Excessiva recurrència

Aquest és l'article que he publicat a Catalunya Press. Parla de la llengua catalana i de la utilització com element polític.


D’ençà un anys en els inicis de les campanyes electorals el PP, sense cap mena d’originalitat, posa la llengua com a tema de conflicte. Una manera de transmetre que a Catalunya hi ha conflicte lingüístic. Ara sense cap escrúpol i amb la connivència d’algunes altres forces polítiques - Ciutadans i unes associacions sense cap representativitat real al país - volen posar en qüestió els reglaments d’usos lingüístics de les institucions. Reglaments que per altra banda, pauten qüestions tant racionals com que en un país es parli la llengua que li és pròpia, sense que això vagi en detriment de cap de les dues llengües oficials.

La llengua com a referent, com a un dels eixos estructurals d‘un país, com un dels elements de pertinença a una comunitat i, en definitiva, com a instrument de cohesió social és fàcilment manipulable. Aquí - el PP - vol que esdevingui instrument d’enfrontament entre comunitat.

(... llegir més)

EL QUE HAN DIT ELS MASCLISTES AL LLARG DE LA HISTÒRIA

Proposo compartir un recull dels pensaments, creences, actituds masclistes i sexistes que s'han dit al llarg de la història. Allo que deien els homes i les dones del franquisme . Que pensava l’església . Pensaments del que han escrit homes importants al llarg de la història. Un exercici per deixar en evidencia amb qui es “vincula” un home del PP, alcalde, al servei de la ciutadania.... al segle XXI.

Deixo el llistat i l'article d’Elvira Lindo – El País - . El Chiste Verde : Si fueron educados en otra España, que se reformen. Pueden aprender de muchos ancianos españoles que sin haber tenido estudios, tribuna desde la que ser escuchados, coches oficiales y una nube de pelotas a su alrededor, aprendieron aceleradamente lo que es la democracia. Hoy disfrutan de haber traído al mundo hijas independientes, han sabido aceptar la condición gay de algún hijo o nieto y han ensanchado en suma su tolerancia. Ahora muchos de ellos están asustados por cómo hablamos en las televisiones, por la grosería con la que escribimos, por la constante falta de respeto al buen gusto que demostramos con nuestras palabras. ¿Se merecen este espectáculo tan zafio?

Segle XIII. Sant Tomàs d’Aquino: “El hombre es el principio y el fin de la mujer, así com Dios es el principio y el fin de toda criatura”

Segle XVI . Fray Luís de León : “La mujer es flaca y deleznable mas que ningún otro animal”

Segle XVIII . Rousseau: "No pudiendo ser jueces por sí mismas, (las mujeres) deben admitir la decisión de sus paddres y esposos,igual que la de la Iglesia”

Finals del segle XIX . Encíclica del papa León XVIII: “El padre debe ser el proveedor de los recursos de la familia y la madre debe ser la responsable del cuidado de la familia y la educación de los niños”

.“La idea de arrojar a la mujer a la lucha por la existencia tal como la afronta el hombre es realmente una idea que nació muerta. Creo que toda acción reformadora tanto en el terreno de la ley como en el de la educación fracasará ante el hecho que, mucho antes de la edad en que un hombre esta en condiciones de labrarse una posición en la sociedad, la naturaleza ha cifrado el destino de la mujer en la belleza, en el encanto y en la dulzura”

Segle XX. En el debat a les Corts sobre el dret al vot femení . Manuel Hilario Ayuso : “ …. Quiero que la mujer no tenga el voto hasta los cuarenta y cinco años, porque en esta edad se fiija por los tratadistas la estandarización de la edad critica en la mujer adulta”

Segle XX . Pilar Primo de Rivera . “Las mujeres nunca descubren nada; les falta el talento creador reservado por dios para inteligencias varoniles” i “ Todos los días deberiamos de dar gracias a Dios por habernos privado a la mayoría de las mujeres del don de la palabra, porque si lo tuviéramos, quíen sabe si carríamos en la vanidad de exhibirlo en las plazas”

Segle XX . Revista de la Sección Femenina . "A través de toda la vida la misión de la mujer es servir. Cuando Dios hizo el primer hombre, pensó. “No es bueno que el hombre esté solo”. Y formó a la mujer para su ayuda y compañía, y para que sirviera de madre. La primera idea de Dios fue el “hombre”. Pensó en la mujer después, como un complemento necesario, esto es, como algo útil.

