'Tot el que fem és provisional.' J. Fuster
Pàgina d'inici llll INSTITUT D'ESTUDIS COMARCALS DEL CAMP DE TÚRIA
25 d'abril per Sant Jordi, per la Rosa, pels llibres, per Almansa
Concert homenatge a tot plegat, als llibres, a la identitat, a la comaraca. Amb el Cor Amalthea, l'Institut i Consolat de mar consoliden un comrpomís per la música, per les fites històriques, per anar bastint un sorpus sòlid, lligat a la música, ala història, als nostres. Esquivant fins i tot un calendari atapeït, complex, de concerts, aplecs, manifestacions i festivals, entre més galindaines.
El concert serà diumenge 25 d'abril als Estudis de Consolat de Mar, de Benaguasil, a partir de les 19.00h. amb un programa bell, sorpresiu, intens:
-Llir entre cards, Ave, Ave Maria a vuit veus, In memoria aeterena, Salvator mundi, Pois con tanta graça, Tu es Pertus, Eli-Eli, Novis Natus, Convocatòria i Five Flowers Songs… Durant el concert encara hi haurà algunes lectures literàries, de prohoms de la comaraca.
Entrada gratuïta amb voluntat de col·laboració amb l?Institut i amb la comarca.
El Camp de Túria també diu Prou! Tots a València el 24 d’abril
Organitzacions ben diverses i representatives ens hem posat d’acord per convocar una manifestació unitària per expressar el rebuig de la ciutadania davant l’actual situació al País Valencià i per exigir un canvi de rumb polític. La situació de la llengua i la cultura, la utilització política de l’aigua i el territori, la corrupció, un model econòmic que ha agreujat la crisi que patim i la persecució a les associacions que programem cultura en la ciutat de València són fets que, sumats, necessiten d’una resposta clara i contundent. Per higiene democràtica, pels nostres drets socials, pel futur del país,
Ja n’hi ha prou! T’esperem el dissabte 24 d’abril a València! MANIFESTACIÓ UNITÀRIA EL 24 D’ABRIL PER DIR “JA N’HI HA PROU!” ELS CONVOCANTS APOSTEN PER CONSTRUIR MAJORIES SOCIALS QUE FACEN POSSIBLE. UN CANVI DE RUMB POLÍTIC
EL RECONEIXEMENT DE L'ARC MEDITERRANI
Pel reconeixement europeu de l’Arc Mediterrani. Benaguasil, dimecres 21 d’abril de 2010
Presenta: Sr. Vicent Sanz Cervera. Unió de Llauradors - Camp de Túria
Perspectives per a l’àrea metropolitana de València. Sra. Noemí Mensua, geògrafa, investigadora de l’Institut d’Enginyeria de l’Aigua i el Medi Ambient, i coautora del ‘Llibre Blanc de les Infraestructures de l’Arc Mediterrani’
25 D'ABRIL A BENAGUASIL, CONCERT A CONSOLAT DE MAR
L'IINSTITUT D'ESTDUIS COMARCALS DEL CAMP DE TÚRIA oeferix ara un concert commemoratiu de la batalla d'Almansa, 303 anys després de resistir com uns llaons peluts i valents. Aquesta vegada l'entrada és gratuïta, cobrarem la voluntat del públic que vulga assistir, per ajudar a mantenir l'esperit gran i el programa viu, si eés que fem calaix suficient per continuar vius i endavant.
UN concert amb lectures de personalitatst rellevants de la comarca. Amb l'actuació especial del Cor de cambra AMALTHEA, que dirigeix David Gálvez.
El Cor de Cambra Amalthea va ser fundat el 1989. Centra el repertori en la música de cambra. Des dels inicis va ser dirigit per Dulce Vila, i després per David Gálvez Pintado, el director actual. Ha participat en nombrosos esdeveniments, amb l'ànim de difondre la música coral de cambra.
Sota el patrocini de l'Institut Valencià de la Música ha realitzat l'òpera Don Giovanni produïda per MOMA Teatre i dirigida per Carles Alfaro i Joan Cerveró i l'estrena absoluta de l'òpera Narayantan de Rafael Mira en el cicle Ensems 2005.
