'Tot el que fem és provisional.' J. Fuster

Pàgina d'inici llll INSTITUT D'ESTUDIS COMARCALS DEL CAMP DE TÚRIA

ESPECIAL 'PREMIS JAUME I 2010' EN AQUESTA PÀGINA


Raimon i el Camp de Túria (no hi queden entrades)

Una exposició sobre Raimon a l'Eliana precedeix el concert de dissabte

Inaugurada ahir, posa en relleu la relació del cantant amb la universitat

Raimon actuarà dissabte al Centre d'Estudis Locals de l'Eliana (CEL), dins el cicle Cinc Segles de Música. El concert haurà estat precedit per tota una setmana d'actes dedicats al cantant de Xàtiva. El primer, ahir al vespre, consistí en la inauguració de l'exposició 'Raimon torna a la universitat'.

L'exposició, de fotos i vídeos, posa en primer terme la relació de Raimon amb la universitat, des que ell estudiava a la Facultat de Lletres de València i començava a militar contra la dictadura, fins als últims homenatges universitaris rebuts: a la Politècnica, pels cinquanta anys de 'Al Vent', i a la Universitat de València, amb la imposició de la medalla de la institució. Es podrà visitar durant tota aquesta setmana.

www.vilaweb.cat/noticia/3833390/20110111/exposicio-raimon-leliana-precedeix-concert-dissabte.html


Lluís Miquel, una veu de la història de la cancó a l'Eliana

Conferència de LluísMiquel Campos: “Raimon i el naixement de la nova cançó”. LluísMiquel Campos (Lluís Miquel) és cantant, productor i empresarimusical i actor de doblatge. Començà la seua carrera artística amb el grup Els 4Z quasi simultàniament amb Raimon, als primers anys 60. Elgrup es dissolgué a finals dels 60, impossibilitat de seguir endavant per lesconstants prohibicions; però reaparegué, ara com Lluís Miquel i els 4Z, el1976. El 1980 crea un grup paral·lel, de caire humorístic, que interpreta sobretot cançons de ball, Patxinguer Z. També ha gravat discsen solitari i en col·laboració amb altres artistes. Lectura i interpretació de textos de Raimon, amb la col·laboració de l'Escola Coral de l'Eliana (la coraleta).

TRENCANT EL SILENCI

 

 


La corrupció del PP oficialitza cobraments per serveis inexistents

Ho publicael diari digital valenciàL’Informatiu: La Diputació de València cobra 11 milions d'una taxa per un servei inexistent. La planta de gestió de residus de Llíria devia estar acabada aquest mes. Però la realitat és que l’empresa que havia de desenvolupar el servei, una filial de Sedesa, l’empresa totpoderosa de la família Cotino, no ha posat ni una pedra ni ha invertit cap euro. Això sí, els ciutadans de les comarques d’interior de València ja li van abonar a través de la Diputació7,5 milions.

Portem 2 anys, ja, pagant 5 comarques el que es coneix com a taxa de reciclatge (Camp de Túria, la Foia de Bunyol, els Serrans, Utiel-Requena i el Racó d’Ademús), Aquesta taxa grava la separació, la reducció i el tractament de residus en una planta que ja hauria d’estar construïda a Llíria. Cinc anys després de la constitució del Consorci València Interior, en el qual estan representats la Generalitat, la Diputació i els 61 ajuntaments de les cinc comarques, l’empresa que hauria d’haver posat en marxa la planta continua transportant el fem de la zona a Villena, encara que la Diputació ja va recollir l’any passat uns 11 milions d’euros i enguany repetirà la xifra, perquè es fera a Llíria (?).

La història dóna per a un bon sainet: Primer, Ecosenda, una filial de la totpoderosa Sedesa, l’empresa dirigida per Vicente Cotino Escrivá, nebot del Conseller de Medi Ambient, Juan Cotino. Malgrat tindre els terrenys cedits per l’Ajuntament de Llíria, no ha posat ni una sola pedraen la planta. Segon, la Diputació s’encarrega de cobrar la taxa i no els ajuntament, com seria normal, i per això, aquesta taxa té un increment per gestió d’entre un 3 i un 4%. Crida l’atenció, que en aquests temps de crisi, cap dels 61 ajuntaments, val a dir que una majoria aclaparadora governats pel PP, no han posat ni una pega a aquesta taxa o nou impost ni a la manera de gestionar-lo. Tercer, l’empresa que hauria d’haver construït la planta, l’hauria d’haver acabada a novembre de 2009 perquè estiguera en ple rendiment just ara mateix (?).  De moment, no han posat una sola pedra, ni tampoc hi ha invertit cap euro, i es limita a transportar els residus de 61 municipis des de Llíria a la planta de Villena, on són tractats. Per eixe servei, la mercantil rep del consorci uns 7,5 milions d’euros. Però de separació i reciclatge res, només transport per carretera.

Preguntes de veï del carrer: no es pot denunciar per incompliment de contracte a Ecosenda? No podrien cobrar els serveis municipals aquesta taxa i estalviaríem costos? Per què no es fa? Complicitat?

Ara bé, publicitat sí que en fan sí.  El carromato de la foto està ben passejat per la comarca. Ara mateix el tenim a Riba-roja. Per a què? Per a fer-nos creure que l'administració separa i recicla? Ja està bé, senyors, de prendre'ns el pèl.


La fira del llibre de Bétera tanca amb un programa excepcional

Un programa sòlid per començar una fira que ha distribuït uns cinc-cents llibres entre les llars del poble, totalment en valencià. Amb un ressò positiu, malgrat que era la primera vegada que organitzàvem un esdeveniment així, i la difusió no ha quallat en la mesura que esperaven els organitzadors. Entre els participants, l'editora i la il·lustradora de la rata Marieta, Rosa Serrano i Lourdes Bellver, el director de Vilaweb, Vicent Partal, l'actor Pep Ricart, l'escriptora Raquel Ricart, el blocaire Jordi Orts, el contista Llorenç Giménez, l'expresident d'escola valenciana, Diego Gómez, el presdeint de l'Institut, Carles Subiela, el coordinador del casal de Llíria, Ruben, entre més persones i protagonistes que han anat bastint un programa que ha sigut profitós. El balanç final, en uns dies.


Dues blocaires joves de Bétera van inaugurar la fira del llibre valencià

PRESENTACIÓ DE LA PRIMERA  FIRA DEL LLIBRE EN VALENCIÀ A L'ATENEU DE BÉTERA. El dia 23 de desembre s'inicià la fira del llibre a l'Ateneu de Bétera, hi ha molts i molts llibres per triar i per a totes les edats i de molt interessants. La inauguració de la fira la van fer Roser Verdevio i Clàudia Sebastian, unes bloggeres ben joves. Els blogs estan molt bé perquè et recomanen llibres, pàgines per aprendre coses noves, per millorar les matemàtiques i altres documents curiosos. Explicaren: per què el blog tenia aquell om, què senten de tenir un blog? de què escriuen? què és el que més els agrada del blog? etc. Ara, si voleu accedir als bocs ací teniu les seues adreces:

http://elracodelsrosegadors.blogspot.com/http://atenea2010-roser.blogspot.com/ Vinga, animeu-vos  a venir a la fira. [crònica de PAU MARZO]

El programa de continguts dins el Projecte «Literatura i idees».

24 de desembre

  • Pòsters literaris en favor dels llibres.
  • Enric Valor, guardià de les paraules. Projecció d’àudio.

3 de gener

  • Vicent Partal: “Wikileaks i la frivolitat dels governs”.
  • Raquel Ricart, signatura de llibres.
  • Llorenç Giménez, signatura de llibres i presentació de contes per Gaza.

4 de gener

  • Paulapé, videoanimació per a joves i grans.
  • Lourdes Bellver, il·lustradora de la Rata Marieta, signatura.
  • Rosa Serrano, editora, vint anys de la Rata Marieta.

5 de gener

  • 400 colps, altres llenguatges per als joves.
  • 25 anys de trobades, un llibre imprescindible.
  • Pep Ricart, lectura final i cloenda de la I Fira del Llibre en Valencià.

l’Ateneu i obrirà al públic les vesprades, entre les 17.30 i les 21.00. Totes les activitats comencen a les 19.00h.


