El Quart Reich. El secret de Montserrat (Francesc Miralles)

Aquest llibre el vaig regalar als meus pares ja fa un temps i ara que ja se l'han llegit el vaig agafar jo per veure si el vaig encertar. Lamentablement no m'ha acabat de convèncer. Un títol com El Quart Reich, el secret de Montserrat és bastant atractiu i ha de portar una bona dosi d'intriga, trames complicades, assassinats, etcètera. De fet si que hi surten uns quants personatges i una certa dosi d'intriga i uns quants assassinats, però a mi m'ha donat la sensació que era com un resum d'un llibre més extens o potser un esborrany.

La idea de la història és bona: un periodista llogat per una organització per trobar quelcom que va amagar el nazisme i que es veu involucrat en una trama per evitar que resorgeixi un nou ordre nazi a nivell mundial. Però el problema és que sembla una novela mal desenvolupada, cada cop els capítols són més curts i alguns dignes de la longitud d'una poesia. No esperava trobar capítols d'una pàgina i mitja en una novela d'intriga i menys si el següent capítol continua exactament on s'acaba l'anterior. Hi apareixen diversos personatges que ténen un paper determinant en la història però que duren només un parell de paràgrafs, només al final sembla que uneixi les coses i més per casualitat que per intenció. El personatge principal està poc desenvolupat i els secundaris encara menys.

Sembla més una novela d'intriga express i amb un enfocament clarament comercial que no pas un intent d'explicar una història minimament convincent. No sóc un crític literari, però lamentablement per en Francesc Miralles, aquesta ha estat la primera i la última novela que llegiré sorgida de les seves mans. Si bé és cert que l'he llegit ràpidament hi havia vegades que em desesperava la manera com estava escrita i m'havia de forçar a continuar per veure com acabava, per cert de manera bastant simple. No entenc com ha pogut vendre tants exemplars (he llegit la tercera edició).

El Quart Reich. El secret de Montserrat.
Francesc Miralles
Editorial: Edicions 62
Col·leció: Èxits
Edició: juny de 2007
ISBN: 978-84-297-5971-6
Pàgines: 283
Preu: 19,50 €

Vitalic a Razzmatazz

El dijous passat l'Agnès i jo vam anar al concert del francès Vitalic després que ens toqués un abonament per celebrar l'Aniversari de Razzmatazz amb el Tr3sc. Ens vam fer acompanyar per l'Àlex perque vam pensar que li agradaria encara que no conseguissim entrades gratis per ell.

El concert va estar bé i va mostrar la seva vessant més "dura", pel meu gust. Era com si a la sessió també hi hagués la francesa Miss Kittin amb qui acostuma a fer col·laboracions molt celebrades. Vitalic acaba de publicar l'àlbum FlashMob però encara no l'he escoltat massa per ser sincer. Jo esperava més del seu aclamadíssim OK Cowboy i volia sentir el directe de Polkamatic una cançó que trobo alucinant però només vaig poder sentir una mica de "My friend Dario" i "Poney". Una cosa que em va agradar molt és el famós espectacle de llum amb miralls que és molt efectista i que acompanya perfectament la seva música durant l'actuació. Com a curiositat en Pascal Arbez-Nicolas, Vitalic, s'assembla molt al meu actual cap (el director financer) que a més també és francès.

El pitjor del concert van ser els teloners: The Requesters. Aquest duet són els barcelonins D.A.R.Y.L. (resident a The Loft) i Sidechains que són DJ i productors. No és que siguin dolents però vam trobar que tenien un repertori passable per 45 minuts i no per les dues hores i mitja que van tocar (1h 20min de Vitalic, després). The Requesters van tancar la última edició del Sónar però a nosaltres no ens van convèncer. No és el primer cop que em passa això a Razzmatazz, haig de reconèixer.

Per acabar us deixo amb un petit vídeo que vaig fer. Disculpeu el so perquè està fet amb la càmera compacta.


The Prodigy

El dijous 3 de desembre vam anar al concert de The Prodigy al costat de l'estadi olímpic. Anàvem els quatre (Àlex, Anne, Agnès i jo) amb una mica de prudència perquè no sabíem què ens trobaríem. Cap de nosaltres no tenía referències de com són en directe i crec que a tots ens va sorprendre agradablement.
És un directe de potència i força bruta, tal i com es podria esperar de les seves cançons, però el més interessant és que es reinterpreten a si mateixos. Cap de les cançons d'un disc d'estudi sona de la mateixa manera al directe i això és un element molt interessant. Ritme, diversió i un espectacle de llums senzill però espectacular van fer que el concert de Prodigy fós una rave electrònica memorable.

Aquí en teniu un petit video que vaig gravar amb la càmera de fotos, perdoneu la qualitat del so i el moviment.