Ha col·laborat amb diferents directors i agrupacions, destacant el treball amb Amores Grup de Percussió, Lambert Climent, Juan de la Rossa, Krasnyánszky Tünde, Kóbor Tamás, Enrique Llorens, María del Carme Antequera, Planes Martínez, Simon Carrington, Eva Kollár, Wilko Brouwers, Joan Cerveró, Rafael Serrallet, Jesús Salvador “Chapi”, Manuel Galduf, Ottavio Dantone, Accademia Bizantina, Orquestra de la Generalitat Valenciana, Plácido Domingo, Violeta Urmana, Patrick Fourniller, Ismael Jordi, etc.
Ha estrenat diferents obres entre les quals destaquen Rimes d'amor i mort de Cèsar Cano, Variations sur l´homme armé i Missa brevis Amalthea de David Gálvez Pintado, Especulation de Jesús Salvador “Chapi” i Narayantan de Rafael Mira.
Ha participat en diferents produccions del Palau de les Arts de València com l'estrena absoluta de l'oratori de Martín i Soler Philistaei a Jonatha dispersi amb motiu de l'estrena del Teatre Martín i Soler del mateix Palau amb Ottavio Dantone i Accademia Bizantina, o l'òpera Iphigénie en Tauride de Gluck junt amb Plácido Domingo en una producció del Metropolitan de Nova York dirigits per Patrick Fourniller dins de la temporada d'òpera 2008/2009. Primer premi en el Concurs Internacional de Música de Cambra de Temàtica Religiosa a València
ELS POBLES EDETANS, HOMENATGE A SANCHIS GUARNER
Aquest és el títol del llibre escrit per Joan Domínguez i Neus Domínguez, il·lustrat per José Fornieles, que ha editat l’Institut d'estudis comarcals del Camp de Túria
‘Els pobles edetans parlen els uns dels altres’ es presenta dividit en tres grans capítols, introduïts per tres poetes edetans: Joan Baptista Antequera Ramada (1746-1818), Josep Aguirre Matiol (1842-1920) i Alexandre Navarro Tomàs (1972), de Benaguasil, Bétera i Nàquera, respectivament, i pertanyents a la Il·lustració, a la Renaixença i a la poesia actual. Tots tres són un producte, de temporada, de la terra i, alhora, representen tres estadis en la història del català: la llengua bandejada, la llengua recuperada i la llengua madura.
MÉSDEMIL, UNA DESCOBERTA MUSICAL A BENAGUASIL
mésdemil és una empresa musical 360º que ofereix diversos serveis relacionats amb el món de la música professional, sempre garantint els millors preus i els millors resultats.
Per a programadors culturals, oferim serveis de contractació de grups, Djs, espectacles en general, cursos i tallers, així com produccions integrals de concerts i esdeveniments culturals, ja siguen amb artistes mésdemil o externs.
Per a grups i artistes, oferim producció i gravació musical al nostre estudi, edició discogràfica amb el segell mésdemil, serveis de promoció i management, disseny gràfic i web, a més de producció audiovisual de videoclips i serveis fotogràfics. En definitiva, tot el que el un grup pot necessitar.
mésdemil compta amb un equip de persones joves, qualificades i en contínua actualització dels seus coneixements. Un equip que treballa amb ganes i il•lusió, i que busca solucions creatives per a satisfer tot tipus de necessitats, duent a terme amb èxit els projectes més diversos.
Enric Valor, 10 anys que morí, 99 que va nàixer.
Després, l'amor a la narrativa.»
Avui fa deu anys de la mort d'Enric Valor. Un homenot en el sentit més bonhomiós i un dels valencians més importants del segle XX. Un mestre de la llengua i de la literatura, que va fer créixer la llengua dels valencians com ningú no ho havia fet. Un humanista, un senyor, un il·lustrat compromés pels seus, per l'escola, per la cultura i pel territori, que va descriure amb tanta bellesa. Avui obrim amb aquest especial al mestre de mestres, savi i coratjós, treballador incansable i referent de tots els valencians ben nascuts. Vilaweb ha fet portada especial, Rosa Serrano ha enviat milers de cartes a mestres i alumnes del país. Els blocs, i alguns diaris en parlaran i homenatjaran l'escriptor que va posar la nostra literatura a recer d'una gran llengua. escolagavina lll Mail Obert lll Vilaweb lll Cucarella lll Gàlim lll Gemma P.
