564 milions d'euros formen la despesa total anual que dilapiden les diferents administracions de l'Estat espanyol per subvencionar festes i activitats relacionades amb els braus. És el càlcul total que n'ha fet la Fundació Altarriba que estima tot el que es sufraga amb diners públics per impulsar la tauromàquia i la indústria taurina: ajuts a la construcció de noves places de braus, finançament directe per a curses o "encierros", publicitat d'esdeveniments o de cultura taurina, o fins i tot per a les escoles taurines. De fet tal com apunten des de la Fundació, la xifra podria ser molt més elevada, ja que no s'hi inclouen els ajuts a la cria de bestiar boví de lídia, com els que reben de la Unió Europea (que representen el 40% del total d'ingressos dels ramaders) i que ara estan en discussió. Els darrers 2 anys, la Comunitat de Madrid ha destinat 8 milions d'euros només en ajudes directes a la promoció de la tauromàquia, i 6 per a modernitzar la plaça de "Las Ventas". A Xàtiva la remodelació de la plaça de braus va acabar costant 14 milions d'euros d'un pressupost inicial de 6. I a València ja hi ha prevista una remodelació de la plaça actual calculada en uns altres 6 milions d'euros (inicials). Aquest estiu ja va trascendir que algunes administracions usaven fons del "Plan E" i d'altres tipus destinats a fins socials, per tal de subvencionar la tauromàquia.

L'escriptora, periodista i històrica militant independentista Núria Cadenes tancarà la llista de Solidaritat Catalana (SI) a Girona per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya del 28-N. Així ho ha anunciat avui el cap de llista de SI a aquesta demarcació, Toni Strubell. Cadenes treballa ara al setmanari El Temps i és columnista del digital directe!cat. Ha escrit diversos llibres, alguns d'ells relacionats amb el seu pas per les presons espanyoles a principis dels 90 (com el popular "Cartes des de la presó) acusada per la justícia d'haver participat l'intent de col·locació d'un artefacte explosiu a Barcelona, i també d'haver militat a Terra Lliure, malgrat que no es va poder provar mai. Strubell també ha anunciat que a la candidatura hi anirà també Toni Trias i Trueta, fill de Ramon Trias Fargas, destacat polític catalanista que dóna nom a la fundació de CDC.

El president de Ciudadanos (C's), Albert Rivera, ha anunciat que divendres la seva formació recorrerà la Llei del cinema, aprovada pel Parlament de Catalunya fa alguns mesos. Rivera té intenció de dur l'articulat al Defensor del Pueblo perquè "amb la sentència del TC a la mà és inconstitucional imposar sancions lingüístiques en l'àmbit privat" i és del parer que "la Generalitat no pot multar els exhibidors per adaptar la seva oferta a la demanda del públic. Aquestes sancions aconseguiran sales buides, pèrdues en el sector i que les 'majors' no distribueixin pel·lícules a Catalunya". Seguint amb la dramatització de la situació, el líder de Ciudadanos creu que els espectadors s'hauran de desplaçar a Fraga o Castelló per poder veure pel·lícules (en castellà). Al seu torn la presidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, també recorrerà la llei. Tal com ja ha fet en altres ocasions com amb el Codi de Consum o la Llei d'acollida, el PP s'ha afegit a la petició de C's de declarar inconstitucionals alguns punts dels articulats catalans.

El punt de la mitjanit del 15 d'octubre, dia i hora en què finalitzarà el termini per a presentar coalicions davant la Junta electoral, s'acosta, i els partidaris de l'acord entre Reagrupament (RCat) i Solidaritat Catalana (SI) intensifiquen les accions perquè l'entesa arribi. D'una banda, l'Assemblea de reagrupats i solidaris per una coalició recull des de diumenge a les 9 del matí vots a través d'Internet de persones que volen la Coalició per la Independència, d'acord amb el manifest que es va llegir a l'assemblea del passat 5 d'octubre al Fossar de les Moreres. Després de tres dies de votació, 2.474 persones ja han respost a la pregunta "esteu a favor que Reagrupament Independentista i Solidaritat Catalana per la Independència formin una coalició electoral per anar junts a les eleccions al Parlament?" i el 98% (2.424) ho ha fet demanant la coalició. Entre els votants, 654 són adherits a SI; 592, associats a Reagrupament i 1385 són simpatitzants i altres. D'altra banda, l'espai "Una sola llista" també vol contribuir "a la unió de les dues llistes independentistes que actualment es presenten a les eleccions del 28-N".

El secretari general de CiU i líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, i el president de la Generalitat, José Montilla, s'han mostrat partidaris avui d'un debat cara a cara entre el propi Montilla i Artur Mas en castellà en una televisió estatal, de cara a les properes eleccions del Parlament. Duran contradiu així Felip Puig i l'opinió general al sí de CiU, que defensen que tots dos cara a cara siguin en català. El líder democristià creu que les eleccions del 28-N són "molt importants per a l'Estat espanyol" i per això veu positiu un debat que es pugui veure a nivell estatal. També ha dit que "si fos candidat, estaria en disposició de fer-lo". Al seu torn Montilla ha assegurat veure normal que es celebri un cara a cara en català a la televisió pública catalana, i un en castellà si es celebra en una televisió (privada?) d'àmbit estatal. El president de la Generalitat defensa també que hi hagi un tercer debat amb els sis partits del Parlament, a més a més dels 2 cara a cara amb Mas.