la nit electoral

Ahir vam anar contents al debats electoral, i crec que vam sortir més contents encara.

Vam ser els únics que vam plantar cara a la dreta quan va utilitzar la immigració com a arma electoral. I no vam empassar-nos la tergiversació que va fer del tema de la llengua.

Però a la vegada només nosaltres vam plantejar que per afrontar un canvi de cicle econòmic el que cal és més equitat. És curiós veure com tothom parlava de crear més riquesa quan el problema dels darrers anys ha estat que la riquesa s’ha creat però no s’ha repartit. El bancs espanyols són els que més han guanyat d’Europa, i les elèctriques el mateix. I els únics que parlem que cal que els que més tenen paguin més perquè hi hagi més serveis socials som nosaltres.

De la mateixa manera vam situar el repte del canvi climàtic. És sorprenent veure com un repte de present i futur passa desapercebut per la resta dels candidats. Els propers 4 anys no ens podem permetre ni econòmica ni ambientalment que la política energètica, econòmica i d’infrastructures estigui d’esquenes a la lluita contra el canvi climàtic.

I vam tornar a ser els que vam parlar del tren de cada dia mentre que la majoria només té una obsessió: ara fer arribar l’AVE a la Jonquera.

En fi… Crec que el debat ens va anar bé, molt bé, a la gent d’ICV-EUiA. Avui al míting la gent estava exultant. Una de les felicitacions que m’ha fet més il·lusió ha estat la de la Lali. La campanya ens va bé, i el proper 9 de març, nosaltres que parem sempre a la dreta, al PP però també a CiU, ara ens queda garantir que tots els dies siguin d’esquerres.

JOVES: UN VOT DE REBEL.LIA

Dissabte, 7 de la tarda, al bar Sweet. Els joves d'ICV i d'EUiA han organitzat un acte de campanya. Són uns 200 joves. Vinc directament de Cerdanyola, on durant el matí he visitat les obres del Sincrotó (accelerador de partícules) i posteriorment hem fet un dinar per celebrar el 21è aniversari de la fundació d’ICV. Els joves han presentat la campanya "L'esquerra que no et falla". El nostre jove a les llistes, David Cid, coordinador de Joves d'Esquerra Verda, ha estat contundent, clar, concís: "El 9 de març, els joves a rebel.lar-se amb el seu vot". Ha dit que la gent jove té valors i inquietuds, però que quan se'ls acusa de passotisme del que passen és d'una manera de fer política. Els joves tenen somnis, somnis de l'esquerra: arribar a final de mes, tenir una feina que no sigui precària... no volen la lluna en un cove, sinó coses justes. M'he compromès davant dels joves a lluitar al Congrés la pròxima legislatura per un Pla pel dret a l’Emancipació per reduir l’edat en què els joves marxen de casa dels 30-32 anys actuals als 23 de mitjana de la UE. Aquest pla hauria de recollir el salari mínim de 1.000 euros i la potenciació del lloguer d’habitatge amb ajudes directes i desgravacions fiscals. Però perquè això sigui una realitat necessitem tenir més força al Congrés i per tenir més força necessitem que els joves es mobilitzin el pròxim 9 de març, que tots els joves que vulguin canviar realitats no es quedin a casa i que vagin a votar amb rebel.lia. Els somnis de l'esquerra, de la mà d'ICV-EUiA, es poden fer realitat el 9 de març a la nit. Però necessitem la vostra ajuda.

Comença la campanya

Avui comencem la campanya. I tot i que la precampanya s’ha fet llarga, haig de reconeixer que de moment m’ho estic passant bé. Hem visitat una dessalinitzadora, hem anat a Vic en tren destinant el mateix temps que trigaven a l’any 1937, hem tornat a veure’ns amb la gent de l’Alstom. I en un escenari que tothom mira cap a la dreta i es posa a fer propostes de dretes (des del xec nadó a la voluntat transversal de fer una quarta pista al Prat) nosaltres ens hem dedicat a explicar allò que falta; propostes que facin que l’economia estigui al servei de la gent, que l’ecologia sigui una oportunitat, on poguem avançar en drets, i on el catalanisme d’esquerres estigui més present que mai.

Rebel·larse és existir. Això és el que us proposo per aquesta campanya. Davant de l’home que atia totes les pors, i el senyor del talonari, que ens diu, compte, que ve l’altre, el que ens cal és la rebel·lia de l’exigència, no caure en la resignació i recuperar els somnis de la gent d’esquerres. Fer que el 10 de març aquests somnis siguin possibles.