Arribats a l’últim dia de campanya, és difícil escriure el que voldria dir-vos a cada un de vosaltres amb els ulls brillants d’il·lusió. Els que em coneixeu sabeu que visc amb passió la política i el dia de les eleccions, perquè crec sincerament que la política és la millor eina que tenim encara avui per transformar la realitat que no ens agrada. I la política, sortosament, no la fem només els partits. Hi ha molta gent, valents i valentes, que cada dia, des d’una ONG, un esplai, des del voluntariat, apostant per un consum responsable… i des de molts àmbits, feu política i treballeu per millorar el nostre entorn.
Penso que a totes i a tots ens uneix un mateix objectiu, la justícia social i la llibertat. I no només a casa nostra, sinó que apostem per construir un altre món que sabem possible!
Estem en un moment de crisi i en aquesta campanya se n’ha parlat molt. D’entrada, en una crisi política que suposa que una colla de jutges dictaminin i modifiquin una decisió que va prendre democràticament tot un poble. Sóc independentista i ja us deveu imaginar que a mi l’estatut em feia poca gràcia… nosaltres treballem per aconseguir una constitució catalana, somiem amb la República Catalana, així que tot plegat se’ns quedava curt. Segur que com a moltes i molts de vosaltres. Però també és veritat que hi havia catalanes i catalans que encara confiaven en què podia existir un altre encaix dins d’Espanya. Doncs bé, no només ha quedat demostrat que hem tocat fons sinó que a més hem hagut de suportar l’atemptat contra la democràcia i les decisions que preníem a les urnes. És per això que no podem deixar que la ràbia i la impotència es tradueixi només en forma de manifestació. Ara ens toca parlar clar. I ho podem fer en aquestes eleccions. Ens cal prou força com per fer realitat el que cridàvem de manera unànime i contundent aquell 10-J: Som una Nació i nosaltres decidim. La crisi política i democràtica oberta amb la sentència només pot tenir una resposta política a l’alçada i aquesta no la pot donar ni un president ni un govern; aquesta resposta és de totes i tots i la volem democràtica, la volem a les urnes, volem un referèndum per la independència.
D’altra banda, cal dir també que aquests últims anys hem fet avenços que encara que el soroll que sempre cau damunt nostre els vulgui tapar, són visibles i reals. Avenços irrefutables. Fa 10 anys poc ens imaginàvem que estaríem parlant d’independència i referèndum amb tanta llibertat i normalitat. Que als pobles i ciutats es començarien a organitzar consultes per l’alliberament de casa nostra. Avui, tenim un país més preparat que mai per entomar el moment històric que ens ha tocat viure. Avui, podem ser catalanes i catalans a casa nostra sentint-nos menys estrangers. Tenim una llei del cinema, podrem parlar en català a les universitats, els nous catalans i catalanes seran acollits en català, hem recuperat la memòria històrica tan necessària per saber d’on venim i agafar forces per anar endavant. Hem fet el cop de timó necessari per donar resposta a una crisi que s’acarnissa amb les treballadores i els treballadors i a les persones joves ens fa menys lliures perquè no podem dissenyar el nostre projecte de vida com voldríem. La inversió en recerca, innovació, educació i serveis socials ens dóna garanties i aposta per la igualtat de les persones.
Però com sempre, vivim en un país amb límits i, com us deia al principi, els hem tocat. És l’hora de decidir i ser conscients que ens hi juguem el futur. El nostre i el d’aquells que vindran. El jovent independentista ho tenim clar, som la generació valenta que volem ser protagonistes i volem decidir. La única manera que tenim per trobar respostes a l’atur, a la dificultat per accedir a l’habitatge, a la formació, a la llibertat, és que puguem decidir. Les JERC DECIDIM SER LLIURES! DECIDIM UNA SOCIETAT COHESIONADA I EN IGUALTAT D’OPORTUNITATS! DECIDIM SER UN JOVENT QUE ES POT CONSTRUIR EL SEU PROJECTE DE VIDA! I VOLEM FER-HO ALS PAÏSOS CATALANS!
