Comença la campanya

Avui comencem la campanya. I tot i que la precampanya s’ha fet llarga, haig de reconeixer que de moment m’ho estic passant bé. Hem visitat una dessalinitzadora, hem anat a Vic en tren destinant el mateix temps que trigaven a l’any 1937, hem tornat a veure’ns amb la gent de l’Alstom. I en un escenari que tothom mira cap a la dreta i es posa a fer propostes de dretes (des del xec nadó a la voluntat transversal de fer una quarta pista al Prat) nosaltres ens hem dedicat a explicar allò que falta; propostes que facin que l’economia estigui al servei de la gent, que l’ecologia sigui una oportunitat, on poguem avançar en drets, i on el catalanisme d’esquerres estigui més present que mai.

Rebel·larse és existir. Això és el que us proposo per aquesta campanya. Davant de l’home que atia totes les pors, i el senyor del talonari, que ens diu, compte, que ve l’altre, el que ens cal és la rebel·lia de l’exigència, no caure en la resignació i recuperar els somnis de la gent d’esquerres. Fer que el 10 de març aquests somnis siguin possibles.

CiU vol governar Catalunya des de la carrera de San Jerónimo

Artur Mas ha defensat que després del 9 de març, si hi ha un pacte PSOE-CiU, això hauria de significar la fi del tripartit, és a dir, que el senyor Mas vol que el president de Catalunya es decideixi des d’un despatx de la carrera de San Jerónimo. Si jo fos votant de CiU em sentiria avergonyit que Artur Mas i Pere Macias vulguin decidir el president de la Generalitat des de Madrid.

Al senyor Mas se li ha de dir molt clar, des del catalanisme, que a Catalunya els governs es decideixen des de Catalunya, des del Parlament de Catalunya, no des d’un despatx de la carrera de San Jerónimo. Ja sabem les ànsies de poder i la capacitat de CiU de sacrificar les idees per tal d’entrar en un govern però aquesta vegada Mas i cia han anat massa lluny. Se’ls ha vist el llautó, una vegada més. Si ara haguessin de tornar a utilitzar aquell lema de campanya “Som una nació” David Madí l’hauria de canviar per “Som dues nacions” o alguna cosa semblant.

Que ningú dubti que des d’ICV-EUiA aturarem la dreta, al PP, però també allò que representa CiU, que ara a més vol que el president de la Generalitat es nomeni en funció de l’aritmètica del Congrés. A CiU, després d’aquesta actitud sucursalista, li auguro una llarga caminada pel desert de l’oposició de Catalunya.

No a la guerra
Avui divendres es compleix el cinquè aniversari de les grans mobilitzacions contra la guerra d’Irak. La mani del 15 de març del 2003 va aplegar un milió i mig de persones. Avui m’agradaria reivindicar la mobilització en aquestes pròximes eleccions per aturar de nou la dreta perquè el PP d’avui torna a presentar-se a les eleccions amb el mateix discurs, el discurs de la por, la confrontació, l’odi i l’engany, i amb els mateixos polítics, Acebes, Zaplana, Rajoy i Esperanza Aguirre.

ZP ja té la tensió que volia
Zapatero va reconéixer, fora d’antena, que els necessitavaa era tensió. I la veritat, l’enquesta del CIS sembla que li hagi posat en safata allò que buscava. Més enllà del creixement d’ICV-EUiA, si la mires amb atenció et trobaràs que la distància en intenció directa de vot entre PSOE i PP és la mateixa. Fins i tot Rajoy ha continuat baixant en valoració. Però tot i aquestes dades la diferència entre uns i altres s’ha reduït a un punt. ZP ja té la tensió. Ja pot cridar al vot de la por.

RENFE ens roba els trens
L'entrada en funcionament de la venda de bitllets de l'AVE Barcelona-Madrid ha vingut acompanyada amb una notícia lamentable: RENFE ha suprimit tots els trens que connectaven les dues ciutats en unes 5 hores a preus raonables (només ha deixat un de nit, que triga 9 hores). Els Alvia -segons un reportatge d'ahir a la nit a TV3- se'ls han dut al nord d'Espanya. La gent gran protestava perquè en no tenir ni idea de comprar per internet ho han de fer a taquilla amb uns preus impossibles. Aquesta és el penúltim capítol d'aquesta penosa història de l'AVE protagonitzada per la ministra Álvarez.

