Fa uns mesos el diari UH-Menorca (26/09/2009) publicava una carta d’opinió signada pel senyor Francisco Faner Bagur en la qual s’afirmaven excessives falsedats i calumnies sobre la meva persona. Vaig optar per callar. Qui calla no atorga, i vaig demanar al poder judicial que actués per tal de salvaguardar el meu honor i la meva professionalitat. Divendres passat el Jutjat d’instrucció nombre 2 de Ciutadella va resoldre, a la fi, la denúncia per injúries i va dictar: “Que he de condemnar i condemno al Senyor Francisco Faner Bagur com autor penalment responsable d’una falta d’injúries tipificada a l’article 620.2 del Codi Penal”. En l’exposició es considera provat que el senyor Faner va utilitzar l’insult, el menyspreu i la mentida contra la meva dignitat personal i professional.

Açò és tot, i no cercava res més. No demanava gravar els fets amb penes econòmiques ni amb resolucions de més calada. Volia emperò el posicionament de qui ha de vetllar jurídicament per la convivència i la tolerància. Hagués desitjat també la rectificació i disculpa públiques de l’autor, coses que no s’han produït. Tan se val ara. L’important és que algú desvetlli el que no és legítim –ni legal- de dir o de fer, ni tan sols en nom de la llibertat d’expressió. Massa vegades veig com el mal ús d’un dret serveix per acabar amb el també fonamental dret d’altres. Llibertat d’expressió contra dret a l’honor, o a la intimitat, o a la veracitat.

Fa també un temps que esper la resposta judicial a una altra denúncia per injúries i calumnies. Sí, calúmnies. Calumniar és imputar falsament i malintencionadament d’uns fets il·legals o presumptament il·legals. Internet té moltes virtuts, però també té molts perills per aquells que en fan un ús irresponsable, i il·legal. I ho fan –covardament- des de l’anonimat. Ara sabrem de qui és la careta del mentider i calumniador, perquè les petjades a internet no són infranquejables. I riurem. Perquè s’ha de ser molt covard per ser tan valent de dir falsedats injurioses i calumnioses des de l’anonimat.

-

-

M’agrada entendre el –isme de la nació com una construcció més que no com una defensa. És nació qui es sap, es sent i es vol nació. El nacional-isme és idò la construcció d’una voluntat col·lectiva. D’una voluntat no captiva, ni esclava, ni submisa, sinó lliure, responsable, sobirana.

El menorquinisme és un nacionalisme. El menorquinisme és un sobiranisme. El menorquinisme és un projecte nacional fet des de Menorca i on Menorca pot exercir la capacitat de decidir sobre el seu futur.

Finalment, el menorquinisme ha de ser també un patriotisme –reflexiu i d’autoestima. Açò és un projecte cívic que posa en valor allò que comparteix i que cohesiona una comunitat. No malmetem el patriotisme del paisatge, de la illaïtat (i de la insularitat), de la llengua pròpia, de la solidaritat, de la creació artística, de la innovació empresarial, de l’economia del benestar, del turisme cultural i ambiental,…

Bona Diada (nacional i patriòtica)