CiU vol governar Catalunya des de la carrera de San Jerónimo

Artur Mas ha defensat que després del 9 de març, si hi ha un pacte PSOE-CiU, això hauria de significar la fi del tripartit, és a dir, que el senyor Mas vol que el president de Catalunya es decideixi des d’un despatx de la carrera de San Jerónimo. Si jo fos votant de CiU em sentiria avergonyit que Artur Mas i Pere Macias vulguin decidir el president de la Generalitat des de Madrid.

Al senyor Mas se li ha de dir molt clar, des del catalanisme, que a Catalunya els governs es decideixen des de Catalunya, des del Parlament de Catalunya, no des d’un despatx de la carrera de San Jerónimo. Ja sabem les ànsies de poder i la capacitat de CiU de sacrificar les idees per tal d’entrar en un govern però aquesta vegada Mas i cia han anat massa lluny. Se’ls ha vist el llautó, una vegada més. Si ara haguessin de tornar a utilitzar aquell lema de campanya “Som una nació” David Madí l’hauria de canviar per “Som dues nacions” o alguna cosa semblant.

Que ningú dubti que des d’ICV-EUiA aturarem la dreta, al PP, però també allò que representa CiU, que ara a més vol que el president de la Generalitat es nomeni en funció de l’aritmètica del Congrés. A CiU, després d’aquesta actitud sucursalista, li auguro una llarga caminada pel desert de l’oposició de Catalunya.

No a la guerra
Avui divendres es compleix el cinquè aniversari de les grans mobilitzacions contra la guerra d’Irak. La mani del 15 de març del 2003 va aplegar un milió i mig de persones. Avui m’agradaria reivindicar la mobilització en aquestes pròximes eleccions per aturar de nou la dreta perquè el PP d’avui torna a presentar-se a les eleccions amb el mateix discurs, el discurs de la por, la confrontació, l’odi i l’engany, i amb els mateixos polítics, Acebes, Zaplana, Rajoy i Esperanza Aguirre.

ZP ja té la tensió que volia
Zapatero va reconéixer, fora d’antena, que els necessitavaa era tensió. I la veritat, l’enquesta del CIS sembla que li hagi posat en safata allò que buscava. Més enllà del creixement d’ICV-EUiA, si la mires amb atenció et trobaràs que la distància en intenció directa de vot entre PSOE i PP és la mateixa. Fins i tot Rajoy ha continuat baixant en valoració. Però tot i aquestes dades la diferència entre uns i altres s’ha reduït a un punt. ZP ja té la tensió. Ja pot cridar al vot de la por.

RENFE ens roba els trens
L'entrada en funcionament de la venda de bitllets de l'AVE Barcelona-Madrid ha vingut acompanyada amb una notícia lamentable: RENFE ha suprimit tots els trens que connectaven les dues ciutats en unes 5 hores a preus raonables (només ha deixat un de nit, que triga 9 hores). Els Alvia -segons un reportatge d'ahir a la nit a TV3- se'ls han dut al nord d'Espanya. La gent gran protestava perquè en no tenir ni idea de comprar per internet ho han de fer a taquilla amb uns preus impossibles. Aquesta és el penúltim capítol d'aquesta penosa història de l'AVE protagonitzada per la ministra Álvarez.

Juguen amb foc

La deriva xenòfoba del PP durant aquesta setmana em fa creure que Rajoy i companyia ja han llançat la tovallola i donen per perdudes les eleccions del 9 de març. S’allunyen del centren i es col.loquen en una dreta extrema que els acosta a la dreta xenòfoba de Suïssa i Holanda. Aquestes declaracions de la mamografia de l'equatoriana d’alguna manera estan en la línia del lema electoral del senyor Duran Lleida que diu que a Catalunya no hi cabem tots. Expressions públiques que ens recorden el costat més intolerant de la dreta europea representada per partits com el Front Nacional de Le Pen o el Vlams Vlok flamenc. La dreta, l’espanyola i la catalana, s'ha descarat i ha creuat la lleu frontera que separa el classisme de la xenofòbia. Van fer de Badalona un camp de proves, i ara s’han llençat a un carnet per punt en versió costumbrista.

