Solidaritat Catalana per la Independència i Unitat Catalana reclamen al govern de Catalunya que faci efectiva la subvenció que deu a Ràdio Arrels

06/12/2010 11:00

El diputat electe de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) a Girona Toni Strubell i el secretari general d’Unitat Catalana, Brice Lafontaine han fet una crida conjunta urgent al govern de la Generalitat de Catalunya perquè pagui a Ràdio Arrels Catalunya Nord les subvencions que deu de 2009 i 2010.

Toni Strubell i Brice Lafontaine han denunciat avui les dificultats financeres que passa Ràdio Arrels a la Catalunya del Nord i han reclamat que “amb caràcter d’urgència” el Govern de Catalunya pagui la quantitat de 52.200 euros corresponents a la subvenció de 2010 i també la part de la subvenció de 2009 que encara no s’ha fet efectiva.

Segons Strubell i Lafontaine aquesta situació posa en perill la continuïtat de l’emissora de parla catalana que entrarà en una greu crisi si no rep les subvencions compromeses. Després de veure’s obligada a acomiadar un treballador, Ràdio Arrels ha fet una crida desesperada a tots els patriotes dels Països Catalans perquè l’ajudin econòmicament. Solidaritat Catalana per la Independència i Unitat Catalana se sumen a aquesta crida per ajudar aquesta ràdio que contribueix diàriament a la supervivència de la llengua catalana a la Catalunya del Nord.

Tanmateix Strubell ha denunciat que mentre s’està donant aquesta situació, aquesta mateixa setmana, el vicepresident del govern de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha aprovat tot un paquet de subvencions xocants com per exemple atorgar 182.000 euros per un “pla de tecnificació i promoció del patinatge a Sud-amèrica, Centre-amèrica i Àfrica”.

Solidaritat Catalana per la Independència i Unitat Catalana faciliten la manera d’ajudar econòmicament Ràdio Arrels:

A Catalunya Nord i des de l’estat francès:

RIB: 17106 00024 02898942000 09
BIC: AGRIFRPP871
IBAN: FR76 1710 6000 2402 8989 4200 009

Des de la resta dels Països Catalans:

CCC: 2100 0191 11 0700033715
BIC: CAIXESBBXXX
IBAN: ES89 2100 0191 1107 0003 3715

També es poden fer arribar ajuts mitjançant un xec, a nom d’Arrels, a la seu:

Ràdio Arrels
46 carrer dels Agustins
66000 Perpinyà

Solidaritat Catalana per la Independència i Unitat Catalana tenen signat un acord de col·laboració des de la tardor de 2010. Aquest acord preveu que Unitat Catalana és el referent de Solidaritat Catalana per la Independència a Catalunya Nord i, al revés, que Solidaritat Catalana per la Independència ho és per Unitat Catalana a Catalunya Sud.

Propers passos de SI després de les eleccions catalanes del 28-N i temes d’actualitat política: reunió amb Artur Mas i proposta d’ERC Barcelona

05/12/2010 13:34

Després de l’èxit que ha significat per Solidaritat Catalana per la Independència aconseguir més de 100.000 vots i quatre diputats a les passades eleccions al Parlament de Catalunya en només quatre mesos de vida, ara és hora de definir i començar a treballar els propers passos cap a la construcció i consolidació del projecte polític per aconseguir la independència de Catalunya.

1r pas: Vertebrar l’estructura organitzativa

El proper dia 11 de desembre estan convocats a una reunió nacional tots els enllaços comarcals i de vegueries per tal de donar el tret de sortida a la convocatòria dels congressos comarcals i de vegueria. En aquests congressos comarcals s’escollirà democràticament l’executiva comarcal i la de vegueria, entre tots els adherits que lliurement s’hi vulguin presentar, que tindrà com a missió a curt termini:

1. L’organització dels congressos locals i la constitució de SI a tots els municipis de la comarca.
2. La preparació de les eleccions municipals a la comarca i ajudar en la confecció de les llistes municipals.
3. Impulsar tot el procés que significarà el primer Congrés Nacional de Solidaritat Catalana per la Independència.

2n pas: Preparar les eleccions municipals

Des d’ara, totes les comissions locals que ho vulguin poden començar a preparar les eleccions municipals al seu municipi.