I ja sabeu que l’independentisme sempre ha estat una pedra a la sabata, que molesta… hem molestat durant molts anys fins aconseguir que l’espoli fiscal que patim fos públic i reconegut per tothom. Hem molestat quan hem fet evident que les persones que anem a la universitat tenim menys beques, perquè sí, perquè som catalans. Hem molestat quan hem deixat clar que a un empresari català li és més rendible obrir empreses fora d’aquí que no pas aquí.
Però ara que en som conscients i que tenim tan a prop el nostre somni, no ens podem quedar a casa, no podem defallir. Nosaltres tenim la força i podem decidir.
Em nego a pensar que tornarem al peix al cove, que l’endemà de les eleccions tot seguirà igual. Totes i tots recordeu qui va ser el primer a retallar-nos l’estatut, oi? O qui és qui ja està dient en campanya que no desenvoluparà la llei del cinema! O que no entén perquè s’ha creat l’Oficina Anti Frau… o que presenta esmenes als pressupostos generals de l’estat perquè es subvencioni Ferrovial (us sona?) per les pèrdues que els comporten els peatges del radial de Madrid…! és molt gros! No podem deixar que la poca llibertat d’alguns partits ens condicioni. Només Esquerra, i ho hem demostrat cada cop que posem pedres a les sabates, pot ser lliure i parlar clar. Però ara necessitem la vostra força per fer-ho.
Si Esquerra és forta en aquestes eleccions podrà condicionar un govern perquè convoqui el referèndum. Això és el que volem, oi? Després de tants anys de lluita des de tots els fronts, no podem dividir-nos ara. Totes i tots sabeu que el dia 28 no hi haurà 68 diputats independentistes. I si ens quedem a casa o dividim la nostra força podríem deixar un pacte fàcil a la dreta i que el PP condicionés el nostre full de ruta. No podem deixar que això passi. Estem tocant la llibertat amb els dits! Diumenge ens hi juguem molt! Podem guanyar el nostre futur o deixar que el guanyin els altres; està a les nostres mans!
Personalment, vaig assumir la responsabilitat de representar les JERC en aquestes eleccions amb l’engrescament de trobar-me al davant d’un gran repte que il·lusiona, amb la força de saber que compto amb totes i tots vosaltres, amb la convicció que cal fer el possible perquè les institucions puguin ser també un altaveu potent del jovent independentista i amb el desig d’agafar el relleu d’una llarga història de compromís, d’esforç, de sacrifici de totes aquelles persones valentes de les JERC i d’Esquerra que van lluitar per fer avançar la justícia i la llibertat.
Amb aquesta força, convicció i compromís, les JERC hem treballat incansablement perquè aquest 28 de novembre Esquerra sigui decisiva i fem junts el pas ferm cap a la llibertat!
Llibertat per decidir sobre el nostre propi cos!
Llibertat per decidir si volem anar al cinema en català!
Llibertat per decidir entregar un treball a la uni en català!
Llibertat per decidir formar-nos!
Llibertat per decidir sobre els nostres impostos!
Llibertat per decidir llogar un habitatge!
Llibertat per ser lliures i viure en un país lliure!
Com ens deia Joan Fuster: La política o la fas o te la fan. I nosaltres ho sabem molt bé. En aquestes eleccions totes les enquestes evidencien un frec a frec amb el PP, per tant… Qui volem que sigui l’àrbitre de la política catalana? Qui volem que condicioni el futur del nostre país?
Les persones joves el 28 de novembre podem decidir:
Si centralisme espanyol o llibertat i democràcia
Si xenofòbia i divisió o acollida i cohesió social
Si dreta espanyolista o esquerra independentista
En definitiva, si partit popular o la gent valenta d’Esquerra Republicana
Siguem valents!
I tingueu clar que, passi el que passi, i des de la posició que ens pertoqui, el dia 29 continuarem treballant com hem fet sempre, amb rigor i honestedat per aconseguir uns països catalans socialment justos i políticament lliures.