada nacional de l’Onze de Setembre, RC crida a la desobediència civil en aquesta matèria i a fer onejar a tots els edifics públics només la senyera, una acció que s’hauria de fer extensiva a tots els dies de l’any.
[ Vilaweb ] [ E-Noticies ] [ E-Noticies ]

L’Ajuntament de Barcelona retira el CAT de les bicicletes del Bicing

2 de agost 2007
Els serveis de l’Ajuntament de Barcelona han procedit a retirar els adhesius amb el CAT que un grup de joves presumptament vinculats a la Joventut Nacionalista de Catalunya –JNC– van enganxar a les bicicletes del servei Bicing del consistori barceloní durant la nit de dimarts 31 de juliol. Després de l’acció, la majoria de les 1.500 bicicletes de què disposa aquest servei ja duien el CAT al parafang posterior. El Partit Republicà Català considera que és especialment lamentable que l’Ajuntament de Barcelona, en lloc de fer per iniciativa pròpia que tots els vehicles que depenen d’aquesta institució portin el distintiu CAT enganxat per donar exemple de catalanitat a tots els ciutadans, faci justament el contrari i es dediqui a arrencar els adhesius que altres han enganxat per intentar fer Catalunya més visible en aquesta ciutat. A qui fa por que les bicicletes de Barcelona portin el CAT? A qui molesta? Què hi diuen els grups presents al consistori?
[ E-Notícies ] [ Singular Digital ]

El president de la Diputació de Girona (d’Esquerra) cobrarà un 42,8% més

2 de agost 2007
El ple de la Diputació de Girona va aprovar fa uns dies les retribucions i sous que rebran els seus membres en funció del seu càrrec i el règim laboral. Tots tenen un significatiu increment. Les compensacions amb dedicació exclusiva augmenten entre un 26,5% i un 48,6%; els diputats del govern són els que més augmenten el seu sou respecte als seus homòlegs de fa quatre anys. El sou dels diputats es va aprovar per unanimitat –PSC, ERC i CiU–. Així, Enric Vilert (Esquerra) –el nou president–, serà qui més cobri, ja que tindrà una nòmina per dedicació exclusiva de 7.000 euros mensuals bruts. Això suposa un increment de 2.100 euros (un 42,8%) respecte al seu antecessor, Carles Pàramo. Els vicepresidents amb dedicació exclusiva: Jaume Sitjà (president regional d’Esquerra), Roger Zamorano (Esquerra) i Narcís Casassa (PSC) tindran un sou de 5.000 euros al mes bruts, un 26,5% més que els anteriors. I els diputats del govern Pilar Mundet (PSC), Pere Trias (Esquerra), Estanis Puig (PSC), Miquel Palomeras (PSC) i Josep Marigó (PSC) percebran 4.285 euros bruts mensualment per la seva exclusivitat a la Diputació: el seu sou creix un 48,6%. Pel que fa a l’oposició, a CiU tindran dedicació exclusiva Xavier Soy, Gabriel Casas i Xavier Sanllehí, i una dedicació del 90% per a Jaume Torramadé. Ells cobraran 3.357 i 3.021 euros mensuals bruts respectivament, xifra que augmenta un 34,2%. Des del Partit Republicà Català considerem realment impresentable que aquells que reclamaven fa poc que les diputacions havien de desaparèixer ara s’instal·lin en aquest òrgan de poder i s’atorguin uns sous que són un autèntic insult a la ciutadania. A la Diputació de Girona, Esquerra té tres representats entre els quatre càrrecs més ben remunerats, encara sort que havien de ser un partit diferent en la política catalana…
[ E-Notícies ] [ Diari de Girona ] [ Vilaweb/El Punt ]

Acord entre la Intersindical-CSC i la Confederación Intersindical Galega (CIG)

2 de agost 2007
Fa ja unes setmanes, les federacions de les centrals sindicals CIG, sindicat majoritari a Galícia, i Intersindical-CSC, dels Països Catalans, van signar un manifest conjunt i un acord de col·laboració mútua que planteja un nou escenari en les relacions entre catalans i gallecs en l’àmbit sindical. Cal tenir en compte que les dues centrals sindicals estan compromeses amb els processos de construcció nacional i social dels seus respectius països; just per això, les seves federacions de serveis desenvolupen un model de col·laboració que depassa l’actual concepció d’Estat espanyol i que aposta pel reconeixement i la defensa de les seves respectives realitats nacionals. El Partit Republicà Català celebra aquesta iniciativa, que va en la línia de la defensa de la vertebració d’un sindicalisme nacional autònom no supeditat a les grans centrals d’obediència espanyola.
[ INTERSINDICAL ]