Segle XXI . Arran del govern paritari del president José Luís Rodriguez-Zapatero : “Ese gobierno es demasiado rosa. Tendrá serios problemas para gobernar con tantas mujeres” (Berlusconi) “Para abastecer su Gabinete de tías, Zapatero ha buscado debajo de las piedras” (Juan Manuel de Prada) .“Mi curiosidad es si Carmen Chacón va a coleccionar soldaditos de plomo para su retoño” (J. González Ferrari) . “No se habrá hecho Bibiana. Como no haya ganado algún torneo de peteneras” (F. Giménez Losantos). “Les parece poco que una flamenquita llegue a ministra del Batallón de Mondistillas de ZP” ( Antonio Burgos)

Segle XXI . Javier León de la Riva . alcalde de Valladolid : “Es una chica preparadisima, hábil y discreta. Va a repartir condones a diestro y siniestro por donde quiera que vaya y va a ser la alegría de la huerta. Cada vez que la veo esa cara y esos morritos pienso lo mismo pero no lo voy a decir”

PICASSO DAVANT DEGAS al Picasso. ( i la Barcelona esplèndida)

Barcelona està esplèndida. I l’art i la cultura hi tenen molt a veure . L’exposició PICASSO DAVANT DEGAS al MUSEU PICASSO hi contribueix. Llegueixo " ... les obres de Picasso es justeposen sovint amb obres de Degas que va veure o que pot ser que veiés. Picasso, que no va ésser mai un mer imitador, davant l'art de Degas va tenir una reacció versàtil i competitiva, sempre amb un punt de transformació obstinada i a vegades fregant la paròdia o el pastitx "

El nivell internacional de l’exposició és una peça més d’aquesta xarxa cultural que posiciona Barcelona al món i que provoca cues al davant dels museus sovint. En aquest cas, per a veure una exposició que és un “diàleg” entre aquests dos pintors . Dos genis que es parlen.

Des de la pedagogia. Descobrint peces emblemàtiques, obres mestres, d’ambdós i descobrint-hi la connexió – Al cafè ( L’absenta) de Degas / Retrat de Sebastià Sunyer i Vidal de Picasso - o – Nu pentinant-se de Picasso i El pentinat De Degas - .

Endinsant-se en una relació que no va existir fisicament malgrat de la proximitat dels estudis dels pintors a París, però que queda clar va ésser una relació d'admiració ( de Picasso a Degas) ....

Excel•lent i per a compartir

LA FORÇA TRANSFORMADORA DEL CANVI REAL al Garraf i l'Alt Penedes

Les imatges del canvi al Garraf i l'Alt Penedes són incontestables. Hem fet realitat projectes que estaven oblidats o aparcats. El govern s'ha posat al fang de la realitat . Deia un dia Pasqual Maragall : "L'esquerra es la que intenta realitzar els somnis. I la dreta és la que en desconfia. Però en la tenacitat per realitzar els somnis sempre existeix la possibilitat de trair-los.Si només hi penses o els desitges, els somnis són meravellosos; però per poder-los atrapar és necessari ficar-se en el fang de la realitat "
Divendres passat , a Canyelles , els socialistes del Garraf i l'Alt Penedès es van reunir en un Consell de Federació extraordinari amb l'objectiu de fer balanç d'allò que ha suposat l'acció dels governs catalanistes i d'esquerres per a les nostres comarques i apostar clarament per continuar aquest canvi real de la mà del President Montilla .

Ens hi acompanyava Celestino Corbacho . Deia "...política, política i política. Això és el que la gent ens demana que fem i així és com guanyarem les eleccions” . Hi aprovavem el MANIFEST DELS I LES ELECTES DE l'ALT PENEDES I EL GARRAF. Diu en un del seus apartats : Els i les socialistes de l’Alt Penedès i el Garraf, amb els nostres alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores, diputats i diputades al capdavant, ens comprometem, per damunt de qualsevol altra cosa, a no deixar ningú abandonat a la seva sort i, en conseqüència, a acompanyar els i les ciutadanes en la recerca i la consecució del seu projecte vital perquè per a nosaltres, ser socialistes, significa batallar dia a dia, al costat de la gent, per construir una societat basada en la realització plena i efectiva dels valors de llibertat, igualtat, fraternitat, justícia social, solidaritat i pau, uns valors que esdevindrien completament buits si a l’hora no perseguíssim amb totes les nostres forces i amb tota la nostra convicció, tant la plenitud individual com el progrés col·lectiu de la societat.

En el mateix marc vam presentar el vídeo : "La força transformadora del canvi real" . Un treball d'hores amb companys del PSC que hem volgut plasmar amb imatges passat i present dels socialistes al Garraf i l'Alt Penedes. Feina recollida en imatges que il.lustren la història del nostre partit i, també el que ha succeït els darrers 7 anys !!!

XARXA DE DONES AMB MONTILLA

EL PSC aquest cap de setmana ha debatut el seu programa electoral . Les darreres paraules de Montilla a la Conferencia nacional del programa mereixen una lectura atenta, ésser valorades en la seva justa mesura. En el sentit que són relat de feina feta i de futur .

