XARXA DE DONES AMB MONTILLA

EL PSC aquest cap de setmana ha debatut el seu programa electoral . Les darreres paraules de Montilla a la Conferencia nacional del programa mereixen una lectura atenta, ésser valorades en la seva justa mesura. En el sentit que són relat de feina feta i de futur .

En el mateix marc es va constituir la XARXA DE DONES AMB MONTILLA. Una xarxa que vol aglutinar les dones que pensem que aquests anys, el govern d’esquerres, ha pensat en nosaltres . Per tant, volem posar de relleu la feina que s’ha esdevingut a favor de la igualtat d’oportunitats. Volem posar de relleu que els passos que hem fet aquests darrers 7 anys, son prou importants com per no deixar d’explicar-los. En tots sentits . Però també, per a la igualtat de dones i homes. Amb un govern que ha treballat amb "mirada de dones" i "feminitzant la política".

Deixo escrites algunes paraules que crec són il.lustratives de la visió de les dones i els homes socialistes a favor de la igualtat i de la seva voluntat ferma de continuar avançant. Una mostra de les paraules i pensaments del presindent Montilla, la consellera Mar Serna, i la Directora General d'Igualtat d'Oportunitats en el Treball, Sara Berbel. Dites i recollides en diferents moments. Il.lustratives del que camí que volem seguir fent .

Queden aquí per a compartir :

"les politques d'igualtat no poden ser una cosa de més a més, ni un objectiu secundari . .... són un tema estructural, de drets humans i de la base del nostre Estat del Benestar" (JM .5 de març de 2o10)

Recordant la necessitat per demostrar que com més igualtat d'oportunitats major competitivitat ....."La societat catalana no pot permetre desaprofitar tot el talent i el potencial que tenim i ha de trobar les formes d'organització i eines de suport que ho facin possible (JM. 5 de març de 2010)

Un dels eixos de les polítiques socials, ha de ser precisament resoldre les tensions provocades pels desequilibris entre el temps de treball i el temps de vida personal i quotidiana. ( Mar Serna. 5 de març de 2010)

Hay que seguir avanzando en actuaciones que permitan una nueva organizacion del tiempo de trabajo, mas flexible y eficaz, tanto para hombres como para mujeres. El nuevo modelo economico debe construirse necesariamente en igualdad y la reformas que aborden los cambios necesarios - medidas financieras, mercados de trabajo y sistema de pensiones , entre otras - no puede dejar al margen la perspectiva de la igualdad ( Mar Serna . No sin las mujeres .El País)

.....les politiques d'acció positiva signifiquen sempre, i així hem pogut comprovar-ho en les últimes dècades, un pas endavant en el grau d'autonomia femenina; en la seva capacitat de decidir la seva trajectòria vital; en definitiva, en la seva llibertat personal (Sara Berbel. El valor de les politiques d'igualtat. El Punt)

Per avançar en aquest camí - i pel canvi real - cal continuar tenint un president com Jose Montilla . Per això el bloc de la XARXA DE DONES AMB MONTILLA , vol fer una petita contribució a la causa de la igualtat - repassant els fets per a la igualtat, explicant les propostes de futur... - i deixant una finestra oberta a propostes i consideracions !!!!

causa de facebook : http://www.causes.com/causes/537384?m=4d513973

BICICLETA,CULLERA,POMA . CANYA a l'ALZHEIMER

Jo també vaig sortir amb llàgrimes al ulls del cinema. Bicicleta, cullera, poma de Carles Bosch va fer-me plorar en un cine ple de gom a gom on al final del passi érem més d’un que teníem llàgrimes al ulls. En un cine on al final del passi, del cor de la gent va sortir-los-hi picar de mans. Una mostra de l’estima que té la gent a Maragall. Una mostra del reconeixement que fan a la seva persona, però també a la fortalesa d’ell i la seva família.

El documental sobre la petita part de la vida de Maragall d’ençà que va fer saber públicament que pateix Alzheimer és una joia en varis sentits. Vol explicar que és aquesta malaltia. Amb molt de matís . Vol mostrar la vida dels malalts i del seu entorn. Vol explicar-ne el futur – mostrant com Carmen, una militant del PSC que té a la tauleta una foto de Maragall, no el reconeix quan aquest la visita - . Vol explicar l’evolució d’una persona que pateix Alzheimer...

