Els primers ministres d'Escòcia, Alex Salmond, el de Gal·les, Carwyn Jones, i del Nord d'Irlanda, Peter Robinson, s'han unit en contra del pla d'austeritat econòmica que promou el govern de la Gran Bretanya i han enviat un document al ministre d'Economia, George Osborne, on asseguren que "la proposta de reducció de la despesa del govern del Regne Unit té el risc de comportar significants greuges econòmics i socials". Ho van fer en una reunió al castell de Stormont, al Nord d'Irlanda, en presència del vicepresident nordirlandès, Martin McGuinness. Amb aquesta acció, els líders insten el govern a "reconsiderar" els seus plans que consisteixen en retallar més del 20% la despesa pública i que de retruc afectaran els pressupostos finals dels governs territorials. Aquesta modificació desagrada els líders perquè la consideren "massa profunda" i que s'aplicarà "massa ràpid" (el dia 20 d'octubre Osborne presentarà una revisió de les finances públiques) i són del parer que "promoure el creixement econòmic és la millor manera per restaurar la salut de les nostres finances públiques i aquesta ha de ser la nostra prioritat".

El president de CiU i candidat de la federació les eleccions al Parlament del 28-N, Artur Mas, no descarta donar suport al govern espanyol. Si bé va assegurar que posaria una sèrie de condicions indispensables, Mas va assegurar durant la 'mini Doc Session' d'ahir sobre l'economia que si CiU governa a Catalunya exercirà la seva influència més enllà d'on la Generalitat tingui competències i que, per tant, no descarta participar en "acords d'estabilitat i de governabilitat" a Madrid "si els dos o tres temes de l'agenda catalana es resolen d'una vegada per totes". Temes com el concert econòmic, el cavall de batalla del programa electoral convergent de cara les eleccions al Parlament de Catalunya, i la gestió autònoma de les infraestructures catalanes des de la Generalitat. Això seria sempre després de les properes eleccions espanyoles de 2011, de cara a un pacte amb el nou govern que en sorgís.

La JSC ha presentat avui la nova campanya electoral per impulsar la figura de l'actual president de la Generalitat, José Montilla, candidat del PSC a la reelecció el proper 28-N. Ho ha fet amb una imatge i lema insòlits: SuperMontilla, o "L'increïble home normal", acompanyada d'una imatge típica dels còmics de superherois, on es veu Montilla destapant una gran M a l'estil "Superman" que duu al pit. El primer secretari de la JSC, Javier López, ha assegurat que la campanya s'adreça als joves "amb el seu llenguatge" i ho fa amb una fórmula "fresca i divertida". Així, SuperMontilla no seria un superheroi "dels que recull gats" sinó que "treballa per fer escoles, hospitals, i per a les persones del seu entorn, que és capaç d'invertir 100 milions d'euros a la Formació Professional". La número 2 del PSC per Barcelona, Montserrat Tura, ha assistit a la presentació de la campanya a Barcelona, i ha dit que la campanya transmet "la preocupació per la generació que haurà de ressorgir de la crisi", cosa que "han de fer amb un govern socialista".

2000 signatures i una moció presentada a l'Ajuntament de Tortosa demanen la retirada de la simbologia franquista a la ciutat. La Comissió per la retirada de la simbologia franquista de Tortosa del Casal Popular Panxampla va entrar ahir al registre del consistori la sol·licitud per retirar de l'Ebre el monument franquista més gran de Catalunya, per canviar el nom de l'institut i la plaça Joaquín Bau (dirigent polític durant les dictadures de Primo de Rivera i Franco i que va col·laborar en la preparació del cop d'estat de Franco) i per canviar el nom del barri 13 de gener, data d'entrada de les tropes franquistes a Tortosa. De moment, els grups municipals d'ERC, ICV i PSC han anunciat que donaran suport a la moció. D'altra banda es preveu que CiU, tot i que encara no s'ha pronunciat, també es posicioni en favor d'aquest canvi. El desembre de 2008 els vots de CiU i PP van impedir que tiressin endavant dues propostes de retirada d'aquest monument.

El Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) va formalitzar ahir la seva adhesió a Solidaritat Catalana per la Independència (SI) tal com la setmana passada ja anunciàvem que estava estudiant. Va ser ahir a la tarda quan les dues formacions independentistes van presentar l'acord que estableix que els membres del PSAN figuraran, de forma testimonial, a les llistes de la formació de Joan Laporta. Tan és així que els membres del PSAN tancaran les llistes a les quatre circumscripcions catalanes: Núria Cadenes ho farà a la de Girona; Josep Guia, a la de Barcelona; Zaida Torregrossa tancarà la de Lleida i Francesc Invernon, la de Tarragona.