'Tot el que fem és provisional.' J. Fuster
Pàgina d'inici llll INSTITUT D'ESTUDIS COMARCALS DEL CAMP DE TÚRIA
Xavi Castillo i Pot de Plom a l'Eliana
Els Clavaris del Carme de 2010 tornem a programar per al dissabte 9 de gener una nova nit de monòlegs. I ho fem de la mà de Pot de Plom i Xavi Castillo, que tornen al nostre poble amb un espectacle amb una gran dosi d’improvisació i amb l’objectiu que el públic ho passe d’allò més bé. L’obra que ens representaran, “Con la iglesia hemos topao”, és una proposta de creació pròpia de la companya Pot de Plom, en la qual busca una fórmula de teatre còmic, dinàmic i popular. Si esteu interessats en assitir a l'espectacle vos recomanem que compromeu les entrades el més ràpid possible, doncs ´ens consta que hi hà molta espectació.
El canvi climàtic al Camp de Túria, entre més comarques afectades
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/155650
Efectes del canvi climàtic vicentgalduf | País | dimecres, 6 de gener de 2010 | 19:56h
Un informe científic al qual ha tingut accés aquest bloc avala la possibilitat de que el canvi climàtic (que avança inexorable, com la burrera de molts poítics de casa nostra) produïsca efectes beneficiosos al nostre País, com ara la fractura fallera (de falla entesa com accident geogràfic) de l'àmbit geogràfic de parla catalana. Una de les conseqüències que això tindria és que el Levante espanyol passaria a estar conformat per les províncies castellanomanxegues de Conca i Albacete, que el País formaria part de l'illa més gran de l'arxipèlag balear (en el suposat cas que continuara formant part d'Espanya), que el Racó d Ademús, els Ports i els Serrans tindrien platja (si més no penya-segats) i que el canal que es crearia entre Castella i nosaltres (navegable) hauria de rebre un nom, que podria ser el Canal Nou. Com deia aquell llauro quan li van demanar sobre la nova televisió valenciana, Canal Nou: "si hem de poder regar millor...". No estem donant cap idea, que ja vos coneixem. Alguns estaríeu fins i tot disposats a vessar cada dia més tones de CO2 per tal de provocar l acceleració del canvi climàtic i la fractura de la foto. Paciència, que tot arribarà. Afegir-hi un comentari http://blocs.mesvilaweb.cat/vicentgalduf
Diumenge, a la Casa de la Senyoria d'Olocau, inauguràrem l'exposició dels moriscos
Amb un discurs de Ferran Zurriaga, Olocau és el quart poble de la comarca que acull la treballada exposició que l'Institut ha preparat enguany per commemorar l'expulsió dels Moriscos de terres valencianes. L'exposició va ser a Benifairó de la Valldigna, durant els dies de l'Aplec dels Joves dels Països Catalans, amb un èxit d'assistència significatiu. Altres pobles del país s'hi han interessat per acollir el treball coordinat per un equip d'estudiosos de dins i fora de l'Institut. Ara mateix, dos pobles s'han negat a acollir expressament l'exposició: Llíria i Bétera. Enhorabona als seus responsables culturals, regidors i alcaldes.
La serra Calderona: els usos públics i privats. El document.
A l'Atenció dels assistents al procés de Participació ciutadana, dintre de l'elaboració de l'esborrany del Pla d'Ús Públic del Parc Natural de la Serra Calderona. En l'última Junta Rectora realitzada el 3 de desembre , dintre de l'ordre del dia, es presentà l'esborrany del Pla d'Ús Públic . Els adjuntem l'enllaç on poden consultar aquest DOCUMENT. El procés a seguir respecte a les aportacions, suggeriments o dubtes que tinguen respecte a l'esborrany del Pla d'Ús Públic, és el següent: Termini final per a l'enviament d'aportacions: 20 gener 2010 Recopilació en un document incloent Apartat PUP, pàgina, text de l'aportació suggeriment i/o dubte. Enviament per e-mail al compte: usopublico_calderona@gva.es Especificar en l'ASSUMPTE: Aportacions PUP Incloent nom de l'Entitat i de la persona responsable del tema. Gràcies per la seva col·laboració.