La serra Calderona: els usos públics i privats. El document.
A l'Atenció dels assistents al procés de Participació ciutadana, dintre de l'elaboració de l'esborrany del Pla d'Ús Públic del Parc Natural de la Serra Calderona. En l'última Junta Rectora realitzada el 3 de desembre , dintre de l'ordre del dia, es presentà l'esborrany del Pla d'Ús Públic . Els adjuntem l'enllaç on poden consultar aquest DOCUMENT. El procés a seguir respecte a les aportacions, suggeriments o dubtes que tinguen respecte a l'esborrany del Pla d'Ús Públic, és el següent: Termini final per a l'enviament d'aportacions: 20 gener 2010 Recopilació en un document incloent Apartat PUP, pàgina, text de l'aportació suggeriment i/o dubte. Enviament per e-mail al compte: usopublico_calderona@gva.es Especificar en l'ASSUMPTE: Aportacions PUP Incloent nom de l'Entitat i de la persona responsable del tema. Gràcies per la seva col·laboració.
Mariví Corella / Oficina de Gestión Parc Natural de la Serra Calderona Casa de la Cultura de Nàquera Pça. Ajuntament, s/n 46119 Nàquera Telf.: 96.168.1993 - 679.19.52.38
'La memòria dels sentiments', un doble CD de cançons del Camp de Túria
Amb motiu del cinqué aniversari de l'Associació cultural l'Aljama de Bétera, aquesta nit es presenta a la Casa de la Cultura un recull de cançons de tradició oral, balls i cants d'estil, recollits de les diferents poblacions del Camp de Túria.
A partir de les 22.30, a la Casa de la Cultura de Bétera. Presentació a càrrec de Ferran Zurriaga.
"L'Aljama de Bétera és una associació cultural que es va crear l'any 2004 amb la finalitat d'investigar, recuperar i difondre la cultura tradicional valenciana per mitjà de la música popular, la indumentària, els balls populars, les costums i les tradicions de la nostra terra. L'Aljama està formada per un total de 18 persones. S'ha publicat un gran treball de camp realitzat per l'amic Fermin Pardo amb la col·laboració de les Obreres i Majorals de 2004, en el qual hem gravat cançons de bressol, cançons de treball, cançons de Pasqua, cançons infantils, cançon de festa, cançons per a ballar i una part de música tradicional religiosa del nostre poble, d'on destaquem la recuperació d'uns cants i una tradició ja perduda a Bétera com són els cants de l'Aurora."
Uns quants detalls per explicar-nos la importància i la dignitat d'uns quants projectes
Mohamed va agrair un parell de vegades que els haguérem convidat, de nou, a actuar a Llíria. 'Com commemoreu la fatal expulsió i voleu acollir-nos com mereixem, demà cridaré perquè en vinguen seixanta o setanta mil, a quedar-se a la vostra comarca'. Nosaltres havíem deixat publicitat en carnisseries, locutoris, havíem provat de posar-nos en contacte amb l'Associació àrab de la comarca… No n'hi havia gaire presència àrab, per bé que hi havia unes tímides banderes que reclamaven la llibertat del Sahara.
La filla del Botifarra el va acompanyar en una de les cançons, i encara n'hi hagué que va dir que va tornar a cantar poc, per segona vegada. Però la dificultat dels arranjaments per a banda, en un temps tan curt de preparació va donar aqueix fruit. N'hi havia càmeres que enregistraven el concert i, possiblement, l'Institut puga editar un DVD, amb allò principal que va passar a l'escenari i entre les llotges del públic.
Sense la complicitat entre els músics, l'harmonia i el somriure, no hagués sigut possible ordir un espectacle que ha tornat a demostrar la capacitat creativa, malgrat les adversitats i els pocs recursos de què disposen, de les institucions i de qui és responsable polític dels nostres governs locals i autonòmics.
La Caseta del Plater, que devia ser l'espill d'alguna premsa
Bona nit. Hem dit molt sovint que els Instituts d’Estudis Comarcals naixen com a resposta a unes necessitats culturals que les institucions no acaben de cobrir i, de fet, ho fan estimulats per la passivitat d’aquestes mateixes institucions davant de la degradació paisatgística, desaparició del patrimoni i desarrelament cultural que ens ha tocat viure.