En el mateix marc es va constituir la XARXA DE DONES AMB MONTILLA. Una xarxa que vol aglutinar les dones que pensem que aquests anys, el govern d’esquerres, ha pensat en nosaltres . Per tant, volem posar de relleu la feina que s’ha esdevingut a favor de la igualtat d’oportunitats. Volem posar de relleu que els passos que hem fet aquests darrers 7 anys, son prou importants com per no deixar d’explicar-los. En tots sentits . Però també, per a la igualtat de dones i homes. Amb un govern que ha treballat amb "mirada de dones" i "feminitzant la política".

Deixo escrites algunes paraules que crec són il.lustratives de la visió de les dones i els homes socialistes a favor de la igualtat i de la seva voluntat ferma de continuar avançant. Una mostra de les paraules i pensaments del presindent Montilla, la consellera Mar Serna, i la Directora General d'Igualtat d'Oportunitats en el Treball, Sara Berbel. Dites i recollides en diferents moments. Il.lustratives del que camí que volem seguir fent .

Queden aquí per a compartir :

"les politques d'igualtat no poden ser una cosa de més a més, ni un objectiu secundari . .... són un tema estructural, de drets humans i de la base del nostre Estat del Benestar" (JM .5 de març de 2o10)

Recordant la necessitat per demostrar que com més igualtat d'oportunitats major competitivitat ....."La societat catalana no pot permetre desaprofitar tot el talent i el potencial que tenim i ha de trobar les formes d'organització i eines de suport que ho facin possible (JM. 5 de març de 2010)

Un dels eixos de les polítiques socials, ha de ser precisament resoldre les tensions provocades pels desequilibris entre el temps de treball i el temps de vida personal i quotidiana. ( Mar Serna. 5 de març de 2010)

Hay que seguir avanzando en actuaciones que permitan una nueva organizacion del tiempo de trabajo, mas flexible y eficaz, tanto para hombres como para mujeres. El nuevo modelo economico debe construirse necesariamente en igualdad y la reformas que aborden los cambios necesarios - medidas financieras, mercados de trabajo y sistema de pensiones , entre otras - no puede dejar al margen la perspectiva de la igualdad ( Mar Serna . No sin las mujeres .El País)

.....les politiques d'acció positiva signifiquen sempre, i així hem pogut comprovar-ho en les últimes dècades, un pas endavant en el grau d'autonomia femenina; en la seva capacitat de decidir la seva trajectòria vital; en definitiva, en la seva llibertat personal (Sara Berbel. El valor de les politiques d'igualtat. El Punt)

Per avançar en aquest camí - i pel canvi real - cal continuar tenint un president com Jose Montilla . Per això el bloc de la XARXA DE DONES AMB MONTILLA , vol fer una petita contribució a la causa de la igualtat - repassant els fets per a la igualtat, explicant les propostes de futur... - i deixant una finestra oberta a propostes i consideracions !!!!

causa de facebook : http://www.causes.com/causes/537384?m=4d513973

BICICLETA,CULLERA,POMA . CANYA a l'ALZHEIMER

Jo també vaig sortir amb llàgrimes al ulls del cinema. Bicicleta, cullera, poma de Carles Bosch va fer-me plorar en un cine ple de gom a gom on al final del passi érem més d’un que teníem llàgrimes al ulls. En un cine on al final del passi, del cor de la gent va sortir-los-hi picar de mans. Una mostra de l’estima que té la gent a Maragall. Una mostra del reconeixement que fan a la seva persona, però també a la fortalesa d’ell i la seva família.

El documental sobre la petita part de la vida de Maragall d’ençà que va fer saber públicament que pateix Alzheimer és una joia en varis sentits. Vol explicar que és aquesta malaltia. Amb molt de matís . Vol mostrar la vida dels malalts i del seu entorn. Vol explicar-ne el futur – mostrant com Carmen, una militant del PSC que té a la tauleta una foto de Maragall, no el reconeix quan aquest la visita - . Vol explicar l’evolució d’una persona que pateix Alzheimer...

Però aquesta persona és Maragall . El nostre lúcid, entranyable i culte Maragall . El Maragall dels jocs olímpics . El Maragall president de la Generalitat. El Maragall de l’Estatut .... El mateix que es despulla a la pel•lícula acompanyat de la seva família , els seus companys de la Fundació Alzheimer, els seus col•laboradors més propers. Acompanyat del seu entorn més íntim i personal . El mateix Maragall que vol que “ la pel•lícula sigui directe" i que mostra la seva fortalesa. Fortalesa de nou. Fortalesa quan expressa amb la seva vitalitat de sempre : “ .....el que tenim al davant és molt difícil .... dedicarem els diners perquè ens arreglin el coco . .....Però no ho veurem . Massa tard per mi” . Fortalesa amb l’expressió “ ..... Canya a l’Alzheimer” . Enteresa de Diana Garrigosa, la seva dona , quan recorda que Maragall ha estat una persona que ha fet realitat somnis i utopies i conclou “ Volem intentar atrapar una nova utopia”.