JOSEP RUAIX, DIRECTOR DE CAMPANYA El Partit Republicà Català es presentarà a les generals

1 de agost 2007
El PRC es presentarà a les generals La Direcció del Partit Republicà Català (RC) ha nomenat el Sr. Josep Ruaix i Crespo director de campanya de les properes eleccions Generals amb l'objectiu d'assolir "uns resultats electorals satisfactoris que permetin donar veu a l'independentisme al Congrés espanyol ja que actualment no hi ha cap força política que el representi". Josep Ruaix Crespo, nascut a Sabadell, té una llarga trajectòria en el món independentista en diferents àmbits, des de partits polítics - on ha desenvolupat càrrecs de responsabilitat - a associacions, sempre amb l'objectiu d'aconseguir "la llibertat del nostre país i el benestar dels seus ciutadans". (e-noticies)
[ E-Noticies ]

Esquerra defensa la família reial de les critiques d'Anasagasti

30 de juliol 2007
El portaveu d’Esquerra al Congrés, Joan Tardà, va qualificar de “poc afortunades” les opinions del representant del PNB a la mesa del Senat, Iñaki Anasagasti, sobre la família reial –havia dit al seu bloc que eren una colla de ganduls que viuen a costa de l’erari públic– i va lamentar que el senador es limités “a l’anècdota” i que renunciés a la “batalla ideològica”. Per a un presumpte “independentista” com Tardà, la “batalla ideològica” es veu que és la lluita “a favor de la instauració d’un règim republicà a Espanya”. Tardà, que més que un sobiranista català semblava un diputat d’IU o de l’ala més esquerranosa del PSOE va destacar que les paraules d’Anasagasti “converteixen la categoria en anècdota” i va criticar el polític basc pels seus atacs a la corona espanyola. Tardà va explicar que “ERC sempre ha considerat que cal avançar cap a “formes d’Estat –en referència a l’espanyol– més d’acord amb els temps actuals”. Amb aquestes paraules, el portaveu del grup d’Esquerra al Congrés dels Diputats espanyol deixa ben clar que l’aposta d’ERC no és la independència de Catalunya sinó per la transformació de l’Estat espanyol en una república federal. El diputat d’ERC va ser incapaç d’entendre que les crítiques d’Anasagasti a la família reial es feien des de la perspectiva d’un sobiranista basc no des del punt de vista d’un republicà espanyol, com demostra ser Tardà. El Partit Republicà Català mai no entrarà a debatre quina ha de ser la forma d’Estat que ha de regir a Espanya, és una qüestió que han de decidir els espanyols, no els catalans; RC vol la independència i la creació d’una república catalana al si d’Europa i pel que fa al model d’estat actual, el més important no és si els diners dels catalans serveixen per mantenir la família reial espanyola o la família del president de la república espanyola (que algun dia podria arribar a ser fins i tot Aznar), sinó denunciar que Espanya ens continua robant els nostres diners.
[ E-Notícies ]

La comissió bilateral Estat-Generalitat humilia Catalunya

30 de juliol 2007
La tercera reunió de la comissió bilateral Generalitat-Estat es va tancar fa pocs dies amb l’acord de traspàs de dues competències menors –assignació de l’ISSN i ISBN i la declaració d’utilitat pública de les associacions–, una lectura a favor de l’Estat en dues més –seguretat privada i beques– i un compromís de traspàs a mitges –ordenació i gestió del litoral–. Un resultat absolutament patètic i ridícul per als interessos de Catalunya si tenim en compte que era una reunió que en alguns sectors havia aixecat moltes expectatives (després del relleu de Jordi Sevilla per Elena Salgado) perquè pogués significar un punt d’inflexió en el desenvolupament de l’Estatut, ja que el traspàs del Clínic, anunciat abans, no forma part del nou Estatut i que la ponència de Renfe es limita a Rodalies. Especialment impresentable va ser el paper del conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, que va considerar un èxit la reunió i es va justificar dient que «l’Estatut no són només transferències, sinó avançar cap a un estat federalitzant», que només deu veure ell… Fins i tot el mateix president, José Montilla, va admetre al migdia que les coses podrien anar millor. De presa de pèl es podria qualificar el resultat de la reunió en ordenació i gestió del litoral, en què s’han traspassat a la Generalitat “les guinguetes i les zones de lloguer de patins, les plataformes flotants i les boies, però no els ports esportius”. De temes importants (aeroports), ni tan sols se’n va parlar, i en altres (beques, paradors…) es va fer una lectura restrictiva a favor de l’Estat. Aquest és el resultat quan s’intenta negociar amb Espanya en lloc d’apostar clarament per la sobirania.
[ El Punt ]