Cal refusar amb força les paraules d’Arias Cañete perquè el miracle econòmic espanyol és en gran part gràcies a l’esforç dels immigrants, procedent d'Equador, Pakistan, Marroc... de països pobres. El que és curiós és que quan Cañete diu això i Rajoy exigeix "contractes" no els demana als "altres immigrants", els que vénen del Canadà, EUA, Alemanya. Sí, a ningú demana integració als alemanys que viuen en tantes localitats de la nostra costa, tot i viure en autèntics ghettos, amb els seus bars, restaurants, supermercats. Per tant, ens trobem davant una proposta cínica, elitista i improvisada, a més d’irresponsable.

A Rajoy, Cañete cal dir-li ben clarament que l’únic contracte que té un ciutadà és amb el dels valors democràtics. I tant a un senyor de Múrcia o bé procedent de Guayaquil se li ha de demanar i exigir que compleixi amb aquests valors democràtics. Darrere aquestes peticions de contracte hi ha a més de xenofòbia un clar exercici d'electoralisme populista i irresponsable. Malauradament, l'actitud del dirigent del PP de Badalona, García Albiol, ha començat a crear escola. I a ICV-EUiA ens tindrà enfront per dir que NO, que no tolerarem aquests intolerants ni el seu intent de trencar amb la convivència.

I si es tracta de demanar respecte a aquest disparatat contracte amb els costums espanyols (per cert: a quins costums? als costums catalans, gallecs, a respectar la paella, el soroll en excés, la migdiada, el "tinto de verano"?) el primer que hauria de fer Rajoy és exigir-ho als seus candidats electorals començant per aquest candidat al Senat, expert en articles i declaracions homòfobes. ¿Com s’atreveix Rajoy a demanar que es respectin els costums espanyols si els seus candidats no respecten la convivència?.

Estan jugant amb foc per guanyar uns quants vots. Les conseqüències ja es comencen a notar. Dilluns passat, 4 de febrer, em vaig reunir a la seu d'ICV al carrer ciutat amb membres de la comunitat pakistanesa. Va ser una reunió dura. Dura per la tristesa dels paquistanesos per tot el que ha passat aquestes darreres setmanes. Un d'ells em va comentar amb els ulls plorosos que el seu fill petit no vol anar a l'escola perquè els seus companys li diuen Bin Laden, després de setmanes de satanització d’aquesta comunitat. Per això les declaracions dels darrers dies són tan greus i ens situen en un escenari molt perillós. Per això continuarem lluitant per exigir drets i deures als ciutadans immigrats. Deures sí, tots, però lligats amb els drets, tots, també dret a votar.


Si l'AVE arriba el 21 de febrer...
Segons sembla l’AVE arribarà el 21 de febrer. Més enllà que avui han començat proves (que segons la normativa s'haurien d'allargar un mes i no pas 14 dies si finalment l'estrenen aquell dia), cal dir a Zapatero i a Chacón que lamentem que l’AVE arribi sense que s’hagi fet un pla de xoc de Rodalies, que és el tren de la majoria. El més sagnant és que el 21 de febrer, si arriba l’AVE, molta gent continuarà havent d’invertir gairebé el mateix temps per fer el trajecte Barcelona-Manlleu que el de Barcelona-Madrid. ¿És això raonable i d’esquerres? Crec que bàsicament fa aroma d'elitisme. El pitjor és que tot el que han patit els usuaris de Renfe en les línies del sud ara es pot repetir al nord de Barcelona. Però, és clar, l'única obsessió de Zapatero i Chacón és que l'AVE funcioni abans del 9 de març i no pas si el 97% dels usuaris de trens a Catalunya, que usen Rodalies, es continuen trobant amb retards continuats, cancel.lacions i uns combois que són llaunes de sardines.

Chacón-Álvarez-Zapatero: ¿canvi de prioritats o manca de credibilitat?