Mariví Corella / Oficina de Gestión Parc Natural de la Serra Calderona Casa de la Cultura de Nàquera Pça. Ajuntament, s/n 46119 Nàquera Telf.: 96.168.1993 - 679.19.52.38
Poca assistència en l'assemblea de l'Institut, que aprovà la gestió per unanimitat
No arribàvem al 30% dels socis, però finalment hem enlestit la feina. La Junta ha presentat els informes de presidència, de secretaria i de tresoreria, que han sigut aprovats per unanimitat. S'ha fet un repàs de les activitats fetes els dos últims anys i s'ha fet un balanç positiu de la gestió. També s'hi han recomanat accions de millora: guanyar socis, més implicació en els debats importants de la comarca, més compromís polític, continuar a l'aguaït després que passarà la crisi, perquè aleshores tornarà el deler predador de l'urbanisme. ës veritat que ha faltat participació. C'est la vie!
Lluís Vicent presentà anit a Consolat de Mar 'Consciència urgent'
Lluís Vicent és un jove cantautor dels Poblats Marítims de València, com ell mateix s'hi presentà, d'aparença física estimable, barret de feltre, amb samarreta Salvem el Cabanyal, i una veu que recordava els principis d'altres cantautors ara més fets, d'anomenada. Agraït, humil, de discurs fluïd sobre Brossa, o Estellés, de vegades massa intimista… Dues guitarres i molts quilòmetres per endavant, si és que el coratge no defalleix. Per visitar el seu bloc, punxeu.
Un encontre entre pobles, amb l'excusa de la música, el vestit i el ball tradicional
'La memòria dels sentiments' és un magnific treball del grup l'Aljama de Bétera, que ha recollit tot de músiques i cançons tradicionals de la comarca en un llibre i un doble CD, que es va presentar a Bétera, en un encontre de colles memorable: la Colla de ball tradicional de Sant Joan de Labritja, d'Eivissa; la colla els Pastorets de Vilamarxant, l'escola de música de Quartell, i l'associació cultural l'Aljama de Bétera. El treball té una identitat comarcal de primer ordre, i obri una nova línia d'investigació al Camp de Túria que hauria de rebre el suport que mereix.
El pròleg és del mestre Ferran Zurriaga, que també va fer la lloa de la nit
'Llegir, saber, recitar i expressar-se, deixar-se portar pel ritme d'un romanç, descobrir el goig de les cançons, saber portar el pas d'un ball…, són coses que trobareu entre aquests papers, serà un dels camins per atrapar-vos, tant si sou xiquets, joves o adults. Si és així, per molts anys, perquè encara us manté una il·lusió que fa que la descoberta del passat siga un pas per a construir una terra amb més goig pel viure'. Ferran Zurriaga
La colla 'Xe quina burrà', va acompanyar el ball d'oficis, arreplegada a Bétera, i que els membres de l'Aljama van ballar en record de tants oficis que han anat desapareixent els últims anys: el matalafer, el cadirer, el sabater, el mestre d'aixa…
Els balls medievals de Sant Joan de Labritja, d'Eivissa
El ball tradicionald e Sant Joan de Labritja, o ball de pagès, va omplir la primera part de la festa per la músiac tradicional a Bétera. Són balls que l'estudi i la investigació ha anat recuperant per a al cultura popular: ball de noces, ball cerimoniós, de vestits espectaculars, els homes i les dones sobretot: sa ball llarg, sa ball curt, ses dotze voltes… la presidenta de la colla va anar explicant amb una didàctica senzilla, què representava cada ball, els moviemnts, els rituals, els intruments, el vestuari… Amb aquell valencià de ses illes que vam anar entenent a la perfecció, potser perquè la llengua, malgrat els dubtes, ens aplega més que no voldrien uns quants senyorets.
Veus, folkloristes, orgull, il·lusió entre grans i joves
Fermín Pardo és un home fet a la investigació, al treball incansable per recuperar un pou de saviesa, a dins la història dels darrers cent anys dels valencians. Xavier i Maria són més joves, però segueixen aquest treball dels grans mestres que els han precedit: el Xiquet de Bétera, per exemple, el Sardino, Evaristo… L'Aljama és una mica això, passar-ho bé amb el ball, però anar acaçant les veus de tradició oral tan genuïnes, entre els valencians. L'ú, l'ú i el dos, l'ú i el dotze, el cant d'estil tornava dissabte a pouar dels pobles de la comarca.
La música popular al Camp de Túria
El ball de pastorets, els Arquets de Riba-roja, ball d'oficis de Llíria, les danses de Bétera, la jota de Gàtova…, una riquesa d'estils de gran varietat, perquè el Camp de Túria era encontre dels pastors de l'Aragó, que juntament amb la influència de l'Horta, fins i tot de la Vall del Palància, amb l'afgeit del trasllat obligat de pobles (Loriguilla i Benaixeve) provoquen aquesta barreja, entre innocent i obligada.Cançons de Nadal i de Pasqua, de ronda, de murga, d'estil… La memòria dels sentiments.