Però aquesta persona és Maragall . El nostre lúcid, entranyable i culte Maragall . El Maragall dels jocs olímpics . El Maragall president de la Generalitat. El Maragall de l’Estatut .... El mateix que es despulla a la pel•lícula acompanyat de la seva família , els seus companys de la Fundació Alzheimer, els seus col•laboradors més propers. Acompanyat del seu entorn més íntim i personal . El mateix Maragall que vol que “ la pel•lícula sigui directe" i que mostra la seva fortalesa. Fortalesa de nou. Fortalesa quan expressa amb la seva vitalitat de sempre : “ .....el que tenim al davant és molt difícil .... dedicarem els diners perquè ens arreglin el coco . .....Però no ho veurem . Massa tard per mi” . Fortalesa amb l’expressió “ ..... Canya a l’Alzheimer” . Enteresa de Diana Garrigosa, la seva dona , quan recorda que Maragall ha estat una persona que ha fet realitat somnis i utopies i conclou “ Volem intentar atrapar una nova utopia”.

Llàgrimes, certament . Però evidència d’un gran documental i una gran persona.

Dues Mirades :LLETRES ROSEGADES de Josep Maria Fonalleras i LA VICTORIA DE MARAGALL de Emma Riverola .

CURT I RAS.... Una Legislatura PER FER REALITAT ELS SOMNIS

S'ha acabat la legislatura. En la feina del Parlament s'acaba amb 97 lleis. Amb l'Estatut tensionat i amb lleis amb impacte pel futur del país. Avui que s'ha acabat la legislatura, he recordat unes paraules de Maragall : "L'esquerra és la que intenta realitzar els somnis. I la dreta és la que en desconfia.Però en la tenacitat per a realitzar els somnis sempre existeix la possibilitat de trair-los. Si només hi penses o els desitges, els somnis son meravellosos; però per a poder-los atrapar és necessari ficar-se en el banc de la realitat"

Les he recordat mirant de repassar aquests 4 anys al Parlament. Quan provo de fer balanç personal del meu pas al Parlament. Quan analitzo les hores, les feines , l'experiència , la passió dels debats, les lleis aprovades, el compromís, la beligerància innecessaria..... Tot plegat certament apassionant. Una lluita per a poder atrapar el nostre somni .

He recordat també el que deia Jose Montilla, el 23 de novembre de 2006, dia de la seva intervenció com a candidat a la Presidencia del Govern. Al Parlament ." ... curt i ras: pensar ordenadament , actuar racionalment, atendre calidament. Aquests són els mots d'ordre que donaré a les conselleres i els consellers del Govern. Ofereixo la meva trajectòria personal com a grantia d'aquest estil de govern. ........Aporto un coneixement de la realitat catalana, apres des de baix, amb molts anys de treball en el món municipal, tocant d'aprop les preocupacions, els perjudicis i els temors de la gent, però tambe els seus anhels, les seves esperances i els seus somnis"

S'ha acabat la legislatura i amb xifres "fredes" s'ha posat de relleu que ha estat la legislatura segona més prolífica de la història del Parlament, amb gairebé un centenar de lleis aprovades. La que va tenir més activitat legislativa va ser l'última de Jordi Pujol (CiU), quan van tirar endavant 107 lleis. També que el Parlament ha aprovat vuit decrets llei, 766 resolucions i 85 mocions. Ho ha fet en 86 plens, que en total han durat 850 hores. En relació a la presència d'homes i dones hi ha ha hagut més diputades, 48 parlamentàries respecte de 87 diputats. Les dones representem el 35,5% dels electes, set vegades més que en la primera legislatura, 1980, quan hi havia 7 diputades, el 5,2%.

Des d'un punt de vista personal, repassant el compromís d'ara fa 4 anys amb el PSC i el Grup Socialista. , la sensació és d'orgull . Orgull per haver treballat per el projecte socialista defensant els nostres valors . Defensant aquell camí que vam obrir ara fa set anys. Amb els meus companys i companyes hem compartit lleis, debats , comperaixences, plens ..... tot plegat amb un únic objectiu: transformar aquest país, somiant i treballant per un futur millor. Donant suport al govern que va escriure negre sobre blanc els seus objectius : més Estatut, més autogovern, enfortiment dels serveis publics, més cohesió social , més defensa de la llengua i la cultura, més equilibri territorial i mediomabiental per mitjà de la planificació i la inversió , impuls cap un nou model productiu....

