Una reforma necessària

Tota Europa viu sota les conseqüències derivades de la crisi econòmica però, lamentablement, a Catalunya (així com la resta de l’Estat) aquesta crisi ens està afectant d’una forma més dura. Si fem la comparativa amb els indicadors europeus podem comprovar que mentre que a Catalunya la taxa d’atur és, aproximadament, d’un 18% i la taxa d’atur juvenil ja arriba al 40% a Europa n’és gairebé la meitat.

Aquestes dades evidencien que ens trobem davant d’una situació davant la qual és necessari reaccionar i actuar. Una reacció que ha d’estar basada i fomentada en l’aplicació de diferents mesures encaminades a superar la crisi i reduir el seu impacte.

En aquesta línia, en Narcís Serra exposava que un dels pilars bàsics per sortir de la crisi, que segons ell ja s’hauria d’haver fet amb anterioritat, és la reforma laboral. A la seva vegada, el Ministre Corbacho va afirmar que si aquesta reforma s’hagués fet s’hauria pogut aturar una bona pèrdua de llocs de treball. La pregunta és, doncs, per què no s’ha fet aquesta reforma laboral?

Un dels principals motius l’apuntava el mateix Serra: no hi ha hagut polítics que fossin capaços de liderar aquesta situació.

Convergència i Unió va presentar, ja fa més d’un any i mig, una proposta per tirar endavant la reforma laboral. Tanmateix, aquesta, igual que totes les altres mesures que des del primer dia hem presentat per fer front a la crisi, han estat rebutjades pel Tripartit.

Ara és el moment, doncs, de posar-se al dia i fer allò que ja hauria de ser una realitat. És necessari que el Govern faci una proposta de reforma laboral amb l’objectiu de fer un mercat més eficaç per a les empreses i també un mercat més just per als treballadors.

Però, malauradament, això no és possible perquè dins del Tripartit la unitat és una utopia i sembla impossible que, tots plegats, siguin capaços de presentar una proposta única.

La crisi econòmica continuarà essent una realitat mentre no es solucioni el veritable problema de fons: la manca de lideratge polític.

Ridícul dels polítics, o del PSC?

Després de la gran manifestació a Barcelona, a on més d'un milió de catalans varem sortir al carrer en resposta a la sentència del Tribunal Constitucional per tal de dir clarament que som una nació i nosaltres decidim, es demanava a la classe política una resposta i que estès a l'alçada.

Se'ns dubte no era fàcil, però l'ocasió ho requeria. De fet, se'ns deia que els polítics ja havíem fet el ridícul a l’hora de posar-nos d'acord amb el lema i els detalls de la manifestació.

Era necessari doncs que el Ple monogràfic que es dugués a terme al Parlament fos positiu per, d’aquesta manera, poder donar resposta a les expectatives de la ciutadania.

Des de Convergència i Unió vàrem optar per no fer la nostra pròpia proposta tot entenent que aquesta havia de poder ser acceptada per la resta de formacions polítiques ja que, si no, es podia donar una situació lamentable: cada formació política defensant la seva pròpia teoria i no produint-se l'acord necessari per resposta a la situació creada pel Tribunal Constitucional. Primer, vàrem proposar presentar, com a resolució, el manifest que havia pronunciat el President de la Generalitat (fel pel qual el propi President ens va acusar de voler "fer trampeta"). Davant de l'èxit, vàrem proposar que enteníem que la gent havia sortit al carrer amb un eslògan clar, "som una nació, nosaltres decidim" i, per tant, aquesta podia ser la base de la resolució del Parlament. En aquest punt vàrem ser increpats pel Sr. Iceta que ens deia que semblava que volíem instaurar el dia de la marmota. Davant de tot això, semblava clar que era millor deixar la iniciativa a qui segurament li corresponia: al Govern.

Però, curiosament, això tampoc va agradar. Els membres del tripartit van considerar que això era pura tàctica i, com tothom sap, finalment l’Artur Mas feia un gest de generositat i manifestava que acceptaríem la proposta que ens fes el President. Vàrem aconseguir un text de mínims, certament, però vàrem aconseguir-la tant apreciada unitat.

En paral•lel, aquesta matèria també es discutia en el si del Congrés de Diputats. Lamentablement, els diputats socialistes no votaven la seva pròpia proposta demostrant, de nou, que més enllà de la retòrica (recordem aquell “Jose Luís, te queremos, pero queremos más a Catalunya”) els diputats Socialistes de Catalunya tenen una causa a servir: el PSOE.

Per tant, quan es parli del ridícul dels polítics, cal que siguem honestos. Quan es diu que no ens vàrem posar d'acord amb el lema de la manifestació acceptem que només eren els socialistes qui no acceptaven el lema pactat, feia temps, per part d'Omnium i tots els partits que havien estat treballant per la manifestació. Quan es diu que a Madrid no hi ha hagut acord de mínims, diguem que només els socialistes catalans han renunciat a l'acord que ells mateixos varen proposar al Parlament de Catalunya.

Així doncs, ridícul dels polítics o del PSC?

Sempre al costat dels veïns

Ja fa més de quatre anys que CiU a l’Hospitalet va denunciar els problemes que pateixen els veïns que viuen a l’entorn del Polígon Femades. Després d’aquests anys de lluita al costat dels veïns (sense el suport de l’equip de govern), obtenim l’informe del Síndic de Greuges, afirmant que les discoteques de Femades no encaixen amb la legalitat vigent, i una sentència judicial, que declara nul•les les llicències de ple dret. Ambdós, ens donen la raó i donen el tret de sortida a la part final de la batalla: el trasllat de les discoteques.

Veient que l’Ajuntament de Cornellà ha presentat un recurs contra la sentència (i que no ha tancat les discoteques) i que el de l’Hospitalet no vol comparèixer en la causa ni ser el garant de les mesures cautelars, CiU torna a prendre la iniciativa. Presentem una moció per facilitar aquest trasllat sense haver d’esperar a que es dicti la sentència definitiva. Instem l’Ajuntament de l’Hospitalet a crear una comissió d’estudi, on haurien de participar com a mínim ambdós ajuntaments, per trobar una nova ubicació a les discoteques on es puguin compatibilitzar els espais d’oci amb la tranquil•litat dels veïns.

Confiem que, en aquesta ocasió, l’equip de govern de l’Hospitalet anteposi els interessos i el benestar dels veïns al color polític de les mocions. Durant aquests anys, hem presentat fins a set mocions i, fins ara, l’equip de govern (format per PSC i ICV-EUiA) ens les han rebutjat totes. Esperem que aquesta vegada puguem treballar tots plegats pel trasllat urgent de les discoteques.