'La memòria dels sentiments', un doble CD de cançons del Camp de Túria
Amb motiu del cinqué aniversari de l'Associació cultural l'Aljama de Bétera, aquesta nit es presenta a la Casa de la Cultura un recull de cançons de tradició oral, balls i cants d'estil, recollits de les diferents poblacions del Camp de Túria.
A partir de les 22.30, a la Casa de la Cultura de Bétera. Presentació a càrrec de Ferran Zurriaga.
"L'Aljama de Bétera és una associació cultural que es va crear l'any 2004 amb la finalitat d'investigar, recuperar i difondre la cultura tradicional valenciana per mitjà de la música popular, la indumentària, els balls populars, les costums i les tradicions de la nostra terra. L'Aljama està formada per un total de 18 persones. S'ha publicat un gran treball de camp realitzat per l'amic Fermin Pardo amb la col·laboració de les Obreres i Majorals de 2004, en el qual hem gravat cançons de bressol, cançons de treball, cançons de Pasqua, cançons infantils, cançon de festa, cançons per a ballar i una part de música tradicional religiosa del nostre poble, d'on destaquem la recuperació d'uns cants i una tradició ja perduda a Bétera com són els cants de l'Aurora."
Vicent Usó, finalista del Sant Jordi, i l'ofici d'escriure a Vilamarxant
'Cal desconfiar dels escriptors que es diverteixen escrivint'.
Vicent Usó, escriptor de Vila-real, va ser a la seu de la Coordinadora pel valencià, a Vilamarxant, en una conferència sobre l'ofici d'escriure, davant un públic atent. Presentat per Voro Golfe, un incombustible d'escola valenciana al Camp de Túria, la gent no va desaprofitar l'oportunitat de tenir al poble un finalista del Sant Jordi. Però l'Associació Cultural 9 d'Octubre i la Coordinadora no són qualsevol cosa, a l'hora de dinamitzar activitats culturals. Vicent Usó feu una lliçó sobre l'ofici i les dèries de l'escriptor, que va barrejar amb algunes idees i breus històries carregades d'emoció. Què ens cal, posar-nos a llegir els seus llibres. I explicar que hi érem, davant un valencià de les comarques del nord que té ofici. web i bloc
Anit, la música va lluir a favor de Llíria i del país sencer
En un concert extraordinari que va aplegar les veus imprescindibles de Miquel Gil, Pep Gimeno i Mohammad Bou Ayoub, els ritmes de l'Orquestra àrab, la mestria de Tòbal Rentero, la màgia de David Pastor, la banda la Unió que va fer una sessió triple de treball per acoblar-se a assajar amb tothom, va convertir el 21 en una nit brillant a la comarca, per recordar durnat molt de temps. Com va dir Carles Subiela, president de l'Institut i organitzadora de l'acte, que ningú no siga obligat a abandonar la terra que estima.
El Pavelló de l'Arc va ser una festa. En un primer moment ningú no creia en aquell èxit, de públic, sobretot perquè els mitjans s'havien entossudit a amagar l'acte, a obviar la força de la societat civil quan s'organitza, a bandejar el poder de convocatòria quan els objectius són nobles i, sobretot, es va demostrar que els mitjans ja no es mouen solament per la notícia, sinó pels interessos. L'institut havia rebut ofertes d'informar sobre el concert, sempre que pagàrem per endavant. Quina barra.
Gràcies a tants col·laboradors voluntaris, a la gent que hi va venir, als músics, a la banda, i a la acollida de Llíria, que encara guarda aquella màgia que explicava Miquel Gil, tocant al vent, a Llíria la música de banda és a la genètica.
La presentació del concert anà a càrrec de Carles Subiela i JV Frechina
Carles Subiela, president de l'Institut d'Estudis comarcals del Camp de Túria, va agrair la resposta del públic, dels músics, de la banda simfònica la Unió, i va recordar el per què del concert, en record d'aquell greuge d'expulsió dels moriscos valencians, fa 400 anys.
Josep Vicent Frechina, president de la Federació d'Instituts del País Valencià, va fer la lloa del concert, alhora que va remarcar el coratge de l'Institut, i de la societat civil capaç d'organitzar esdeveniments d'aital envergadura. El país que podríem ser, si fórem capaços d'aplegar la barreja d'estils i cultures, les veus, les bandes, i obrírem una nova via per convèncer-nos de les nostres possibilitats, amb imaginació i esforç.
