Avui va d’exposicions pel que es veu. Aquests divendres precisament, alguns dels habituals d’aquesta web exposem  tot un seguit de fotografies.

Hi exposen: Jordi Bertran, Jaume Farré, Francisco Gris, Joan López, Pep Mínguez, Pep Prats i Joan Trujillo. Segur que alguns dels noms us sonen molt… L’exposició està organitzada per el CEIF, l’associació fotogràfica de la que alguns també en som membres.

Entre d’altres, podreu veure en paper les fotografies que ens mostraven dies enrere en Tru i en Pep Prats en aquest fil.

En aquesta ocasió el nexe comú de les imatges és el Mar o la Mar, com vulgueu, que per això hem tret l’article. Les imatges les ha elaborat cadascú com una mini-exposició pròpia i per tant no hi ha una homogeneïtat de formats. Així cadascú pot donar la seva particular visió amb total llibertat, tant de mides com de tècnica.

A més, l’amic Alex Alonso ens ha proporcionat essència de mar, amb lo que l’exposició tindrà també un caire olfactiu que transcendirà l’àmbit visual i en Pep Prats a reunit també sons de mar, que acabaran de fer de la visita una experiència multi-sensorial. Gràcies a tots dos!

Ja ho sabeu, aquest dissabte teniu una altra bona ocasió per a retrobar-vos amb la gent d’espaifotografic.cat. Us convidem i us hi esperem!

MAR, exposició fotogràfica
Centre Cultural
Manuel Moreno, 30 (veure mapa)
Vilassar de Dalt
Inauguració: 22 de gener de 2010 a les 8 del vespre
Horaris:divendres de 7 a 9 del vespre
dissabtes, diumenges i festius de 12 a 2 i de 6 a 9.

Aprofitem per convidar als membres d’espaifotografic a que utilitzeu aquesta portada com a plataforma per anunciar les vostres exposicions, actes o trobades al voltant de la fotografia.

Tot just fa uns dies vam ser a la Sala d’Exposicions del Centre Cívic Pati Llimona escoltant les explicacions que en Fran Simó ens feia al voltant de la seva exposició, “22” on vam constatar un cop més que si una exposició és interessant a priori, quan l’autor n’explica les vicissituds i els matisos que ha volgut transmetre, encara ho resulta moltíssim més.   Això va ser durant la trobada prèvia a l’entrega de premis de la Triatló Fotogràfica d’Ef  ‘09 a La Fàbrica.

En relació no ja amb l’exposició (que és interessant visitar) sinó amb l’espai que l’acull, ens fem ressò d’una notícia publicada pels amics de BCN photobloggers, i és que aquest centre (Centre Cívic Pati Llimona) organitza del 16 al 28 de febrer de 2010 una convocatòria per a presentar projectes fotogràfics per a exposar el proper semestre.

Ja ho sabeu, si trobeu que teniu una història interessant per explicar, podeu adreçar-vos-hi de dilluns a divendres, de 10 a 21 h, i dissabtes, de 10 a 14 h i de 16 a 20 h, i presentar la vostra proposta.

Ah!  I si finalment exposeu, aviseu-nos !

Semblava que no havien d’arribar mai, però finalment ja les tenim! Des d’avui, podem donar per inaugurades les galeries d’espaifotografic. Encara fan olor de pintura i pot quedar algun racó per escombrar, però en essència ja estan en marxa.

De moment, el que hem fet per tal de facilitar les coses és registrar automàticament als usuaris dels fòrums que tenen més de 10 missatges, per no perdre el costum. Això, afegit als col·laboradors i als administradors, fan un total de 205 usuaris. Gens malament, per començar! Hem fet arribar emails a tots aquests usuaris comunicant-los el seu registre i convidant-los a estrenar les galeries.

De moment hem establert un compte bàsic gratuït per tothom que proporciona espai suficient per allotjar fins a 200 imatges de 300KB, que és el pes límit que hem fixat per les fotografies. Creiem que n’hi ha de sobres per començar. Més endavant proposarem altres plans amb un mínim cost econòmic, per tal de ajudar a suportar les despeses derivades del manteniment de les galeries i les futures millores (un servidor més ràpid, més espai, etc).

Les galeries serviran també per a descentralitzar els fòrums i seran la base sobre la que es realitzaran algunes de les activitats participatives d’espaifotografic, com son el Tema Setmanal o el Concurs Mensual.

Ara només cal que hi entreu, us hi familiaritzeu, proveu a pujar alguna foto i si teniu dubtes o problemes, feu les vostres consultes a la secció que hem previst als fòrums d’EF. Això sí, abans que pregunteu res us suggerim que feu un cop d’ull (o dos) a la secció de les Preguntes més freqüents de les galeries.

Ara sí que ho podem dir, doncs: benvinguts a les galeries d’espaifotografic.

Paco Elvira, una de les figures destacades del fotoperiodisme a Espanya, inaugura el proper 20 de gener l’exposició “En el umbral” en el centre IDEP de Barcelona. Es tracta d’un ampli registre fotogràfic de la vida a España durant el periode de la transició democràtica, a principis dels anys 70.

Publicant a revistes com Primera Plana, dirigida per Vàzquez Montalban, el Interviú de la primera època i a traves de l’agència Cover, Elvira va documentar amb la seva càmera la quotidianitat de les zones rurals i l’extraradi d’algunes capitals.

L’exposició ens mostra moments de la vida dels miners asturians, catalans i extremenys, els aturats a casa nostra i a Andalucia, les miraculoses aparicions a Sant Vicent dels Horts i Palmar de Troya els pobles oblidats de la Serranía de Ronda i Teruel, els afectats per la colza a Extremadura, la reconversió dels forns metal·lúrgics de Sagunt, la repressió a les universitats, les manifestacions pel nostre Estatut d’Autonomia, el primer Onze de Setembre celebrat a Sant Boi, l’extrema dreta, l’atracament al Banco Central de Barcelona, les eleccions del 82… Tot plegat forma un dibuix general molt acurat i rigorós del que va ser un temps de canvi i convulsió social i política.

Podeu visitar l’exposició al IDEP, a partir del proper 20 de gener.

En el umbral, de Paco Elvira
IDEP
Av. Diagonal 401, 08008 Barcelona (veure mapa)
Del 20 de gener (inauguració a les 19h) al 20 de febrer de 2010

Llegit a barcelonaphotobloggers.

Ja fa uns dies vam publicar un article sobre les “fotografies trobades” que certs col·leccionistes adquireixen a les parades de brocanters i drapaires, i que ens mostren una manera poc ortodoxa d’afició a la fotografia. Avui, precisament, tornem a visitar aquells drapaires, ja que presentem una altra curiosa afecció fotogràfica, lligada aquest cop al maquinari i les eines del fotògraf. A través de Gizmodo ens arriba l’experiència d’una fotògrafa americana, Marcy Merrill, aficionada a les càmeres de drapaire.

Marcy Merrill, fotògrafa nascuda a l’estat de Michigan el 1960, ens presenta a la seva web (la mateixa web on hi mostra les seves galeries professionals, com les de casaments i de retrats) un ben curiós recull de la seva col·lecció de càmeres, que tenen en comú el fet d’haver-les adquirit en brocanters i drapaires. En general, podríem dir d’elles que són càmeres de molt baixa qualitat, que ja van ser produïdes en el seu moment pensant que no haurien de resistir gaires anys d’activitat fotogràfica. Merrill no només les compra sinó que les revisa i mira de fer-les servir.

En general són càmeres de rodet de 35mm, però també n’hi ha de formats menys usuals, fet que l’ha obligada a haver de revelar-se (i descobrir on comprar-los!) ella mateixa els negatius. En l’apartat FAQ de la web hi trobareu algunes recomanacions sobre aquests aspectes.

I de quines càmeres estem parlant? Doncs des de càmeres estenopeiques, passant per càmeres més o menys normals, fins a càmeres per a criatures, càmeres disfressades, o fins i tot exemplars de la mítica Instamatic.

Per a cada una de les càmeres Merrill hi dedica una breu explicació i hi mostra una sèrie d’imatges per a poder valorar les possibilitats de cada màquina. La gràcia d’aquesta col·lecció és, precisament, que són una sèrie d’artilugis que no entraran mai a les pàgines sobre la història de la fotografia, però que ens expliquen molt bé tot allò que fa referència als usos socials més populars de la fotografia, més enllà d’allò que es considera com a fotografia “seriosa”.

Així que, ja sabeu: el proper dia que passeu per davant dels encants, no teniu excusa!

I, si sou usuaris del Twitter, podeu seguir a Marcy Merrill a través del seu compte.

Ahir va ser una jornada ben plena i distreta, primerament amb la passejada que es va fer per Barcelona i després per l’acte d’entrega de premis als guanyadors de l’edició del Triatló 2009.

Al voltant de la vintena de persones vàrem recórrer, càmera en mà, alguns dels racons significatius del Barri Gòtic. Aquí vàrem conèixer al Marcelo Aurèlio, al Cagumlou, en Quim Bou i la Núria Merino i alguns que malauradament no recordo el nom. Varem poder visitar l’exposició 22, d’en Fran Simó, al Pati Llimona, ell mateix ens va explicar el com i el perquè del que vàrem veure. El matí va acabar com sempre amb un bon àpat, aquest cop en un conegut restaurant de la Plaça Reial. Després vàrem anar fins el Poble Sec també tot passejant i allà vàrem fer un cafè amb l’amic Porredon, que ens va mostrar la seva eina (es broma, però es va dir així)

Poc després de les 6 de la tarda, com era previst, va començar l’acte de l’entrega de premis. Una cinquantena d’EFeros reunits al local de la Fàbrica. Es va poder palpar el bon rotllo i les ganes de fer coses i potser fins i tot es va gestar algun projecte important. La família EF va creixent i també vàrem poder conèixer membres que fins ara estaven a l’ombra i que animem des d’ara a participar més, com la Kiti Jordà, també l’Edu Crispi i en Joan Rosell…

En Pau Andrés va ser-hi en representació de La Fàbrica, el Stefan Zrenner de Colour Confidence i en Joan Serrano va vindre en representació de la F.C.F.

Un record vàrem tindre també per la Senda que no va poder venir. El cava amb el que vàrem brindar a la seva salut, va ser aportat per ella.  Absències destacades les de tots els que no vàreu poder venir i en especial als que vàreu aconseguir algun accèssit com en Pere Aurich, en Josep Girona o en Ferran Jordà, molt ben representat per la Cristina.

I ara el resultat, que direm en ordre invers, tal com es va fer a l’acte. Tots els 10 varen obtenir un val per a fer una còpia impresa per gentilesa de Fotodos, dos premis de consolació al 4 i 5é i premi per als tres primers.

El número 10 va ser en Pere Aurich, en nové lloc en Josep Girona, la vuitena posició va ser per en Sirius, el setè lloc per en Ferran Jordà, el sisè per la Olga Fuenmayor, el cinquè per l’Araceli Merino que es va emportar un CD de’n Bernardo (autografiat per l’autor), el quart premi va ser per l’Edu Crispi qui s’en va endur un llibre cedit per en Sirius amb fotos seves, el TERCER va ser per en Pep Prats, qui se’n va endur el Grip, el SEGON per l’Atzucac, el Colour Checker i el PRIMER PREMI, el llibre Obras Maestras de Chema Madoz amb dedicatoria de l’autor va estar donat al Joan Rosell.

Podeu veure totes les fotos premiades en aquest enllaç dels fòrums.

Cal remarcar l’alta participació en aquest concurs i la bona qualitat de les fotografies presentades. Esperem que us ho hagueu passat tots molt be i que el proper any puguem tornar a organitzar la segona triatló, mentrestant trobareu moltes altres activitats per a poder participar i gaudir de la companyia i el bon rotllo que sempre hi ha en els actes d’espaifotografic.

Esperem poder veure imatges durant aquesta setmana del tots els que hi vàreu participar. Que tingueu salut i fins la propera, que serà a Tarragona o bé a Girona.

Volem agrair a La Fàbrica i a Colour Confidence el seu suport i generositat en aportar el primer i segon premi, respectivament. També agraïm a la FCF la seva col·laboració en constituir el jurat del concurs.

El tema dels marcs, virtuals o físics, és una qüestió sovint recurrent. Com el Guadiana, desapareix per tornar a aparèixer quan menys te l’esperes. I més o menys sempre s’acaba per esgrimir si fa no fa els mateixos arguments i idees per, finalment, concloure que és un tema que s’ha de reduir al simple gust personal.

La proposta de ivydesign va una mica més enllà. Partint de la base que parlem d’un marc físic i no d’una d’aquestes invencions més o menys afortunades executades amb el nostre programa d’edició d’imatges habitual, aquesta firma de disseny ens mostra una idea ben singular que combina a la perfecció el bon gust i l’elegància amb la funcionalitat. Aquesta darrera frase sembla treta d’una propaganda comercial, oi? De fet, valdria per vendre gairebé qualsevol cosa.

Bromes a banda, la idea no està gens malament. I a més, amb temps, eines, ganes i un mínim d’habilitat, ens la podem plantejar com un projecte a l’estil Bricomania, però sense accent basc.

L’invent és ni més ni menys que un marc-taula-plegable. Aquest senzill giny ens permet exhibir magníficament emmarcada la nostra fotografia favorita i, amb un simple gest, seure per sucar el croissant al cafè amb llet. Si ja se sap: els millors invents són sempre els més senzills, com la fregona, els xupa-xups o la gasosa, com tan vehement declarava l’extraterrestre aquell.

Ja ho sabeu, si us trobeu un cap de setmana d’aquests de pluja avorrits a casa i disposeu dels materials i les eines adients, podeu provar de fer-vos la vostra versió personal del marc-de-fotos-taula. Ah! I si la vostra fotografia favorita sou vosaltres mateixos, sempre podeu considerar fer un tribut d’amor al vostre propi ego amb el mirall-taula. Insuperable!

Molta gent associa programes de naturalesa a migdiada, però la veritat és que molts dels que ens agrada la fotografia ens ho solem mirar amb uns altres ulls. Si a més el programa en qüestió és el LIFE, de la BBC, llavors la cosa ja pren un caire molt més espectacular i ja no cal ser aficionat a la fotografia o vídeo per preguntar-se com punyetes han pogut gravar unes seqüències tan bestials, mai millor dit.

El programa en qüestió és una superproducció documental de deu capítols, rodada en HD (alta definició) i representa un recorregut de 4 anys per tots els continents en busca d’històries impactants de supervivència animal. Està narrada pel naturalista i divulgador científic britànic David Attenborough.

En aquest vídeo Mike Gunton, el productor executiu del programa, explica a grans trets quins són els “joguets” amb què han comptat per capturar aquestes imatges tan espectaculars i el fet de com han estat de determinants aquests estris per poder arribar a l’espectacularitat que volien. Parla d’estris com una base estabilitzadora per la càmera que munten en helicòpters i els permet obtenir imatges nítides a 1Km de distància i d’una càmera d’alta velocitat que els ha permès gravar coses que fins ara mai s’havien vist amb tant de detall.

Tot i que el nivell de detalls tècnics no és molt gran, o almenys no tant com ens agradaria als que també remenem amb joguines que serveixen per capturar llum, el que sí impressiona, són les imatges. No us ho perdeu! Ja direu quina part del vídeo us ha semblat més espectacular (jo potser em quedo amb la dels llangardaixos ).

La llavor de la notícia l’he recollida a Gizmodo.

De tant en tan donem alguna informació d’aquest gran diposit d’imatges que es el Flickr, al voltant del que hi han innombrables propostes i iniciatives singulars, com la d’en Dave Miller, que firma com a Puzzlemaster.

En Dave ha recopilat la gens menyspreable xifra de 131 fotografies de famosos d’altres èpoques. La qualitat es bastant baixa però es tal i com hi sortien al seu document de viatge.

No deixa de ser curiós veure els que havien estat escriptors, poetes, artistes, músics, fotògrafs -fora de la seva besant artística-, en unes imatges on únicament eren un més, sotmesos com tots a les exigències legals dels estats. A veure si descobriu en Grouxo Marx sense bigoti…

Ho hem trobat a El Burlador