Trobada per parlar de dones i igualtat

Aquests darrers anys hem manifestat que les polítiques públiques dels nostres governs s’han tenyit de perspectiva de gènere. Sabem que en el nostre passat, en el nostre bagatge, la política municipal ha estat en l’avançada de defensar la igualtat dels homes i les dones. En aquesta trajectòria hem posat a l’agenda política però també (i en conseqüència) a l’agenda ciutadana la igualtat. Cada vegada més les dues van agafades de la mà - perquè la política ha respost a la necessitat transformadora d’una necessitat social i ha posat en valor un dret fonamental com és la igualtat de gènere -. En el sentit que potser comencem arribar a la conclusió, tots plegats, que parlar d’igualtat és quelcom que implica la globalitat de la nostra vida quotidiana: llars d’infants, conciliació, propostes per a dones amb risc de pobresa, llei de dependència, polítiques en l’àmbit laboral i en el de la salut, i que il·lustra un dels elements centrals del nostre ideari.


Us convido a la trobada que estem preparant per parlar de la política d'igualtat i de dones. Trobareu més informació clicant AQUÍ

Compromís amb la ciutadania. El camí continua

He publicat un article al Diari de Vilanova d'avui, que parla dels polítics i del programa electoral. Aquí el teniu:

La frase programa, programa, programa dita per un dirigent comunista va quallar. La frase en qüestió va fer fortuna i assenyalava que previ als acords hi ha el programes. I com no pot ésser d’altre manera, en el marc d’unes eleccions sempre hi ha d’haver els programes electorals. Cal que hi siguin i que s’expliquin.

En massa ocasions hem sentit a dir que els polítics fan el que volen, que no són coherents i que no compleixen les promeses. Una percepció, potser massa interessada per part dels que volen desacreditar la funció política. Els que banalitzen la política i la seva aposta al servei de la comunitat i practiquen el menysteniment a la disposició de treballar per transformar la societat.

Parlar de programa és parlar de l’anàlisi de la situació i de la realitat actual. Tenir un programa és fer propostes plausibles de prioritzar necessitats. Tenir un programa és incorporar moltes veus a un denominador comú. Tenir un programa, en posterioritat quan es governa, serveix de full de ruta, i convertit en programa de govern, esdevé compromís de la representació popular amb la ciutadania.

El PSC ha aprovat un programa electoral fruit del debat de moltes persones. De l’experiència de govern d’aquests darrers anys, i de la voluntat de seguir enfortint la Catalunya del segle XXI . Cohesió social a base de polítiques públiques de benestar; generació de major riquesa a base de potenciar els actius que el nostre país té, i propiciar l’equilibri territorial i mediambiental per mitjà de la planificació , la inversió i la xarxa d'infraestructures que arrosseguen equilibris i generin també valor productiu.

Per altra banda, en temps de dificultats econòmiques, en temps de cruesa financera fruit d’una crisi sense precedents, és evident que el primer que cal afrontar son precisament mesures que puguin pal·liar-ne les conseqüències. I que mirin al futur. Les millores en sectors claus de la nostra economia, com són els de l’automoció i els vinculats a les investigacions biomèdiques, són aspectes que els i les socialistes proposem reforçar en el propers anys .

En el mateix sentit, les ajudes a la generació anomenada ni –ni . Un “contracte pel futur” per a joves de menys de 30 anys que ha de permetre millorar la seva formació i la seva ocupabilitat . Beques i suport han de ser claus per a aquests joves per a sortir de la crisi.

Vull recordar que Catalunya - el govern actual - és la Comunitat Autònoma que més diners dedica a la crisi i que el desembre passat ja es van aprovar els “30 compromisos per l’ocupació, el teixit econòmic i el desenvolupament social de Catalunya” . Trenta mesures que van rebre la complicitat i suport de tots els sectors econòmics i socials. Vull recordar que el govern de José Montilla ha impulsat , i aprovat , diversos “Pactes nacionals” amb voluntat de consens i acord en temes estructurants de país. “Pacte nacional per les Infraestructures”, “Pacte nacional per a l’educació”, “Pacte nacional per a la immigració” , “Pacte nacional per a la recerca” i, “Pacte nacional per a l’habitatge” .

Caldrà seguir en aquesta línia. Amb aquest bagatge, i des d’una opció reformista, progressista i catalanista, en el programa del PSC s’hi contempla mesures que tenen tres objectius. Combatre l’atur, avançar cap un canvi de model productiu adreçat als sectors amb valor tecnològic afegit i, en tercer lloc, apostar per les noves fons de riqueses vinculades a la sostenibilitat, a les dependències i al sectors agroalimentaris.