L’acte d’avui és una prova fefaent de tot això. Ha hagut de ser un Institut d’Estudis Comarcals, l'IDECO del Camp de Túria, qui, davant el silenci persistent i desconcertant de les institucions, prenga la iniciativa per commemorar un dels episodis més obscurs i vergonyants de la història dels valencians I ho ha fet jugant-se la pell, sense pressupostos generosos, sense partides ben nodrides per a despeses de representació.
Fa 400 anys, desenes de milers de valencians varen d’abandonar forçosament sa casa i marxar a terra estranya per motius estrictament religiosos, en una aplicació bastant curiosa de l’evangeli cristià. Aquesta operació taxativa de neteja ètnica deixà alguns pobles valencians buits per sempre, trencà famílies i provocà una quantitat de dolor humà que ens es impossible ni tan sols d’imaginar.
Òbviament si avui ens reunim ací, no és per celebrar-ho si no per fer una invitació a la reflexió col·lectiva. Una reflexió sobre la història d’un fracàs d’enormes dimensions: el fracàs de la convivència i el fracàs de les polítiques d’assimilació propiciades aleshores pel clergat la Inquisició i la monarquia. Un fracàs, no ho oblidem, després de quatre-cents anys de permanència pactada. I un fracàs —no voldríem ni pensar-ho— en el llindar del qual podríem trobar-nos altra vegada en un futur no molt llunyà.
Però el concert d’avui és també una invitació a l’esperança. Dalt de l’escenari es dibuixarà, de forma nítida i explícita, el país que podríem ser, el futur que ens podria esperar. Un país i un futur de confluències i enriquiment, d’identitats arrelades i hospitalàries que convergeixen per créixer juntes.
No sé si ho tindreu tan clar com jo, però si em donen a triar, jo vull viure en el país que ens proposen Miquel Gil, Pep Botifarra, l’Orquestra Àrab de Barcelona i la Unió Musical de Llíria. No sabria proposar-vos un país millor.
Sentit record per Eugeni Pertegaz
El tio Eugeni Pertegaz, com el seu germà Vicent, és un autèntic heroi del poble i del país (realment, ells volien ser antiherois), persones d'una integritat personal, moral i política de molt de pes. Dos autèntics gegants la vida i la lluita dels quals quedarà en la nostra memòria per a sempre. Mentre el tio Vicent triava el camí de l'exili, el tio Eugeni es va quedar al poble. Eugeni era un llaurador amb majúscules, un dels impulsors de la Unió de Llauradors del País Valencià, de la qual en va ser el president durant anys. El tio Eugeni sempre va saber on havia de ser, segur de quin era el seu lloc i mai no va donar l'esquena. Per a nosaltres, joves nascuts en la foscor, Eugeni Pertegaz era molt més que un model. Era l'esperança concreta que ens feia veure que la brutalitat no podia acabar amb un home lliure.
Ës això el que explicarem als joves, quan presentem aquest premi: l’home Eugeni Pertegaz va recorrer el segle vint sencer des de Bétera, amb una solidesa i una rectitud excepcionals, amb l'estatura d'un gegant noble i admirat com pocs. Perquè Eugeni Pertegaz és una lliçó, un gegant, que els joves del Camp de Túria haurien d’estudiar a l’escola.
Perquè el segle XX, a la nostra comarca, no s'explica sense els Pertegaz, el Vicent i l'Eugeni, dos germans que van saber destriar entre la grissor d'aquella fatalitat de guerra i els cinquanta anys de dictadura per dret militar. Ells van triar la llibertat. Vet ací el pecat que van cometre aquells herois, gegants inqüestionables, mantenir-se honestos, capaços d'aquesta gran maduresa de comprendre com de difícil és guanyar la llibertat i encara més difícil viure-la.
Des de Bétera agraïm que el Casal haja triat el nom del tio Eugeni per nombrar un dels seus premis.