RAMON CARDO TRIO: NO HI HA RES MÉS AGOSARAT QUE EL JAZZ

RAMON CARDO TRIO. L'evolució permanent que ha tingut el jazz des dels seus inicis és un factor que ha marcat notablement els cànons que, en un principi, es van establir com a propis i que es van mantenir fins ben arribat la meitat del segle passat. A partir d'aquest moment, hem assistit a un constant desenvolupament d'aquest estil musical, desenvolupament que s'aprecia en aspectes com: fusió de ritmes i harmonies importats d'altres estils musicals i variació en la composició de les formacions que fins ara eren habituals, sempre amb l'afany de presentar a l'espectador novetats que ajuden a estimular la imaginació de l'oient.

La formació que presentem, no només no queda al marge d'aquesta idea sinó que la reforça, en primera instància pel format de grup, amb l'absència de dos dels bastions que fins ara es presentaven com indispensables: el baix i la bateria; i en segona instància pel tractament que se li dóna als instruments que el comprenen, instruments que en un passat havien tingut un paper purament melòdic o solista. Tots els temes estan arranjats amb característiques molt especials pels tres membres del grup, el arranjaments estan carregats d'elements cambrístics, de vegades el saxo i el trombó agafem paper d’acompanyant i l’orgue de solista. Es treballa amb canvis de colors i textures esgotant al màxim els recursos de cadascun del instruments. Els estàndards estan tractats amb compassos o grooves diferents que els originals. Tot això dona un resultat molt cambrístic on el tres membres del trio corren riscos importants per la necessitat de suportar tot el pes rítmic i harmònic de les composicions.

Ramon Cardo, saxo tenor. Toni Belenguer, trombó. Santi Navalón, orgue Hammond

Repertori: Horace Scope Horace Silver, Gaslight Duke Pearson, Along Came Betty Benny Golson, Desafinado A. C. Jobim, Duke Ellington's Sound of Love Charles Mingus, Giant Steps John Clotrane, Hoe Down Oliver Nelson


ALJUB I MARA ARANDA A CONSOLAT DE MAR

Aljub a Consolat de Mar. El dissabte 12 de desembre, organitzat pel Casal Jaume I i el Col·lectiu Ovidi Montllor, a Consolat de Mar va actuar Aljub un grup de música folk, que barreja ritmes de la Mediterrània, cants tradicionals i ritmes de jazz. Varen tocar una selecció de cançons de la trilogia de discs que han editat: “Afluències” amb el grup grec krama, “Portes” amb la col·laboració de Mara Aranda i “Escarbant en la memòria”. Aquest grup està compost per quatre membres: a la percussió, Joansa Maravilla, al contrabaix, Xavi Alaman,a les flautes travesseres, Andrés Belmonte i al llaüt, bouzouki i viola de roda, J. Martinez . El grup ahir contà amb la col·laboració de Mara Aranda una de les veus valencianes reconegudes internacionalment. Feren una música tranquil·la i toquen bé . Ara ja sabeu un poc de qui es Aljub. [PAU MARZO]


CRISI LOCAL CRISI GLOBAL: LLÍRIA, BENAGUASIL I VILAMARXANT A CONTRACORRENT

19h. LLÍRIA. Sala Multiusos de la Unió Musical. XERRADA-COL·LOQUI. sobre la crisi econòmica"CRISI GLOBAL-CRISI LOCAL" Per Josep Maria Jordan Galduf (Catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de València) i José Luis Porcuna (president de l'Associació Espanyola d'Agricultura Ecològica) Organitza: *PLATAFORMA PER UNA LLÍRIA HABITABLE*

 

A les 20:00 hores al saló d'actes de l’Ateneu Musical i Cultural de Benaguasil conferència, col·loqui ÚSOS DISCRIMINATORIS DEL LLENGUATGE EN L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA: EL LLENGUATGE SEXISTA, per Immaculada Navarro Tomàs. Una interessant reflexió al voltant dels usos del llenguatge per una investigadora i activista d'aquest fet. En acabar el col·loqui hi haurà sopar enfaixat i l'Ateneu prepararà la picadeta.

 

A les 20:00 hores i a la seu de la coordinadora pel Valencià (C/Font nova, 5 - Vilamarxant) presentació de llibre EL TIO JOAN DE LA MARINA: UN BANDOLER D'ADOR EN TERRES DEL XÚQUER I DEL TÚRIA per Manel Martínez Arcos, autor del llibre. L'obra analitza el fenomen del bandolerisme al Camp de Túria i altres contrades de la geografia valenciana. Val a dir que bona part dels episodis ocorren als antics partits judicials de Llíria, Xiva i Carlet i són protagonitzats per bandolers de Vilamarxant, i més concretament per Perot.


UNA INVITACIÓ PARTICULAR DEL PRESIDENT

Dissabte 11 de desembre a les 22.30 tindrà lloc, al Teatre de la Unió de Llíria, el 2n Festival de la Cançó del Camp de Túria en Homenatge a Ovidi Montllor, que comptarà amb les actuacions dels grups Al Tall, Miquel Gil, Josep Romeu, Lluís Vicent, Andreu Valor, Naia, Feus Ferri, Jordi Montañez, Dr.Dropo i Enric Esteve, Ara és demà i Carles Enguix. Cada grup versionarà una o més cançons del cantautor, a més d'interpretar els seus propis temes en un acte que done veu tant a grups consolidats com a noves promeses de la música en valencià. També hi haurà una mostra de cultura popular a càrrec de la Colla de Bastoners d'Igualada i la Colla de Dolçaines de l'Horta. L'homenatge, organitzat per l'Assemblea de Joves del Camp de Túria, pretén difondre la cançó d'autor a la comarca del Camp de Túria i donar-li una nova dimensió, acostant-la a la gent més jove. El clàssic Teatre de la Unió Musical de Llíria serà l'entorn idoni per recordar una figura tan important i influent com la de l'Ovidi i despedir el 2010, any en que es commemoren els quinze anys de la seua mort. Podeu adquirir les entrades generals per 8 euros o les reduïdes per a joves menors de 26 anys i aturats per 5 euros als següents llocs de venda: Unió Musical de Llíria (San Vicente Ferrer, 17, Llíria), Casal Jaume I del Camp de Túria (Avinguda dels Furs, 17, Llíria), Ateneu de Bétera (Carrer Major, 21, Bétera), Ateneu Musical i Cultural de Benaguasil (C/ Escultor Benlliure, S/N, Benaguasil), Centre Social Terra (Baró de Sant Petrillo, 9, València), Ateneu Popular de València (Pere Bonfill, 12, València), Racó de la Corbella (Plaça del Pilar, València), Ca Bassot (C/ Bisbe Muñoz, 52, Burjassot), Video-club.com (Carretera de Llíria, 62, Vilamarxant). Els xiquets menors de 8 anys entren gratuïtament.

 

L'Assemblea de Joves del Camp de Túria també vol convida els assistents, el mateix dia a les 19.30 de la vesprada, al concert del grup de folk Aljub, emmarcat en el II Circuit de Música So de sons, que tindrà lloc a la seu de Consolat de Mar a Benaguasil. El concert és gratuït i en acabar hi haurà un sopar de pa i porta a preu popular. El II Circuit de Música So de sons està organitzat pel Col·lectiu Ovidi Montllor (COM) i col·labora en l'acte el Casal Jaume I del Camp de Túria.


ALCUBLES PRESENTA L'EXPOSICIÓ DELS MORISCOS

A partir de les 11.30 de demà divendres, inaugurem l'exposició dels Moriscos, 400 anys després de l'expulsió. A l'Ajuntament d'Alcubles, aprofitant la visita i el lliurament d'un document protocolari d'època.

Hi intervindran entre més persones, l'alcalde, Manuel Civera, Carles Subiela, president de l'Institut i la Directora General del llibre.

L'exposició, que ja és muntada, es podrà viistar en hoaris d'oficina durant dues setmanes.

 

'L'oportunitat d'una noca acollida: […] En el món actual abunda la idea equivocada que les persones tenen una identitat única i poden ser classificades segons la seua religió o cultura. Aquesta idea, tal com assenyala Amartya Sen, soposa al senti comú, que ens indica que tots els humans som semblants i diversament diferents.'

[…] Per contra és de gran importància el concete de ciutadania, que fonamenta la democràcia: aquest estatus de persones liures i responsables, amb llibertat de pensament i capacitat d'elecció. Josep Maria Jordan.


LLORENÇ GIMÉNEZ AL CASAL JAUME I

DIVENDRES, 10. 17'30h. LLÍRIA. Casal Jaume I. CONTACONTES AL CASAL.

Llorenç Giménez visita al Casal del Camp de Túria.El popular contacontes farà una sessió infantil.

La diversió està garantida, no hi falteu. Porteu la xicalla, i deixeu-vos anar. Però teniu compte, no peguen per volar.

 

A més Llorenç de contacontes té altres facetes relacionades amb el món de la literatura i de la comunicació. Col·labora e mitjans de ràdio. Entre d’altres ha publicat llibres com El fantasma dels ulls blaus, Els animals agraïts, Les endevinalles de Llorenç, Rondalles de la Ribera, Els acudits de Llorenç, La mona i la palmera cocotera,... Ha rebut premis literaris com l’Empar de Lanuza i el de la Crítica Serra d’Or de contes.


CONTRA EL LLENGUATGE SEXISTA, L'ATENEU

20h. Benaguasil. Saló d’actes de l’AteneuMusical i Cultural.

CONFERÈNCIA-COL·LOQUI. ÚSOS DISCRIMINATORIS DEL LLENGUATGE EN L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA: EL LLENGUATGE SEXISTA. Per Immaculada NavarroTomàs. Una interessantreflexió al voltant dels úsos del llenguatge per una investigadora i activistad'aquest fet, veïna de Riba-roja de Túria. En acabar el col·loqui hi haurà sopar enfaixat i l'Ateneuprepararà la picadeta. Entrada lliure. Us esperem.Organitza: Ateneu Musical i Cultural de Benaguasil.

+informació al bloc: http://laveudelateneu.blogspot.com/


DISSABTE 11 DE DESEMBRE PER LA MÚSICA DE BENAGUASIL A LLÍRIA

DISSABTE, 11. 19h.BENAGUASIL. Consolat de Mar. CONCERT SO DE SONS. El grup defolk ALJUB ensoferirà un concert a la seu de Consolat de Mar (Benaguasil). El concert està emmarcat en elfestival "So de sons" que organitza el Col·lectiuOvidi Montllor i en el qual col·labora el Casal Jaume I delCamp de TúriaConsolat de Mar. En acabarsoparem allà (porteu l'entrepà!) i després cap a Llíria a l'Homenatgea Ovidi Montllor.

 

DUES TASSES DE BROU, SI NO EN TENIES PROU. CONCERT DE NADAL DE LA BANDA PRIMITIVA.

La Primitiva de llíria fa el seu concert de Nadal l'11, a partir de les 22.30, com una premonició, a l'hora del gran concert homenatge a Ovidi, que es farà als locals de la Uunió. Encara entre bandes corre l'aigua per la sèquia.

La festa de la Primitiva va acompanyada de grans músics, David Pastor i Ramon Cardo, Juanjo Garcerà, o Jesús Santandreu, entre més solistes de pes.

 

 

 


LA COLLA CENT PEUS AL BENICADELL

DIUMENGE 12, BENAGUASIL. COLLA CENTPEUS DEL CAMP DE TÚRIA.

7:30h.SENDERISME: TORNEM AL BENICADELL. Eixida en bus des de l’Ateneu de Benaguasil. Pujada al Benicadell, un dels cimsemblemàtics del País Valencià. Repetició de l’excursió de la temporada passadala qual, arran del mal temps no fou tan profitosa com es pretenia.S’organitzarà un dinar en restaurant (per concretar a hores d’ara). Bus 10euros. Cal dur esmorzar i reservar abans del divendres 10 de desembre alcorreu: eugeniamf@hotmail.com.

ATENEU DE BENAGUASIL


LA TORRE BUFILLA, UN ITINERARI GUIAT AMB JOSEP BURRIEL

Si voleu podeu seguir un article de molt d'interés en aquest bloc del medievalista HARCA, que estudia i refrencia breument algunes de les torres valencianes més característiques.

Diumenge a partir de les 9.30, cap a la Torre Bufilla, amb la gent de l'Ateneu.


RAMON CARDO TRIÓ, A L'ATENEU DE BÉTERA

Un sopar especial amb actuació en directe de Ramon Cardo, aquesta vegada amb una formació de tres. L'excusa és l'entrada del solstici d'hivern, i l'obertura d'un programa de Nadal en favor de la música i els llibres.

 

- 18 de desembre. Sopar i actuació. a partir de les 21.00 h.

- 23 i 24 de desembre. Parada de llibres. Una selecció de la millor literartura infantil, juvenil i d'adults.

[Ja tindrem la gran novetat de Raquel Ricart, 'Les ratlles de la vida', a la parada.

- 3, 4 i 5 de gener de 2011. Parada de llibres (segona part). Amb animacions i llibres que fan una col·lecció sencera.

 


'25 ANYS DE TROBADES', EL LLIBRE

Publicat per Escola Valenciana, el llibre "25 anys de trobades" de Víctor G. Labrado, amb motiu de la commemoració dels 25 anys de les primeres Trobades d'Escoles en Valencià, ens endinsa en la història de les trobades i ens descobreix el naixement i creixement del moviment cívic d'Escola Valenciana. S’hi inclouen il·lustracions de Mariscal i fotografies de totes les trobades. El disseny de l’obra l’ha fet Francesc Vera. Preu de venda al públic: 35 €.

 


FERMÍN PARDO I EDUARDO CUEVAS QUE TORNEN QUAN VULGUEN

«Un imagina que ens faran una qüestió oral avorridota, un discurs. Però Fermín ha sigut mestre, és mestre, i sap aplicar les tècniques més avançades de l'aprenentatge del segle XXI: tinc nou manaments, i els nou primers és no avorrir ningú. Això que un dia diuen que va dir Billi Wilder, un director de cinema famós, aquest home menut tan gran d'esperit ho fa pràctica, acompanyat per Eduard Cuevas i una guitarra vella.

Avui, especialment, també els acompanyava Carme la Francesa, que ens n'ha cantant una mostra impagable: «M'estime més cantar que no menjar.»,   «A la fàbrica de teixits jo cantava que em desculava, per a sentir-me jo, que les màquines no deixaven escoltar res.» Aqueixa dona encara té una veu que tomba.

La destressa de narrador i cantador de Fermín anava destriant les cançons narratives, aquelles que servien per collir raïm, o encaixaonar la ceba, la taronja, o per plegar garrofes, fins als romanços, els veritables romanços, també els pseudo-romanços, o les cançons de cec. N'explica uns minuts i en canta dues o tres, perquè destriem l'ú de la jota, el batre del segar, les maneres del nord diferents a les maneres del sud.» Fragment

 


L'ATENEU DE BÉTERA FARÀ UNA FIRA DEL LLIBRE PER NADAL

Una fira extraordinària del llibre en valencià, amb novetats d'alta categoria i una selecció molt acurada de llibre infantil i juvenil perquè pugues fer la millor tria i el millor dels regals. Hi tindrem autors i il·lustradors i més sorpreses que anirem adobant perquè la cultura siga present durant les festes. Llibres per passar-ho bé, per aprendre, per conèixer, per engrandir l'esperit. Llibres per llegir i per no llegir mai. De grans i de petits, llibres en color, en blanc i negre. Llibres muts i xarradors…

 

Tindrem a la venda 'Les ratlles de la vida' guanyadora de l'últim premi Octubre de narrativa, l'Andròmina, de Raquel Ricart


15 ANYS DE VILAWEB, PER MOLTS MÉS QUE HO CELEBRAREM

El diari electrònic VILAWEB, el primer d'edició electrònica, celebra avui els 15 anys amb una festassa de quinze hores: encontres, debats, col·laboracions, xats, actuacions entre més activitatst d'un programa que durarà fins a la primavera amb un encontre de Blocaires d'alta categoria. Per nosaltres és un goig que amics, i sobretot professionals de tanta envergadura, consoliden un projecte d'aital nivell. No hi ha hagut mai cap diari que haja fet tant de costat a l'escola, i a l'escolavalenciana en particular, que explique que fan els nostres músics, poetes, escriptors o empresaris, de nord a sud del país, enllà dels nostres nassos, però també en aquest racó més petit i pròxim. Que explique què passa a les comarques, fins i tot al Camp de Túria, que després d'això de dissabte va situant-se en el panorama cívic i làic del País Valencià. Com diu el seu director, Vicent Partal (premi Jaume I del Casal de Llíria), el món ha canviat i la manera de fer premsa també. Justament VILAWEB va ser el primer a adonar-se d'un detall tan cabdal. Això de VILAWEB és un regal fruit d'esforços, d'il·lusions, de creure's que som i que podem arribar a ser amb ets i uts dins el panorama mundial, amb normalitat, a base de molta professionalitat, de molts hores, de col·laboració i de treballs en equip. Per molts anys! I que nosaltres ho puguem veure, en vida nostra i d'ells!

LA NIT DEL CAMP DE TÚRIA I EL LLIURAMENT DELS PREMIS JAUME I

El lliurament dels Premis Jaume I al Camp de Túria s'han convertit en una nit especial, per la trascendència que va agafnt l'acte, per la categoria de les persones o institucions premiades, per l'organització, pel programa de la nit i per l'assitència de tant de públic que respon a la crida. Enguany, gairebé tres-centes persones ocupaven al màxim l'aforament del Centre Social de la Pobla, i més de seixanta persones s'havien quedat fora de sopar, pe bé que després es podien afegir al gros de les actuacions i el reconeixement particular o col·lectiu. Una nit exquisida, excepcional, que continua consolidant el Camp de Túria com una comarca viva, amb una molla sòlida i rigurosa. Per molts anys.


EL PREMI A JOSEP MARIA JORDAN GALDUF, L'HOME LLIURAT PLENAMENT A LA COMARCA

La nit dels Premis va ser un aplec de petites històries que anaven conformant una gran història. Un dels petits grans detalls el va posar Josep Maria, amb el relat d'una història que va emocionar l'auditori, lliurat en aquella història d'un acordionista que era capça d'embellir els jorns cada matí, des d'aquell cantó de l'eixida del metro a Brussel·les. Un altre colp, la lliçó del gran mestre ens va encongir el cor i ens va tornar a refermar com de ben trit havia sigut allò que pretén reconèixer aquest premi en concret. Fins i tot molta Gent que no el coneixia veNien a saludar-lo i a conèixer qui era aquell home que transmetria amb aquelles paraules qui és, amb aquella senzillesa dels homes grans. Quin goig aquest punt de la nit.


EL PREMI EUGENI PERTEGAZ A PACO MUÑOZ

«Fins i tot el mestre Fuster n'havia de parlar bé. Amb ell hem trencat la tradició de premiar gent o col·lectius de la comarca. És cert no és del Camp de Túria, però Paco Muñoz és patrimoni del País i perquè el sentim nostre volem honorar-lo amb el premi Eugeni Pertegaz. Un guardó especial per nosaltres, ja que està inspirat en una persona lluitadora, treballadora i amant de la llibertat. Paco és un honor tenir-te entre nosaltres i esperem que et sentes com a ta casa.»

 

Però Paco Muñoz es va destapar amb la gran relació que tenia amb el Camp de Túria. Son pare era de Casinos, i encara ens va fer un altre petit gran microrelat, de com un colp van pujar en carro fins a Sant Miquel, venint d'Alfara.

 


EL CEL DE L'ELIANA, UN PREMI COL·LECTIU

El Centre d'Estudis Locals de l'Eliana va anunciar el futur concert de Raimon a la comarca, en començar l'any 2011. Ara mateix és una de les associacions de la comarca més dinàmiques, potser perquè l'Eliana concentra la població més gran de llicenciats del país, poca broma. N'hi ha nivell, qualitat, programa i una història jove però ben carreguda de contingut.


EI, EL DE L'OLI: BAJOQUETA ROCK ÉS LA BONA MÚSICA

Són anys de treball, de passar-ho bé amb la música, de deicar esforços enmig d'un desert. Malgrat tot, són un  grup de bona música i de molta festa, d'una qualitat sorprenent, i són de poble i de la comarca. S'hi han compromés en cent batalles, actuen en favor de tants salvem com pugueu pensar, i tenen bons discos al mercat.Ara mateix acaben de traure un altre CD: 'IE, el de l'oli'

www.bajoquetarock.com


RAQUEL RICART, DE BÉTERA, GUANYA EL XXXIX PREMI OCTUBRE DE NARRATIVA

Quatre generacions d'un poble valencià

A Bétera n'anava ple: Raquel Ricart, nascuda en aquesta població del Camp de Túria, havia guanyat el Premi Andròmina de narrativa. L'Andròmina se n'anava cap a Bétera i els seus amics feien festa grossa. I, precisament, aquest poble ha estat el referent principal de Raquel Ricart en el moment d'escriure 'Les ratlles de la vida', la novel·la guanyadora.

'El poble del llibre no és Bétera, que quedi clar, ha explicat Ricart a VilaWeb, però és clar, Bétera és el meu referent perquè sóc d'allà, però plantejo els trets d'un poble valencià que podrien ser altres pobles també.' L'autora diu que el títol, 'Les ratlles de la vida', fa referència a les marques que deixa el pas del temps fent cada persona única i diferent de les altres. 'La novel·la planteja l'esdevenir d'un poble a través de quatre generacions d'una família, sobretot les dones d'aquesta família, a través de diferents moments vitals.'

'Quines ratlles plantejo? Doncs hi ha una mort, la guerra, l'amor, un part, l'amistat i secrets… Tot plegat es va entrefilant en una narració que no és cronològica, que va endavant i endarrere però que no et perds. És una novel·la coral, amb molts personatges, també secundaris. És que és la novel·la que jo sempre havia volgut escriure, des de la joventut. És un homenatge a tantes persones anònimes heroïnes de la quotidianitat que han fet i fan que la vida continui i sigui possible.'

Raquel Ricart (Bétera, 1962) té una novel·la negra publicada da deu anys 'Una mort al sindicat' (1999), però al llarg daquests anys ha escrit sobretot literatura infantil i juvenil. [VILAWEB]


MÉS ENLLÀ DEL MUR, DOCUMENTAL

Projecció del documental "Més enllà del Mur. DATA: Divendres 29 d'octubre. HORA: 20.00. ORGANITZA: Associació 9 d'Octubre iCoordinadora pel Valencià-Escola Valenciana de Vilamarxant. LLOC: Seu de l'Associació (C/Font Nova nº3, Vilamarxant).PREU: Gratuït

Projecció del documental: “Més enllà del mur. Cançons contra l’aparheid” de Josep Pitarch

Treball realitzat per La Taca Produccions per a la Xarxa d'Enllaç amb Palestina i que relata l’experiència que van viure uns músics valencians i catalans (Obrint Pas, Cesk Freixas, Víctor Nin, Pau Alabajos…) en la Brigada musical que els va portar a Israel i Palestina. Comptarem amb la presència de Josep Pitarch, director del documental i de membres del grup Obrint Pas. Tot seguit sopar i música en directe a la seu (miniconcert acústic).


PRESENTACIÓ DE SO I SILENCI A L'ATENEU DE BENGUASIL

Serà un acte molt bonic, amb piano i violí en directe. Un llibre sobre obres de música, escrit per un estudiós entés i rigorós. He

llegit el llibre i us el recomane. Ja vam presentar un altre llibre seu sobre Joan Fuster i va ser una nit molt grata. En aquesta ocasió també començarem amb un sopar. La picadeta estarà a punt, us he de dur el vostre entrepà. Si preferiu vindre sopats, tampoc cap problema. Salutacions, Carles Subiela

LA VEU DE L’ATENEU. DIVENDRES 29 PRESENTEM: SO I SILENCI DE GUILLEM CALAFORRA. Companyes i companys, divendres 29 a les 20:30h teniu una nova cita amb la cultura. A l'Ateneu presentem el llibre de Guillem Calaforra So i Silenci. L. Editorial Riu Rau tira la casa per la finestra i ha previst una presentació de luxe amb MÚSICA EN DIRECTE. +INFO: http://laveudelateneu.blogspot com/2010/10/divendres-29-presentemso-i-silenci-de.html   [Encara més+]


EL MOMENT INAUGURAL DE L'ATENEU DE BÉTERA

En aquesta pàgina podeu veure alguns moments de la nit de dissabte. Des de l'Institut d'Estudis Comarcals, també celebrem la benvinguda d'un espai cultural nou a la comarca. Un nou ATENEU en favor de la cultura local i comarcal. Entre més protagonistes, Llorenç Giménez, la gent de l'ALJAMA, la Colla Xé quina burrà, i la banda Horta Folk, van comptar amb la presència del president de l'Institut d'Estudis Comarcals, el president de la Coordinadora pel Valencià del Camp de Túria, el director de l'escola Lloma del Mas, el director del Servei de Qualitat ambiental de la Universitat de València, el coordinador del Casal Jaume I de Llíria, entre els centenars de persones que van omplir a gom 'La Casa de l'Arc, al carrer Major, seu d'aquest nou Ateneu Cívic i Cultural. [CONTINUA +]


ELS POBLES EDETANS, HOMENATGE A SANCHIS GUARNER

Aquest és el títol del llibre escrit per Joan Domínguez i Neus Domínguez, il·lustrat per José Fornieles, que ha editat l’Institut d'estudis comarcals del Camp de Túria

AVUI ES PRESENTARÀ A BENAGUASIL, AL SALÓ D'ACTES DE L'AJUNTAMENT, A PARTIR DE LES 19.00H.

 

Els pobles edetans parlen els uns dels altres’ es presenta dividit en tres grans capítols, introduïts per tres poetes edetans: Joan Baptista Antequera Ramada (1746-1818), Josep Aguirre Matiol (1842-1920) i Alexandre Navarro Tomàs (1972), de Benaguasil, Bétera i Nàquera, respectivament, i pertanyents a la Il·lustració, a la Renaixença i a la poesia actual. Tots tres són un producte, de temporada, de la terra i, alhora, representen tres estadis en la història del català: la llengua bandejada, la llengua recuperada i la llengua madura.


MÉS AGENDA D'OCTUBRE AL CAMP DE TÚRIA

ACCIÓ CULTURAL DU EL 15è CORRELLENGUA A 152 POBLACIONS VALENCIANES Enguany homenatja Enric Valor i comptarà amb la participació, de moment, de 120.000 estudiants

Des del 1995, amb motiu del 9 d’Octubre, Acció Cultural del País Valencià organitza durant els mesos de setembre i octubre el Correllengua, una de les iniciatives no institucionals més multitudinària a favor de la llengua catalana al País Valencià.

El Correllengua té una base senzilla a partir de la qual es poden articular activitats molt diverses: el pas de la Flama de la Llenguaper les poblacions del País Valencià, organitzada en diverses rutes. El programa d’activitats es perllonga durant dos mesos, i contempla activitats en els centres d’ensenyament de primària i secundària (tant en l’aula com en el pati), cercaviles pels carrers dels pobles, conferències i debats, espectacles teatrals, concerts, exposicions… En ser una proposta tan oberta, permet una àmplia participació de sectors ben diversos i li atorga un caràcter popular. L’objectiu és celebrar la nostra identitat de manera lúdica i desacomplexada, i prestigiar la nostra llengua davant dels xiquets, els joves i els adults, tant dels nascuts a casa nostra com dels nous valencians. Aquest any, el Correllengua celebra els seus 15 anys i, a més, homenatja el mestre de Castalla, Enric Valor, en el desè aniversari de la seua mort. A dia d’avui, ja tenim confirmat que la Flama del Correllengua visitarà 152 poblacions valencianes, passarà per 418 centres d’ensenyament i implicarà 120.000 estudiants, però aquestes xifres s’incrementaran els pròxims dies, perquè hi ha poblacions que encara estan tancant el programa d’actes del seu Correllengua.


MÉS ARXIUS I HISTÒRIA. PEGANT PER LA CULTURA

DIVENDRES, 24 DE SETEMBRE:

20 hores: Xarrada amb la historiadora Cristina Escrivà. “Els arxius i la tasca dels historiadors”. Comptarem també amb la presència de l’editor i escriptor Rafa Arnal, de l’editorial l’Eixam. Cristina Escrivà és professora d'Ext. Universitària i pràctiques de l'ADEIT i comissària d'exposicions de temàtica històrica, educativa i de gènere. A l’Eixam ha publicat, entre d’altres, els següents títols: Recorregut republicà. De Peset a Timoteo; La paz es nuestra. 30 mujeres de un infinito; Los institutos para obreros... Organitza: Associació Cultural 9 d'Octubre de Vilamarxant · Coordinadora pel Valencià del Camp de Túria - Escola Valenciana (C/Font nova, 5 de Vilamarxant)

 

 


VILAMARXANT OBRI EL MES DE SETEMBRE A LA CULTURA

Actes culturals setembre-octubre 2010 a VilamarxantvicentgaldufCamp de Túriadijous, 2 de setembre de 2010 | 19:05h

DIVENDRES, 10  DE SETEMBRE:

20 hores: Vicent Andrés Estellés en la memòria. Recordatori de l’obra i la figura del poeta de Burjassot. Amb la participació de Carmina Andrés, filla de l’escriptor. A continuació sopar a la seu (cal portar l’entrepà de casa). En acabar, recitació de poemes i projecció de l’audiovisual “Personatges: Montserrat Roig entrevista Vicent Andrés Estellés”.

 

DIVENDRES, 24  DE SETEMBRE:

20 hores: Xarrada amb la historiadora Cristina Escrivà. “Els arxius i la tasca dels historiadors”. Comptarem també (si tot va bé) amb la presència de l’editor i escriptor Rafa Arnal, de l’editorial l’Eixam. A l’Eixam, Cristina Escrivà ha publicat, entre d’altres, els següents títols: Recorregut republicà. De Peset a Timoteo; La paz es nuestra. 30 mujeres de un infinito; Los institutos para obreros...

DIVENDRES, 15 D’OCTUBRE:

20 hores: Presentació del Club lector Camp de Túria. El llibre escollit és La mestra, de Víctor Labrado. Comptarem amb la presència de l’autor (i, potser, també de Diego Gómez, president d'Escola Valenciana).

DIVENDRES, 29 D’OCTUBRE (activitat pendent de confirmació definitiva)

20 hores: projecció del documental “Documental: “Més enllà del mur. Cançons contra l’aparheid” de Josep Pitarch.Treball realitzat per La Taca Produccions per a la Xarxa d'Enllaç amb Palestina i que relata l’experiència que van viure uns músics valencians i catalans (Obrint Pas, Cesk Freixas, Víctor Nin, Pau Alabajos…) en la Brigada musical que els va portar a Israel i Palestina. Comptarem amb la presència de Josep Pitarch, director del documental i membre d’Obrint Pas. Tot seguit sopar i música en directe a la seu.

Tots els actes són gratuïts i es realitzaran a la seu de la Coordinadora pel Valencià Camp de Túria al carrer Font Nova de Vilamarxant

 

Organitza: Associació Cultural 9 d’octubre i Coordinadora pel Valencià Camp de Túria-Escola Valenciana.


FEM, SEXE, TAXES I ROCK&ROLL

Estimat/da amic/ga Una de les conclusions de la xerrada-col·loqui de dissabte passat organitzada per La Plataforma per una LLíria habitable, pel que fa als residus sòlids urbans, va ser presentar al·legacions al PLA INTEGRAL DE RESIDUS 2010 perquè no fiquen les incineradores com una opció ecològica de recuperació energètica (hi ha altes probalitats que acaben instal·lant-ne una a Llíria). T'adjunte un model d'al·legació que pots imprimir i fer-lo arribar signat a qualsevol menbre de la Plataforma. Més avant, quan estiga disponible, repartirem un model per reclamar la taxa de reciclatge de Llíria, per cobrament indegut, al carregar-nos, entre altres conceptes, els impagats de l'any passat i una estimació dels impagats que tindran enguany. Si no vols les incineradores i si un gestió honesta i ecològica, imprimeix el model d'al·legació i fes-lo arribar signat a La Plataforma per una Llíria habitable. Reenvia-ho a qui penses que els puga interessar. Salutacions - Plataforma per una Llíria habitable

MATRICULEM ELS FILLS EN ESCOLA VALENCIANA, MATRICULA EN VALENCIÀ

Telèfon: 963472783  matricula@escolavalenciana.org

matricula@fev.orgDes de l'any 2007, Escola Valenciana realitza campanyes informatives a través de publicitat en premsa, falques de ràdio, espots promocionals, triptics (en 5 idiomes) i cartells per a informar els pares i mares que han de matricular els fills  a l'escola sobre els avantatges de l'ensenyament en valencià.

Aquestes campanyes tenen com a objectiu cobrir la llacuna informativa que existeix respecte als programes d'ensenyament en valencià (PEV i PIL), que són els únics que garanteixen la competència lingüística de l'alumnat en les dues llengües oficials al País Valencià i que per això mateix faciliten l'aprenentatge d'altres llengües com l'anglés. És per això que Escola Valenciana considera que el Programa d'Ensenyament en Valencià (PEV) i el Programa d'Immersió Lingüística (PIL) són els que cal promoure per tal de construir una vertadera educació valenciana plurilingüe i de qualitat.

En anys anteriors, la presentadora de televisió Núria Roca o el motociclista Hèctor Faubel han recolzat aquesta campanya, ja que tots dos han estudiat en valencià. També s'ha comptat amb el suport del porter de futbol Andreu Palop.

Escola Valenciana posa a disposició de tots els pares, mares l'Oficina de Drets Lingüístics per tal de donar-los assessorament i servei jurídic gratuït si tenen problemes per a matricular els seus fills en programes d'ensenyament en valencià, ja que la demanda és molt superior a l'oferta de places.  A l'apartat d'ensenyament del nostre web podreu trobar una base de dades amb tots els centres que oferten ensenyament en valencià al País Valencià. Cliqueu ACÍ per accedir-hi directament.

El lema de la campanya 2009 és "Obri la Porta a les llengües. Matricula en Futur, Matricula en valencià" per incidir en la idea que els programes d'ensenyament en valencià són sinònims d'educació plurilingüe.

Les Escoletes i els centres d'Infantil i Primària de les nostres comarques ha rebut tríptics informatius per a repartir entre els  pares i mares que han de matricular els fills i filles de 3 anys per al pròxim curs escolar en el període que abarca del del 4 al 14 de maig de 2010. No obstant tant si sou pares, mares com professorat, podeu descarregar-vos el cartell i els tríptics al menú que teniu en aquest espai per a fer-ne difusió.

TENIM INICIATIVA

 


MÉSDEMIL, UNA DESCOBERTA MUSICAL A BENAGUASIL

mésdemil és una empresa musical 360º que ofereix diversos serveis relacionats amb el món de la música professional, sempre garantint els millors preus i els millors resultats.

Per a programadors culturals, oferim serveis de contractació de grups, Djs, espectacles en general, cursos i tallers, així com produccions integrals de concerts i esdeveniments culturals, ja siguen amb artistes mésdemil o externs.

Per a grups i artistes, oferim producció i gravació musical al nostre estudi, edició discogràfica amb el segell mésdemil, serveis de promoció i management, disseny gràfic i web, a més de producció audiovisual de videoclips i serveis fotogràfics. En definitiva, tot el que el un grup pot necessitar.

mésdemil compta amb un equip de persones joves, qualificades i en contínua actualització dels seus coneixements. Un equip que treballa amb ganes i il•lusió, i que busca solucions creatives per a satisfer tot tipus de necessitats, duent a terme amb èxit els projectes més diversos.

 


Enric Valor, 10 anys que morí, 99 que va nàixer.

Després, l'amor a la narrativa.»

Avui fa deu anys de la mort d'Enric Valor. Un homenot en el sentit més bonhomiós i un dels valencians més importants del segle XX. Un mestre de la llengua i de la literatura, que va fer créixer la llengua dels valencians com ningú no ho havia fet. Un humanista, un senyor, un il·lustrat compromés pels seus, per l'escola, per la cultura i pel territori, que va descriure amb tanta bellesa. Avui obrim amb aquest especial al mestre de mestres, savi i coratjós, treballador incansable i referent de tots els valencians ben nascuts. Vilaweb ha fet portada especial, Rosa Serrano ha enviat milers de cartes a mestres i alumnes del país. Els blocs, i alguns diaris en parlaran i homenatjaran l'escriptor que va posar la nostra literatura a recer d'una gran llengua. escolagavina lll Mail Obert lll  Vilaweb lll Cucarella lll Gàlim lll Gemma P.

 


La serra Calderona: els usos públics i privats. El document.

A l'Atenció dels assistents al procés de Participació ciutadana, dintre de l'elaboració de l'esborrany del Pla d'Ús Públic del Parc Natural de la Serra Calderona. En l'última Junta Rectora realitzada el 3 de desembre , dintre de l'ordre del dia, es presentà l'esborrany del Pla d'Ús Públic . Els adjuntem l'enllaç on poden consultar aquest DOCUMENT. El procés a seguir respecte a les aportacions, suggeriments o dubtes que tinguen respecte a l'esborrany del Pla d'Ús Públic, és el següent: Termini final per a l'enviament d'aportacions: 20 gener 2010 Recopilació en un document incloent Apartat PUP, pàgina, text de l'aportació suggeriment i/o dubte. Enviament per e-mail al compte: usopublico_calderona@gva.es Especificar en l'ASSUMPTE: Aportacions PUP Incloent nom de l'Entitat i de la persona responsable del tema. Gràcies per la seva col·laboració.

Mariví Corella / Oficina de Gestión Parc Natural de la Serra Calderona Casa de la Cultura de Nàquera Pça. Ajuntament, s/n 46119 Nàquera Telf.: 96.168.1993 - 679.19.52.38


'La memòria dels sentiments', un doble CD de cançons del Camp de Túria

Amb motiu del cinqué aniversari de l'Associació cultural l'Aljama de Bétera, aquesta nit es presenta a la Casa de la Cultura un recull de cançons de tradició oral, balls i cants d'estil, recollits de les diferents poblacions del Camp de Túria.

A partir de les 22.30, a la Casa de la Cultura de Bétera. Presentació a càrrec de Ferran Zurriaga.

 

"L'Aljama de Bétera és una associació cultural que es va crear l'any 2004 amb la finalitat d'investigar, recuperar i difondre la cultura tradicional valenciana per mitjà de la música popular, la indumentària, els balls populars, les costums i les tradicions de la nostra terra. L'Aljama està formada per un total de 18 persones. S'ha publicat un gran treball de camp realitzat per l'amic Fermin Pardo amb la col·laboració de les Obreres i Majorals de 2004, en el qual hem gravat cançons de bressol, cançons de treball, cançons de Pasqua, cançons infantils, cançon de festa, cançons per a ballar i una part de música tradicional religiosa del nostre poble, d'on destaquem la recuperació d'uns cants i una tradició ja perduda a Bétera com són els cants de l'Aurora."

 

 

 

Uns quants detalls per explicar-nos la importància i la dignitat d'uns quants projectes

Mohamed va agrair un parell de vegades que els haguérem convidat, de nou, a actuar a Llíria. 'Com commemoreu la fatal expulsió i voleu acollir-nos com mereixem, demà cridaré perquè en vinguen seixanta o setanta mil, a quedar-se a la vostra comarca'. Nosaltres havíem deixat publicitat en carnisseries, locutoris, havíem provat de posar-nos en contacte amb l'Associació àrab de la comarca… No n'hi havia gaire presència àrab, per bé que hi havia unes tímides banderes que reclamaven la llibertat del Sahara.

La filla del Botifarra el va acompanyar en una de les cançons, i encara n'hi hagué que va dir que va tornar a cantar poc, per segona vegada. Però la dificultat dels arranjaments per a banda, en un temps tan curt de preparació va donar aqueix fruit. N'hi havia càmeres que enregistraven el concert i, possiblement, l'Institut puga editar un DVD, amb allò principal que va passar a l'escenari i entre les llotges del públic.

Sense la complicitat entre els músics, l'harmonia i el somriure, no hagués sigut possible ordir un espectacle que ha tornat a demostrar la capacitat creativa, malgrat les adversitats i els pocs recursos de què disposen, de les institucions i de qui és responsable polític dels nostres governs locals i autonòmics.


Històries de la ceba, de Carles Subiela

Us escrivim el segon capítol, daquest dolç d'històries rurals i singulars, les autèntiques contarelles de les quals parlava tan magníficament Enric valor. Històries de la Ceba l'ha editat Consolat de Mar, una empresa multicultural, i d'instruments musicals.

 

FEMELLETA

Femelleta va a València a comprar-se sabates. Que ell és un exigent proverbial ja ho saben al poble, on mai no troba exactament el que vol. I prompte ho comprova també l’amo de la sabateria escollida per veure si troba les sabates que complisquen els seus requisits. Però tal feina resulta cada vegada més improbable. (continua ací: www.campdeturia.cat/index.php)

 


Fer comarques, per Josep Maria Jordan

Un país és més sòlid quan hi ha una bona xarxa de pobles i ciutats, no només una o dos grans àrees metropolitanes envoltades de menuts nuclis rurals. En aquest sentit, una característica positiva del País Valencià* és que presenta una jerarquia urbana bastant compensada, amb un grapat de ciutats intermèdies que configuren diverses comarques. El nostre és un país de comarques, i això ha ajudat a conservar encara bona part de la identitat cultural pròpia. I a les distintes comarques hi ha unes entitats culturals, els instituts o centres d´estudis comarcals, que fan el que poden per vertebrar el país des de baix.
Aquesta setmana, el divendres, es commemora el 20é aniversari d'un d'aquests instituts, el del Camp de Túria. Amb aquest motiu hi haurà un bon concert a l'auditori de la Unió Musical de Benaguasil, a les 20h. Fa vint anys, en efecte, que es va posar en marxa l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria, una iniciativa similar a altres que s'encetaren per aquell temps en diverses comarques valencianes. Els objectius eren clars: fomentar l'estudi i la recerca de distints aspectes del territori comarcal, i contribuir a dinamitzar la vida cultural de la comarca. Uns objectius encara plens de sentit avui, però la vida i la tasca d'aquests instituts no resulta gens fàcil.
Fer comarca, per a la generació dels qui crearen aquestes entitats, era una forma de buscar la nostra identitat com a valencians i construir un país millor. Es tractava d'anar més enllà d'una visió purament localista. Tanmateix, és cert que el grau de consciència comarcal és major en una minoria culta que no en la majoria de la població. El món evoluciona molt de pressa, sota l'empenta del canvi tecnològic i la tendència a la globalització. Però cal trobar un equilibri necessari entre la dimensió global i la local, i en això la tasca d´aquests instituts és encara útil i necessària.
L'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria, a través de tres congressos i moltes altres activitats, ha treballat en pro d'un desenvolupament ordenat i sostenible de la comarca i del conjunt del territori valencià. Tanmateix, hem assistit a una evolució accelerada i sovint anàrquica de les coses, i el propi institut ha perdut força i influència amb el pas del temps. Com diu un del seus ex-presidents, Francesc Rozalén, l'institut té el repte d´implicar a la majoria de la societat civil, però vivim un temps en què la pròpia societat civil sembla estar en crisi.
Segons un altre ex-president, Ferran Zurriaga, cal que l´institut trobe noves formes d'actuar a favor d'una cultura humanitzadora i sostenible davant els canvis actuals. Des d'aquesta perspectiva, Albert Dasí pensa que els instituts comarcals han de sacsejar la gent preocupada i donar més impuls al fet d'aprendre i buscar entre tots la comarca que volem. Potser per això, l'actual president de l´Institut d´Estudis Comarcals del Camp de Túria, Carles Subiela, amb l'ocasió del 20é aniversari, crida a sentir-se satisfets amb el camí recorregut, però demana alhora ser autocrítics i renovar la il·lusió per encetar nous projectes.
Els responsables polítics bé farien en aprofitar i recolzar aquestes entitats. Els instituts d'estudis comarcals constitueixen una part de la societat civil valenciana de notable valor. La seua debilitació o possible desaparició implicaria una pèrdua de capital social que potser seria de lamentar en el futur.

*Catedràtic d'Economia Aplicada. Universitat de València

*Primer president de l'Institut del Camp de Túria.
(publicat avui al Levante-emv.com)
www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp


www.campdeturia.cat

Pàgina d'inici llll INSTITUT D'ESTUDIS COMARCALS DEL CAMP DE TÚRIA

PÀGINES ESPECIALS A LA COMARCA

Al directori de l'esquerra, hem confegit quatre pàgines, per a Casals, Ateneus i més cases nobles. Per acedir-hi només que caldria punjar on voleu anar-hi. Les actualitzacions dependran de les informacions i la bona voluntat de tots plegats.


Sortir de l'armari. lingüístic

El proper divendres 14 de gener a les 20 hores encetem el 2011 amb una  presentació de llibre. Amb Gemma Sanginés. Perquè hem de canviar de llengua, quan ells no ho fan mai? Què collons, nosaltres tampoc no us entenem, i prou que fa anys que ho aguantem. Massa que ho aguantem. Vols plantar-te? Vols trobar-te còmode allà on ets? Ja ho saps fer, tot plegat?

CASAL JAUME I DE LLÍRIA.


CERÀMICA A L'ATENEU DE BÉTERA

A partir de dijous, conjuntament amb la inauguració de la Fireta del llibre valencià, començà ara una exposició de detalls i miniatures de ceràmica. Dins l'horari de l'Ateneu.

 

Ceràmica tradicional, atifells, llibrellets, clauers i altres detalls.

 

Expo_ceràmica


CONCERT HOMENATGE A OVIDI

Aal Teatre de la Unió de Llíria, el 2n Festival de la Cançó del Camp de Túria en Homenatge a Ovidi Montllor: Al Tall, Miquel Gil, Josep Romeu, Lluís Vicent, Andreu Valor, Naia, Feus Ferri, Jordi Montañez, Dr.Dropo i Enric Esteve, Ara és demà i Carles Enguix.També hi hagué una mostra de cultura popular a càrrec de la Colla de Bastoners d'Igualada i la Colla de Dolçaines de l'Horta.

l'Assemblea de Joves del Camp de Túria organitzà un altre acte esplèndid, en favor d'Ovidi i de la música. LLarg en excés, però ben organitzat, bo, de qualitat exquisida, i amb una tria encertada de bons músics. UN altre any haurien de ser més considerats, sobretot amb els que ja tenen una certa edat respectable, malgrat que siguen incombustibles.


PER MOLTS ANYS!

L'institut és d'enhorabona: carles Subiela, el president, i gerent de l'empresa d'instruments i de cultura, ha estat guardonat per la Fundació Lluís Carulla, amb un dels premis majors a l'Acció Cívica. Des de la comarca ja preparen un viatge al regne dels cels per acompanyar l'home, avui protagonista indiscutible, de la nostra comarca. Després de dissabte, la cirereta. Per molts anys.


LA IDEA CAMP DE TÚRIA

JOSEP MARIA JORDAN és un dels protagonsites principals del Camp de Turia, del concepte de comarca, exemple de treball col·lectiu, voluntariós, en favor de la cultura, de la bonhomia, de l'economia, de l'entesa entre pobles, exemple de la il·lusió dels homes incansables que continuen treballant malgrat el vent, la moda, la política, i els embats de pobles que no han sabut bastir la modernitat que ell sempre convida a viure. Va ser el nostre primer president a L'Institut d'estudis, i encara quan li ho vam demanar, tornà a liderar el projecte fins al tercer Congrés. Un recorregut d'anys de compromís que va iniciar en la primera tria democràtica municipal, després de la dictadura. Anit va significar que se sentia orgullós de dues grans coses, aquesta presidència i participació en l'Institut, i sobretot, ser un dels membres d'aquesta colla de músics primerencs, els Últims romàntics.

El premi que li van lliurar anit és tan merescut, tan ben destriat, i a la vegada tan unànime, que ens aplegà la gent de l'un costat i de l'altre de la comarca, tret dels botartes, naturalment. Per molts anys.

ACORDIONISTES DE LA VIDA article de JM Jordan


CONTINUEM L'ESPECIAL PREMIS

Adobem l'especial sobre els músics, una part principal del lliurament dels Premis jaume I, a la Pobla de Vallbona. Si voleu seguir, ACÍ


EVA DÉNIA TRAD QUARTET

Va ser una cloenda exquisida, i una línia que Eva Dénia ha encetat amb garantia, carregada d'emocions, de bona música, una barreja de cant d'estil, de músiques populars, d'una veu que atrapa, que posa en pirmer pla la qualitat i la diversitat de l'oferta del sud. Un tast d'imatges ACÍ


ELS PREMIS JAUME I CAMP DE TÚRIA

Premis Jaume I Camp de Túria El proper dissabte 6 de novembre al Centre Social de la Pobla de Vallbona tindrà lloc la cinquena edició dels Premis Jaume I del Camp de Túria.

