Juguen amb foc

La deriva xenòfoba del PP durant aquesta setmana em fa creure que Rajoy i companyia ja han llançat la tovallola i donen per perdudes les eleccions del 9 de març. S’allunyen del centren i es col.loquen en una dreta extrema que els acosta a la dreta xenòfoba de Suïssa i Holanda. Aquestes declaracions de la mamografia de l'equatoriana d’alguna manera estan en la línia del lema electoral del senyor Duran Lleida que diu que a Catalunya no hi cabem tots. Expressions públiques que ens recorden el costat més intolerant de la dreta europea representada per partits com el Front Nacional de Le Pen o el Vlams Vlok flamenc. La dreta, l’espanyola i la catalana, s'ha descarat i ha creuat la lleu frontera que separa el classisme de la xenofòbia. Van fer de Badalona un camp de proves, i ara s’han llençat a un carnet per punt en versió costumbrista.

Cal refusar amb força les paraules d’Arias Cañete perquè el miracle econòmic espanyol és en gran part gràcies a l’esforç dels immigrants, procedent d'Equador, Pakistan, Marroc... de països pobres. El que és curiós és que quan Cañete diu això i Rajoy exigeix "contractes" no els demana als "altres immigrants", els que vénen del Canadà, EUA, Alemanya. Sí, a ningú demana integració als alemanys que viuen en tantes localitats de la nostra costa, tot i viure en autèntics ghettos, amb els seus bars, restaurants, supermercats. Per tant, ens trobem davant una proposta cínica, elitista i improvisada, a més d’irresponsable.

A Rajoy, Cañete cal dir-li ben clarament que l’únic contracte que té un ciutadà és amb el dels valors democràtics. I tant a un senyor de Múrcia o bé procedent de Guayaquil se li ha de demanar i exigir que compleixi amb aquests valors democràtics. Darrere aquestes peticions de contracte hi ha a més de xenofòbia un clar exercici d'electoralisme populista i irresponsable. Malauradament, l'actitud del dirigent del PP de Badalona, García Albiol, ha començat a crear escola. I a ICV-EUiA ens tindrà enfront per dir que NO, que no tolerarem aquests intolerants ni el seu intent de trencar amb la convivència.

I si es tracta de demanar respecte a aquest disparatat contracte amb els costums espanyols (per cert: a quins costums? als costums catalans, gallecs, a respectar la paella, el soroll en excés, la migdiada, el "tinto de verano"?) el primer que hauria de fer Rajoy és exigir-ho als seus candidats electorals començant per aquest candidat al Senat, expert en articles i declaracions homòfobes. ¿Com s’atreveix Rajoy a demanar que es respectin els costums espanyols si els seus candidats no respecten la convivència?.

Estan jugant amb foc per guanyar uns quants vots. Les conseqüències ja es comencen a notar. Dilluns passat, 4 de febrer, em vaig reunir a la seu d'ICV al carrer ciutat amb membres de la comunitat pakistanesa. Va ser una reunió dura. Dura per la tristesa dels paquistanesos per tot el que ha passat aquestes darreres setmanes. Un d'ells em va comentar amb els ulls plorosos que el seu fill petit no vol anar a l'escola perquè els seus companys li diuen Bin Laden, després de setmanes de satanització d’aquesta comunitat. Per això les declaracions dels darrers dies són tan greus i ens situen en un escenari molt perillós. Per això continuarem lluitant per exigir drets i deures als ciutadans immigrats. Deures sí, tots, però lligats amb els drets, tots, també dret a votar.


Si l'AVE arriba el 21 de febrer...
Segons sembla l’AVE arribarà el 21 de febrer. Més enllà que avui han començat proves (que segons la normativa s'haurien d'allargar un mes i no pas 14 dies si finalment l'estrenen aquell dia), cal dir a Zapatero i a Chacón que lamentem que l’AVE arribi sense que s’hagi fet un pla de xoc de Rodalies, que és el tren de la majoria. El més sagnant és que el 21 de febrer, si arriba l’AVE, molta gent continuarà havent d’invertir gairebé el mateix temps per fer el trajecte Barcelona-Manlleu que el de Barcelona-Madrid. ¿És això raonable i d’esquerres? Crec que bàsicament fa aroma d'elitisme. El pitjor és que tot el que han patit els usuaris de Renfe en les línies del sud ara es pot repetir al nord de Barcelona. Però, és clar, l'única obsessió de Zapatero i Chacón és que l'AVE funcioni abans del 9 de març i no pas si el 97% dels usuaris de trens a Catalunya, que usen Rodalies, es continuen trobant amb retards continuats, cancel.lacions i uns combois que són llaunes de sardines.