Solidaritat Catalana per la Independència es presentarà a les eleccions municipals sota els següents principis:

• Serà cada comissió local la que decidirà presentar-se a les eleccions municipals i com, o no presentar-se. Les candidatures s’elegiran per primàries.
• SI es presentarà a les eleccions municipals a tots els pobles i ciutats on sigui viable, amb llistes pròpies, o en el marc d’una coalició independentista més àmplia, aplicant el criteri d’igualtat i de no quedar diluïts ni subordinats a cap altre partit.

3r pas: El primer Congrés Nacional de Solidaritat Catalana per la Independència

Se celebrarà durant el primer trimestre de l’any 2011. Al gener es farà arribar la convocatòria del Congrés a tots els adherits i els documents congressuals.

En aquest Congrés s’aprovaran els estatuts de SI, la ponència estratègica i s’escolliran democràticament els membres de l’executiva nacional entre les persones que s’hi vulguin presentar.

Temes d’actualitat política: reunió amb Artur Mas i proposta d’ERC Barcelona

El passat dijous el nostre cap de llista i diputat electe Joan Laporta es va reunir amb el guanyador de les passades eleccions i cap de llista de CiU Artur Mas. Joan Laporta va fer arribar a Mas el mandat programàtic i electoral de condicionar el vot favorable de SI a la investidura a que CiU constituís un govern de transició a la independència per declarar-la en la present legislatura.

Artur Mas va explicitar que no està d’acord amb dita declaració i que CiU no la portava en el programa electoral. Aquesta fou la raó per la qual SI va fer públic l’endemà divendres que votaria No a la investidura d’Artur Mas com a President de la Generalitat.

Qui ha convocat reunions bilaterals amb els caps de llista de les forces polítiques parlamentàries és el sr. Mas, que, a diferència dels convocats, no ha fet declaracions sortint de les reunions. És per això que el sr. Laporta tampoc no en va fer.

També aquesta setmana des d’ERC Barcelona, i a través dels mitjans de comunicació, es va fer arribar a SI una proposta d’acord per presentar-nos conjuntament amb ERC a les eleccions municipals.

A partir del criteri abans exposat, SI va fer públic que només es presentaria en coalició amb alguna altra força política independentista en el cas que aquesta coalició es fes en peu d’igualtat i sempre i quan els vots no anessin a sumar al còmput global de l’altre partit.

És temps de molts rumors i de vegades intoxicacions interessades, i no se n’ha de fer gaire cas. Solidaritat Catalana per la Independència té un Manifest Electoral que ens vincula i obliga, amb els adherits i amb els votants. No traficarem amb els vots i els escons, i en conseqüència no pagarem preus polítics per tal de tenir grup parlamentari.

De Errenteria al Parlament

Toni Strubell consigue un escaño con el partido de Laporta en Girona. Afirma que estará en la Cámara catalana «en un momento clave en el que el autonomismo ha quedado derribado»
ELENA VIÑAS | ERRENTERIA.
Font: http://www.diariovasco.com

«Estoy muy emocionado y agradecido a todos los que han depositado su confianza en mí. Espero no defraudaros. Visca Catalunya Lliure!!!». Así manifestaba su satisfacción en una red social Toni Strubell horas después de conocer el resultado de los comicios catalanes. Meses antes se hacía pública su candidatura por Solidaridad Catalana por la Independencia (SI), que encabezaba el ex presidente azulgrana Joan Laporta.

Hijo de madre catalana y padre inglés, Strubell nació en Oxford en 1952. En la actualidad, reside en Errenteria e imparte clases en el campus de San Sebastián de la Universidad de Deusto. Además, es escritor, colaborador de varios medios de comunicación e incluso durante un tiempo, impartió clases de catalán a los guipuzcoanos en el Espai de Catalunya.

Las elecciones autonómicas le acaban de otorgar una nueva ocupación, la de convertirse en parlamentario de Cataluña junto a Joan Laporta, Alfons López Tena y Uriel Bertran. Toni Strubell ocupará un asiento en la Cámara en representación de Girona a través de un proyecto que, en palabras de Laporta, tiene como objetivo proclamar la independencia de Cataluña.