[combinació de dos apunts de Vicent Partal i Albert Dasí]
Històries de la ceba, de Carles Subiela
Us escrivim el segon capítol, daquest dolç d'històries rurals i singulars, les autèntiques contarelles de les quals parlava tan magníficament Enric valor. Històries de la Ceba l'ha editat Consolat de Mar, una empresa multicultural, i d'instruments musicals.
FEMELLETA
Femelleta va a València a comprar-se sabates. Que ell és un exigent proverbial ja ho saben al poble, on mai no troba exactament el que vol. I prompte ho comprova també l’amo de la sabateria escollida per veure si troba les sabates que complisquen els seus requisits. Però tal feina resulta cada vegada més improbable. (continua ací: www.campdeturia.cat/index.php)
MORISCOS, per Josep Maria Jordan Galduf
Enguany s'acompleix el quart centenari de l'expulsió dels moriscos, la qual cosa va tenir unes importants repercusions en general i molt especialment en el cas valencià. És cert que vivim en un moment de greu crisi econòmica i això reclama la principal atenció de les autoritats públiques. Tanmateix, la vida continua i són múltiples els àmbits on cal seguir actuant, perquè a més a més s'hi interrealcionen. No sóc historiador, però crec que la commemoració d'aquest centenari és una bona ocasió per a fer de la Història una eina de diàleg cultural, apel·lant a la comprensió, la tolerància i la pau entre les persones. I també per a destacar la importància de la integració social dels immigrants, una part important dels quals procedeix del Nord d'Àfrica, la regió on anaren a parar els moriscos expulsats ara fa 400 anys.
L'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria porta entre mans un programa de distints actes per a celebrar l'aniversari de l'expulsió morisca des d'aquesta perspectiva humanista. Va preparant, entre més activitats, una magnífica exposició, sota la batuta del mestre Ferran Zurriaga. D´altra banda, sota l'impuls de Carles Subiela, hi ha un esplèndid concert a càrrec de Miquel Gil i Pep Gimeno, amb l´Orquestra Àrab de Barcelona i la Banda Simfonica de la Unió Musical, el dissabte 21 de febrer al teatre Unió Musical de Llíria; un concert que serà presentat uns dies abans (el dimarts 17 de febrer) al Club Diari Levante.
El País Valencià s'ha convertit els darrers anys en zona de notable presència de la immigració. D'acord amb l'Institut Nacional d'Estadística, l'1 de gener de 2008 hi havia empadronats als distints municipis valencians prop de 850.000 estrangers, que representen entorn del 17% del total de la població valenciana. Una bona part tenen una procedència europea i llatinoamericana, però hi ha també un important col·lectiu nordafricà. De Marroc hi ha 66.886 immigrants, d´Algèria 16.681 i de Tunísia 276, països tots tres on viuen molts descendents d'aquells moriscos exiliats el 1609.
La immigració és un fenomen globalment positiu, però exigeix adoptar polítiques d'integració social. L'escola és el millor mitjà d'integració dels immigrants a través dels seus fills, i també la via per a què els valencians aprenguen a viure en la diversitat cultural. En el món actual hi ha la idea equivocada que les persones tenen una identitat única i poden ser classificades segons la seua religió o cultura. Aquesta idea, d'acord amb Amartya Sen, s'oposa al sentit comú que ens indica que tots els éssers humans som semblants i «diversament diferents». S'enfonsa així la teoria del xoc de civilitzacions o qualsevol altre plantejament que fomente una separació entre les persones segons la cultura o la religió. Per contra, és de gran importància el concepte de ciutadania (aquest estatus de persones lliures i responsables, amb llibertat de pensament i capacitat d'elecció) com a fonament de la democràcia. En aquest sentit, la celebració del quart centenari de l'expulsió morisca és una magnífica oportunitat per a transformar aquell fet dramàtic en un element de retrobament i diàleg entre el món occidental i el món islàmic. *Catedràtic d'Economia Aplicada. Universitat de València.
Fer comarques, per Josep Maria Jordan
Un país és més sòlid quan hi ha una bona xarxa de pobles i ciutats, no només una o dos grans àrees metropolitanes envoltades de menuts nuclis rurals. En aquest sentit, una característica positiva del País Valencià* és que presenta una jerarquia urbana bastant compensada, amb un grapat de ciutats intermèdies que configuren diverses comarques. El nostre és un país de comarques, i això ha ajudat a conservar encara bona part de la identitat cultural pròpia. I a les distintes comarques hi ha unes entitats culturals, els instituts o centres d´estudis comarcals, que fan el que poden per vertebrar el país des de baix.