Chacón-Álvarez-Zapatero: ¿canvi de prioritats o manca de credibilitat?

La ministra d'Habitatge, Carme Chacón, anuncia aquest dissabte una promesa electoral d'invertir uns 10.000 milions d'euros en ferrocarril a Catalunya. Jo vull dir a Carme Chacón que té un problema molt greu de credibilitat. Primer, perquè la promesa la vincula únicament a la victòria de Zapatero; segon, perquè el problema és el del canvi de prioritats. Per això, avui dissabte exigirem que Chacón es comprometi que el Govern espanyol -del qual Chacón en forma part- traspassi Rodalies Renfe abans que comenci la campanya electoral.

La senyora Chacón ha entrat en aquesta lamentable política del xec, de la política de la subhasta. I al ciutadà no se l'enganya d'aquesta manera amb una subhasta permanent fins i tot amb els problemes de Rodalies, que han estat i són un maldecap per a la vida quotidiana de tanta gent. En aquest context de subhasta permanent, aquesta és la carta que hauria enviat avui mateix a la ministra Magdalena Álvarez després de conèixer la promesa de la ministra Chacón.


Sra. Ministra.

Supongo que ya debe saber que su candidata por Barcelona, Carme Chacón, ha prometido 10.000 o 12.000 millones de euros de inversión en ferrocarril para Catalunya. Me gustaría saber si con este anuncio de Catalunya, como el de destinar 5.000 millones a Madrid, usted finalmente ha aceptado nuestra exigencia de cambio de prioridades en su ministerio. Porque estamos hablando de un cambio de 360 grados respecto a lo que ha sido su política de inversiones, su apuesta por lo faraónico, por el AVE, y su desprecio por el tren de la mayoría, Cercanías.

Este anuncio, si va en serio y no se queda en una promesa electoral incumplida como ya sucedió en 2004, creo que aventura su salida del ministerio. Si no es así, y usted sigue como ministra de Fomento, ¿querría significar que asume nuestra exigencia respecto al cambio de prioridades? Mucho me temo, por usted, que con este anuncio Zapatero ya le da a usted por sacrificada para el primer gabinete en la próxima legislatura.

Su adiós de Fomento facilitará las cosas en la próxima legislatura en la que ICV-IU exigiremos para apoyar la investidura de Zapatero como presidente la creación de una vicepresidencia de Sostenibilidad que vertebraría las políticas de los Ministerios de Fomento (que pasaría a denominarse Ministerio de Movilidad), de Energía e Industria, de Agricultura, Pesca y Alimentación, y el de Medio ambiente (que pasaría a denominarse de Ecología), en la estrategia contra el cambio climático, para conseguir una reducción de las emisiones de gases de efecto invernadero en un 30% el año 2020, y del 80% para el 2050.

Durante esta legislatura, no lo vamos a ocultar, nuestra relación ha sido tensa. Tanto en el fondo como en las formas ha sido imposible entendernos. No nos hizo caso en 2004 cuando le advertimos lo que pasaría con Cercanías si hacía entrar el AVE en Barcelona sin antes haber llevado a cabo un plan de choque. Los ciudadanos y ciudadanas llevamos años sufriendo en Catalunya un servicio ferroviario lamentable, vergonzoso. Pero usted, erre que erre con su AVE. ¿Sabe que se tarda casi dos horas en hacer el recorrido Barcelona-Manlleu, 60 km, sólo media hora menos de lo que tardará el AVE Madrid-Barcelona? ¿Sabe que en algunos tramos del Barcelona-Puigcerdà se va a una velocidad similar a como se iba en los años 30? Sí que lo sabe, porque se lo he subrayado en el Congreso en más de una ocasión. Pero, usted no (antes partía que doblá) ha querido atajar el problema y ha preferido seguir obsesionada con inaugurar el AVE antes de elecciones. No creo que ni yo, ni los millones de pasajeros de RENFE en Catalunya que han sufrido los inconvenientes provocados por su política de desprecio hacia lo cotidiano, le vayamos a echar en falta si finalmente no repite en Fomento.

Per tant, exigirem aquest dissabte, 2 de febrer, el dia que Chacón explica aquesta "promesa electoral", que el Govern espanyol es mulli i, abans de les eleccions, anunciï el traspàs de Rodalies, aquella promesa de Zapatero que va fer durant el discurs de política general el juliol passat al Congrés per a l'1 de gener i que, de nou, com altres promeses, ha incomplert.