«Experiencia única»

En su blog, Strubell realiza una valoración de estas elecciones. «He vivido la experiencia única y súper enriquecedora de ser candidato a la candidatura de Joan Laporta por Girona. Me presenté a unas primarias y, ¡caramba!, resulta que salí elegido. Lo he hecho en un momento clave en que el autonomismo ha quedado derribado, el tripartito ha acordado nuestra ruina como país, en que ERC aún saca pecho del enorme daño que le ha hecho a la causa catalana. Es un momento para dar un paso adelante para Cataluña, aunque nunca seré de aquellos que mezclan país y su partido», comenta.

«Yo podré decir a mis nietos -si mis hijos se espabilan un poco- que yo estaba el año 2010, en la candidatura de un ex presidente del Barça que hizo el FC Barcelona más brillante de la historia (algunos dicen que es que le 'sonó la flauta' -ya dijo Vicent Sanchís que la envidia que le tienen a Joan Laporta era un producto 'país'-), junto con el hombre más brillante del independentismo que es Alfonso López Tena y los portavoces del Movimiento de las Consultas, los compañeros Uriel Bertran y Anna Arqué, yo, insisto, podré decir que yo estaba», añade Strubell.

El escritor y profesor presentó en noviembre del pasado año su último libro, titulado 'Claves para entender el hartazgo de Catalunya con España', en el que muestra las claves para conocer la actualidad política catalana y analiza el referéndum independentista en la localidad de Arenys, entre otros temas. También ha colaborado en la obra 'Gipuzkoa con los cinco sentidos', de la Kutxa.

Avui comença

Isabel-Clara Simó
30/11/2010 13:45

Com que, com a candidata al Parlament de Catalunya, no he pogut, com és lògic, fer servir aquesta columna per parlar d'eleccions, ara ja me'n trobo deslliurada. El resultat és: una victòria de CiU que estava cantada, l'ensorrament de socialistes i d'Esquerra i una pujada del PP que no és més que el reflex del que ens espera a l'Estat on vivim. Vull dir que ve Rajoy, i que aparteu les criatures. Però la notícia transcendental és l'entrada al Parlament de Solidaritat Catalana per la Independència, que hi ha obtingut, del no-res i amb només quatre mesos de vida, quatre escons. Llàstima del cinquè, que hauria correspost a l'intel·ligent i sensible Hèctor López Bofill (Tarragona). Amb cinc escons teníem grup parlamentari propi, cosa molt convenient, ja que tenim moltes coses a dir. Tenim un programa sòlid, tenim una idea clara i distinta de com es fa un estat (l'exemple de vint països europeus els darrers vint anys que han esdevingut estat no ha estat balder); sabem les estratègies i els pactes que s'han de fer, coneixem l'estira-i-arronsa que es produirà amb l'ex-estat (l'espanyol) per partir béns comuns, i volem fer tot aquest procés pacíficament, democràticament, dins de la Unió Europea i amb el beneplàcit del Tribunal Internacional de les Nacions Unides. Sabem com continuarà la vida en proclamar-se la independència, i sabem com pagarem els nostres pensionistes i els nostres compromisos socials. I sabem que tindrem 22.000 milions d'euros anuals, que ara es queda l'Estat sense retorn, i sabem molt bé què en farem, en benefici dels catalans i sense oblidar la solidaritat amb tots els pobles d'Europa. Serem la quarta potència europea, i Europa estarà cofoia de tenir, per fi, un estat civilitzat al sud del continent...

Com ha estat possible el miracle? Doncs amb un líder que és un crac, Jan Laporta, el que va elevar el Barça a la categoria de l'equip més important del món; amb uns cervells espectaculars (Alfons López Tena, Uriel Bertran, Toni Strubell, el mateix Hèctor López Bofill); amb els millors i més animosos voluntaris de tot Catalunya; i amb un cap de campanya excepcional: Emili Valdero.

El primer pas cap a la independència està fet. Que ho vegin els escèptics. I recordeu aquests moments: comença la llibertat dels catalans.

Manifest per una xarxa neutral

Del Bloc del Bixo us faig arrivar el manifest per una xarxa neutra:

Fa dies que veig córrer un (nou) manifest en favor de mantenir Internet, més o menys, tal com la coneixem, sense no massa manipulacions interessades del seu tràfic. Ara, que per fi he tingut temps de llegir-me’l, el publico aquí i us animo a compartir-lo, per la via que sigui, amb tots els vostres amics i coneguts. Recordeu que la passivitat sempre, sempre, acaba esdevenint complicitat.


