Donar conversa des de la finestreta
Un dels riscos importants que corre el bibliotecari en la implantació d’eines 2.0 és trobar-se representant la institució més enllà de l’àmbit que li és propi.
Blocs, microblocs i xarxes socials configuren un univers de publicació ràpida d’activitats i d’atenció en públic a l’usuari que trenca completament l’esquema habitual de relacions de l’administració.
En un entorn on la publicació d’una notícia a la web sol requerir el vist-i-plau d’un portaveu, es planteja que subordinats sense aquesta responsabilitat prenguin la paraula en públic per atendre als usuaris.
I com reaccionarà la jerarquia quan algun d’ells cometi un error i digui o faci alguna inconveniència?
Posem un exemple per il·lustrar:
Fa ben poc en una universitat australiana un alumne comentava al twitter que s’avorria a classe i que es dedicava a guixar el pupitre. I des del compte institucional, algú li fa un toc immediatament amb una certa dosi d’humor. L’episodi s’ha comentat entre analistes de la web 2.0 perquè posa sobre la taula la qüestió del control de les persones, extraordinàriament temptador i fàcil en aquest entorn digital.
Per cert, tinc dubtes sobre la meva reacció si enxampo els que guixen les “meves” taules. Val més que no ho piulin ;(
Participar en una xarxa social no és fer un tauler d’anuncis. La persona s’implica força més a fons i això vol dir que cal pensar bé quin personal ha d’ocupar-se d’aquestes eines, de quin marc d’actuació disposa i amb quin recolzament jeràrquic pot comptar.
Aprofito per remetre a la Petició d’ajuda de Genís Roca sobre Com dur a terme un projecte 2.0 a l’Administració que potser ens donarà alguna orientació. (també en castellà)
11 comments 14 Setembre 2009
Catàlegs per a nous usuaris
D’una de les pre-conferències de la IFLA d’enguany, l’organitzada per la Secció de tecnologia de la informació amb el títol Emerging trends in technology: libraries between Web 2.0, semantic web and search technology m’ha interessat una presentació amb les conclusions del projecte beluga.
Cal que parem molta atenció a les opinions concretes dels usuaris.
1 comment 1 Setembre 2009
Agafada a la barana
Fa alguns dies vaig assistir a la presentació virtual del llibre de poemes Totes les baranes dels teus dits a càrrec de l’escriptor Jesús M. Tibau que n’ha estat el promotor i ha tingut cura de l’edició. Es tracta d’un recull fruit d’una juguesca literària jovialment entomada per la comunitat que s’aplega al voltant del seu bloc Tens un racó dalt del món.
La nova editorial Petròpolis de Jaume Llambrich en fa la publicació aprofitant tecnologies i plataformes que li permeten difondre àmpliament el contingut i adaptar el format a les preferències del lector. És a dir, que aquest pot comprar el llibre en paper i també pot llegir-lo en línia o descarregar-lo en pdf gratuïtament.
El resultat és sorprenent. Si us agrada la poesia, no deixeu de donar-hi un cop d’ull i de ben segur que trobareu aquell poema que us enganxa. Ara només em queda encomanar el llibre que n’és a l’origen, A la barana dels teus dits de Jesús M. Tibau.
Passant a un ordre més prosaic rumiava l’altre dia els problemes de preservació que ens plantegen aquestes edicions, aquesta mena d’incunables del segle XXI. Per què… d’aquests llibres virtuals, qui es fa càrrec de conservar-los? En quin format? Se’n fa dipòsit legal? De quin(s) format(s)? Les biblioteques nacionals en fan una còpia d’arxiu? Només si l’editor els ho fa saber? O automàticament?
Ja veig les corredisses d’aquí uns quants anys! Jo per si de cas, ben agafada a la barana, ja tinc la meva còpia personal 
6 comments 24 Agost 2009
Elegia
Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.
(Fragment del poema Les roses recordades de Salvador Espriu)
Add comment 9 Agost 2009
Llibres, viatges i conversa
Tot remenant llibres ensopego amb aquest paràgraf d’Henry Miller a Aller retour New York:
Un fet espantós d’aquest viatge, fins ara, és la preponderància de llibres. És com si a bord arribés un eixam de formigues, totes elles proveïdes de farratge suficient per al més llarg viatge imaginable. Cas que no hagis portat un llibre, la senyoreta Pfeiffer, bibliotecària de la Línia Holando-Nordamericana, te’n prestarà un de la biblioteca circulant oceànica. Hi ha plètora de llibres. Tothom llegeix… fins i tot el boig del calabós. Ningú no diu res. Sembla com si tots tinguessin por de quedar-se sols l’un amb l’altre.
(Cita extreta de l’edició castellana Nueva York ida y vuelta. Buenos Aires: La Pléyade, 1972. Traducció de Fred Laborde que jo he passat al català)
La lectura és un plaer solitari i un refugi íntim. Però també pot esdevenir matèria de conversa i punt d’encontre i discussió. És el que s’intenta aconseguir des dels clubs de lectura, en què les biblioteques públiques són especialistes, així com amb les presentacions i activitats al voltant de les noves publicacions promocionades per editorials i llibreries.
Malgrat que no sempre és fàcil compartir les lectures tal com es comentava recentment en una Nit a l’àtic:
- en clubs de lectura organitzats per biblioteques la majoria dels participants tenen més de 40 anys
- la privacitat de les opinions és un aspecte important, una reunió presencial en petit grup aporta intimitat i crea confiança
També virtualment les lectures connecten les persones. Ho demostren els nombrosos blocs d’autors i d’afeccionats a la literatura amb les seves comunitats de seguidors fidels. Mentre que plataformes com LibraryThing i Què llegeixes? faciliten un espai virtual on trobar-se tothom i relligar amb la màxima facilitat les informacions disperses del món del llibre.
No sigueu tímids com els companys de viatge d’en Miller i expliqueu la vostra experiència lectora. O feu-ne fotos, ara que hi ha tants concursos oberts: Catorze, Frikitecaris, Biblioteca Nou Barris.
Add comment 7 Agost 2009
