Manuel Vázquez Montalbán: El premio
Círculo de Lectores, 1996
ISBN 84-226-8192-7
Valoració: 3
Per tot hi ha una primera vegada, i és el meu primer Vázquez Montalbán; comprat impulsivament per un preu simbòlic a una parada de llibre vell.
Un ric editor madrileny ha creat un nou premi literari, quantiosament dotat. El seu fill, temerós d’unes quantes intrigues i passions de tot tipus (sentimentals i professionals) que aixeca el personatge, decideix contractar Pepe Carvalho perquè assisteixi a la cerimònia de lliurament del premi. En el transcurs de l’acte l’editor és emmetzinat, i Carvalho ajuda la policia a treure’n l’entrellat.
El més interessant del llibre és la caracterització dels diferents personatges: cadascú amb les seves manies, uns quants amb veritables motius per matar l’editor, d’altres simples convidats habituals a les festes d’alta societat. No hi falta una bona dosi d’humor, unes quantes picades d’ullet a persones reals (des de l’agent Carme Balcells -a qui dedica el llibre- fins a l’escriptor Juanjo Millás), un inesperat (per mi!) final, i la sensació contínua que darrera de cada personatge de ficció n’hi ha algun de real que Vázquez Montalbán va voler caricaturitzar.
En veure aquest rètol
Buideu aquí la seva safata
m’han vingut ganes de llençar a la paperera el contingut de totes les safates del local. Totes menys la meva, és clar!
Petits bloquejos de pocs segons amb el firefox. Diverses proves de desactivació de plugins i complements. Res, cap avenç significatiu.
Al final: desinstal·lació completa, esborrat físic del directori, descàrrega de nou i reinstal·lació. Ara va fi.
I m’adono que fa gairebé 1 mes que no escric res per aquí!
10:33: Veig que ja n’havia parlat, d’això.
Ja ha sortit l’openSUSE 11.3. He actualitzat el portàtil (des de la 11.2) sense cap problema. No m’he entrentigut massa a mirar quins canvis hi ha.
Ja han publicat LA sentència. Un PDF de 881 pàgines de text, disponible a la web del Tribunal Constitucional.
Només he donat un cop d’ull als vots particulars. Algun magistrat hauria de tornar a escola, per aprendre a posar comes i accents on és manat per la RAE.
Arran d’aquest rebombori sobre bandera/lema a la manifestació de dissabte, i abans de decidir si hi aniré o no:
- Encara no es coneix el text complet de la sentència, oi? Seria bo de conèixer els fonaments jurídics complets de la sentència abans de manifestar-nos.
- Qui convoca aquesta manifestació? Òmnium Cultural? Doncs que hi posin el lema que vulguin. No entenc que el president de la Generalitat ens convidi a anar a la manifestació el mateix 27 de juny, però que després ell mateix vulgui condicionar-ne el lema.
- I no entenc quin és el problema del lema. Som una nació ho diu el mateix estatut, i nosaltres decidim és del que ens queixem, que vam confeccionar i aprovar un estatut que ha estat retallat.
En fi, que em torna al cap una frase que deia (suposo que encara diu!) un vell amic de la família: i quina pena que fem!
Acabo de veure el documental sobre l’escultor Jaume Plensa, al programa Imprescindibles de La 2.
He quedat gratament sorprès, perquè no el coneixia, i m’ha impressionat la seva obra.
Escultura gegant de Jorge Oteiza davant de l’ajuntament de Bilbao, titulada Variante ovoide de la desocupación de la esfera.
(més…)
Ja ho he sentit un parell de vegades en algun informatiu: “Aquest juliol l’electricitat s’apujarà un 4%, i també tenim l’augment de 2 punts de l’IVA. Per tant la pagarem un 6% més cara”.
Doncs no, els percentatges no es tracten així, l’augment pels consumidors finals serà del 5,793% (exactament, en 168/29 %).
A Barcelona he vist uns cartells que conviden a baixar el volum durant l’estiu.
Per què no a abaixar-lo?