Els ciutadans i les empreses usuàries d’Internet adherides a aquest text manifestem:

Que Internet és una Xarxa Neutral per disseny, des de la seva creació fins a la seva actual implementació, en la qual la informació flueix de manera lliure, sense discriminació alguna en funció d’origen, destinació, protocol o contingut.
Que les empreses, emprenedors i usuaris d’Internet han pogut crear serveis i productes en aquesta Xarxa Neutral sense necessitat d’autoritzacions ni acords previs, donant lloc a una barrera d’entrada pràcticament inexistent que ha permès l’explosió creativa, d’innovació i de serveis que defineix l’estat de la xarxa actual.
Que tots els usuaris, emprenedors i empreses d’Internet han pogut definir i oferir els seus serveis en condicions d’igualtat portant el concepte de la lliure competència fins a extrems mai abans coneguts.
Que Internet és el vehicle de lliure expressió, lliure informació i desenvolupament social més important que tenen ciutadans i empreses. La seva naturalesa no ha de ser posada en risc en cap concepte.
Que per possibilitar aquesta Xarxa Neutral les operadores han de transportar paquets de dades de manera neutral sense erigir-se en “duaners” del tràfic i sense afavorir o perjudicar a uns continguts per sobre d’uns altres.
Que la gestió del tràfic en situacions puntuals i excepcionals de saturació de les xarxes s’ha de gestionar de forma transparent, d’acord a criteris homogenis d’interès públic i no discriminatoris ni comercials.
Que aquesta restricció excepcional del tràfic per part de les operadores no pot convertir-se en una alternativa sostinguda a la inversió en xarxes.
Que aquesta Xarxa Neutral es veu amenaçada per operadores interessades a arribar a acords comercials pels quals es privilegiï o degradi el contingut segons la seva relació comercial amb l’operadora.
Que alguns operadors del mercat volen “redefinir” la Xarxa Neutral per manejar-la d’acord amb els seus interessos, i aquesta pretensió ha de ser evitada; la definició de les regles fonamentals del funcionament d’Internet ha de basar-se en l’interès dels qui la usen, no dels qui la proveeixen.
Que la resposta davant aquesta amenaça per a la xarxa no pot ser la inacció: no fer res equival a permetre que interessos privats puguin de facto dur a terme pràctiques que afecten a les llibertats fonamentals dels ciutadans i la capacitat de les empreses per competir en igualtat de condicions.
Que cal instar el Govern a protegir de manera clara i inequívoca la Xarxa Neutral, amb la finalitat de protegir el valor d’Internet de cara al desenvolupament d’una economia més productiva, moderna, eficient i lliure d’ingerències i intromissions indegudes. Per a això cal que qualsevol moció que s’aprovi vinculi de manera indissoluble la definició de Xarxa Neutral en el contingut de la futura llei que es promou, i no condicioni la seva aplicació a qüestions que poc tenen a veure amb aquesta.
Jo, sincerament, no estic gens sorprès per aquest intent d’atemptat contra la neutralitat i la lliure disposició d’una arma tan poderosa i útil com Internet. Els diners, els interessos comercials i la política, al cap i a la fi, és el que controla avui dia la gran majoria dels “mitjans tradicionals”. Volem realment que Internet acabi esdevenint una televisió amb teclat i ratolí on prevalguin espais patrocinats pels interessos de quatre poca-soltes, o volem que continuï essent de tots i totes?

Solidaritat al Parlament! Som-hi Osona!

Aquí us deixo un altre apunt interessant del bloc A cop calent de Carme Vilaró Rovira:


Font: http://blocs.mesvilaweb.cat/carme
Carme VIlaró Rovira - A cop calent

carme | dimarts, 30 de novembre de 2010 | 21:03h

Ja som al Parlament.
Gràcies Solidaris!

Tant pels convençuts com pels que necessiten més respostes, vegeu si us plau aquesta entrevista d'avui als Matins de TV3. Impressionant López Tena. Incòmode Cuni. (Us l'adjunto aquí, després del text).

SI! Som al Parlament i estem molt contents.
Ara, com el Barça d'ahir -bufff! que n'aprenguin!-, ens donem un parell de dies per assaborir aquest resultat que ha estat el fruit de la nostra convicció, del nostre esforç i de la nostra dedicació. 
Però molt aviat ens hem de tornar a posar a la feina de construir junts -com més millor- la independència.

