Fa un dies el prestigiós professor Vicenç Navarro publicava un article en el que, entre altres coses, posava de relleu l’augment de la despesa social a Catalunya amb el govern presidit per José Montilla. Les xifres en aquets sentit són incontestables. Mentre els anys de govern de CiU la depesa social havia crescut en un 17’6 %, en el període 2003/2009 el creixement es situa en un 26’2 %. Si ho vinculem al creixement sectorial i a la globalitat de les politiques socials es veu clarament quina ha estat la prioritat dels governs progressistes i d’esquerres. Politiques socials com a prioritat – si sumen pressupostos d’Educació , Salut, Acció Social i Ciutadania , l’augment es del 61’4% el 2003 i , 63’17% el 2009 - . Només és un exemple .
És evident que si volem garantir uns creixements similars cal que de nou la confiança en els socialistes esdevingui una realitat massiva. En el sentit de poder seguir oferint politiques que vagin adreçades a mantenir i augmentar les prestacions que han confirmat que Catalunya sigui avui un país amb un índex notable - potser encara no òptim - pel que fa als serveis públics del benestar. Deixem anotat que aquest creixement en la despesa social no és donarà amb CIU. L’experiència ho deixa clar. Mentre CiU va governar Catalunya la despesa en matèria social era l'última de la Unió Europea.
Foto: Toni Zapata
La societat cada cop és més complexa. Creixement de necessitats fruit de la crisi en la que estem abocats . Societats que són pluriculturals , amb els reptes i oportunitats que això genera. La necessitat de dotar-nos de recursos per poder garantir, no només la universalització dels serveis, sinó que aquests siguin garantia i ajudin als processos de desenvolupament i autonomia personal. Salut, habitatge, educació i cultura són aspectes que ens han d’ajudar a gestionar les complexitats culturals i evitar qualsevol fractura social. Tenim una certesa , les inversions en aquests àmbits són la garantia de mantenir viva la cohesió social. El nivell de convivència i cohesió que fins avui hem tingut i que esdevenen indispensables en el futur per avançar de manera harmònica.
Els i les socialistes tenim camí fet i projecte. Propostes clares i objectius que creiem imprescindibles per avançar. La necessitat de la sostenibilitat de l’estat del benestar - que passa pel compromís d’una fiscalitat justa i progressiva- i també, per l’esforç col·lectiu d’entendre les prestacions socials, no com un element assistencial, sinó com a eina de salari social i, per tant estretament vinculat a creació de llocs de treball . La xarxa de serveis públics cohesiona i crea riquesa.
Catalunya, com hem dit, estava a la cua de les aportacions als serveis de benestar. Ha calgut un esforç per recuperar la història . No obstant, ara podem assegurar que tenim més educació i de més qualitat, que tenim prestacions socials universalitzades , amb serveis de salut que ens igualen a tots/es i la certesa que els nostres referents culturals garanteixen els processos d’integració. Ara podem afirmar que hem avançat en la generalització de les ajudes a les dependència . Tot plegat més garantia de drets socials. Tot plegat un recordatori que drets i serveis han d’ésser patrimoni de tots /es.
Mirem enrere. Ha costat. Ha costat molt. Per això ara es el moment d’analitzar passat i mirar al futur. El moment d’evitar que les polítiques extremadament liberals de CiU puguin afeblir aquesta universalització. Ho vull recordar , sembla que alguns volen copiar a Cameron. La posició del PP de Rajoy , i també de la Ciu de Mas, és generar dubte sobre el futur de l’Estat del Benestar . Ens estan proposant la privatització d’una bona part de les estructures del benestar: la creació d’una xarxa assistencial per les rendes més baixes i uns serveis de qualitat per els rendes més altes . Ens proposen de nou xecs i retallades .Perdre el camí fet i retorn al passat. Passos enrere.
El 28 de novembre moltes coses estan en joc . El model de país, la nostra relació amb Espanya....Però vull posar de relleu que fonamentalment hi ha en joc el manteniment dels serveis públics que conformen l’estat del benestar. Els nivells aconseguits en educació, salut i prestacions socials no poden fer cap pas enrere i menys ara en una situació de crisi que amenaça en fracturar la nostra societat. Qui és garantia de drets socials ? . Nomes un govern socialista pot frenar les propostes de retrocés i ser garantia de drets socials.