Juguen amb foc

La deriva xenòfoba del PP durant aquesta setmana em fa creure que Rajoy i companyia ja han llançat la tovallola i donen per perdudes les eleccions del 9 de març. S’allunyen del centren i es col.loquen en una dreta extrema que els acosta a la dreta xenòfoba de Suïssa i Holanda. Aquestes declaracions de la mamografia de l'equatoriana d’alguna manera estan en la línia del lema electoral del senyor Duran Lleida que diu que a Catalunya no hi cabem tots. Expressions públiques que ens recorden el costat més intolerant de la dreta europea representada per partits com el Front Nacional de Le Pen o el Vlams Vlok flamenc. La dreta, l’espanyola i la catalana, s'ha descarat i ha creuat la lleu frontera que separa el classisme de la xenofòbia. Van fer de Badalona un camp de proves, i ara s’han llençat a un carnet per punt en versió costumbrista.

Cal refusar amb força les paraules d’Arias Cañete perquè el miracle econòmic espanyol és en gran part gràcies a l’esforç dels immigrants, procedent d'Equador, Pakistan, Marroc... de països pobres. El que és curiós és que quan Cañete diu això i Rajoy exigeix "contractes" no els demana als "altres immigrants", els que vénen del Canadà, EUA, Alemanya. Sí, a ningú demana integració als alemanys que viuen en tantes localitats de la nostra costa, tot i viure en autèntics ghettos, amb els seus bars, restaurants, supermercats. Per tant, ens trobem davant una proposta cínica, elitista i improvisada, a més d’irresponsable.

A Rajoy, Cañete cal dir-li ben clarament que l’únic contracte que té un ciutadà és amb el dels valors democràtics. I tant a un senyor de Múrcia o bé procedent de Guayaquil se li ha de demanar i exigir que compleixi amb aquests valors democràtics. Darrere aquestes peticions de contracte hi ha a més de xenofòbia un clar exercici d'electoralisme populista i irresponsable. Malauradament, l'actitud del dirigent del PP de Badalona, García Albiol, ha començat a crear escola. I a ICV-EUiA ens tindrà enfront per dir que NO, que no tolerarem aquests intolerants ni el seu intent de trencar amb la convivència.

I si es tracta de demanar respecte a aquest disparatat contracte amb els costums espanyols (per cert: a quins costums? als costums catalans, gallecs, a respectar la paella, el soroll en excés, la migdiada, el "tinto de verano"?) el primer que hauria de fer Rajoy és exigir-ho als seus candidats electorals començant per aquest candidat al Senat, expert en articles i declaracions homòfobes. ¿Com s’atreveix Rajoy a demanar que es respectin els costums espanyols si els seus candidats no respecten la convivència?.

Estan jugant amb foc per guanyar uns quants vots. Les conseqüències ja es comencen a notar. Dilluns passat, 4 de febrer, em vaig reunir a la seu d'ICV al carrer ciutat amb membres de la comunitat pakistanesa. Va ser una reunió dura. Dura per la tristesa dels paquistanesos per tot el que ha passat aquestes darreres setmanes. Un d'ells em va comentar amb els ulls plorosos que el seu fill petit no vol anar a l'escola perquè els seus companys li diuen Bin Laden, després de setmanes de satanització d’aquesta comunitat. Per això les declaracions dels darrers dies són tan greus i ens situen en un escenari molt perillós. Per això continuarem lluitant per exigir drets i deures als ciutadans immigrats. Deures sí, tots, però lligats amb els drets, tots, també dret a votar.


Si l'AVE arriba el 21 de febrer...
Segons sembla l’AVE arribarà el 21 de febrer. Més enllà que avui han començat proves (que segons la normativa s'haurien d'allargar un mes i no pas 14 dies si finalment l'estrenen aquell dia), cal dir a Zapatero i a Chacón que lamentem que l’AVE arribi sense que s’hagi fet un pla de xoc de Rodalies, que és el tren de la majoria. El més sagnant és que el 21 de febrer, si arriba l’AVE, molta gent continuarà havent d’invertir gairebé el mateix temps per fer el trajecte Barcelona-Manlleu que el de Barcelona-Madrid. ¿És això raonable i d’esquerres? Crec que bàsicament fa aroma d'elitisme. El pitjor és que tot el que han patit els usuaris de Renfe en les línies del sud ara es pot repetir al nord de Barcelona. Però, és clar, l'única obsessió de Zapatero i Chacón és que l'AVE funcioni abans del 9 de març i no pas si el 97% dels usuaris de trens a Catalunya, que usen Rodalies, es continuen trobant amb retards continuats, cancel.lacions i uns combois que són llaunes de sardines.