Els Solidaris no podem ni volem fer-ho sols. 
Hem d'obrir 'la porta' ;-).
Tothom s'hi pot afegir, tothom és necessari i no hi ha ningú imprescindible.

Atenció Solidaris d'Osona, siguem coherents, siguem generosos.
Solidaritat Catalana per la Independència és la segona força a Osona (7.128 vots, 9,7%).
Aquest resultat ens fa sentir orgullosos i il·lusionats però cal que el sapiguem gestionar amb molta pulcritud. 
Hem de fer el que faci falta perquè d'aquí en endavant tothom qui vulgui se senti protagonista d'aquest projecte.
No comencem la casa per la teulada, fem primer una bona base. 
Intentem que a cada municipi hi hagi gent disposada a treballar amb paciència, amb amor i amb humor per teixir la llibertat.

No siguem il·lusos pensant que no cal que ens hi deixem la pell. Sí deixéssim de lluitar ens podrien vèncer aquells que són negatius, aquells que només volen aparentar, aquells que s'escaquegen i aquells que volen seguir essent esclaus.

Dones i home d'Osona, apleguem-nos a l'entorn de la força de Solidaritat Catalana per la Independència. 
Demanarem a l'Alfons López Tena que ens convoqui a tots a l'ermita de Sant Sebastià i com aquell 17 de maig de 1705 refarem 'el Pacte dels Vigatans'.

Això ja arribarà, de moment deixem el nostre 'quartet parlamentari' que faci la bona feina que han anat a fer i els altres anem creant lligams solidaris entre les persones del nostre voltant i que sabem de la seva vàlua per coordinar el projecte de Solidaritat al nostre municipi.
Només si tenim l'encert d'escollir bé a les persones que ens poden representar ens en sortirem. 
Al parlament ja en tenim quatre de molt vàlides però en fan falta moltes més.

En Laporta, en Tena, l'Uriel i l'Strubell segur que aconseguiran complicitat amb altres diputats.
Fem nosaltres el mateix en el nostre àmbit. Siguem empàtics, siguem coratjosos, siguem humils i farem més i millor resultat.

Hi ha en joc el futur de Catalunya. Podem ser el proper estat de la Unió Europea o diluir-nos i enfonsar-nos amb l'Espanya que ens ha escanyat, empobrit i humiliat. 

El repte ve s'ho val, oi?
Junts ho aconseguirem.

Gràcies i molta sort!
I avui, més que mai, visca el Barça i visca Catalunya lliure!

Què us passa amb el Laporta?

Repassant els enllaços a la columna dreta del bloc, he trobat que els de cal rèflex, han deixat aquest apunt del dia 26.11.2010. Us el enganyo aquí, però feu una visita al seu bloc  http://reflexionsencatala.blogspot.com/ és interessant i entretingut.

'Hi ha força gent que no el suporta, molts catalans que veuen en ell una bona dosi per satisfer l'autoodi, molts catalans que consumeixen aquesta merda de pamflets esportius. A veure, llestos, què us molesta del Laporta? Que sigui una mica xulet? Que s'hagi abaixat els pantalons a la duana de l'aeroport? Que begui xampany al Luz de Gas? Que hagi aconseguit que el Barça sigui el club esportiu més important del món des de la catalanitat més desacomplexada? Que hagi eradicat la púrria dels violents? Que hagi tacat la samarreta del Barça amb el logo de l'Unicef? Que hagi plantat cara a tota la banda de ressentits del Grupo Godó? Que tingui un parell de collons? Que hagi triomfat?'

La independència davant la crisi

Article de Joan Laporta al diari Público

03/12/2010 18:35

La dependència de Catalunya de l’Estat espanyol ha conduït la nació catalana a una profunda crisi econòmica, moral, nacional, cultural i institucional. La sentència del TC sobre l’Estatut va confirmar que l’autonomisme condemna el país a la seva extinció i va corroborar que la relació actual Espanya- Catalunya no és fruit d’un pacte entre iguals sinó una situació de dominació, sobretot econòmica, per a uns, i de submissió per als altres. Una situació injusta per a Catalunya. Però passats més de trenta anys de règim constitucional espanyol, una majoria de la societat catalana ha expressat a les urnes, amb maduresa i de manera inequívoca, la voluntat de superar el sistema autonòmic i  constituir un Estat català en el si de la UE.

