“M’he llegit el darrer llibre de Pau Canaleta d’una tirada. Fantàstic. Imprescindible” José Antonio Donaire

Acabo de treure el meu segon llibre “Explica’t amb una història. 11 claus per construïr un relat guanyador” editat per l’Editorial UOC.

Com el seu nom indica és un llibre sobre storytelling.

En àmbits polítics i comunicatius, tothom parla del relat com la millor eina per comunicar una marca, una persona, un projecte o una institució.
Però, com es fa un relat? I, què ha de tenir per a ser exitós?

Explica’t amb una història, intenta respondre aquestes dues preguntes. És l’aventura d’un polític local que vol trobar les claus per escriure el seu propi relat. Aquest llibre és una introducció al món de l’storytelling a través d’una història personal. Narra en un llenguatge planer i entenedor, les claus que ha de tenir qualsevol relat que vulgui comunicar amb eficàcia. Són onze consells que són útils al protagonista del llibre, i que, de ben segur, serviran a tothom que vulgui començar l’apassionant aventura d’escriure la seva pròpia història.

Després dels resultats negatius del passat 28 de novembre, sembla que al PSC s’obre un debat intern per tal d’entendre què ha fallat en la seva proposta. Què s’ha fet malament. La primera reflexió és que s’ha produït un important vot antitripartit. Però més enllà d’això, el debat intern continu. Pel que veig, el debat gira a l’entorn de les dues ànimes del PSC: la més catalanista i la menys catalanista. I sembla que per aquí anirà la reflexió. Sobre si el partit s’ha allunyat de la seva ànima més catalanista o si durant aquests anys de tripartit, s’ha allunyat de l’electorat tradicional del PSOE.

Crec que aquest no és el principal problema del PSC. És cert, que aquest debat forma part del problema, però no és el gruix del problema.

Al meu entendre, el principal problema que té el PSC -i també el PSOE- és l’allunyament del partit de les classes mitjanes. A dia d’avui, una part important de les classes mitges del país no veuen al PSC com a una opció que els representi. La societat catalana ha canviat molt en aquests últims anys i les classes mitges i els seus interessos, també.

CiU ha sabut fer aquests anys una aproximació als valors contemporanis de la zona central de la societat. I no només és una qüestió de més catalanisme. Va més enllà, són una sèrie de valors i actituts comuns entre la gran classe social. Si bé és cert, que el tret catalanista forma part dels valors centrals de la societat, no crec que aquest sigui el que hagi allunyat al PSC de bona part d’aquests votants. És un fet que va més enllà. Es tracta de missatges, valors, propostes i actituts. Es tracta de que les classes mitjanes s’hi vegin representades.

Tot i que Pasqual Maragall és la figura més representativa de l’ànima catalanista del PSC, les seves àmplies victòries electorals a Barcelona no veníen del catalanisme sinó que veníen de la sintonia amb les classes mitjanes barceloneses que el veíen com el millor representant dels seus valors i com a veritable transformador i modernitzador de la ciutat.

Degut al període de reflexió que s’ha obert en el sí d’alguns partits polítics i davant la possibilitat que no hi fossin presents tots els partits amb representació al Parlament, hem cregut més adient posposar la jornada.
Des de l’organització creiem que la presència de tots els partits és un element imprescindible per a una jornada com aquesta, i per tant, hem pres la decisió d’aplaçar-la fins el proper mes de gener de 2011.

Crec que l’anàlisi del resultat de les eleccions d’ahir ja el vaig fer fa set mesos.

El post el vaig publicar el 15 de març del 2010 i es titulava: “per què CiU té avantatge“ i crec que ja avançava el que ha passat.

Us animo a llegir-lo.

Després de les eleccions us presento els ponents de CiU en l’Analysis Day:

David Madí, director de campanya de CiU, dins el bloc d’estratègia
Manu Díez, director creatiu de Vinizius Y&R i Sandra Passola, Vinizius Y&R, en el bloc de publicitat
Jordi Cuminal, responsable de Polítiques a la Xarxa de la campanya de CiU, en el bloc de campanya 2.0
Lluís Corominas, responsable d’Organització de la campanya de CiU, en el bloc Mobilització

He anat al Palau Sant Jordi els dos últims dies de campanya i he pogut observar els mítings dels dos grans partits, el PSC i CiU. Dijous i divendres.
Per a mi, com a observador era una fantàstica oportunitat per veure com organitzàven un míting multitudinari dos partits tant diferents, en un mateix escenari i amb només un dia de diferència.

I ha estat un experiment molt útil. No parlaré de sensacions ni de detalls per no incidir en la jornada de reflexió però si que volia compartir tres aspectes tècnics que obviament tenen un objectiu al darrera:

- La distribució. L’escenari estava situat en un lloc diferent en cada cas, així com l’espai de la premsa i les càmeres que cobríen l’esdeveniment. Allà on el PSC hi tenia l’escenari, CiU hi tenia la premsa i a l’inrevés. És a dir que no es va utilitzar pràcticament res de l’escenografia de l’altre: ni l’espai, ni l’espai de premsa, etc. res del que ocupava la pista del Sant Jordi. O almenys a mi m’ho va semblar.

- L’escenari. Va ser molt diferent. L’escenari del PSC molt més treballat amb imatges, pantalles i llums, i el de CiU molt més despullat i sobri. Era important el fons de la imatge -com sabeu, és la imatge televisiva el que prima- dels candidats. Si bé tots dos coincidíen amb un grup de joves com a fons de la imatge, en el cas del PSC, aquests estàven integrats dins l’escenari, en canvi els de CiU, formàven part de la grada. El fons dels candidats del PSC era doncs, gent i pantalla, en canvi el fons dels candidats de CiU era la grada del Sant Jordi.

- Els parlaments. Molt més estructurats en temps en el cas del PSC. Un ordre molt milimetrat i harmònic, fins i tot, en la durada dels parlaments. Els protagonismes estàven més repartits entre els oradors: Hereu, Chacón, Gonzáles, Montilla i Zapatero. En canvi, els discursos i la durada en el cas de CiU era menys estructurada. Uns discursos molt curs dels candidats de demarcació i un protagonisme gairebé esclusiu en el cas de Mas. Era evident que només hi havia un protagonista. Fins i tot Pujol semblava constrenyit en el seu paper.

Dos grans tardes de tardor.

Avui us anunciem nous ponents que participaran a l’Analysis Day.
En concret els responsables de la campanya “Verd esperança. Solucions d’esquerra” d’ICV. Els responsables dels quatre àmbits que estudiarem en la jornada del dia 2 de desembre són: