Castells i torres defensives
El paper decisiu que ha jugat el riu Ebre, ja des del temps dels íbers, com a eix de comunicacions i frontera estratègica entre els diferents pobles, cultures i civilitzacions que l’han tractat de dominar al llarg dels segles, ens ha deixat un important patrimoni arquitectònic, militar i defensiu.
Castells tan importants i reconeguts com el de Miravet, Vall-de-roures, Tortosa i Ulldecona ens apropen a un període fascinant de la nostra història, l’edat mitjana, un temps ple de conquestes i setges on els templers i els hospitalers foren protagonistes.
 |
 |
|
El Castell de Miravet***
És el monument més visitat de les Terres de l’Ebre, patrimoni de la Generalitat de Catalunya (BIC). Fou l’últim reducte islàmic de l’Ebre abans de caure a mans de l’orde del Temple, el 1153, que el va convertir en un autèntic i innovador castell-monestir, d’estil romànic cistercenc. Està considerat el millor exemple de l’arquitectura religiosa i militar del Temple a tot occident i és el que disposa de més sales cobertes de tot Catalunya. Visitable (segons horaris) i accesible a peu i en cotxe. 977 407 368. |
 |
|
|
El Castell d’Ulldecona**
Situat a 3 km de la població, dalt d’un turó i sobre les restes d’un assentament ibèric es troba aquest conjunt fortificat. Consta de una torre rodona andalusina i una segona torre quadrada construïda per l’orde de l’Hospital després la seva donació, el 1178, juntament amb l’església de Santa María (dels segles XIV i XV) i les restes de diversos habitacles adjacents.
Recinte obert i visitable excepte interiors (torres i església, amb visita guiada). Accesible a peu i en cotxe. 977 575 394 |
 |
|
|
La Suda de Tortosa
Actualment convertit en Parador Nacional, el castell de la Suda fou bastit sota el mandat d’Abd Al-Rahman III (segle X) sobre l’antiga acrópolis romana. Entregat als Montcada després de la seva capitulació, el 1148, fou reformat parcialment i aixecada la torre de l’homenatge, arrivant a ser residència del rei Jaume I. Durant els segles posteriors va patir fortes modificacions i ampliacions per als nous requeriments militars. Es poden visitar parcialment les instal.lacions i les muralles. Accesible a peu i en cotxe. Visitable parcialment. 977 444 450 |
 |
|
|
El Castell de Vall-de-roures***
Formidable palau fortificat que juntament amb l’església de Santa Maria la Major constitueix un magnífic conjunt monumental dels segles XIV-XV. De caràcter senyorial i arquitectura gòtica aragonesa, aquest binomi castell-església arxiprestal fou obra de la Mitra de Saragossa. Declarat Monument d’Interès Nacional (MIN) és el castell més espectacular i artístic de tota la província.
Ben restaurat, visitable (segons horaris) i accesible a peu i en cotxe. 978 850 644 |
 |
|
|
El Castell d’Alcanyís**
Convertit en Parador Nacional a patit diverses ampliacions i modificacions a partir del castell-convent romànic original (s. XII-XIII) obra de l’orde de Calatrava, però conserva d’aquest la capella, el claustre protogòtic i la torre de l’homenatge, amés d’un seguit de pintures murals gòtiques de temàtica civil amb interpretació d’espisodis històrics de Jaume I. Algunes d’aquestes pintures es conserven a l’Ajuntament. Destaca d’ell el palau dels Comanadors, fruit de la reforma del segle XVIII. Visitable amb horari i ticket propi.
Tel. 978 830 400 |
 |
|
|
El Castell de Mequinensa
L’aspecte actual del castell poc o res té a veure amb l’original i es deu a la reconstrucció idealitzada que efectuà ENDESA (qui és propietaria) als anys 60. L’origen islàmic d’aquesta fortalesa es deu a l’interès dels musulmans per controlar l’Ebre al seu pas per aquestes terres on conflueixen les aigües dels rius Cinca i Segre. Ramón Berenguer IV el donà als Montcada i al segles XIV-XV es reformat amb l’ampliació de muralles al segle XIX.
La visita s’ha de concertar amb temps per demanar els permisos corresponents. 974 464 136 |
 |
|
|
El Castell de Siurana
Defensant l’entrada d’aquest poble emblemàtic del Priorat, les ruïnes del “hisn” o castell andalusí de Siurana (s. IX-XI). Fou la seu del valiat del mateix nom, que comprenia la vall del riu Siurana fins a l’Ebre. Al segle XIII fou presó per a l’alta aristocràcia com Carles el Coix, príncep de Salern i després rei de Nàpols. Famós per la llegenda del Salt de la Reina Mora d’Abdelazia que es va llançar al vuit amb el seu cavall abans de caure en mans dels cristians. A peu del penya-segat queda una marca a la pedra suposadament de la petjada del cavall.