L’ús del català a la universitat disminueix de manera alarmant

30 de juliol 2007
A les universitats catalanes, sigui pel procés de privatització o per la internacionalització dels estudis, sobretot dels màsters i postgraus, s’experimenta un greu procés de substitució lingüística que perjudica la llengua catalana i beneficia la castellana, segons un estudi que el sociòleg mallorquí Tomeu Simó ha elaborat per encàrrec de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Segons aquest treball, en un període de deu anys el percentatge de classes en català al Principat de Catalunya ha baixat en totes les universitats excepte a la UB. A la Universitat de Girona (UdG), el català ha retrocedit un 13%; a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ho ha fet en un 10% i a la Universitat de Lleida (UdL), en un 6,4%. L’ús del català a les llicenciatures retrocedeix en totes les universitats dels Països Catalans excepte a la de València i a la Jaume I, al País Valencià. A Catalunya, el retrocés és també generalitzat excepte en el cas de la Universitat de Barcelona (UB), on el percentatge de classes en català ha pujat un 5,3%, i ha passat d’un 61,1% a un 66,4%. A la resta, el català recula o es manté, com en el cas de la URV, on l’ús d’aquesta llengua baixa un 0,1%. Però el cas més cridaner pel que fa al retrocés del català és el de la Universitat de Girona (UdG), que ha passat d’un 93,8% de classes en català, l’any 1996, a un 80% el curs 2005/2006 i ja no és la universitat on es fan més classes en llengua catalana. Ara, la universitat més normalitzada passa a ser de Vic, amb un 84%. Al País Valencià, el percentatge de classes en català és d’un 11%; a les Illes Balears és d’un 51%, i a Catalunya, d’un 63%. El retrocés de la llenga catalana en el món universitari i, de fet a tot arreu, és conseqüència directa de la nostra manca de sobirania; cap país independent té cap dubte a l’hora de decidir en quina llengua s’han d’impartir les classes a les seves universitats.
[ Vilaweb ] [ Vilaweb ]

El mal servei d’Espanya deixa Barcelona a les fosques

27 de juliol 2007
L’apagada de què va ser víctima Barcelona fa pocs dies torna a posar de manifest que Catalunya paga a Espanya com un país del primer món (25% de la tarifa elèctrica de tot l’Estat), però rep d’Espanya uns serveis tercermundistes (15% d’inversió). Que la caiguda d’un cable d’alta tensió pugui suposar deixar la capital de Catalunya a les fosques durant dies no té cap mena d’explicació racional en un país europeu. Aquest fet és encara més greu si tenim en compte que els últims ministres d’Indústria –del qual depèn el tema energètic– són i han estat catalans: Clos, Montilla, Birulés, Piqué, Majó… No és casualitat que els organismes i empreses responsables dels serveis que més malament funcionen a Catalunya portin el nom d’Espanya: Renfe, Aena, Red Eléctrica de España… per al govern espanyol Catalunya continua sent la seva perifèria i ens ho demostra constantment. Cal que reaccionem i que prenguem consciència que hem de ser sobirans també en matèria enèrgètica. Les decisions sobre tot allò que afecta el territori català s’han de prendre a Catalunya; hem de ser centre i deixar de ser perifèria i administrar tots els nostres recursos. En cas contrari, la primera perjudicada serà –és– la societat catalana, com en el cas de la recent apagada.
[ Vilaweb ] [ Vilaweb ] [ Nota de Premsa RC ]

El president de RC s’entrevista amb Neil Swannick, conseller municipal de Manchester

27 de juliol 2007
Aquest mes de juliol, el president del Partit Republicà Català (RC), Agustí Soler, en un viatge a Anglaterra, va aprofitar per entrevistar–se amb Neil Swannick, conseller municipal de Manchester, del Partit Laborista. Swannick és membre de l’executiu de la ciutat i regidor de Medi Ambient (Executive Member for Planning & the Envionment), també és representant al districte de Bradford (Labour Member representing the Bradford Ward). Swannick es va reunir amb Soler a l’Ajuntament (Town Hall) i li va facilitar molta informació de com funciona el consistori de Manchester, el nombre de regidors a l’equip de govern, els que tenen dedicació total i dedicació parcial, la representació als districtes, etc. De tot això el Partit Republicà Català en va prendre bona nota amb vista a les pròximes eleccions municipals, d’aquí a quatre anys, en què plantejarem canvis radicals (amb canvi de la llei electoral inclòs) i de representació (proximitat als veïns, etc). Aquesta és una mostra més que RC, tot i tenir com a primer objectiu la independència de la nació catalana, no deixa en absolut de banda omplir-la de contingut, ja que la nostra sobirania ha de repercutir directament en el benestar dels ciutadans, la defensa dels seus interessos i dels seus drets.