A ells i elles moltes gràcies. Ras i curt . Moltes gràcies per la feina. Per haver pogut compartir projectes i neguits. Per l'aprenantage ................Manuela de Madre, Miquel Iceta, Joan Ferran, David Perez, Rocio Martinez-Sampere, Josep Maria Balcells , Pia Bosch , Francesc Xavier Boya , Montserrat Capdevila, Judit Carreras, Núria Carreras , Josep Casajuana , Mohammed ,Higini Clotas, Antoni Comín,Teresa Estruch ,Rosa Maria Ferrer, Daniel Font ,Roberto Labandera , Antoni Llevot, Dolors López, Alex Martínez, Caterina Mieras ,Joaquim Paladella , Agnès Pardell ,Dídac Pestaña , Consol Prados , Esteve Pujol , Lídia Santos, Núria Segú , Jordi Terrades ,Núria Ventura , Flora Vilalta . Als consellers i consellers: Ernest Maragall, Montserrat Tura , Antoni Castells, Marina Geli, Mar Serna i Joaquim Llena . I aquells i aquelles que van ser companys i ens van deixar : José Antonio Donaire, Ferran Mascarell, Josep M. del Pozo, Carme Figueras, Jordi Valls, Josep Maria Rañé, Josep Maria Sabaté.... MOLTES GRÀCIES

La LLista del PSC : gent preparada, lluitadora, honesta, d’esquerres, catalanistes.

A Girona, el passat abril, el PSC escollia Jose Montilla com a cap de llista a les eleccions al Parlament. Divendres al matí , el primer secretari del PSC parlava amb Monste Tura i li proposava que fos la número 2.

A Girona Montilla deia “ ..... Al llarg de la meva vida sempre he lluitat per allò que he cregut que valia la pena, i aquesta campanya no serà una excepció. Crec que és molt important pel futur del nostre país que els socialistes continuem governant Catalunya, i tinc la convicció que serà així, tot i que haurem de lluitar molt per aconseguir-ho.

I divendres una serena , i crec que emotiva, Montse Tura deia que "hem d'explicar el que hem fet, però també perquè ho hem fet". Recordava que "la societat té un coixí social que abans no tenia i això és diferent en Governs conservadors".

Estic contenta de la decisió de Montilla i de Tura. M'agrada. Em satisfà el tàndem. Un bon tàndem. Ho estic per ella i per el país . Una dona , segons les seves paraules , federalista, de família catalana, humil que ha patit la repressió i per tant, valenta. Certament!

Per altra banda , ahir dissabte els i les socialistes vam aprovar les llistes per a les eleccions al Parlament de Catalunya. Una llista en la qual participo en el núm 22. Aquest post és per expressar les meves sensacions:

• EL PSC ha treballat dur des dels Ajuntaments , des del govern , des del partit per a construir un país cohesionat. Just. On ser català i catalanista no sigui exclusiu de ningú.Un país on la igualtat d'oportunitats i la equitat sigui cada vegada més real.
• Aquest dies estem provant d'explicar el canvi que s'ha produït durant el govern Montilla. Un canvi amb xifres incontestables.
• A mé s de xifres - al darrera - podem il.lustrar una manera de voler transformar . No totes les maneres son iguals. Algu ha dit que cohesió social i cohesió territorial han anat , han d'anar juntes
• Aquests dies hem provat d'explicar que hi ha una colla d'homes i dones que volen acompanyar a Montilla i Tura al Parlament . Per continuar la transformació d'aquest país des del catalanisme . Des del catalanisme social . Des dels valors del socialisme.
• La llista que es va aprovar dissabte del PSC encapçalada per Montilla/Tura ( Barcelona) Sabaté/Ventura ( Tarragona),Nadal /Geli (Girona) i LLena/Pardell (LLeida) està al servei de la defensa d'aquests valors.
• La crisi ens ha atrapat . I molts ciutadans i ciutadanes miren amb escepticisme el futur . Ara toca l'acció en tots els aspectes . I el compromís.
• Més personal i intim : Estic agraïda a aquells i aquelles que han volgut creure en mi . Espero estar a l'alçada de les expectatives!!!

AMEM PER FEINA

Aquests darrers anys hem estat coprotagonistes d’una de les transformacions més grans de la història del nostre país. Cap país de 7 milions d’habitants ha tingut un creixement en immigració com el nostre. Un procés que hem gestionat bé. Un procés fet des del respecte als nouvinguts i, també, des d’entendre que la convivència es fonamenta amb drets i deures per a tothom . Des de l’esforç col•lectiu d’integrar, compartir un país i una llengua...............

La crisi ens ha colpit. Hem hagut de remuntar – encara ho estem fent – exercitant una actitud pro activa, constructiva, que busca complicitats i que busca el pacte. Alguns, en front confrontació i insatisfacció malaltissa, han hagut de practicar serenitat i tranquil•litat per a desplegar el més gran instrument d’autogovern que hem tingut . Per a cercar complicitat i pacte. Per a plantejar mesures contra la crisi.

El projecte Catalunya - Espanya també ha estat sacsejat. Fruit que vam iniciar un canvi en les relacions per mitjà de l’Estatut i, el TC ha esmenat l’acord – el pacte polític – que vam fer catalans/es i ha menystingut la nostra voluntat , arrossegant una actitud hostil en relació a les nostres aspiracions .

Les noves maneres d’entendre la vida i les relacions . Entre nosaltres . I entre nosaltres i els projectes col•lectius també han canviat. La predisposició al compromís, la manera de viure “el país” i “les ciutats”.

Segurament tota la ciutadania és conscient que estem en un canvi de cicle . Tot plegat no es pot infravalorar. Res. La crisi, el seu impacte en les famílies, la sentència, la manifestació....

Ara som a les portes d’unes eleccions . Ara toca fer balanç i pensar en el futur. Tots ho sabem, el que s’esdevingui d’aquesta comtessa electoral serà decisiu per futur dels país. Per la vida futura del nostres fills i filles ..... Entre en joc com abordem totes aquestes transformacions i si sortim de la crisi més forts i amb un projecte de país més just . Per a tothom . Per a tota la població.

Per tant, ara toca política en majúscula. Més política que mai. Política que arrisqui . Política que parli clar. Política que tingui un bon diagnòstic sobre el que ens està passant als catalans i les catalanes. Propostes i estratègies de futur. Alguns reclamem també la política que no cerqui l’ambigüitat i la buidor de les paraules. L’èpica sense que al darrera hi hagi projecte col•lectiu i social. Alguns reclamem també ambició. L’ambició amb l’Estatut com a full de ruta per a la transformació real de Catalunya. Un estatut que necessariament hem d’associar a serveis, a convivència , a benestar.

Alguns defensem que igual que vam tenir obsessió en l’acord de finançament - sense permetre la rebaixa - hem de tenir la mateixa actitud per a complir aquell pacte que hem fet amb Espanya i el que hem fet els catalans /es – . Ésser constant i acabar el camí iniciat perquè es poc creïble que qui va anar a Madrid a defensar l’Estatut - recordin a Mas - deixi de banda allò pel que va lluitar .

Alguns defensem que cal continuar en la defensa dels valors del catalanisme social i catalanisme integrador . Un catalanisme que suma , que reculli la pluralitat del país i la seva gent. El catalanisme que es vincula a un programa social. El del país de ciutats amb una ciutadania plural. El que sap que progrés s’ha de vincular necessariament a l’educació i la cultura com a pal de paller, també, del canvi del model productiu.

Alguns defensem que cal anar per feina. Que cal mesurar qui ha generat més garanties pel dret a l’educació , a la salut, als serveis socials, a la cohesió social , a la mobilitat....Qui ha estat al peu del canó en moments de crisi. Qui ha estat clar i contundent en la defensa de l’Estatut.

El govern de CiU en el seu moment ja va demostrar fins on arribava . En tots sentits . Ara ens parla de canvi . De paraules ambigües i de discursos guanyadors . Quan aquesta coalició va ser al govern la seva opció va ser la tàctica del peix al cove – allò de la conllevància - . Volia dir no obrir carpetes . No incomodar . Volia dir quedar bé amb tothom per mirar d’esgarrapar el que es pugui. Recordin allò mes il•lustratiu : el pacte del Majèstic que va arrossegar posar traves a la reforma de l’Estatut que volien les esquerres catalanes . Recordin, que durant 23 anys no van pas moure cap dit per reformar l’Estatut

Anem per feina, doncs. Amb ambició, amb obsessió , amb constància, creant confiança i pacte, defensant l’estatut i el catalanisme social . Som-hi !

