Aquest matí les forces marroquines han pres per la força el control del campament sahrauí que hi havia situat a prop d'Al-Aaiun (Sàhara Occidental) on desenes de sahrauís hi havien acampat des del 9 d'octubre com a reclam del dret d'autodeterminació. Poc abans que sortís el sol, forces militars i policials marroquines han assaltat el campament atacant amb helicòpters i gasos lacrimògens. Mentre els helicòpters sobrevolaven el campament, la Gendarmeria advertia per megafonia als 20.000 acampats que l'havien d'abandonar immediatament. Alguns busos han facilitat el trasllat de dones i nens fins Al-Aaiun. Just després d'aquesta evacuació, l'atac amb gasos lacrimògens, porres, canons d'aigua i bales de goma i l'incendi d'algunes haimes ha començat i ha topat amb la resistència d'alguns joves, fet que ha desencadenat en una batalla campal les repercussions de la qual encara no estan determinades. El Front Polisario parla de fins a 13 morts i una setantena de ferits, mentre el Marroc confirma dues persones mortes. L'assalt ha estat hores abans que el Marroc i el Front Polisario reprenguessin les converses sobre el futur del Sàhara, a Nova York.

La productora Batabat (responsable entre d'altres de "Terra Lliure, punt final") ha enllestit el documental "Fora de joc" (vegeu-ne el tràiler) que analitza l'assumpte de l'oficialitat de les seleccions esportives catalanes. L'audiovisual analitza en 52 minuts la història de les seleccions catalanes, així com els motius i els conflictes que han marcat la trajectòria i la defensa de l'objectiu d'unes seleccions esportives competint oficialment a nivell internacional. El documental, que compta amb el suport de la Plataforma ProSeleccions, es presenta aquest dimarts en preestrena, al cinema Comèdia de Barcelona, però properament serà emès per TV3. El seu director, Jordi Finestres, considera que les situacions que s'han viscut els darrers 5-10 anys recullen una sèrie de polèmiques i injustícies "que van molt més enllà de l'esport, en el terreny de la política". El documental mostra com el govern espanyol ha usat diners públics per dur a terme accions i pressions contra l'oficialitat de les seleccions catalanes.

La Diputació de Lleida ha presentat un recurs de reposició contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de suspendre cautelarment 14 articles del reglament d'ús de la llengua catalana i occitana-aranesa de la institució. El recurs presentat qualifica "d'improcedents" les mesures cautelars imposades pel TSJC el 25 d'octubre arran de la denúncia presentada per Convivència Cívica Catalana contra el reglament i emparant-se amb la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estat. El TSJC també va suspendre el reglament lingüístic de l'Ajuntament de Barcelona, gràcies al recurs del PP. El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, ha qualificat d'"irresponsabilitat" la possibilitat que se suspengui de manera definitiva una normativa que fa 15 anys que funciona "sense que mai s'hagi produït cap problema".

El debat entre sis dels candidats a la presidència de la Generalitat de Catalunya ja té cadena i data: serà per TV3 el vespre del diumenge 21 de novembre. El periodista Josep Cuní moderarà "l'únic debat entre els caps de llista que es farà a televisió" amb Artur Mas, José Montilla, Joan Puigcercós, Joan Herrera, Alicia Sánchez-Camacho i Albert Rivera. A banda d'aquest programa especial, a partir del 12 de novembre el mateix Cuní entrevistarà aquests sis presidenciables a Els Matins i a partir del 19 de novembre, Xavier Bosch els entrevistarà un per un en edicions especials del programa Àgroa just després del Telenotícies Vespre. Àgora, a més a més, dedicarà tres debats sobre els principals temes de discussió de la campanya amb representants de les sis forces polítiques amb representació -el primer serà dilluns 8 de novembre- i durant la primera setmana de campanya TV3 oferirà entrevistes i debats amb els caps de llista de les diferents demarcacions que es podran seguir en desconnexió.

El terrorisme d'estat a Espanya existeix. Això es el que es pot deduir de les declaracions de Felipe González, president del govern espanyol de 1982 a 1996, en una entrevista (resum) al diari El País. González hi ha revelat que cap al 1990 va poder donar l'ordre de "liquidar" tota la cúpula de la banda armada basca ETA un algú ("no dic noms") li comuniqués que s'havia detectat una trobada de la seva direcció al sud de l'Estat francès, i li proposés matar-los, fet que l'apunta directament com a possible "senyor X" o cap dels GAL (el grup paramilitar creat i dirigit per càrrecs espanyols contra ETA). "No els podíem detenir, només podíem fer-los saltar per l'aire a tots junts [...] Vaig dir que no". Malgrat això, González assegura encara avui no estar segur de la seva decisió, i de si, per tant, el terrorisme d'estat és una via legítima per combatre ETA. De fet a la mateixa entrevista González admet que el seu ministre d'Interior d'aleshores, José Barrionuevo, va ser qui va donar l'ordre als GAL de deixar anar Segundo Marey, un ciutadà segrestat per error en territori francès en ser confós pels propis GAL amb un dirigent d'ETA. A l'entrevista l'expresident espanyol també fa una defensa aferrissada dels membres del govern espanyol implicats i condemnats pel cas GAL, com el mateix Barrionuevo, o el secretari d'Estat per la Seguretat, Rafael Vera.