El sincrotró Alba junt amb (la UAB, Creapolis i Parc Tecnològic del Vallès) serà un referent científic internacional, les instal·lacions estan integrades en un edifici principal de formigó i vidre en forma de cargol de 140 metres de diàmetre.
Un canó d'electrons produirà un feix inicial que s'accelerarà fins a velocitats properes a la llum, un cop accelerats, els electrons s'injectaran en un anell d'emmagatzematge. Allí circularan durant hores amb una energia que es mantindrà constant mitjançant cavitats de radiofreqüència.
Quan els electrons que circulen per l'anell descriuen una corba, emeten llum de gran intensitat a longituds d'ona que van d'allò visible als raigs X. Aquesta llum és molt focalitzada, polaritzada i s'emet en forma de pulsacions. La radiació emesa, o llum de sincrotró, es direcciona cap a les estacions de treball on els usuaris la podran fer servir per a les seves investigacions, desde fabricar objectes molt petits, dissenyar fàrmacs, desenvolupar nous materials per a la indústria , la biologia o estudiar l'estructura i les propietats de la matèria.
El sincrotró de Cerdanyola del Vallès requereix una inversió de 200 milions d'euros i serà l'única instal·lació d'aquesta mena del sud d'Europa. Es calcula que hi treballaran més d'un miler d'investigadors i investigadores.
'Paisatges humans' de comradio dedica un ampli reportatge: 54:44 minuts 25.1 Mb en mp3 
L'equip 