A l'escenari hi havia una potencialitat i unes ganes que difuminaven alguns detalls
Sempre apareixen els noms que ja coneixem. Pep Gimeno, Miquel Gil, Mohamed, David Pastor, que va guayant-se tants mèrits com vulga amb aqueixa trompeta i un ofici que deixa embadalits els músics mateix, el públic, el silenci… Entre bastidors, quants músics de la banda no volien retratar-se amb David per recordar aquell moment.
Però aquests concerts foren una altra cosa, no es podrien ordir ni pensar sense els percusionistes, del Miquel o del Mohamed, sense el Tòbal Rentero i els seus llaüts, les guitarres, la dolçaina, o qualsevol dels estris de corda que tinga a les mans. És un altre monstre, a l'escenari, i res no seria igual sense la seua intervenció.
La banda la Unió ha fet un salt memorable. És la segona vegada que participa en aquesta barreja d'estils, el jaz, la música popular, l'ètnia, els ritmes àrabs, i entrava amb goig a l'envit difícil de ser-hi, de reivindicar-se com un altre element imprescindible a partir d'ara. Entre els músics hi havia aquella entesa necessària i l'agraïment majúscul al director, Josep Miquel Micó.
Però n'hi ha més, amb aquelles tres veus, entre cristians, àrabs i agnòstics.
Uns quants detalls per explicar-nos la importància i la dignitat d'uns quants projectes
Mohamed va agrair un parell de vegades que els haguérem convidat, de nou, a actuar a Llíria. 'Com commemoreu la fatal expulsió i voleu acollir-nos com mereixem, demà cridaré perquè en vinguen seixanta o setanta mil, a quedar-se a la vostra comarca'. Nosaltres havíem deixat publicitat en carnisseries, locutoris, havíem provat de posar-nos en contacte amb l'Associació àrab de la comarca… No n'hi havia gaire presència àrab, per bé que hi havia unes tímides banderes que reclamaven la llibertat del Sahara.
La filla del Botifarra el va acompanyar en una de les cançons, i encara n'hi hagué que va dir que va tornar a cantar poc, per segona vegada. Però la dificultat dels arranjaments per a banda, en un temps tan curt de preparació va donar aqueix fruit. N'hi havia càmeres que enregistraven el concert i, possiblement, l'Institut puga editar un DVD, amb allò principal que va passar a l'escenari i entre les llotges del públic.
Sense la complicitat entre els músics, l'harmonia i el somriure, no hagués sigut possible ordir un espectacle que ha tornat a demostrar la capacitat creativa, malgrat les adversitats i els pocs recursos de què disposen, de les institucions i de qui és responsable polític dels nostres governs locals i autonòmics.
Miquel Gil és el gran mestre, potser una veu irrepetible a Europa.
D'uns anys ençà, Miquel Gil ha revolucionat el panorama músical valencià i, ens atrevim a dir-ho, europeu. Des d'Orgànic, passant per Katà, Miquel Gil ha convertit la veu, la música i l'expressivitat en un sentiment que corprén, que atrapa, que no deixa indiferent. La seua qualitat i la varietat de registres ens ha posat als valencians en un nivell mundial com mai no havíem conegut. És veritat que, com ell mateix diu, les coses no són casuals ni vénen plogudes del cel. Són molts anys d'ofici, de treball, d'esforç, i com gairebé sempre entre els valencians, d'un reconeixement institucional nul. Comparable al cas d'Ovidi, o Raimon…, no és que els polítics siguen cecs, són ignorants, xenòfobs i carregats de males arts. En un país normal, civilitzat, Miquel Gil fóra la joia preada que caldria protegir perquè ens anés descobrint la bellesa, la música, la veu… Quina sort a Llíria, de nou, descobrint-nos davant el mestre.
Pep Gimeno Botifarra, el públic el reclama amb insistència, que no es cansa de sentir-lo
Jo tinc por que no se li acabe la veu. Patesc. Trenta anys que ens ha costat descobrir-lo i, l'èxit, a veure si provoca un daltabaix al miracle que ha provocat aquest homo de Xàtiva. Veus que tot no són penalitats, ni greuges, ni batlles del pp, ni diaris de levante, que n'hi ha miracles i terrabastalls que fan del viure un goig. Pep Botifarra és una de les coses més grans que ens ha passat als valencians els últims vint anys. Els últims deu anys. Vitol, Botifarra!