Amb aquestes premisses, fa poc més de quatre mesos va néixer Solidaritat Catalana per la Independència, una coalició de persones i partits que creuen i defensen amb fermesa que la independència de Catalunya és l’única alternativa viable per a la continuïtat del projecte nacional català i, encara més, per garantir el benestar dels catalans sigui quin sigui el seu origen geogràfic, el seu legítim posicionament ideològic i fins i tot la complicitat identitària. El problema ja no és sentir-se d’un territori o d’un altre, sinó sentir-se valorat i disposar de recursos per a la prosperitat en el territori on un viu i treballa. La independència que plantegem davant el poble de Catalunya en el nostre Parlament no va en contra de ningú, només va a favor d’un poble, el català, treballador i obert al món.

Plantejarem la independència de Catalunya al Parlament perquè és el mandat que ens han atorgat les més de 102.000 persones que han confiat en la proposta política de Solidaritat. N’hi haurà que ens diran utòpics quan defensem el que ens correspon, quan proposem l’única opció d’avenç que és assumible, perquè només la independència depèn exclusivament de la voluntat majoritària del poble català. Sense drames, de manera legal, legítima, democràtica, cívica, per la via parlamentària, que és on el poble diposita la seva confiança perquè els diputats solucionem els seus problemes i no ens dediquem a fer diagnòstics estèrils sense buscar-hi remei. 

L’espoli fiscal de 22.000 milions d’euros a l’any, és a dir, dels impostos que paguem al conjunt de l’Estat espanyol que no tornen en forma d’inversió, és un llast que cap ciutadà que visqui a Catalunya es mereix. Ens han acusat una i mil vegades de denunciar l’espoli fiscal com si la situació normal fos la del silenci perpetuat dels partits polítics parlamentaris al servei dels seus propis interessos i dels poderosos grups econòmics i mediàtics que fins avui han censurat aquesta informació a la ciutadania. La suma de 22.000 milions d’euros a l’any és un espoli insostenible: representa 60 milions d’euros diaris, tres mil euros per català i any. Què significa aquest enorme perjudici? Que les famílies catalanes cada vegada tenen menys renda familiar disponible i, per tant, cada vegada són més pobres; que es retallen els sous, que ens pugen l’IVA, que la taxa d’atur és del 17,7%, amb més de 676.000 catalans sense feina. Durant la campanya electoral, i ja abans, alguns s’entestaven que, abans de parlar d’independència, primer havíem de fer propostes per pal·liar la crisi econòmica, quan precisament la independència i la creació de l’Estat català a Europa són la solució a la crisi galopant que patim. Ningú podrà discutir, amb les xifres a la mà, que un Estat català en el si de la UE seria un dels països líders del continent, cosa que permetria rellançar l’economia amb la conseqüent creació de nombrosos llocs de treball; els pensionistes catalans cobrarien pensions més dignes; els estudiants catalans tindrien més ajuts i podrien optar a beques salari concedides en funció del seu rendiment acadèmic, i podríem fer autèntiques polítiques de suport a la competitivitat i internacionalització de les nostres empreses i destinar més recursos a R+D+i. Davant d’aquestes realitats, ¿algú es pot creure de debò que la independència no és favorable als interessos de Catalunya? Des de Solidaritat Catalana hem plantejat la independència com l’instrument per construir un Estat català com a única via per tenir un poder polític real que permeti prendre decisions per aconseguir el benestar de tots els catalans. I ara, des del Parlament, ens posem a la feina.

Toni Strubell: “La situació dels Mossos d'Esquadra al Pirineu és molt preocupant”

Font: www.solidaritatcatalana.cat

03/12/2010 16:40

El diputat electe de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) a Girona s'ha sumat a la denúncia efectuada aquesta setmana pel Sindicat de Policies de Catalunya (SPC-ME) i considera que el cos policial no pot esperar a què es nomeni un nou conseller d'Interior per a què els agents destinats al Pirineu siguin equipats com cal.

Toni Strubell ha denunciat avui que els agents dels Mossos d'Esquadra destinats al Pirineu es troben en una situació molt preocupant atès que han de patrullar a temperatures de fins a 22 graus sota zero sense equipament específic per a la neu i el fred. Strubell reclama a la subdirectora general de Recursos Humans dels Mossos d'Esquadra, Anna Pintó, que atengui immediatament la sol·licitud efectuada pel Sindicat de Policies de Catalunya (SPC-ME) reclamant la compra d'uniformes específics per treballar al Pirineu. Strubell considera que “els Mossos no poden esperar el relleu a la conselleria per poder treballar en unes condicions dignes i que no posin el risc la seva salut”.