La ministra d'Habitatge, Carme Chacón, anuncia aquest dissabte una promesa electoral d'invertir uns 10.000 milions d'euros en ferrocarril a Catalunya. Jo vull dir a Carme Chacón que té un problema molt greu de credibilitat. Primer, perquè la promesa la vincula únicament a la victòria de Zapatero; segon, perquè el problema és el del canvi de prioritats. Per això, avui dissabte exigirem que Chacón es comprometi que el Govern espanyol -del qual Chacón en forma part- traspassi Rodalies Renfe abans que comenci la campanya electoral.

La senyora Chacón ha entrat en aquesta lamentable política del xec, de la política de la subhasta. I al ciutadà no se l'enganya d'aquesta manera amb una subhasta permanent fins i tot amb els problemes de Rodalies, que han estat i són un maldecap per a la vida quotidiana de tanta gent. En aquest context de subhasta permanent, aquesta és la carta que hauria enviat avui mateix a la ministra Magdalena Álvarez després de conèixer la promesa de la ministra Chacón.


Sra. Ministra.

Supongo que ya debe saber que su candidata por Barcelona, Carme Chacón, ha prometido 10.000 o 12.000 millones de euros de inversión en ferrocarril para Catalunya. Me gustaría saber si con este anuncio de Catalunya, como el de destinar 5.000 millones a Madrid, usted finalmente ha aceptado nuestra exigencia de cambio de prioridades en su ministerio. Porque estamos hablando de un cambio de 360 grados respecto a lo que ha sido su política de inversiones, su apuesta por lo faraónico, por el AVE, y su desprecio por el tren de la mayoría, Cercanías.

Este anuncio, si va en serio y no se queda en una promesa electoral incumplida como ya sucedió en 2004, creo que aventura su salida del ministerio. Si no es así, y usted sigue como ministra de Fomento, ¿querría significar que asume nuestra exigencia respecto al cambio de prioridades? Mucho me temo, por usted, que con este anuncio Zapatero ya le da a usted por sacrificada para el primer gabinete en la próxima legislatura.

Su adiós de Fomento facilitará las cosas en la próxima legislatura en la que ICV-IU exigiremos para apoyar la investidura de Zapatero como presidente la creación de una vicepresidencia de Sostenibilidad que vertebraría las políticas de los Ministerios de Fomento (que pasaría a denominarse Ministerio de Movilidad), de Energía e Industria, de Agricultura, Pesca y Alimentación, y el de Medio ambiente (que pasaría a denominarse de Ecología), en la estrategia contra el cambio climático, para conseguir una reducción de las emisiones de gases de efecto invernadero en un 30% el año 2020, y del 80% para el 2050.

Durante esta legislatura, no lo vamos a ocultar, nuestra relación ha sido tensa. Tanto en el fondo como en las formas ha sido imposible entendernos. No nos hizo caso en 2004 cuando le advertimos lo que pasaría con Cercanías si hacía entrar el AVE en Barcelona sin antes haber llevado a cabo un plan de choque. Los ciudadanos y ciudadanas llevamos años sufriendo en Catalunya un servicio ferroviario lamentable, vergonzoso. Pero usted, erre que erre con su AVE. ¿Sabe que se tarda casi dos horas en hacer el recorrido Barcelona-Manlleu, 60 km, sólo media hora menos de lo que tardará el AVE Madrid-Barcelona? ¿Sabe que en algunos tramos del Barcelona-Puigcerdà se va a una velocidad similar a como se iba en los años 30? Sí que lo sabe, porque se lo he subrayado en el Congreso en más de una ocasión. Pero, usted no (antes partía que doblá) ha querido atajar el problema y ha preferido seguir obsesionada con inaugurar el AVE antes de elecciones. No creo que ni yo, ni los millones de pasajeros de RENFE en Catalunya que han sufrido los inconvenientes provocados por su política de desprecio hacia lo cotidiano, le vayamos a echar en falta si finalmente no repite en Fomento.

Per tant, exigirem aquest dissabte, 2 de febrer, el dia que Chacón explica aquesta "promesa electoral", que el Govern espanyol es mulli i, abans de les eleccions, anunciï el traspàs de Rodalies, aquella promesa de Zapatero que va fer durant el discurs de política general el juliol passat al Congrés per a l'1 de gener i que, de nou, com altres promeses, ha incomplert.