l'11 de Setembre tots a Cardona

26 de juliol 2007
Benvolguts companys, Com ja sabeu, el proper Onze de Setembre el nostre partit realitzarà els actes centrals de la Diada Nacional a la localitat de Cardona, fugint de la "pantomima" en què malauradament s´ha convertit aquesta data a Barcelona amb tot tipus d'actes folklòrics que no tenen res a veure amb la commemoració de la derrota del 1714. El castell de Cardona és un simbol de la resistència dels catalans (tal com us vam explicar en el darrer correu electrònic) i és per això que nosaltres, el Partit Republicà Català, volem tornar a recuperar el significat real de la nostra Diada Nacional. Tot seguit, us passem l´agenda d´activitats del dia Onze de Setembre: A les 11 del matí, visita al castell. A les 12,15, al Claustre, acte polític amb la intervenció president nacional, Sr. Agustí Soler, i del secretari general, Sr. Carles Bonaventura. A les 12,45, pujada a la torre Minyona i hissada de la senyera amb el cant d'Els Segadors. A les 14,00, dinar. Restaurant Can Flautes. Ctra. Manresa-Solsona C-55 Km. 53,5 (dirección Cardona-Manresa a 2 km. del castell) Primer plat: - Amanida de contrats - Encenall de pernil ibèric - Fideuada - Patates emmascarades Segon plat - Bacallà amb samfaina - Tonyina - Xai - Confit d´ànec Postres: Pastís de formatge amb melmelada del bosc. Vins i aigua - Vi negre Mas Macià Vi rosat Merlot, Cava Soler Jover Cafès Preu per persona 25,00 EUROS.

Prada de Conflent llesta per una altra UCE

26 de juliol 2007
Del 16 al 25 d'agost de 2007 Prada de Conflent acull la propera 39a edició de l'univesritat catalana d'estiu. En la que l'ambit politic, social i cultural es troba anualment a la capital de la comarca nord-catalana del Conflent. Aquest any com ja indica l'agenda el dia 18 d'agost a les sis de la tarda acollirà una presentació en societat del partit. En la que intervendran Agustí Soler(President) i Carles Bonaventura (Secretari General) Hi haurà un petit debat amb els assistents sobre la situació politica al nostre país Us hi esperem a tots!!!!
[ Universitat Catalana d'Estiu ]

“The New York Times Times” destaca la lluita de Catalunya per l’autodeterminació

26 de juliol 2007
El prestigiós rotatiu nord-americà “The New York Times” va dedicar a mitjan juliol un llarg reportatge als vins de la Denominació d’Origen (DO) Montsant, en el qual els seus autors es van declarar “sorpresos” per aquests vins, que presenten com un nou valor internacional: “Com ha succeït amb el Priorat, la DO Montsant està guanyant-se l’atenció en el negoci del vi”, assenyala l’article periodístic, titulat “From Catalonia, tastes both old and new”(Des de Catalunya, prova a la vegada el vell i el nou). El reportatge aprofita per contextualitzar la informació i explicar què és Catalunya, afirmant que “després de ser víctima de guerres, aliances i dictadures, Catalunya i la seva capital, Barcelona, s’han obstinat sempre a mantenir la seva independència i la seva identitat cultural”. L’article explica la DO en paral·lel a la història de Catalunya i diu que “de la mateixa manera, la creació de la DO Montsant és una representació en petit de la batalla de Catalunya per la seva autodeterminació”. Aquesta exemple ens demostra, tal com defensem des del Partit Republicà Català (RC), que cal internacionalitzar el conflicte català. No hi ha res que molesti més a Espanya que arreu del món se sàpiga que Catalunya és una nació que reclama el seu dret a la llibertat.
[ Singular Digital ] [ Vilaweb ]