FiRMiN (Sam Savage)


Firmin, aquest petit llibre ha estat una agradable sorpresa. Sam Savage ens explica la història autobiogràfica d'una rata de llibreria. La narració és en primera persona fet que sobta una mica al principi, però és que Firmin, la rata, ens explica les seves memòries i vivències en un món que li ofereix una finestra molt particular a la societat humana.

El llibre és fresc, original i ens farà riure més d'un cop, però la història en si és bastant trista. Hem de tenir en compte que Firmin és una rata que llegeix, i no qualsevol cosa (bé, al principi si) sinó que llegeix literatura de la bona. De fet, ell en explica la seva biografia amb referències bibliogràfiques contínuament i que van disminuint a mida que la rata es fa adulta. Coneix el món tal i com el descriuen els llibres i es va adonant que no és exactament com se l'imagina. A més, encara que li agradaria parlar amb els humans i discutir amb ells de literatura, té les evidents limitacions de ser una rata: no parla, és maldestre, no plora i ell es troba molt lleig. També té els problemes d'una rata a l'hora de buscar menjar i un lloc on viure. Tot i així aconsegueix tirar endavant una vida on la resta de rates l'eviten perquè és diferent.

El la vida de Firmin en realitat és una mica poètica des del punt de vista que en Firmin s'alimenta de llibres i sembla ser que és això que el fa ser com és. Però a més té una història familiar dramàtica, com totes les rates, i viu en un entorn deprimit del Boston dels anys seixanta on, a més, intenta fer amistat amb un llibreter que veu la fi de la seva llibreria i un escriptor que no toca de peus a terra. Aquests ingredients fan que Firmin experimenti unes emocions humanes que ens entendreixen el cor però ens mostra, de tant en tant, el seu caràcter esquerp i malfiat de rata.
Firmin
Sam Savage
Editorial: labutxaca
Col·leció: Narrativa
Edició: setembre de 2009
ISBN: 978-84-92549-91-7
Pàgines: 208
Preu: 6,95 €

Un passeig pel bosc de Monthey


Avui he anat a fer una passejada amb el Claude Défago per un bosc que hi ha al costat de Monthey, al Valais. Realment és un gust anar caminant per un indret on no hi trobes ningú, on només les teves petjades sobre les fulles acompanyen el ritme de la respiració.
Nous, castanyes, i altres fruits ens han acompanyat per un magnífic paisatge de tardor que semblava que ens l'haguessin preparat especialment per nosaltres.

Un geek en Japón (Héctor Garcia)

Fa temps que llegeixo un bloc que es diu "Kirai - un geek en Japón" on un enginyer informàtic de Calp (Alacant) explica la seva visió de Japó, i més concretament Tokio on viu des de fa uns anys.

El bloc és bastant interessant perquè explica coses quotidianes de la vida a Japó i curiositats que troba. Les entrades on tracta de la cultura japonesa i les relacions humanes en una societat mil·lenaria amb moltes reminiscències feudals. Parla de la història de japó i com ha evolucionat socialment i econòmica. La manera que ténen els japonesos de barrejar tradició i modernitat. Introdueix el lector a la literatura japonesa sense haver de parlar l'idioma. Obre la porta a les tecnologies japoneses que ens meravellen a Europa. També li agrada la fotografia i penja moltes fotos de Tokyo a internet. S'hi poden trobar molts més temes: idols, videojocs, manga, cine, física,...

Bé doncs tots aquests temes, ben estructurats i ordenats els retrobem al llibre que ja va per la seva tercera edició i que també s'acaba de traduïr a l'italià. A més el llibre està molt ben maquetat i amb un disseny molt fresc. Els articles no són llargs (més aviat de la longitud d'una o dues entrades del bloc de Kirai). l'Hector Garcia, amb un currículum molt interessant,  amb el temps ha esdevingut un actor reconegut de la blogosfera en castellà. És fàcil que moltes de les seves opinions es difonguin ràpidament a internet també perquè la seva vida està molt vinculada a la tecnologia més de moda. De fet actualment treballa a Twitter Japan.

A qui li pot interessar el llibre? Doncs a qualsevol que estigui interessat a conèixer la cultura del llunyà país nipó. Però també pot servir a qualsevol que faci un viatge per Japó perquè li permetrà moure's per les illes japoneses entent millor perquè fan les coses com les fan els japonesos. És com una petita introdució a la cultura japonesa actual.

Un Geek en Japón
Hector García (Kirai)
Norma editorial
Col·leció: Libros teóricos manga
3a edició: setembre de 2009
ISBN: 978-84-9814-055-2
Pàgines: 152
Preu: 16 €

Sobre Ocellz

L'oriolus oriolus és un ocell que es troba a Catalunya. Aquest bloc es d'algú que es diu com ell.

Etiquetes

Arxiu

Wikiloc - Rutes y punts de interés GPS del Món