En procés d’excavació, només conserva alguns panys de muralla i una sala coberta. 977 821 000 |
 |
|
|
El Castell d’Escornalbou
Sobre una anterior construcció àrab depenent del valiat de Siurana s’aixeca el monestir fortificat al segle XII, obra dels agustinians després de la donació d’Alfons I. Del conjunt romànic només queda l’església de sant Miquel, el claustre i la sala capitular, la resta correspón a les obres d’Eduard Toda (restaurador de Poblet), al segle XX, que li donen un aspecte fantasiós.
Visitable amb horari i guia. 977 834 007 |
 |
|
|
El Castell de Morella*
Adaptat a una roca estratègica que sembla “feta a mida” es troben les restes d’aquest castell d’origen àrab per on han passat figures com el Cid, D. Blasco de Alagón (conquistador del mateix), el papa Luna, San Vicent Ferrer, el rei Ferran d’Antequera, etc. També ha patit la transformació i destrucció de gairebé totes les guerres. No obstant, juntament amb les muralles que encerclen la ciutadella constitueixen un magnífic conjunt monumental.
Visitable (segons horaris). 964 173 032 |
 |
|
|
El Castell de Penyíscola***
Construït pels templers entre 1294 i 1307 segueix el model de Miravet, d’estil cistercenc de transició, i és el castell templer més ben conservat de tot occident. Flanquejat per 4 torres, disposa de 15 dependències (porteria, cisterna, cavallerisses, celler, habitacles, magatzems, presó, sala d’armes, refectori, cuina i temple) en dos nivells, al voltant d’un pati elevat. És famós, a més, per haver-lo escollit el papa Luna com a seu papal durant el Cisma d’Occident.
Visitable (segons horaris): 964 480 208 |
 |
|
|
La Torre de la Carrova*
Situada al costat de la C12 (Eix de l’Ebre) de Tortosa a Amposta, és la torre defensiva més emblemàtica de l’Ebre. Construïda sobre la roca, al costat de les restes d’una antiga vilae romana, és de planta rectangular i bona fàbrica de carreus irregulars de pedra caliça. La terrassa està rematada amb merlets (alguns de formigó obra dels nous arquitectes...) i matacans de maçoneria amb forma de voltes corbes que descansen sobre mènsules allargassades. Destaca la finestra geminada del mur nord i una altra la mur sud. No es visita, tot i estar restaurada. Des d’aquí es poden observar dues torres més defensives a l’altre costat de l’Ebre i encara per restaurar. 977 703 453 |
Encara ens queden per mencionar tot un seguit de torres com la de Camarles, la d'en Prior, la de la Llotja, etc. que controlaven i defensaven el pas de l'Ebre.
|
|
|
Els castells, l'arquitectura militar a l'Edat Mitjana
Oppido, Castrum, Castellum: la fortalesa que se situa en lloc molt alt.
Les torres i poblats fortificats formaven part de la vida i del paisatge dels íbers. Tanmateix, des de l’època romana les torres de fusta i de pedra van ser utilitzades per la vigilància i la defensa del territori. Segles més tard, al voltant d’algunes d’aquestes torres es construïren els primers castells.
|
|
Entre els segles IX i X es formaren els termes dels castells, de manera que cadascuna d’aquestes àrees de domini territorial limitaven amb les d’altres castells.
La necessitat de defensa permanent d’un territori i l’evolució dels sistemes de setge van desembocar en una nova evolució arquitectònica a fi de crear nous espais per a la milícia i l’habitatge, així com per a l’emmagatzematge d’aliments, ferraments, armament i eines de treball.
Així doncs, els castells es caracteritzaren per una triple funció:
- Com a fortalesa militar o plaça forta.
- Com a nucli de domini i centre administratiu del senyoriu.
- Com habitatge dels senyors feudals.
Les torres, s. IX-X
La torre és l’element bàsic del sistema de fortificacions i com a tal, els primers castells partiren d’una torre de planta rodona o quadrada, construida amb grans carreus de pedra.
Les muralles, s. XI-XII
Al voltant de la torre s’anava afegint progresivament una palissada de fusta o una muralla de pedra que, a part de difucultar l’accés a la torre, servia com a espai de refugi dels camperols i del seu bestiar.
El recinte sobirà,
segles XIII-XIV
El creixement econòmic i la consolidació del poder del senyoriu farà que el castell vagi creixent progresivament, amb l’aparició de noves dependències al voltant de la torre, consolidant el recinte sobirà. Normalment les estances no acostumaven a ser gaire nombroses i en general estaven repartides per la planta baixa i un o dos pisos, al voltant d’un pati d’armes.
L’església solia situar-se adossada al recinte sobirà o fora de la muralla per a servir al poble.
En aquest complexe hi podem trobar annexos com el graner, el celler, els magatzems i d’altres similars, depenents del tipus d’explotació que es donés al territori (agrària, ramadera o forestal). També d’altres com el forn, el molí de sang, la ferreria o sala de les armes.
Com habitatge hi havien els dormitoris i la llar-menjador. Les cuines eren escases, doncs la preparació dels aliments se solia fer a la sala menjador i el servei feia servir les sales propies del pati interior (piques, penjadors, etc.).
|
|
