EL TEMPS

Als nostres lectors

Àlex Milian

Tot i que l’aniversari d’EL TEMPS centra la nostra portada, no hem volgut deixar de tractar a fons la compareixença del president de la Generalitat Valenciana Francisco Camps davant el jutge com a imputat pel cas Gürtel.
Amb motiu de l’aniversari hem mirat d’explicar-vos la història del setmanari, com n’ha evolucionat el disseny i com fem EL TEMPS cada setmana. I hem provat de retratar-vos, per conèixer-vos i que us conegueu, lectors: hem entrevistat el més gran dels subscriptors fidels des del primer número i hem voltat arreu del món per fer-vos arribar les opinions de subscriptors que llegeixen la revista des de Mendoza, Viena o Vancouver.

Editorial

25 mil gràcies

Un setmanari no pot viure sense lectors i el primer agraïment per poder celebrar els 25 anys d’aquest setmanari és, obligatòriament, per als subscriptors, els lectors fídels, els infidels i els esporàdics. L’esforç de l’empresa i els treballadors no hauria servit de res sense les persones que fan l’acció de renovar la subscripció, anar-lo a comprar o consultar-ne la pàgina web. Sense ells, EL TEMPS no hauria pogut esdevenir el setmanari d’informació general en català que més temps s’ha mantingut als quioscs.
Malgrat l’escepticisme que despertà inicialment aquest projecte de parlar, en català, de l’actualitat dels Països Catalans, setmanalment i sense complexos –és sabuda l’anècdota que Joan Fuster va dir que, pel que havia de durar, només hi arriscaria una pesseta–, ja ha passat un quart de segle de compromís ininterromput amb la informació.
Aquest 25è aniversari és la demostració diàfana que hi ha un espai comú de cultura, llengua, economia i política que interessa lectors de dedicacions, orígens, sexes i edats diferents. Els espais comunicatius es troben delimitats, per definició, per la llengua, l’eina bàsica de la comunicació. Però en aquests 25 anys fins i tot hem pogut comprovar –per cartes de lectors, comentaris de subscriptors o correus electrònics– que EL TEMPS supera de tant en tant aquestes limitacions espàcio-lingüístiques i interessa valencians de comarques castellanoparlants com el Baix Segura, xilens que viuen a Madrid o austríacs que resideixen a Viena: a qualsevol sense prejudicis nacionals que vulga ser informat atòpicament.
El 25è aniversari també fa miques el tòpic segons el qual els veritables mercats són els autonòmics (el Principat estricte, el País Valencià) o els provincials. No és cert que a Catalunya no interesse què passa al País Valencià o a les Illes i a la inversa. Detectem sovint que això és exactament al contrari: la desinformació practicada per tants mitjans –espanyols o no– es fa evident quan EL TEMPS publica un ampli reportatge sobre un afer valencià, un fet remarcable de València que precisament suscita expectació, sobretot, a Catalunya i a les Illes, on les dades hi han arribat amb comptagotes. De la mateixa manera, les portades sobre temes molt concrets de Catalunya –com el risc que significa la construcció del túnel sota la Sagrada Família, per exemple– atrauen un nombre de lectors extraordinari als territoris valencians i balears, un bon nombre de persones que volen esquivar com siga les barreres comunicatives que alcen alguns mitjans.
Justament, EL TEMPS celebra 25 anys perquè té lectors al Principat, a les illes Balears, al País Valencià, a Catalunya Nord i a la Franja. Gràcies.