Mohamed Bout Ayoub, aquella veu de mans tan vives
L'art que no té nom, la veu i la sensibilitat d'aquest home, segons que diu Gàlim en la prèvia d'un comentari que esperem tants blocaires. Tots dos Mohameds tenen aqueix deix de l'art a la música, però l'expressivitat de Bout Ayoub adelera els ulls en aquell cos alt, esbelt, prim, encaixat en aquell vestit de sastre de l'alquímia. Aquest cos i la seu veu ja mereix l'espectacle, el silenci dels gairebé tres mil. El batre a tres veus és un regal mediterrani, eixut, aspre, que es afua la pell i ens clava immòbils, al temps i a la terra, a dues bandes de la mar. Rendits als peus, a les mans, a la veu, de l'art que no té nom. Aquest home.
La Caseta del Plater, que devia ser l'espill d'alguna premsa
Bona nit. Hem dit molt sovint que els Instituts d’Estudis Comarcals naixen com a resposta a unes necessitats culturals que les institucions no acaben de cobrir i, de fet, ho fan estimulats per la passivitat d’aquestes mateixes institucions davant de la degradació paisatgística, desaparició del patrimoni i desarrelament cultural que ens ha tocat viure.
L’acte d’avui és una prova fefaent de tot això. Ha hagut de ser un Institut d’Estudis Comarcals, l'IDECO del Camp de Túria, qui, davant el silenci persistent i desconcertant de les institucions, prenga la iniciativa per commemorar un dels episodis més obscurs i vergonyants de la història dels valencians I ho ha fet jugant-se la pell, sense pressupostos generosos, sense partides ben nodrides per a despeses de representació.
Fa 400 anys, desenes de milers de valencians varen d’abandonar forçosament sa casa i marxar a terra estranya per motius estrictament religiosos, en una aplicació bastant curiosa de l’evangeli cristià. Aquesta operació taxativa de neteja ètnica deixà alguns pobles valencians buits per sempre, trencà famílies i provocà una quantitat de dolor humà que ens es impossible ni tan sols d’imaginar.
Òbviament si avui ens reunim ací, no és per celebrar-ho si no per fer una invitació a la reflexió col·lectiva. Una reflexió sobre la història d’un fracàs d’enormes dimensions: el fracàs de la convivència i el fracàs de les polítiques d’assimilació propiciades aleshores pel clergat la Inquisició i la monarquia. Un fracàs, no ho oblidem, després de quatre-cents anys de permanència pactada. I un fracàs —no voldríem ni pensar-ho— en el llindar del qual podríem trobar-nos altra vegada en un futur no molt llunyà.
Però el concert d’avui és també una invitació a l’esperança. Dalt de l’escenari es dibuixarà, de forma nítida i explícita, el país que podríem ser, el futur que ens podria esperar. Un país i un futur de confluències i enriquiment, d’identitats arrelades i hospitalàries que convergeixen per créixer juntes.
No sé si ho tindreu tan clar com jo, però si em donen a triar, jo vull viure en el país que ens proposen Miquel Gil, Pep Botifarra, l’Orquestra Àrab de Barcelona i la Unió Musical de Llíria. No sabria proposar-vos un país millor.
Sentit record per Eugeni Pertegaz
El tio Eugeni Pertegaz, com el seu germà Vicent, és un autèntic heroi del poble i del país (realment, ells volien ser antiherois), persones d'una integritat personal, moral i política de molt de pes. Dos autèntics gegants la vida i la lluita dels quals quedarà en la nostra memòria per a sempre. Mentre el tio Vicent triava el camí de l'exili, el tio Eugeni es va quedar al poble. Eugeni era un llaurador amb majúscules, un dels impulsors de la Unió de Llauradors del País Valencià, de la qual en va ser el president durant anys. El tio Eugeni sempre va saber on havia de ser, segur de quin era el seu lloc i mai no va donar l'esquena. Per a nosaltres, joves nascuts en la foscor, Eugeni Pertegaz era molt més que un model. Era l'esperança concreta que ens feia veure que la brutalitat no podia acabar amb un home lliure.
Ës això el que explicarem als joves, quan presentem aquest premi: l’home Eugeni Pertegaz va recorrer el segle vint sencer des de Bétera, amb una solidesa i una rectitud excepcionals, amb l'estatura d'un gegant noble i admirat com pocs. Perquè Eugeni Pertegaz és una lliçó, un gegant, que els joves del Camp de Túria haurien d’estudiar a l’escola.
Perquè el segle XX, a la nostra comarca, no s'explica sense els Pertegaz, el Vicent i l'Eugeni, dos germans que van saber destriar entre la grissor d'aquella fatalitat de guerra i els cinquanta anys de dictadura per dret militar. Ells van triar la llibertat. Vet ací el pecat que van cometre aquells herois, gegants inqüestionables, mantenir-se honestos, capaços d'aquesta gran maduresa de comprendre com de difícil és guanyar la llibertat i encara més difícil viure-la.
