Editorial

EL JAPÓ OPTA PER UN NOU ESTIL POLÍTIC

El Partit Democràtic (PDJ), liderat per Yukio Hatoyama, ha guanyat les eleccions japoneses. La victòria, històrica, ha estat per majoria. El PDJ ha obtingut 308 dels 480 escons del Parlament (en els comicis anteriors va obtenir-ne 112). S'acaba, doncs, l'hegemonia del Partit Liberal Democràtic (PLD), que havia governat el país des de 1955. Taro Aso va assumir la derrota del PLD i va anunciar que deixaria de ser-ne el líder quan més aviat millor. La taxa d’atur a l’entorn del 5% dispara les alarmes interiors i amenaça el Japó de perdre poder, de ser el segon país en el rànquing de l’economia mundial. Actualment, el seu PIB només es veu superat pels EUA i la Xina. Els 128 milions d’habitants es preveu que disminueixin i arribin a ser 90 milions dintre de quaranta anys. La Xina està fent mèrits per ocupar aquest segon lloc, que el Japó ocupa des dels anys seixanta. Durant aquesta dècada dels seixanta, el creixement del país se situava sobre el 10% anual; durant els setanta se situà a l’entorn del 5% i posteriorment, en els anys vuitanta, s'establí sobre el 4%. Ara el país decideix de fer un gir important en el sistema polític.

L'economia del Japó s’ha caracteritzat fins ara per la cooperació del Govern amb la indústria, una ètica laboral forta, l'experiència en l'alta tecnologia i un pressupost militar relativament baix. La relació del Govern amb la indústria era tan estreta que fins i tot els dirigents empresarials recomanaven el vot als seus treballadors. Això ha fet que es creés una mena de casta política, de manera que bona part dels darrers primers ministres eren fills d’anteriors primers ministres i més del 50% dels 480 congressistes són descendents de polítics que han ocupat un escó. Aquesta situació de privilegi classista i l’evolució dels joves vers els criteris i les modes occidentals han fet canviar els plantejaments d’una societat molt tradicional i arrelada als vells costums.

Les eleccions de diumenge passat suposen un canvi important en la societat, l’economia i la política del país. La pressió fiscal és menor que en qualsevol gran país occidental, essent del 26,4% del PIB a partir de 2007. Només una minoria d'empleats japonesos paga qualsevol impost sobre la renda; l’IVA és només del 5%, mentre que els impostos a les empreses són alts. Recentment, alguns encarregats de formular les polítiques han encoratjat la reforma i les empreses japoneses han començat a abandonar algunes d'aquestes normes en un intent d'augmentar la rendibilitat. La crisi obliga a la revisió de les regles de govern i relació laboral del darrer segle. Japó ha valorat, per sobre de la saviesa, l’experiència, però en les eleccions passades el canvi també s’ha produït en aquest aspecte. Bona part dels 300 diputats del Partit Democràtic, sobre els 480 possibles, són polítics amb poca o nul·la experiència en aquest camp. El Govern ha estat durament castigat, perquè tot i donar símptomes de sortir de la crisi el país s’enfronta a un atur del 5,7%. I els nostres polítics, els d'aquí, mentrestant van posant pedaços per maquillar els prop de quatre milions d’aturats.