L'Audiència Nacional espanyola ha absolt aquest dijous Arnaldo Otegi, Joseba Permach i Joseba Álvarez, exdirigents de la cúpula de Batasuna, d'un delicte d'enaltiment del terrorisme, que pressumptament havien comès en un míting a Anoeta (Donosti, Euskal herria) el novembr de 2004, durant l' "alto el foc" declarat per la banda armada ETA en aquell període. La fiscalia espanyola els acusava d'haver controlat "inequívocament" el que va passar a l'interior del recinte, quan uns encaputxats van mostrar imatges de fotos de presos d'ETA, van proferir crits a favor de la banda i van repartir propaganda de l'organització. El tribunal especial espanyol considera que cap dels tres van ser els "autors concrets" d'aquests fets, i que per tant no se'ls pot estendre la responsabilitats d'actes realitzats per terceres persones. La fiscalia demanava fins a 18 mesos de presó per un delicte d'enaltiment del terrorisme, mentre l'acusació particular, exercida per Foro Ermua, demanava 2 anys.

Solidaritat Catalana (SI), amb quatre diputats, en principi no pot tenir grup propi al Parlament de Catalunya atès que es necessiten cinc diputats per no haver de formar part del Grup mixt. Ara bé, segons informa directe!cat, l'equip jurídic de SI ha detectat dues llacunes a què podrien acollir-se per a poder presentar propostes de llei. L'article 24.2 del reglament del Parlament afirma que si el Grup mixt té cinc membres i s'acredita "una majoria" del grup, aquest tindrà la mateixa autonomia que un grup parlamentari en aquelles iniciatives que requereixen la signatura dels portaveus, com és el cas d'una proposta de llei, uns requisits que compleix SI ja que amb quatre diputats té majoria al Grup mixt enfront els tres de Ciudadanos. L'altre buit és l'article 100.b relatiu a la capacitat d'iniciativa legislativa, que dicta que aquest poder correspon a un grup parlamentari o a un diputat amb la signatura "de quatre membres més del Parlament". D'aquesta manera, si SI aconseguís un sol aliat d'alguna altra formació del Parlament podria registrar proposicions de llei perquè comptaria amb el seu propi aval, el dels altres tres companys de partit i l'imprescindible del quart diputat.

Pedro Varela, propietari de la llibreria Europa de Barcelona, entra avui a la presó en compliment de les dues condemnes que té pendents de complir. La primera de les penes fou de 5 anys, imposada l'any 2008 per difusió de material a favor del nazisme i altres corrents xenòfobes. Tot amb tot, després dels recursos judicials (fins al TC espanyol) se li va reduir fins a 7 mesos de presó. Al segon judici, d'enguany mateix, l'Audiència de Barcelonà el va condemnar a 3 anys més de presó per enaltiment del genocidi i difusió d'idees genocides, i també per un atemptat als drets i les llibertats fonamentals que consten a la Constitució espanyola. Posteriorment però el TC el va absoldre del segon delicte i va deixar la condemna en 1 any i 3 mesos de presó. La reducció de les dues condemnes es deu en gran part a la despenalització de la negació de genocidis per part del mateix TC l'any 2007. La magistrada ha decretat l'ingrés a presó definitiu de Varela pel fet que acumuli ja dues condemnes (de 22 mesos en total) fet que en la seva opinió demostra "la perillositat de la seva trajectòria delictiva", i li ha denegat la suspensió d'una de les penes, tal com aquest havia demanat.

El Sindicat de Treballadores i Treballadors-Intersindical de les Illes Balears (STEI-i) i el Sindicat de Treballadors i Treballadores de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV) han revalidat la seva majoria a les eleccions sindicals dels territoris corresponents. L'STEPV disposa de majoria a l'ensenyament en territori valencià des de les primeres eleccions, l'any 1987, i aquest cop l'ha obtingut a les tres demarcacions, amb una distància respecte del segon candidat de 25 punts i una representativitat del 42%. Pel que fa a l'STEI-i, aquest ha obtingut gairebé el 45% dels vots i 21 representants a la junta de personal docent no universitari de les Balears, tot i que perd la majoria a la junta i baixa tres representants en relació a les eleccions del 2006. Per darrere seu han quedat Fete-UGT, ANPE I CCOO.

Després dels mals resultats del PSC a les eleccions del 28-N, de cara les eleccions municipals del proper 22 de maig perdria, també, l'Ajuntament de Barcelona. Si es confirma el que diu l'enquesta postelectoral encarregada pel diari ARA, els socialistes passarien a tenir només entre 9 i 11 regidors al consistori barceloní (ara en té 14), els pitjors resultats de la seva història a la Ciutat Comtal, mentre que el convergent Xavier Trias n'obtindria entre 17 i 19 (12 el 2007) i, consegüentment, seria el nou alcalde. Una situació similar es donaria a Girona i Tarragona. La capital gironina podria deixar d'estar en mans dels socialistes atès que Carles Puigdemont (CiU) podria guanyar tres escons i igualar-se, a 9, amb els socialistes, els quals veurien perillar l'actual alcaldia perquè ERC, els seus socis de govern, perdrien, també segons l'enquesta, 2 regidors. A la capital tarragonina, un eventual pacte CiU-PP podria destronar el socialista Josep Fèlix Ballesteros. Si la federació nacionalista guanya 1 o 2 regidors (i arriba als 9 o 10) i el PP manté els 4 que té actualment, la suma (13-14) pot ser superior als 13 actuals dels socialistes.