Des de Bétera agraïm que el Casal haja triat el nom del tio Eugeni per nombrar un dels seus premis.
[combinació de dos apunts de Vicent Partal i Albert Dasí]
Històries de la ceba, de Carles Subiela
Us escrivim el segon capítol, daquest dolç d'històries rurals i singulars, les autèntiques contarelles de les quals parlava tan magníficament Enric valor. Històries de la Ceba l'ha editat Consolat de Mar, una empresa multicultural, i d'instruments musicals.
FEMELLETA
Femelleta va a València a comprar-se sabates. Que ell és un exigent proverbial ja ho saben al poble, on mai no troba exactament el que vol. I prompte ho comprova també l’amo de la sabateria escollida per veure si troba les sabates que complisquen els seus requisits. Però tal feina resulta cada vegada més improbable. (continua ací: www.campdeturia.cat/index.php)
MORISCOS, per Josep Maria Jordan Galduf
Enguany s'acompleix el quart centenari de l'expulsió dels moriscos, la qual cosa va tenir unes importants repercusions en general i molt especialment en el cas valencià. És cert que vivim en un moment de greu crisi econòmica i això reclama la principal atenció de les autoritats públiques. Tanmateix, la vida continua i són múltiples els àmbits on cal seguir actuant, perquè a més a més s'hi interrealcionen. No sóc historiador, però crec que la commemoració d'aquest centenari és una bona ocasió per a fer de la Història una eina de diàleg cultural, apel·lant a la comprensió, la tolerància i la pau entre les persones. I també per a destacar la importància de la integració social dels immigrants, una part important dels quals procedeix del Nord d'Àfrica, la regió on anaren a parar els moriscos expulsats ara fa 400 anys.
L'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria porta entre mans un programa de distints actes per a celebrar l'aniversari de l'expulsió morisca des d'aquesta perspectiva humanista. Va preparant, entre més activitats, una magnífica exposició, sota la batuta del mestre Ferran Zurriaga. D´altra banda, sota l'impuls de Carles Subiela, hi ha un esplèndid concert a càrrec de Miquel Gil i Pep Gimeno, amb l´Orquestra Àrab de Barcelona i la Banda Simfonica de la Unió Musical, el dissabte 21 de febrer al teatre Unió Musical de Llíria; un concert que serà presentat uns dies abans (el dimarts 17 de febrer) al Club Diari Levante.
El País Valencià s'ha convertit els darrers anys en zona de notable presència de la immigració. D'acord amb l'Institut Nacional d'Estadística, l'1 de gener de 2008 hi havia empadronats als distints municipis valencians prop de 850.000 estrangers, que representen entorn del 17% del total de la població valenciana. Una bona part tenen una procedència europea i llatinoamericana, però hi ha també un important col·lectiu nordafricà. De Marroc hi ha 66.886 immigrants, d´Algèria 16.681 i de Tunísia 276, països tots tres on viuen molts descendents d'aquells moriscos exiliats el 1609.
La immigració és un fenomen globalment positiu, però exigeix adoptar polítiques d'integració social. L'escola és el millor mitjà d'integració dels immigrants a través dels seus fills, i també la via per a què els valencians aprenguen a viure en la diversitat cultural. En el món actual hi ha la idea equivocada que les persones tenen una identitat única i poden ser classificades segons la seua religió o cultura. Aquesta idea, d'acord amb Amartya Sen, s'oposa al sentit comú que ens indica que tots els éssers humans som semblants i «diversament diferents». S'enfonsa així la teoria del xoc de civilitzacions o qualsevol altre plantejament que fomente una separació entre les persones segons la cultura o la religió. Per contra, és de gran importància el concepte de ciutadania (aquest estatus de persones lliures i responsables, amb llibertat de pensament i capacitat d'elecció) com a fonament de la democràcia. En aquest sentit, la celebració del quart centenari de l'expulsió morisca és una magnífica oportunitat per a transformar aquell fet dramàtic en un element de retrobament i diàleg entre el món occidental i el món islàmic. *Catedràtic d'Economia Aplicada. Universitat de València.
Fer comarques, per Josep Maria Jordan
Un país és més sòlid quan hi ha una bona xarxa de pobles i ciutats, no només una o dos grans àrees metropolitanes envoltades de menuts nuclis rurals. En aquest sentit, una característica positiva del País Valencià* és que presenta una jerarquia urbana bastant compensada, amb un grapat de ciutats intermèdies que configuren diverses comarques. El nostre és un país de comarques, i això ha ajudat a conservar encara bona part de la identitat cultural pròpia. I a les distintes comarques hi ha unes entitats culturals, els instituts o centres d´estudis comarcals, que fan el que poden per vertebrar el país des de baix.
