Només el 48,5% dels habitants del País Valencià parlar sense dificultats la llengua pròpia, mentre un 51,5% el parla molt poc o gens. És una de les principals conclusions de l'enquesta "Coneixement i Ús Social del Valencià" que ha presentat la Generalitat valenciana aquest dimarts. Malgrat les dades, el govern valencià amb el conseller d'Educació Alejandro Font de Mora al capdavant, assegura que el 76,7% el sap parlar (i el 93,9% l'entenen). La diferència? Educació suma al 48,5% dels valencians que coneixen bé la llengua, el 28,2% que el sap parlar poc o amb moltes dificultats, fins a assolir el 76,7% total. Pel que fa al català escrit, un 41,7% assegura no saber-ne gens, un 31,9% "una mica", un 11,8% força bé i un 14,6% la domina "perfectament" (en total un 26,4% entre les dues darreres opcions). I finalment pel que fa a l'ús de la llengua, només un 28,9% s'expressa en valencià "Malgrat les xifres, el conseller Font de Mora ha assegurat que l'estudi indica que el valencià "s'està adaptant bé a una nova situació pròpia d'una societat moderna, amb gran mobilitat des del punt de vista demogràfic, que està experimentant la incorporació de molta gent d'altres territoris i d'altres països".

Julian Assange, fundador de Wikileaks, ha estat arrestat aquest dimarts al matí per la policia britànica. Assange s'ha presentat voluntàriament a la cita amb els cossos policials britànics, ja que era cercat per la Interpol acusat pel fiscal suec d'haver comès pressumptament diversos delictes sexuals, uns delictes que ell rebutja. Després d'haver declarat davant la justícia, Assange resta en presó preventiva sense fiança, segons ha decretat un jutge, fins el proper 14 de desembre. Wikileaks continua sota una gran pressió política i mediàtica arran de les seves filtracions de documentació classificada i secreta, filtracions que continuarà fent malgrat la detenció d'Assange. Si fa mesos filtrava vora 400.000 documents sobre la guerra de l'Afganistan, recentment el portal ha fet públics uns 250.000 documents propietat de diverses ambaixades dels Estats Units d'arreu del món (el "cablegate"). A partir d'aquest moment els servidors de Wikileaks han rebut (i estan rebent) nombrosos "atacs" digitals per deixar-los fora de línia, però l'entitat ha reaccionat penjant vora 500 "miralls" que contenen les mateixes dades que el servidor original.

El mar de fons postelectoral al sí del PSC, iniciat després de la patacada electoral del 28-N, comença a ser aturat per l'aparell del partit. Si bé alguns dirigents del sector considerat més "catalanista", com Antoni Castells o Ernest Maragall, es van pronunciar a favor d'una major autonomia i independència del PSC respecte del PSOE -fins i tot amb el grup propi al Congrés-, en canvi cap dels 25 diputats que els socialistes catalans tenen al Parlament espanyol s'han mostrat a favor precisament d'aquest grup propi. El digital directe!cat es fa ressò de les entrevistes que La Vanguardia ha fet als 25 diputats i diputades del PSC al Congrés, amb un resultat molt clar: onze s'hi oposen totalment i catorze prefereixen no opinar, és a dir, cap dels vint-i-cinc diputats del PSC a la cambra espanyola no defensa que el partit hi tingui grup propi. Els que s'hi oposen han recordat que que sempre que s'ha plantejat a la cambra espanyola aquest qüestió, s'ha acabat rebutjant. Els altres catorze, entre els quals hi ha la cap de llista i actual ministra espanyola de Defensa, Carme Chacón, han evitat posicionar-se sobre la qüestió.

El passat 15 de novembre es va publicar l'Edicte Notarial notificant a les entitats i partits polítics d'obediència catalana que vulguin subscriure l'escriptura de formalització del Pacte Nacional per a l'Autodeterminació proposat per l'Agència del Cens Nacional del Poble Català. L'objectiu és crear l'Assemblea Nacional Constituent per tal de "buscar una forma d'internacionalitzar el 'cas català' sense haver de recórrer a la violència com moltes nacions sotmeses per merèixer la mediació", crear "un bloc català, plural i obert a tots, fora dels marcs polítics espanyol i francès i de les divisions entre catalans" i dissenyar "un procediment de reserva en cas que els parlaments i consells dels sistemes polítics espanyol i francès no organitzin l'autodeterminació efectiva pel Poble de la Nació catalana sobre la independència". L'han signat representants de l'Agència, de la PDD, del CIEMEN, Llengua Nacional i d'altres entitats.

El president del Congrés dels Diputats i ex-ministre espanyol de Defensa, José Bono, ha fet aquest dilluns un encès al·legat a favor de la unitat d'Espanya. En el marc del seu discurs institucional del dia de la Constitució espanyola, Bono ha assegurat que "malgrat que alguns s'entossudeixin a separar-se, som milions els que sabem que amb la Constitució de la nostra part no hi ha perill de ruptura". El president del Congrés ha assegurat que és la Carta Magna espanyola la que evita "el perill" que "pugui néixer un espanyol amb més drets que un altre" a diferència, ha dit, dels "separatistes", "enemics de la igualitat que també ho són d'Espanya". El president del Congrés ha assegurat que la Constitució espanyola no només garanteix aquesta "igualtat" sinó que també és útil per acabar amb situacions com la de la vaga encoberta de controladors aeris, que va col·lapsar l'Estat el darrer divendres. Així, ha avisat els controladors que "aquells que fan xantatge per defensar privilegis sempre són els culpables i perden davant l'Estat".