Els premis Jaume I del Camp de Túria varen ser creats l'any 2006 pel Casal Jaume I. Aquests guardons són un reconeixement a l'esforç, al treball i a la trajectòria de gent o associacions que dignifiquen la nostra cultura amb la seua tasca. Anteriorment han estat premiats: Vicent Partal, Coordinadora Camp de Túria Habitable, Carles Subiela, l'Oficina d'Ús i Promoció del Valencià de la Pobla de Vallbona, l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria, la Coordinadora pel Valencià del Camp de Túria, l'associació Amics del Castell d'Olocau, el Cor de l'Eliana, Pep Ricart Leal, l'Associació Cultural 9 d'octubre de Vilamarxant, Alexandre Navarro Tomàs, Antoni Balaguer Escartí, Bakanal i l'Ateneu Musical de Benaguasil.


TVcampdetúria en proves


ATENEU CULTURAL I MUSICAL

CURSOS DE VALENCIÀ PER A LA JUNTA.

PREPARA'T PER A LA JUNTA. TENS DUES OPCIONS.

A OCTUBRE I NOVEMBRE HI HA UNA NOVA OPORTUNITAT PER OBTENIR ELS TÍTOLS DE LA JUNTA. L'ATENEU OFEREIX UN CURS INTENSIU DE FORMACIÓ PER PREPARAR-LOS.

SI VOLS UNA OPCIÓ MÉS TRANQUILA, APUNTA'T AL CURS EXTENSIU D'OCTUBRE A JUNY.

+INFO ves a l’enllaç:

http://laveudelateneu.blogspot.com/2010/09/cursos-de-valencia-per-la-junta.html

L'ATENEU OBRI EL PERÍODE DE MATRÍCULA DE L'ESCOLA

L'ATENEU MUSICAL I CULTURAL obri les seues portes a tota aquella gent que desitge aprendre música. Ja sabeu que en la nostra casa trobareu bona companyia i, a més, aprendreu una gamma amplíssima d'instruments: de banda i orquestra, de grups de música moderna i de música tradicional.

Informeu-vos al nostre bloc o passeu-vos per les oficines, serà un plaer atendre-vos i si coneixeu alguna persona que vol aprendre música tant del nostre poble com de la comarca no dubteu en recomanar el nostre centre, no us penedireu de fer-ho.

 

L'ESCOLA DE MÚSICA OBRI MATRÍCULA UN CURS MÉS, L'ESCOLA DE MÚSICA I ART DE L'ATENEU OBRI EL SEU PERÍODE DE MATRÍCULA. DURANT TOT EL MES DE SETEMBRE LES OFICINES DE L'ENTITAT EN HORARIS DE VESPRADA RESTARAN OBERTES PERQUÈ TOTA AQUELLA PERSONA QUE VULGA PASSE A INFORMAR-SE I MATRICULAR-SE EN QUALSEVOL DELS CURSOS QUE OFEREIX.

http://laveudelateneu.blogspot.com/2010/09/lescola-de-musica-obri-matricula.html


UNA NIT ÚNICA & DE LLÍRIA AL CEL

A través del bloc Des de Llíria a Ítaca, podeu repassar l'especial monogràfic sobre el concert 'UNA NIT ÚNICA' que es va fer a Llíria i ara podreu rememorar en directe, a Elx, a Valls, i possiblement a més indrets emblemàtics del País.


EL PARLAMENT EUROPEU, QUÈ MANA?

Ens arriba que podeu accedir a la pàgina del parlament en catlà, però que cal anar-hi perquè en vegen la necessitat, de la llengua i d'una Europa plurilingüe. Au, si no teniu res més a fer, cliqueu i feu el bot.

Parlament Europeu


PRESENTEM EL CEL, A L'ELIANA

El Centre d'Estudis Locals de l'Eliana (CEL), ha preparat un programa d'activitats per al mes de maig amb projeccions, xerrades, exposicions, concerts, destinades a oferir més cultura i més coneixement a la comarca i, particularment, al seu poble. Els ajuntaments sembla que van a la grenya, contra la cultura i contra tant d'estudi.

Per informació, participació i inscripció: CENTRE d’ESTUDIS LOCALS info@celdeleliana.com Tel: 678578017, www.celdeleliana.com


L'ÚLTIMA MIRADA MORISCA

Segons la crònica major d'Olocau, des d'aquesta pedra van girar els moriscos l'última mirada sobre Olocau, abans de ser expulsats del poble i del seu país. Olocau 1609-2009


AGENDA ACTIVITATS

Totes les activitats programades des del Casal Jaume I de Llíria i d'altres associacions cíviques i culturals a l'espai AGENDA.

www.campdeturia.cat/index.php


UNA NIT ÚNICA, A LLÍRIA

Per commemorar els 400 anys de l'expulsió dels moriscos no podíem oferir un concert de menor exquisitesa. La simfònica la Unió al complet, Botifarra i Miquel Gil, amb l'Orquestra àrab de Barcelona, amb Míriam i Sime d'afegitó.

Posem alguns els comentaris que van apareixent a la premsa dels blocs. L'atra haca no la trac!

[Te'n cantaré més de mil]

[Des de Llíria a Itaca]

[Pica'm]

[Gàlim]

[La Caseta del Plater]

El PUNt.cat

[inicitaiva per Llíria]

[Ulisses20]

[l'Aleix a ca la toca]

[lluitar, crear, construir]

[Del Sud]

 


PER MOLTS ANYS, DES DE GUAIX

El col·lectiu GUAIX, escola valenciana a l'Horta Sud, ha trasmés a l'Institut i a l'organització del concert de dissabte a Llíria l'enhorabona. A través de Vicent Moreno, ens han enviat un correu de suport a la iniciativa. La coordinadora pel valencià del Camp de Túria col·laborava directament en el patrocini del concert.


MORISCOS: 400 ANYS DE L'EXPULSIÓ

L'exposició és ara a Olocau, fins al 20 de gener de 2010. A la casa de la Senyoria, a més podeu visitar també l'exposició sobre l'espart, de l'artesà Nàssio. Totes dues exposicions són imprescindibles.

 

MORISCOS. 400 anys

VILAWEB i el Diari de l'escola fan una pàgina sobre els Moriscos, 400 anys després de l'expulsió, amb tot d'enllaços, propostes i activitats de commemoració. 

www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia


RUTES I ITINERARIS PEL CAMP DE TÚRIA

Hem obert una nova pàgina dins l'àmbit medi ambient, sobre rutes, itineraris i excursions. Comencem amb una ruta pel Garbí, que puja des de Segart. Veieu-ho en aquesta pàgina.

 www.campdeturia.cat/index.php 


ENLLAÇOS A BLOCS COMARCALS

De Llíria a Ítaca

Mails per a Hipàtia

Testenguaret

Iniciativa per Llíria

Bloc per Riba-roja

Del Sud

Ulisses20


Vigència de JOAN FUSTER · SER i TENIR

21 intel·lectuals valencians s'apleguen en un quadern de reflexió i debat per defensar l'actualitat de Joan Fuster, un dels pensadors més importants que ha donat el valencianisme durant el segle XX. Sense Fuster no s'entén la idea País Valencià. Fuster va dignificar el pensament a l'alçada dels grans savis europeus del XiX i del XX. Notícia a Vilaweb

 



DIARIS DIGITALS


COORDINADORA PEL VALENCIÀ

La Trobada d'escoles 2009 es farà a Marines, el 10 de maig. Organitzada per la Coordinadora pel valencià del camp de Túria. Més endavant, tot el programa d'activitatst, amb la trobada musical, el sambori de la comarca i altres esdeveniments.

 


UN PAÍS D'INSTITUTS D'ESTUDIS

INSTITUT RAMON MUNTANER

L'Institut Ramon Muntaner aplega els Instituts del país, amb el programa d'activitats, ofertes, ajuts i encara tantes informacions relacionades, sobretot, amb els estudis locals. Imprescindible per saber què passa arreu del territori, amb els estudiosos i els del desfici intel·lectual.

 

INSTITUT D'ESTUDIS DE LA MARINA ALTA


PER LA CULTURA DELLÀ LA COMARCA