Cal seguir en aquesta línia i per això proposem cinc eixos clars que han de tenyir les politiques públiques del futur. En primer lloc, propostes pel benestar social - seguir oferint i augmentar si cal, els serveis personals i comunitàries d’alta qualitat i d’extensió universal - .

En segon lloc, enfortir l’economia - més competitiva per sortir enfortits de la crisi economia i que aquesta jugui un paper cabdal en el manteniment de la cohesió social - .

En tercer lloc, l’aposta clara per recuperar la grandesa de l’estatut i avançar en el desenvolupament nacional de Catalunya i la compaginació del binomi “llibertat–seguretat”.

En quart lloc, l’èmfasi en la cultura com a element de creació de referents comuns, i el foment de l’educació - posant l’escola al servei de la societat, assegurant l’èxit educatiu , modernitzant l’educació a traves de la consolidació dels canvis realitzats aquests darrers anys i, que l’escola sigui bàsica per a la igualtat d’ oportunitats - .

En cinquè i darrer lloc, proposem la solidaritat entre territoris apostant per la sostenibilitat i les infraestructures que generin productivitat i siguin respectuoses amb el medi ambient i el paisatge.

Hi ha un camí traçat. Molta feina silenciosa . Molt soroll que cerca el desgast i la desconfiança. En front d’això, treball i set anys de govern de l’esquerra catalana. Ambició per continuar el camí traçat. Garantia que si els socialistes governem, el país seguirà progressant.

Excessiva recurrència

Aquest és l'article que he publicat a Catalunya Press. Parla de la llengua catalana i de la utilització com element polític.


D’ençà un anys en els inicis de les campanyes electorals el PP, sense cap mena d’originalitat, posa la llengua com a tema de conflicte. Una manera de transmetre que a Catalunya hi ha conflicte lingüístic. Ara sense cap escrúpol i amb la connivència d’algunes altres forces polítiques - Ciutadans i unes associacions sense cap representativitat real al país - volen posar en qüestió els reglaments d’usos lingüístics de les institucions. Reglaments que per altra banda, pauten qüestions tant racionals com que en un país es parli la llengua que li és pròpia, sense que això vagi en detriment de cap de les dues llengües oficials.

La llengua com a referent, com a un dels eixos estructurals d‘un país, com un dels elements de pertinença a una comunitat i, en definitiva, com a instrument de cohesió social és fàcilment manipulable. Aquí - el PP - vol que esdevingui instrument d’enfrontament entre comunitat.

(... llegir més)

EL QUE HAN DIT ELS MASCLISTES AL LLARG DE LA HISTÒRIA

Proposo compartir un recull dels pensaments, creences, actituds masclistes i sexistes que s'han dit al llarg de la història. Allo que deien els homes i les dones del franquisme . Que pensava l’església . Pensaments del que han escrit homes importants al llarg de la història. Un exercici per deixar en evidencia amb qui es “vincula” un home del PP, alcalde, al servei de la ciutadania.... al segle XXI.

Deixo el llistat i l'article d’Elvira Lindo – El País - . El Chiste Verde : Si fueron educados en otra España, que se reformen. Pueden aprender de muchos ancianos españoles que sin haber tenido estudios, tribuna desde la que ser escuchados, coches oficiales y una nube de pelotas a su alrededor, aprendieron aceleradamente lo que es la democracia. Hoy disfrutan de haber traído al mundo hijas independientes, han sabido aceptar la condición gay de algún hijo o nieto y han ensanchado en suma su tolerancia. Ahora muchos de ellos están asustados por cómo hablamos en las televisiones, por la grosería con la que escribimos, por la constante falta de respeto al buen gusto que demostramos con nuestras palabras. ¿Se merecen este espectáculo tan zafio?

Segle XIII. Sant Tomàs d’Aquino: “El hombre es el principio y el fin de la mujer, así com Dios es el principio y el fin de toda criatura”

Segle XVI . Fray Luís de León : “La mujer es flaca y deleznable mas que ningún otro animal”

Segle XVIII . Rousseau: "No pudiendo ser jueces por sí mismas, (las mujeres) deben admitir la decisión de sus paddres y esposos,igual que la de la Iglesia”

Finals del segle XIX . Encíclica del papa León XVIII: “El padre debe ser el proveedor de los recursos de la familia y la madre debe ser la responsable del cuidado de la familia y la educación de los niños”

.“La idea de arrojar a la mujer a la lucha por la existencia tal como la afronta el hombre es realmente una idea que nació muerta. Creo que toda acción reformadora tanto en el terreno de la ley como en el de la educación fracasará ante el hecho que, mucho antes de la edad en que un hombre esta en condiciones de labrarse una posición en la sociedad, la naturaleza ha cifrado el destino de la mujer en la belleza, en el encanto y en la dulzura”

