Jaume Cabré: Les veus del Pamano
Proa, novena edició, març del 2008
ISBN: 978-84-8437-473-2
Valoració: 5
La novel·la de Jaume Cabré retrata uns fets de la Guerra Civil espanyola en un poble del Pirineu, que possiblement són emblemàtics: assassinats de persones burgeses a principis de la guerra a mans de grups anarquistes o d’esquerres, i venjança posterior per parts de grups o autoritats addictes al règim sense escrúpols. I també corrupteles de les autoritats locals afins al Movimiento.
El llibre és una novel·la coral, en què diversos fets estan explicats per diferents persones, de manera que cadascuna hi introdueix matisos i la visió des d’un angle diferent. A partir d’un manuscrit inèdit de l’antic mestre de l’escola del poble, una mestra del segle XXI desvetlla tota la història, i exemplifica clarament el fet que la història l’escriuen els guanyadors i, hauríem d’afegir-hi, els poderosos.
La casualtitat ha volgut que llegís el llibre alhora que TV3 n’emetia l’adaptació televisiva, adaptació que no he vist, tot i que n’he rebut bones crítiques.
Hi ha molt d’enrenou entre la Conselleria de Cultura i el Ministerio de Cultura per l’adquisició, per part del Ministerio, del fons fotogràfic d’Agustí Centelles.
M’és ben bé igual on siguin els negatius, al cap i a la fi un dia o altre es faran malbé. Demano al Ministerio que s’afanyi a digitalitzar i catalogar tot aquest material, garantir-ne la conservació al llarg dels anys, i deixar-lo consultable amb caràcter obert i universal per al públic a través de la web, atès que tots n’hem pagat un trosset.
Tom Sharpe: Blott a la vista (Blott on the Landscape)
Traducció de Núria Càceres i Pratsavall
Columna, 1988
ISBN: 84-7809-001-0
Valoració: 2
Un polític amb importants problemes de relació amb la seva dona intenta aprofitar-se d’un projecte de carreteres per venjar-se’n. Afegiu-hi una amant amb qui l’home pot satisfer les seves extravagants fantasies masoquistes, un jardiner enamorat de la dona i de la finca, i uns quants buròcrates encarregats de decidir per on passa la nova carretera.
És un llibre una mica antic, en la línia de l’autor. Però l’he trobat molt menys fresc que els més moderns i, sobretot, molt més fluix que el primer Wilt.
Ferran Torrent: Només socis
Columna Edicions, 2008
ISBN: 978-84-664-0904-9
Valoració: 3
Després d’extorquir un polític local, Butxana i el jubilat inspector Tordera viuen mig amagats a un poble de València. Però de sobte tot l’afer es reactiva: el polític que vol recuperar els calés i el prestigi perduts, en Butxana intenta aprofitar-se’n amb l’ajut d’un corredor d’apostes, i tot s’embolica encara més quan hi intervé una agència d’espionatge.
Un bon llibre per passar l’estona, amb acció i intriga; deixa algun fil no massa resolt, però potser ens el portarà en un nou llibre!
Siri Hustvedt: Allò que vaig estimar (What I Loved)
Traducció de Jordi Martín Lloret
Angle Editorial, gener del 2009
ISBN: 978-84-96970-58-8
Valoració: 4
Leo Hertzberg és un professor universitari d’història de l’art. Un dia queda fascinat per un quadre de Bill Wechsler, que acaba comprant i arran del qual els dos homes estableixen una intensa i duradora amistat, que aviat s’amplia amb les respectives dones. Les dues famílies acaben vivint al mateix edifici i tenint fills amb poques setmanes de diferència, creant-se un cert paraŀlelisme en les seves vides.
L’obra descriu la vida del grup, tant a nivell personal (el creixement dels nens, les relacions dels adults, amb diversos girs inesperats) com l’evolució de l’obra artística de Bill, que esdevé un autor reconegut i prestigiós, i també d’algun controvertit artista jove.
M’ha agradat molt més que Elegia per un americà.
Veig un avís que hi ha un nova versió del client de blackberry. No m’explico com pot ocupar 281 MB.
De moment he canceŀlat l’actualització, i estic per escriure un manifest amb títol la mida és important: com més petit millor i enviar-lo a determinats fabricants.
M’he fet una llista de tots els rellotges del meu voltant, incloent els dels ginys electrònics. Me’n surten 18, comptant el del cotxe. D’aquests n’hi ha que s’ajustaran automàticament (ordinador), d’altres no (el de polsera, el de la cuina), i alguns no me’n recordo (telèfon mòbil, televisor, sintonitzador de TDT).
Demà comprovaré quins s’han ajustat automàticament. M’he fet la llista, que reaprofitaré d’aquí a cinc mesos, perquè sempre me’n deixo algun o altre, especialment els que estan amagats. Diverses vegades he fet fotografies amb el rellotge de la càmera desajustat, la qual cosa fa que les dades EXIF de la fotografia quedin malament.
Missatge real:
Confio que no sigui símptoma d’alguna cosa espatllada. No l’havia vist mai.
Avui he fet un canvi que tenia pendent des de fa uns quants mesos: desinstaŀlar Python 2.6 i passar a la 3.1.
Guido van Rossum va decidir fer alguns canvis rellevants a la versió 3, trencant la compatibilitat amb les versions anteriors; una nova versió del llenguatge. De la versió 2 sembla que només es publiquen versions de correcció d’errors.
Tinc mitja dotzena d’utilitats molt curtes escrites en Python. Els dos canvis que hi he hagut de fer són:
- print(), que passa a ser una funció.
- map(), que ara retorna un iterador en comptes d’una llista. Només la feia servir en un punt, precisament iterant la llista que em generava, o sigui que encara he escurçat una mica el programa.
Hi ha una utilitat (2to3.py) que converteix codi de la versió 2.6x a 3, tot i que jo m’he fet la conversió manual.
Des que vaig començar el bloc li havia de posar un títol, i finalment m’he decidit.
Primer li he dit Un poc de tot, un bri de res, però n’he trobat un que es diu gairebé igual (canvia bri per xic). Així que he canviat d’idea i he deixat Un xic de llum.