El diputat independentista considera que aquesta situació es deu “al desori que ha viscut la conselleria d'Interior durant el mandat d'Iniciativa per Catalunya” i n'ha acusat directament al secretari d'Interior Joan Boada “més pendent de col·locar radars als trams de 80km/h d'autovies i autopistes per multar els ciutadans que d'equipar correctament la nostra policia”. En aquest sentit Strubell també ha recordat tota la problemàtica que afecta a les armilles i que ha estat un factor desestabilitzador en aquest any: “no pot ser que el primer sou d'un mosso hagi de ser destinat a pagar-se el material que necessita per desenvolupar les seves tasques de seguretat ciutadana” ha denunciat Strubell.

A més, “la falta d'efectius que pateix la Regió Policial del Pirineu des de fa temps, i molt especialment la Baixa Cerdanya, és un fet especialment greu ja que segons els Mossos s'estan intensificant els robatoris a cases de segona residència”.

Finalment Strubell considera que el model policial del partit de Joan Laporta aposta per transformar els Mossos d'Esquadra en una policia integral, això és, amb totes les competències que tenen les policies nacionals d'un Estat i, evidentment, amb tots els recursos necessaris. També ha anunciat que té la intenció de reunir-se amb representants sindicals del cos per conèixer de primera mà la seva situació.

Laporta inicia la seva tasca al Parlament reunint-se amb Mas i sense fer declaracions

 DIJOUS, 2 DE DESEMBRE DE 2010 19:26 H

 

 

Font: www.directe.cat

Barcelona (ACN).- El líder de Solidaritat Catalana per la Independència (SI), Joan Laporta, s'ha reunit aquest dijous amb el president de CiU i futur president de la Generalitat, Artur Mas, en la que ha estat la primera vegada que ha entrat al Parlament sabent que serà diputat. Laporta, però, no ha volgut fer declaracions als periodistes després de mitja hora de reunió amb Mas i s'ha limitat a dir que ha estat 'cordial'. Ha estat l'únic dels qui s'han reunit amb Mas que no ha valorat la trobada davant dels mitjans de comunicació. A la seva arribada al Parlament, i abans de trobar-se amb Mas, l'expresident del FC Barcelona ha visitat el bar i la botiga de la cambra, on ha comprat 'La petita història del Parlament'.

Solidaritat (SI) apunta ara a les municipals

LAURA FANALS 
Font: www.diaridegirona.cat
Solidaritat Catalana està embalada després dels resultats electorals de diumenge, gràcies als quals van aconseguir quatre diputats, un dels quals -Toni Strubell- per Girona. Per això, el també diputat electe Alfons López Tena i el número 2 de la candidatura gironina, Santi Niell, van fer pública ahir la seva voluntat de concórrer a les eleccions municipals del mes de maig, en tots aquells municipis on els adherits de Solidaritat decideixin impulsar-hi una candidatura.

Els dirigents de Solidaritat no van voler concretar en quines localitats es presentaran, malgrat reconèixer que "se suposa" que podran fer llista a Girona i Figueres, i van estendre la mà a les altres forces indpendentistes, com per exemple la CUP, amb qui estan en converses, per concórrer junts als comicis. Pel que fa a ERC, va reiterar que estan "disposats a parlar amb tothom", però van deixar clar que, si els republicans volen "aglutinar sota el paraigües d'ERC totes les propostes independentistes", no arribaran a cap acord.

Niell va assegurar que el seu objectiu "no és quantitatiu", és a dir, que no entraran en una competició "per veure qui presenta més llistes", però sí que va deixar clar que totes les llistes s'elaboraran a través d'unes primàries, on els adherits podran escollir els candidats. De la mateixa manera, va recordar a totes les forces independentistes que vulguin unir-s'hi que Solidaritat compta amb 4 diputats "que permetran donar una cobertura política i mediàtica al projecte", i que presentaran propostes al Parlament perquè puguin ser aprovades.