Aquesta setmana, el divendres, es commemora el 20é aniversari d'un d'aquests instituts, el del Camp de Túria. Amb aquest motiu hi haurà un bon concert a l'auditori de la Unió Musical de Benaguasil, a les 20h. Fa vint anys, en efecte, que es va posar en marxa l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria, una iniciativa similar a altres que s'encetaren per aquell temps en diverses comarques valencianes. Els objectius eren clars: fomentar l'estudi i la recerca de distints aspectes del territori comarcal, i contribuir a dinamitzar la vida cultural de la comarca. Uns objectius encara plens de sentit avui, però la vida i la tasca d'aquests instituts no resulta gens fàcil.
Fer comarca, per a la generació dels qui crearen aquestes entitats, era una forma de buscar la nostra identitat com a valencians i construir un país millor. Es tractava d'anar més enllà d'una visió purament localista. Tanmateix, és cert que el grau de consciència comarcal és major en una minoria culta que no en la majoria de la població. El món evoluciona molt de pressa, sota l'empenta del canvi tecnològic i la tendència a la globalització. Però cal trobar un equilibri necessari entre la dimensió global i la local, i en això la tasca d´aquests instituts és encara útil i necessària.
L'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria, a través de tres congressos i moltes altres activitats, ha treballat en pro d'un desenvolupament ordenat i sostenible de la comarca i del conjunt del territori valencià. Tanmateix, hem assistit a una evolució accelerada i sovint anàrquica de les coses, i el propi institut ha perdut força i influència amb el pas del temps. Com diu un del seus ex-presidents, Francesc Rozalén, l'institut té el repte d´implicar a la majoria de la societat civil, però vivim un temps en què la pròpia societat civil sembla estar en crisi.
Segons un altre ex-president, Ferran Zurriaga, cal que l´institut trobe noves formes d'actuar a favor d'una cultura humanitzadora i sostenible davant els canvis actuals. Des d'aquesta perspectiva, Albert Dasí pensa que els instituts comarcals han de sacsejar la gent preocupada i donar més impuls al fet d'aprendre i buscar entre tots la comarca que volem. Potser per això, l'actual president de l´Institut d´Estudis Comarcals del Camp de Túria, Carles Subiela, amb l'ocasió del 20é aniversari, crida a sentir-se satisfets amb el camí recorregut, però demana alhora ser autocrítics i renovar la il·lusió per encetar nous projectes.
Els responsables polítics bé farien en aprofitar i recolzar aquestes entitats. Els instituts d'estudis comarcals constitueixen una part de la societat civil valenciana de notable valor. La seua debilitació o possible desaparició implicaria una pèrdua de capital social que potser seria de lamentar en el futur.
*Catedràtic d'Economia Aplicada. Universitat de València
*Primer president de l'Institut del Camp de Túria.
(publicat avui al Levante-emv.com)
www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp
www.campdeturia.cat
Pàgina d'inici llll INSTITUT D'ESTUDIS COMARCALS DEL CAMP DE TÚRIA
ELS MORISCOS SÓN ARA A SAGUNT
INAUGURACIÓ A SAGUNT. Divendres, 16 D'ABRIL. Entrada gratuïta.
AGENDA D'ABRIL
LLÍRIA. 16 d'abril, 'Ja n'hi ha prou'. amb Alfons Cervera i l'actuació de BATÀ 19.00. Llar de Jubilats.
BENAGUASIL. 18 d'abril. COLLA EXCURSIONISTA. 'D'Agres al Montcabrer'. Eixida a les 7.30h.
BENAGUASIL. 21 d'abril. CONFERÈNCIA SOBRE L'ARC MEDITERRANI. 19.00h. Caixa Rural, Sant Josep 1.
VALÈNCIA. 24 d'abril. MANIFESTACIÓ. Diem prou!. 18.00 h. Sant Agustí.