Aquesta setmana, el divendres, es commemora el 20é aniversari d'un d'aquests instituts, el del Camp de Túria. Amb aquest motiu hi haurà un bon concert a l'auditori de la Unió Musical de Benaguasil, a les 20h. Fa vint anys, en efecte, que es va posar en marxa l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria, una iniciativa similar a altres que s'encetaren per aquell temps en diverses comarques valencianes. Els objectius eren clars: fomentar l'estudi i la recerca de distints aspectes del territori comarcal, i contribuir a dinamitzar la vida cultural de la comarca. Uns objectius encara plens de sentit avui, però la vida i la tasca d'aquests instituts no resulta gens fàcil.
Fer comarca, per a la generació dels qui crearen aquestes entitats, era una forma de buscar la nostra identitat com a valencians i construir un país millor. Es tractava d'anar més enllà d'una visió purament localista. Tanmateix, és cert que el grau de consciència comarcal és major en una minoria culta que no en la majoria de la població. El món evoluciona molt de pressa, sota l'empenta del canvi tecnològic i la tendència a la globalització. Però cal trobar un equilibri necessari entre la dimensió global i la local, i en això la tasca d´aquests instituts és encara útil i necessària.
L'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria, a través de tres congressos i moltes altres activitats, ha treballat en pro d'un desenvolupament ordenat i sostenible de la comarca i del conjunt del territori valencià. Tanmateix, hem assistit a una evolució accelerada i sovint anàrquica de les coses, i el propi institut ha perdut força i influència amb el pas del temps. Com diu un del seus ex-presidents, Francesc Rozalén, l'institut té el repte d´implicar a la majoria de la societat civil, però vivim un temps en què la pròpia societat civil sembla estar en crisi.
Segons un altre ex-president, Ferran Zurriaga, cal que l´institut trobe noves formes d'actuar a favor d'una cultura humanitzadora i sostenible davant els canvis actuals. Des d'aquesta perspectiva, Albert Dasí pensa que els instituts comarcals han de sacsejar la gent preocupada i donar més impuls al fet d'aprendre i buscar entre tots la comarca que volem. Potser per això, l'actual president de l´Institut d´Estudis Comarcals del Camp de Túria, Carles Subiela, amb l'ocasió del 20é aniversari, crida a sentir-se satisfets amb el camí recorregut, però demana alhora ser autocrítics i renovar la il·lusió per encetar nous projectes.
Els responsables polítics bé farien en aprofitar i recolzar aquestes entitats. Els instituts d'estudis comarcals constitueixen una part de la societat civil valenciana de notable valor. La seua debilitació o possible desaparició implicaria una pèrdua de capital social que potser seria de lamentar en el futur.
*Catedràtic d'Economia Aplicada. Universitat de València
*Primer president de l'Institut del Camp de Túria.
(publicat avui al Levante-emv.com)
www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp
www.campdeturia.cat
Pàgina d'inici llll INSTITUT D'ESTUDIS COMARCALS DEL CAMP DE TÚRIA
AGENDA ACTIVITATS
Totes les activitats programades des del Casal Jaume I de Llíria i d'altres associacions cíviques i culturals a l'espai AGENDA.
OLOCAU: una inauguració de lo alto!
La Casa de la Senyoria d'Olocau acollirà fins al 20 de gener de 2010 l'exposició del Moriscos organitzada, produïda i editada per l'Institut. UN acte magnífic, diumenge, de presentació i de guiatge, amb una assistència de veÏns que van respondre com la csa i el poble mereix. El discurs, la música, i encara un fumm de detalls entre nova documentació exposada, atifells, ceràmica d'època morisca…, han enriquit la primera. Sembla que la interacció va guanyant amb el temps. Aqueixa fóra la millor pedagogia.
Preparem un especial en aquesta pàgina que reflexe l'esforç de la gent d'Olocau, en l'acollida a l'exposició, en la preparació i en la millora general. L'espai, sens dubte, contribueix a prestigiar el treball exposat. [Més]
Parlem de literatura amb VICENT USÓ
Vicent Usó, escriptor. Converses amb un senyor escriptor, de les comarques de Castelló. 'Escriure és provar de fer alquímia'.