Llàgrimes, certament . Però evidència d’un gran documental i una gran persona.

Dues Mirades :LLETRES ROSEGADES de Josep Maria Fonalleras i LA VICTORIA DE MARAGALL de Emma Riverola .

CURT I RAS.... Una Legislatura PER FER REALITAT ELS SOMNIS

S'ha acabat la legislatura. En la feina del Parlament s'acaba amb 97 lleis. Amb l'Estatut tensionat i amb lleis amb impacte pel futur del país. Avui que s'ha acabat la legislatura, he recordat unes paraules de Maragall : "L'esquerra és la que intenta realitzar els somnis. I la dreta és la que en desconfia.Però en la tenacitat per a realitzar els somnis sempre existeix la possibilitat de trair-los. Si només hi penses o els desitges, els somnis son meravellosos; però per a poder-los atrapar és necessari ficar-se en el banc de la realitat"

Les he recordat mirant de repassar aquests 4 anys al Parlament. Quan provo de fer balanç personal del meu pas al Parlament. Quan analitzo les hores, les feines , l'experiència , la passió dels debats, les lleis aprovades, el compromís, la beligerància innecessaria..... Tot plegat certament apassionant. Una lluita per a poder atrapar el nostre somni .

He recordat també el que deia Jose Montilla, el 23 de novembre de 2006, dia de la seva intervenció com a candidat a la Presidencia del Govern. Al Parlament ." ... curt i ras: pensar ordenadament , actuar racionalment, atendre calidament. Aquests són els mots d'ordre que donaré a les conselleres i els consellers del Govern. Ofereixo la meva trajectòria personal com a grantia d'aquest estil de govern. ........Aporto un coneixement de la realitat catalana, apres des de baix, amb molts anys de treball en el món municipal, tocant d'aprop les preocupacions, els perjudicis i els temors de la gent, però tambe els seus anhels, les seves esperances i els seus somnis"

S'ha acabat la legislatura i amb xifres "fredes" s'ha posat de relleu que ha estat la legislatura segona més prolífica de la història del Parlament, amb gairebé un centenar de lleis aprovades. La que va tenir més activitat legislativa va ser l'última de Jordi Pujol (CiU), quan van tirar endavant 107 lleis. També que el Parlament ha aprovat vuit decrets llei, 766 resolucions i 85 mocions. Ho ha fet en 86 plens, que en total han durat 850 hores. En relació a la presència d'homes i dones hi ha ha hagut més diputades, 48 parlamentàries respecte de 87 diputats. Les dones representem el 35,5% dels electes, set vegades més que en la primera legislatura, 1980, quan hi havia 7 diputades, el 5,2%.

Des d'un punt de vista personal, repassant el compromís d'ara fa 4 anys amb el PSC i el Grup Socialista. , la sensació és d'orgull . Orgull per haver treballat per el projecte socialista defensant els nostres valors . Defensant aquell camí que vam obrir ara fa set anys. Amb els meus companys i companyes hem compartit lleis, debats , comperaixences, plens ..... tot plegat amb un únic objectiu: transformar aquest país, somiant i treballant per un futur millor. Donant suport al govern que va escriure negre sobre blanc els seus objectius : més Estatut, més autogovern, enfortiment dels serveis publics, més cohesió social , més defensa de la llengua i la cultura, més equilibri territorial i mediomabiental per mitjà de la planificació i la inversió , impuls cap un nou model productiu....

A ells i elles moltes gràcies. Ras i curt . Moltes gràcies per la feina. Per haver pogut compartir projectes i neguits. Per l'aprenantage ................Manuela de Madre, Miquel Iceta, Joan Ferran, David Perez, Rocio Martinez-Sampere, Josep Maria Balcells , Pia Bosch , Francesc Xavier Boya , Montserrat Capdevila, Judit Carreras, Núria Carreras , Josep Casajuana , Mohammed ,Higini Clotas, Antoni Comín,Teresa Estruch ,Rosa Maria Ferrer, Daniel Font ,Roberto Labandera , Antoni Llevot, Dolors López, Alex Martínez, Caterina Mieras ,Joaquim Paladella , Agnès Pardell ,Dídac Pestaña , Consol Prados , Esteve Pujol , Lídia Santos, Núria Segú , Jordi Terrades ,Núria Ventura , Flora Vilalta . Als consellers i consellers: Ernest Maragall, Montserrat Tura , Antoni Castells, Marina Geli, Mar Serna i Joaquim Llena . I aquells i aquelles que van ser companys i ens van deixar : José Antonio Donaire, Ferran Mascarell, Josep M. del Pozo, Carme Figueras, Jordi Valls, Josep Maria Rañé, Josep Maria Sabaté.... MOLTES GRÀCIES