Rajoy es vol carregar l’ascensor català

Ja tenim a Rajoy passejant-se per Catalunya, un país que desconeix absolutament d’acord amb les seves paraules sobre la situació del castellà a Catalunya. Ha passat per ‘La Nit al Dia’, la mateixa setmana en què també vaig ser entrevistat per Mònica Terribas, i ha dit coses amb un to més moderat del que gasta habitualment.

Rajoy es posa la pell de xai, però no ens enganyem: a sota hi ha un home de dreta extrema. Abans de venir a fer-se una foto dins l’església de Santa Maria del Mar va prometre que els nens castellanoparlants estudiaran en una xarxa diferenciada a la dels nens catalanoparlants. A Rajoy li hem de dir molt clar que els catalans no tolerarem que ni ell ni ningú es vulgui carregar un dels principals ascensors socials a Catalunya. Jo vaig estudiar el batxillerat al barri de la Verneda i molts dels meus companys, gràcies a la immersió lingüística, ho han tingut més fàcil per accedir a qualsevol lloc de treball. De la mateixa manera, és la nostra política la que garanteix que continuem sent un sol poble. L’ascensor social ha funcionat a Catalunya i per res canviaríem el model d’integració català pel model d’exclusió que voldria imposar el PP.

Explico amb un exemple la dreta que tenim a Espanya. Em va passar al desembre al Congrés. Acabàvem de votar l’enèsima proposició del PP proposant la il•legalització d'ANV. M'adreço a l'ascensor per pujar a la reunió, i acabo coincidint amb la diputada d'ERC Georgina Oliva. Pugen amb nosaltres dos diputats del PP. I un d'ells s'adreça a mi i em diu "Si mi padre se enterará que me subo en un ascensor con un comunista y no lo he matado...". La diputada d'ERC i jo mateix no sortíem del nostre estupor.

Programa a contracorrent

A ICV ja tenim programa electoral. Crec que és programa polític a contracorrent, que respon a una altra manera de fer política: innovadora, atrevida, plena d’ambició però també de realisme. Està ple de rebel.lia però amb una gran força transformadora. En la convenció de demà dissabte, 26 de gener, aprovem aquest programa que inclou propostes encaminades a canviar el model d’Estat per avançar cap a un Estat més plurinacional, per posar l’economia al servei de la gent, a eixamplar els drets i a lluitar contra el canvi climàtic. A ICV ens hem de felicitar pel procés participatiu que s’ha dut a terme per elaborar-lo perquè s’han rebut més d’un centenar de propostes provinents d’associacions, agents econòmics i de la societat civil a través de la pàgina web http://www.idees.cat/ però també fruit de les reunions amb les entitats.


La parella Chacón-Duran Lleida

La candidata del PSC, Carme Chacón, m’ha instat a deixar de criticar Zapatero perquè això ajuda Rajoy. Tinc molt clar que mai pactaré amb la dreta cosa que em sembla que no ho té tan clar la senyora Chacón. Zapatero no para de fer l’ullet a CiU. I Duran Lleida és un senyor bàsicament conservador. Al seu costat, Alberto Ruiz Gallardón és un moderat. El risc està en un PSOE al límit de la majoria absoluta que acaba fent ministre d’educació algú tan conservador com el senyor Duran.

Tanquem les nuclears el 2018!
Aquesta setmana des d’ICV hem proposat un pla de tancament gradual de les centrals nuclears. Es tracta de definir un periode de transició una vegada que les centrals nuclears estiguin amortitzades (en el cas espanyol són 25 anys) i fer una pròrroga de 5 anys més, durant la qual es generaria un fons a partir dels beneficis de les centrals. Segons el nostra calendari la central nuclear de Garoña ja hauria d’haver tancat el 2001, a les quals seguiran Almaraz 1 (hauria de tancar el 2011), Almaraz II (2013), Ascó 1 (2014), Cofrentes (2015), Ascó II (2016), Vandellòs II (2018) i Trillo (2018). Una proposta amb més rigor que la d’aquells que plantegen el tancament de les centrals quan acabi la seva vida útil, als 40 anys, sense que invertim en construir les alternatives en estalvi i eficiencia i en impuls de renovables que permeti tancar una tecnología tan inmadura com la nuclear, capaç de generar residus durant milers d’anys. Nuclears, no gràcies!