Organitza la coordinadora pel valencià una xerrada amb escriptor i llibres, a Vilamarxant., a la seu de la Coordinadora, carrer Font Nova núm. 5. ULISSES20
UNA NIT ÚNICA, A LLÍRIA
Per commemorar els 400 anys de l'expulsió dels moriscos no podíem oferir un concert de menor exquisitesa. La simfònica la Unió al complet, Botifarra i Miquel Gil, amb l'Orquestra àrab de Barcelona, amb Míriam i Sime d'afegitó.
Posem alguns els comentaris que van apareixent a la premsa dels blocs. L'atra haca no la trac!
PER MOLTS ANYS, DES DE GUAIX
El col·lectiu GUAIX, escola valenciana a l'Horta Sud, ha trasmés a l'Institut i a l'organització del concert de dissabte a Llíria l'enhorabona. A través de Vicent Moreno, ens han enviat un correu de suport a la iniciativa. La coordinadora pel valencià del Camp de Túria col·laborava directament en el patrocini del concert.
MORISCOS: 400 ANYS DE L'EXPULSIÓ
L'exposició és ara a Olocau, fins al 20 de gener de 2010. A la casa de la Senyoria, a més podeu visitar també l'exposició sobre l'espart, de l'artesà Nàssio. Totes dues exposicions són imprescindibles.
MORISCOS. 400 anys
VILAWEB i el Diari de l'escola fan una pàgina sobre els Moriscos, 400 anys després de l'expulsió, amb tot d'enllaços, propostes i activitats de commemoració.
25 d'abril. COMUNICAT DE MAULETS
25 d'Abril, prenem els carrers de València
El proper dissabte 25 d’abril el País Valencià torna a commemorar la desfeta d’Almansa i l’inici de l’ocupació espanyola ara fa 302 anys. Enguany, a aquesta efemèride se li suma una altra: els 70 anys de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat de València. Per si fóra poc, la conjuntura econòmica i social actual no pot ser més angoixosa per a la classe popular i treballadora catalana, la qual està patint en primera persona l’onada de retalls socials que comporta la crisi del sistema actual.
Amb aquest munt de raons a les esquenes, la campanya “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència” fa una crida per participar activament en la manifestació convocada a la ciutat de València del proper 25 d’abril. La jornada començarà a les 18:00 hores amb una mostra de cultura popular a la Plaça de Sant Agustí. Serà el preludi a la manifestació que eixirà des del mateix emplaçament a les 18:30 hores. La marxa recorrerà els principals carrers del centre de la capital del Túria i té previst finalitzar a la Plaça dels Furs, just a sota de les Torres de Serrans, on se celebrarà un acte polític.
Aquesta manifestació s’emmarca dins les mobilitzacions que la campanya “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència” està portant endavant per denunciar la dominació i explotació espanyoles en el context de la nostra història. El passat 24 de gener, més d’un miler de persones ja es va manifestar a Barcelona en la commemoració dels 70 anys de l’entrada de les tropes feixistes a la ciutat. Pel que fa a anteriors edicions del 25 d’abril la campanya ha escenificat jornades de lluita insubmises que han acabat, en alguns casos, en objecte de repressió.
25 d’abril, prenem els carrers per la llibertat dels Països Catalans!
RUTES I ITINERARIS PEL CAMP DE TÚRIA
Hem obert una nova pàgina dins l'àmbit medi ambient, sobre rutes, itineraris i excursions. Comencem amb una ruta pel Garbí, que puja des de Segart. Veieu-ho en aquesta pàgina.
ENLLAÇOS A BLOCS COMARCALS
Del Sud
Vigència de JOAN FUSTER · SER i TENIR
21 intel·lectuals valencians s'apleguen en un quadern de reflexió i debat per defensar l'actualitat de Joan Fuster, un dels pensadors més importants que ha donat el valencianisme durant el segle XX. Sense Fuster no s'entén la idea País Valencià. Fuster va dignificar el pensament a l'alçada dels grans savis europeus del XiX i del XX. Notícia a Vilaweb
DIARIS DIGITALS
COORDINADORA PEL VALENCIÀ
La Trobada d'escoles 2009 es farà a Marines, el 10 de maig. Organitzada per la Coordinadora pel valencià del camp de Túria. Més endavant, tot el programa d'activitatst, amb la trobada musical, el sambori de la comarca i altres esdeveniments.
UN PAÍS D'INSTITUTS D'ESTUDIS
L'Institut Ramon Muntaner aplega els Instituts del país, amb el programa d'activitats, ofertes, ajuts i encara tantes informacions relacionades, sobretot, amb els estudis locals. Imprescindible per saber què passa arreu del territori, amb els estudiosos i els del desfici intel·lectual.
PER LA CULTURA DELLÀ LA COMARCA