Segle XX. En el debat a les Corts sobre el dret al vot femení . Manuel Hilario Ayuso : “ …. Quiero que la mujer no tenga el voto hasta los cuarenta y cinco años, porque en esta edad se fiija por los tratadistas la estandarización de la edad critica en la mujer adulta”

Segle XX . Pilar Primo de Rivera . “Las mujeres nunca descubren nada; les falta el talento creador reservado por dios para inteligencias varoniles” i “ Todos los días deberiamos de dar gracias a Dios por habernos privado a la mayoría de las mujeres del don de la palabra, porque si lo tuviéramos, quíen sabe si carríamos en la vanidad de exhibirlo en las plazas”

Segle XX . Revista de la Sección Femenina . "A través de toda la vida la misión de la mujer es servir. Cuando Dios hizo el primer hombre, pensó. “No es bueno que el hombre esté solo”. Y formó a la mujer para su ayuda y compañía, y para que sirviera de madre. La primera idea de Dios fue el “hombre”. Pensó en la mujer después, como un complemento necesario, esto es, como algo útil.

Segle XXI . Arran del govern paritari del president José Luís Rodriguez-Zapatero : “Ese gobierno es demasiado rosa. Tendrá serios problemas para gobernar con tantas mujeres” (Berlusconi) “Para abastecer su Gabinete de tías, Zapatero ha buscado debajo de las piedras” (Juan Manuel de Prada) .“Mi curiosidad es si Carmen Chacón va a coleccionar soldaditos de plomo para su retoño” (J. González Ferrari) . “No se habrá hecho Bibiana. Como no haya ganado algún torneo de peteneras” (F. Giménez Losantos). “Les parece poco que una flamenquita llegue a ministra del Batallón de Mondistillas de ZP” ( Antonio Burgos)

Segle XXI . Javier León de la Riva . alcalde de Valladolid : “Es una chica preparadisima, hábil y discreta. Va a repartir condones a diestro y siniestro por donde quiera que vaya y va a ser la alegría de la huerta. Cada vez que la veo esa cara y esos morritos pienso lo mismo pero no lo voy a decir”

PICASSO DAVANT DEGAS al Picasso. ( i la Barcelona esplèndida)

Barcelona està esplèndida. I l’art i la cultura hi tenen molt a veure . L’exposició PICASSO DAVANT DEGAS al MUSEU PICASSO hi contribueix. Llegueixo " ... les obres de Picasso es justeposen sovint amb obres de Degas que va veure o que pot ser que veiés. Picasso, que no va ésser mai un mer imitador, davant l'art de Degas va tenir una reacció versàtil i competitiva, sempre amb un punt de transformació obstinada i a vegades fregant la paròdia o el pastitx "

El nivell internacional de l’exposició és una peça més d’aquesta xarxa cultural que posiciona Barcelona al món i que provoca cues al davant dels museus sovint. En aquest cas, per a veure una exposició que és un “diàleg” entre aquests dos pintors . Dos genis que es parlen.

Des de la pedagogia. Descobrint peces emblemàtiques, obres mestres, d’ambdós i descobrint-hi la connexió – Al cafè ( L’absenta) de Degas / Retrat de Sebastià Sunyer i Vidal de Picasso - o – Nu pentinant-se de Picasso i El pentinat De Degas - .

Endinsant-se en una relació que no va existir fisicament malgrat de la proximitat dels estudis dels pintors a París, però que queda clar va ésser una relació d'admiració ( de Picasso a Degas) ....

Excel•lent i per a compartir

LA FORÇA TRANSFORMADORA DEL CANVI REAL al Garraf i l'Alt Penedes

Les imatges del canvi al Garraf i l'Alt Penedes són incontestables. Hem fet realitat projectes que estaven oblidats o aparcats. El govern s'ha posat al fang de la realitat . Deia un dia Pasqual Maragall : "L'esquerra es la que intenta realitzar els somnis. I la dreta és la que en desconfia. Però en la tenacitat per realitzar els somnis sempre existeix la possibilitat de trair-los.Si només hi penses o els desitges, els somnis són meravellosos; però per poder-los atrapar és necessari ficar-se en el fang de la realitat "
Divendres passat , a Canyelles , els socialistes del Garraf i l'Alt Penedès es van reunir en un Consell de Federació extraordinari amb l'objectiu de fer balanç d'allò que ha suposat l'acció dels governs catalanistes i d'esquerres per a les nostres comarques i apostar clarament per continuar aquest canvi real de la mà del President Montilla .

