CiU no planteja al seu programa ni un referèndum d'autodeterminació ni cap proposta independentista. Així ho ha assegurat el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, en una entrevista al diari espanyol ABC, on el líder democristià afirma que "no puc ser independentista per dues raons: una d'intelectual i una altra de sentimental". "D'una banda no veig possible perquè Europa no ho acceptaria. I per suposat, Espanya tampoc", "per l'altra, el meu pare continua vivint a l'Aragó [de fet, és d'Alcampell, a la Franja] i el meu cor no pot acceptar que el meu pare i jo visquem en països diferents, i que una frontera ens separa". Sobre un eventual referèndum d'autodeterminació, Duran considera que "no guanyaria l'opció independentista" malgrat que admet que aquesta "ha guanyat adeptes" darrerament. El secretari general de CiU respon amb un "no, no", a la pregunta de si tenen previst demanar el mateix concert econòmic que Euskadi.

'El Corredor Mediterrani a la premsa escrita catalana i valenciana', l'informe (PDF) que ha elaborat l'Observatori Crític dels Mitjans Media.cat en col·laboració amb el Grup de Periodistes Ramon Barnils i l'Associació Catalana de Professionals, constata que hi ha absoluta unanimitat a l'hora de defensar la importància d'aquest eix ferroviari d'alta velocitat entre Algesires (Andalusia, Estat espanyol) fins La Jonquera. Durant sis mesos (de l'1 de gener al 31 de juny de 2010) s'ha fet un seguiment de les notícies publicades (388) sobre aquest tema en 17 capçaleres diàries impreses del Principat i el País Valencià i s'ha constatat un ampli consens d'administracions locals i autonòmiques i grups econòmics en favor de pressionar l'executiu espanyol per a que acceleri la construcció de les infraestructures necessàries i que els arguments econòmics pesen més que els polítics. Tant és així que un 74% de les notícies analitzades defensen la infraestructura.

La visita del Papa a la Sagrada Família ha situat Barcelona al centre de l'atenció de milions de persones arreu del món. A Catalunya, un de cada quatre ciutadans van seguir la retransmissió de l'estada de Benet XVI a la Ciutat Comtal però els mitjans d'arreu del món també s'han fet ressò de l'acte que va convertir la principal obra d'Antoni Gaudí, la Sagrada Família, en una basílica. La projecció i la propaganda internacional de la ciutat gràcies a aquest acte és indubtable però no tots els mitjans han sabut vendre la imatge de Barcelona com a capital de Catalunya. Ans al contrari. En diferents casos van parlar de Gaudí com l'arquitecte català: el rotatiu italià 'La Stampa' deia que "es va descobrir que aquell ancià va ser el més gran arquitecte que va viure a Catalunya des de l'Edat Mitjana: Antoni Gaudí" i el francès 'Le Monde' també parlava de "l'arquitecte català Antonio Gaudí", tot i que en castellanitzava el nom.

Tal com estava previst, els vots dels regidors de CiU i PP a l'Ajuntament de Tortosa han impedit novament que s'aprovés una moció que proposava la retirada del monument franquista que hi ha a la ciutat des de 1966, erigit pel dictador espanyol Francisco Franco per commemorar la batalla de l'Ebre. La moció que instava a la retirada del monument així com del conjunt de simbologia franquista de Tortosa l'ha presentada el casal popular Panxampla, acompanyada d'aproximadament un miler de signatures, ha rebut el suport de PSC, ERC i ICV. El text proposava també el canvi de nom del barri 13 de gener i de l'IES Joaquim Bau. La portaveu de CiU, Meritxell Roigé, ha qualificat la proposta d' "electoralista" i ha assegurat que "agradi o no" el monument forma part del paisatge de la ciutat, i que retirar la simbologia "evidenciaria el fracàs de la transició democràtica".

El Marroc i el Front Polisario han iniciat aquesta matinada a Nova York la tercera "reunió informal" impulsada per Nacions Unides per tal de reprendre el procés de negociació sobre la sobirania de l'excolònia espanyola del Sàhara Occidental. Ho han fet just després que el Marroc desmantellés ahir violentament a base de policia, foc i forces militars el campament a 15 quilòmetres de la capital, Al-Aaiun, on vora 20.000 sahrauís hi havien acampat des de feia un mes, en el que era la protesta més important dels 35 darrers anys, quan Espanya va abandonar territori sahrauí. L'entrada violenta al campament i la posterior fugida dels refugiats cap a la capital va acabar traslladant els disturbis contra les forces marroquines també a Al-Aaiun, on es van tornar a produir enfrontaments, fet pel qual el Marroc hi ha decretat el toc de queda. Per tot plegat el portaveu de l'ONU, Martin Nesirky, va qualificar ahir de "molt lamentables" els incidents provocats pel regne alauita, que creu que han "enterbolit" l'atmosfera prèvia a les converses convocades per l'enviat especial de l'ONU per al Sàhara Occidental, Cristopher Ross.