Josep Fontana, independentista

26 de juliol 2007
L’historiador Josep Fontana (Barcelona, 1931), guardonat amb el primer Premi Nacional de Cultura a la Trajectòria Professional i Artística s’ha declarat públicament independentista en una entreviata que li ha fet Vilaweb. En aquesta entrevista, l’historiador, especialista en història de l’economia i la política espanyoles del segle XX, parla de les relacions entre l’Estat i la nació, de la transició, de la responsabilitat social de l’historiador i d’Europa, i es mostra especialment crític amb l’Estat espanyol. Fontana diu que la independència no hauria de “suposar cap dany per a ningú”. El Partit Republicà Català (RC) vol destacar que cada vegada són més els intel·lectuals i les persones de prestigi del món de la cultura que volen trencar amb la dependència i apostar per un nou marc polític en el qual Catalunya sigui una nació sobirana dins el marc europeu.
[ Vilaweb ]

Desídia del govern tripartit en l’etiquetatge en català

26 de juliol 2007
Les entitats en defensa de la llengua ADEC, Consum Català, Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua van presentar una sol·licitud administrativa per queixar-se de la inactivitat de l’administració pública del govern català. El motiu de la presentació de l’escrit és la preocupació d’aquests grups perquè el govern de la Generalitat no compleix la llei en allò que fa referència a l’etiquetatge i les instruccions dels productes que es distribueixen en l’àmbit territorial sota administració de la Generalitat de Catalunya. Les entitats denuncien l’incompliment de la Generalitat de Catalunya del mandat que s’estableix a la llei 3/1993 de 5 de març de l’Estatut del Consumidor. D’acord amb aquesta normativa, en el termini d’un any, la Generalitat es compromet a donar compliment al requeriment que estableix l’article 26, en relació amb les disposicions transitòria primera i segona de la mateixa norma, segons el qual el consumidor té dret a rebre les informacions essencials dels productes en català: “Els consumidors tenen dret a rebre en català les informacions pertinents per al consum i l’ús dels béns, els productes i els serveis, i especialment les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de llur salut i seguretat.” No cal dir que el Partit Republicà Català (RC) fa seves les reclamacions d’aquestes entitats.
[ Vilaweb ] [ E-notícies ]

TVE es pot quedar sense català

25 de juliol 2007
Pot ser no gaire de ressò es el pla de sanejament de TVE. Aquest preveu reduir la desconnexió encatalà de TVE a Catalunya a 30 minuts diaris d'informatiu. Estaríem parlant de l'eliminació de 14 programes a més de l'Informatiu Vespre i l'Informatiu Cap de Setmana. Els treballadors de TVE-Sant Cugat ja han començat les mobilitzacions però es necessita el suport de la gent. Aquest suport es petit i com que TVE a catalunya es petita s'ha de fer una àmplia difusió de la causa. Per això, s'ha fet una web en la que podeu signar per la defensa de la programació en català de TVE. Si voleu donar suport a la campanya, ho podeu fer a tvesiencatala.com Signa i fes córrer aquesta web tant com puguis. Com mésgent signi, més força tindrem! És molt senzill. Podem guanyar-hi molt.
[ Campanya TVE Si en CATALÀ ]

USTEC qüestiona la nova immersió lingüística d'Ernest Maragall

11 de juliol 2007
El sindicat majoritari entre el professorat català USTEC-STEs, considera que el nou pla del Departament d’Educació per tornar a implantar la immersió lingüística a les escoles parteix d’una anàlisi “incompleta”. La USTEC posa de manifest que si el català no és actualment la llengua vehicular de tota l’educació a Catalunya no és per culpa de la nova immigració, tal com bonament opina Maragall, sinó per culpa dels immigrants vinguts fa més temps, que constitueixen entorns de pressió que impedeixen assolir els objectius que es va marcar el model lingüístic escolar català ara fa 25 anys. Per la USTEC, l’ús del català a l’aula i en les relacions socials dins dels centres educatius entre els diferents components de la comunitat “ha de ser promocionat i posat en valor des de l’autoestima i l’apreci per la llengua”. Des del Partit Republicà Català desconfiem d’un pla que depengui de la voluntarietat dels mestres i professors per aplicar-lo, com ha anunciat Ernest Maragall, cosa que no passa a cap altre país del món. La plena normalització lingüística vol dir que en tots els nivells de l’ensenyament a Catalunya –infantil, primària, secundària, universitari, etc.– totes les classes es faran en llengua catalana, la resta és posar pedaços.

ONU

www.partitrepublicacatala.cat | Partit Republicà Català
organitzacionacional@partitrepublicacatala.cat