Ens hi acompanyava Celestino Corbacho . Deia "...política, política i política. Això és el que la gent ens demana que fem i així és com guanyarem les eleccions” . Hi aprovavem el MANIFEST DELS I LES ELECTES DE l'ALT PENEDES I EL GARRAF. Diu en un del seus apartats : Els i les socialistes de l’Alt Penedès i el Garraf, amb els nostres alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores, diputats i diputades al capdavant, ens comprometem, per damunt de qualsevol altra cosa, a no deixar ningú abandonat a la seva sort i, en conseqüència, a acompanyar els i les ciutadanes en la recerca i la consecució del seu projecte vital perquè per a nosaltres, ser socialistes, significa batallar dia a dia, al costat de la gent, per construir una societat basada en la realització plena i efectiva dels valors de llibertat, igualtat, fraternitat, justícia social, solidaritat i pau, uns valors que esdevindrien completament buits si a l’hora no perseguíssim amb totes les nostres forces i amb tota la nostra convicció, tant la plenitud individual com el progrés col·lectiu de la societat.

En el mateix marc vam presentar el vídeo : "La força transformadora del canvi real" . Un treball d'hores amb companys del PSC que hem volgut plasmar amb imatges passat i present dels socialistes al Garraf i l'Alt Penedes. Feina recollida en imatges que il.lustren la història del nostre partit i, també el que ha succeït els darrers 7 anys !!!

XARXA DE DONES AMB MONTILLA

EL PSC aquest cap de setmana ha debatut el seu programa electoral . Les darreres paraules de Montilla a la Conferencia nacional del programa mereixen una lectura atenta, ésser valorades en la seva justa mesura. En el sentit que són relat de feina feta i de futur .

En el mateix marc es va constituir la XARXA DE DONES AMB MONTILLA. Una xarxa que vol aglutinar les dones que pensem que aquests anys, el govern d’esquerres, ha pensat en nosaltres . Per tant, volem posar de relleu la feina que s’ha esdevingut a favor de la igualtat d’oportunitats. Volem posar de relleu que els passos que hem fet aquests darrers 7 anys, son prou importants com per no deixar d’explicar-los. En tots sentits . Però també, per a la igualtat de dones i homes. Amb un govern que ha treballat amb "mirada de dones" i "feminitzant la política".

Deixo escrites algunes paraules que crec són il.lustratives de la visió de les dones i els homes socialistes a favor de la igualtat i de la seva voluntat ferma de continuar avançant. Una mostra de les paraules i pensaments del presindent Montilla, la consellera Mar Serna, i la Directora General d'Igualtat d'Oportunitats en el Treball, Sara Berbel. Dites i recollides en diferents moments. Il.lustratives del que camí que volem seguir fent .

Queden aquí per a compartir :

"les politques d'igualtat no poden ser una cosa de més a més, ni un objectiu secundari . .... són un tema estructural, de drets humans i de la base del nostre Estat del Benestar" (JM .5 de març de 2o10)

Recordant la necessitat per demostrar que com més igualtat d'oportunitats major competitivitat ....."La societat catalana no pot permetre desaprofitar tot el talent i el potencial que tenim i ha de trobar les formes d'organització i eines de suport que ho facin possible (JM. 5 de març de 2010)

Un dels eixos de les polítiques socials, ha de ser precisament resoldre les tensions provocades pels desequilibris entre el temps de treball i el temps de vida personal i quotidiana. ( Mar Serna. 5 de març de 2010)

Hay que seguir avanzando en actuaciones que permitan una nueva organizacion del tiempo de trabajo, mas flexible y eficaz, tanto para hombres como para mujeres. El nuevo modelo economico debe construirse necesariamente en igualdad y la reformas que aborden los cambios necesarios - medidas financieras, mercados de trabajo y sistema de pensiones , entre otras - no puede dejar al margen la perspectiva de la igualdad ( Mar Serna . No sin las mujeres .El País)

.....les politiques d'acció positiva signifiquen sempre, i així hem pogut comprovar-ho en les últimes dècades, un pas endavant en el grau d'autonomia femenina; en la seva capacitat de decidir la seva trajectòria vital; en definitiva, en la seva llibertat personal (Sara Berbel. El valor de les politiques d'igualtat. El Punt)

Per avançar en aquest camí - i pel canvi real - cal continuar tenint un president com Jose Montilla . Per això el bloc de la XARXA DE DONES AMB MONTILLA , vol fer una petita contribució a la causa de la igualtat - repassant els fets per a la igualtat, explicant les propostes de futur... - i deixant una finestra oberta a propostes i consideracions !!!!

causa de facebook : http://www.causes.com/causes/537384?m=4d513973