Publicat al Diari de Vilanova ( 1 d'octubre de 2010)

FRIDA KALHO, de nou

Si hi ha algú que expressa el dolor físic en la seva obra és Frida Kalho. La seva obra píctorica està impregnada de la seva biografia personal. La del dolor i la recerca d'un equilibri que potser mai va tenir. Per altra banda, si hi ha algú que expressa color, mestissatge i bellesa fotogràfica és Frida Kalho .

"Nunca te olvidaré....De Frida Kalho para Nicolas Muray. Fotografias y cartas ineditas", és una obra publicada per a celebrar el 5oè aniversari de la mort de Frida, però també una mostra d'amor, un recorregut per els colors, els vestits, les joies, es flors i els pentinats de Frida. Un contrast, de nou entre vitalitat artística i personal i un cos maltractat per la malaltia.

Si les fotografies de Muray són color i vida en comú , a "Frida Kalho. Sus fotos", hi ha recollides les fotos més intimes de la pintora . Aquelles que han estat 5o anys endreçades d'ençà que Frida va morir el 1954 ( Diego Rivera va demanar que no es mostressin els seus papers i d'altre objectes personals ) . És per altra banda, d'acord amb les paraules del fotograf i historiador Pablo Ortiz Monasterio , "... la coleción fotogràfica de un artista fundamental del siglo XX con obras de grandes maestros de la lente , como Man Ray, Brassai, Alvarez Bravo... reflejo de una época y entrañable registro de una familia ampliada de gente talentosa"

Un llibre familiar amb fotografies on hi ha el relat vital de Frida: Diego Rivera . On hi apreixen fotos d'aquells espais i persones que van formar part de Frida : Leon Trotsky, Isamu Noguchi, André Breton, Tina Modotti, Dolores del Río o Georgia O’Keefe . La seva família i els seus entorns . Les seves pasions .

El pais. El album secreto de Frida Kalho

El Ple del Parlament de dimecres va ésser el darrer d’aquesta legislatura. Un Ple, per tant especial. No per les lleis aprovades ( la llei que blinda els correbous, les lleis de l'aranès, de l'Autoritat de Protecció de Dades de Catalunya i de polítiques de joventut) sinó per l’ambient .

El dia anterior el Conseller Joaquim Nadal havia presentat el document de balanç de la gestió del govern de la Generalitat presidit per José Montilla. Un manera de passar comptes d’allò que el març del 2007 va quedar aprovat com a projecte de la legislatura 2006/2010. En aquell moment es comunicava a la ciutadania els objectius i prioritats. Dimarts se’n feia balanç.

Aquesta valoració va ésser present a la cambra dimecres. En el sentit que a la sessió de control al president les preguntes van girar al voltant del balanç de la legislatura. També hi va tenir protagonisme el decret d'autonomia dels centres d'ensenyament que el govern ha aprovat aquest estiu i la reforma laboral.

En relació al balanç recullo les paraules de Montilla a la resposta que feia a Dolors Camats d’ICV :

Miri, les xifres demostren quina ha estat la nostra prioritat i la nostra prioritat han estat les persones i el seu benestar.

Curiosament el president posava en valor els serveis a les persones – escoles , hospitals, mossos, ... – i Mas feia poques hores que proposava tisorada a tot plegat retallant un 20% els serveis públics!!! Un exemple més de que no es el mateix un govern que un altre!!!! Mentre Montilla recordava que el govern ha contractat cada dia del seu mandat a 5 mestres , 3 mossos i dos metges. Mas proposava no serveis.

En el cas del Garraf/Alt Penedes aquests darrers dies hem fet també balanç. Fa uns dies Marina Geli va ésser a Vilanova i la Geltrú - en un programa amb la cadena Ser i a la presentació del seu llibre - , Ernest Maragall a Cubelles - en una visita a l'escola Mar i Cel i fent balanç amb alcaldes i alcaldessa - , Mar Serna a Sant Sadurní d'Anoia - fent balanç de l'obra de govern i presentant el diptic FETS de SAnt Sadurní

Xifres, dades, estadístiques, fer balanç, passar comptes, mostrar quadres comparatius, repassar, analitzar, solucions, drets garantits, claretat, negre sobre blanc, coherència ...... és el que hi ha al darrera de tota la documentació recollida en la WEB del COMPLIMENT DEL PLA DE GOVERN 2007/2010. Entre la documentació hi ha un vídeo curt però il.lustratiu : ENFORTINT CATALUNYA