BENAGUASIL. 25 D'ABRIL "Concert del Cor de cambra AMALTHEA", a Consolat de Mar. Diumenge. 19.00h.
L'ÚLTIMA MIRADA MORISCA
Segons la crònica major d'Olocau, des d'aquesta pedra van girar els moriscos l'última mirada sobre Olocau, abans de ser expulsats del poble i del seu país. Olocau 1609-2009
AGENDA ACTIVITATS
Totes les activitats programades des del Casal Jaume I de Llíria i d'altres associacions cíviques i culturals a l'espai AGENDA.
OLOCAU: una inauguració de lo alto!
La Casa de la Senyoria d'Olocau acollirà fins al 20 de gener de 2010 l'exposició del Moriscos organitzada, produïda i editada per l'Institut. UN acte magnífic, diumenge, de presentació i de guiatge, amb una assistència de veÏns que van respondre com la csa i el poble mereix. El discurs, la música, i encara un fumm de detalls entre nova documentació exposada, atifells, ceràmica d'època morisca…, han enriquit la primera. Sembla que la interacció va guanyant amb el temps. Aqueixa fóra la millor pedagogia.
Preparem un especial en aquesta pàgina que reflexe l'esforç de la gent d'Olocau, en l'acollida a l'exposició, en la preparació i en la millora general. L'espai, sens dubte, contribueix a prestigiar el treball exposat. [Més]
UNA NIT ÚNICA, A LLÍRIA
Per commemorar els 400 anys de l'expulsió dels moriscos no podíem oferir un concert de menor exquisitesa. La simfònica la Unió al complet, Botifarra i Miquel Gil, amb l'Orquestra àrab de Barcelona, amb Míriam i Sime d'afegitó.
Posem alguns els comentaris que van apareixent a la premsa dels blocs. L'atra haca no la trac!
PER MOLTS ANYS, DES DE GUAIX
El col·lectiu GUAIX, escola valenciana a l'Horta Sud, ha trasmés a l'Institut i a l'organització del concert de dissabte a Llíria l'enhorabona. A través de Vicent Moreno, ens han enviat un correu de suport a la iniciativa. La coordinadora pel valencià del Camp de Túria col·laborava directament en el patrocini del concert.
MORISCOS: 400 ANYS DE L'EXPULSIÓ
L'exposició és ara a Olocau, fins al 20 de gener de 2010. A la casa de la Senyoria, a més podeu visitar també l'exposició sobre l'espart, de l'artesà Nàssio. Totes dues exposicions són imprescindibles.
MORISCOS. 400 anys
VILAWEB i el Diari de l'escola fan una pàgina sobre els Moriscos, 400 anys després de l'expulsió, amb tot d'enllaços, propostes i activitats de commemoració.
RUTES I ITINERARIS PEL CAMP DE TÚRIA
Hem obert una nova pàgina dins l'àmbit medi ambient, sobre rutes, itineraris i excursions. Comencem amb una ruta pel Garbí, que puja des de Segart. Veieu-ho en aquesta pàgina.
ENLLAÇOS A BLOCS COMARCALS
Del Sud
Vigència de JOAN FUSTER · SER i TENIR
21 intel·lectuals valencians s'apleguen en un quadern de reflexió i debat per defensar l'actualitat de Joan Fuster, un dels pensadors més importants que ha donat el valencianisme durant el segle XX. Sense Fuster no s'entén la idea País Valencià. Fuster va dignificar el pensament a l'alçada dels grans savis europeus del XiX i del XX. Notícia a Vilaweb
DIARIS DIGITALS
COORDINADORA PEL VALENCIÀ
La Trobada d'escoles 2009 es farà a Marines, el 10 de maig. Organitzada per la Coordinadora pel valencià del camp de Túria. Més endavant, tot el programa d'activitatst, amb la trobada musical, el sambori de la comarca i altres esdeveniments.
UN PAÍS D'INSTITUTS D'ESTUDIS
L'Institut Ramon Muntaner aplega els Instituts del país, amb el programa d'activitats, ofertes, ajuts i encara tantes informacions relacionades, sobretot, amb els estudis locals. Imprescindible per saber què passa arreu del territori, amb els estudiosos i els del desfici intel·lectual.
PER LA CULTURA DELLÀ LA COMARCA