I és que la regeneració democràtica és, segons diuen, un dels principals objectius de la formació, que s'ha marcat quatre eixos principals en matèria de municipalisme, ja que lamenten els "dèficits democràtics" d'aquest sistema i critiquen que "CiU i PSC, i últimament també ERC, s'hagin repartit tot el pastís".

El primer és "lluitar contra la bel·ligerància competencial" que suposa el fet que els ajuntaments catalans assumeixin noves competències sense que se'ls augmentin els recursos, perquè això els fa quedar "col·lapsats financerament". En aquest sentit, López Tena va recordar que l'objectiu de la Generalitat ha de ser "aconseguir recuperar els 22.000 milions d'euros que Espanya ens roba cada any", i si ho aconseguís el finançament municipal seria molt més equilibrat. En segon lloc, volen acabar amb el "model municipalista de l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya", que qualifiquen de "fossilitzat i esgotat".

La tercera proposta consisteix a acabar amb "l'opacitat" dels consells comarcals i les diputacions, tot proposant que els seus integrants siguin escollits directament pels ciutadans i no pels aparells del partit. De fet, Solidaritat es mostra disposada a presentar una proposta perquè la resta de partits accepti que el nomenament dels càrrecs públics el faci la ciutadania.

I, finalment, volen acabar amb el model local actual, en què "els ajuntaments petits viuen en la més absoluta indigència mentre els grans són utilitzats pels partits per omplir-los per assessors partidistes". En aquest sentit, López Tena va lamentar que moltes persones que treballen per a partits percebin sous de l'administració pública, creant-se així "llocs de treball ficticis".

SI preveu llistes a Girona per a les municipals

Els adherits decidiran a quins pobles i ciutats es presentaran

02/12/10 02:00 - GIRONA - JORDI NADAL

Font: www.Elpunt.Cat

Santi Niell i Alfons López Tena durant la compareixençaFoto: J.N..

1

El diputat electe de Solidaritat Catalana Alfons López Tena i el coordinador de les comarques gironines, Santi Niell, van dir ahir que Solidaritat té la intenció de presentar candidatures a les eleccions municipals del mes de maig. Tanmateix, seran els militants de la formació que decidiran en quins municipis es presentaran, i en quina forma (en coalició amb altres formacions, en solitari...), i per això no saben encara a quins pobles i ciutats es concretaran les candidatures. López Tena va dir que estan fent negociacions amb diverses formacions polítiques (com per exemple les CUP) per estudiar les possibilitats de presentar-se junts. Alguns dels eixos programàtics municipals de SI seran la lluita contra la situació en què es troben molts ajuntaments “als quals es donen noves competències però no se'ls donen els recursos per poder-les executar” i la lluita contra el model municipalista de la Federació Catalana de Municipis i l'Associació Catalana de Municipis, que consideren “fossilitzat i esgotat”.

El nou diputat va dir també que presentaran una proposició de llei al Parlament a fi que “els ciutadans puguin escollir els seus representants als consells comarcals i a les diputacions i, per tant, democratitzar-les”.

López Tena va afegir que no entraran en el joc de negociar contraprestacions perquè algun grup els cedeixi un escó per poder tenir grup propi al Parlament, i va anunciar que SI votarà contra la investidura d'Artur Mas en les dues voltes perquè “CiU continua apostant per la via autonomista”.

Darrera actualització ( Dijous, 2 de desembre del 2010 02:00 )

Publicat a

• El Punt Comarques Gironines 02-12-2010 Pàgina 6

Toni Strubell acusa el conseller Nadal de condonar la multa a Endesa per la nevada de març

Font: www.solidariatatcatalana.cat

30/11/2010 17:50

El diputat electe de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) a Girona demana a la Generalitat de Catalunya que deixi de jugar amb els diners dels catalans i enriquir gratuïtament empreses espanyoles que presten un servei pèssim a les comarques gironines.

El diputat electe de SI per Girona, Toni Strubell, ha denunciat avui que el conseller en funcions Joaquim Nadal hagi concedit una subvenció a l'empresa espanyola de capital majoritari italià, Endesa, del mateix import que la multa imposada per la Generalitat arran dels efectes provocats a les comarques gironines per la nevada del passat mes de març.

Segons Strubell “el Govern ha aprovat concedir a Endesa Distribución Eléctrica una subvenció de 6 milions d'euros per al finançament de les obres corresponents als plans de millora de la qualitat del subministrament elèctric i de control de la tensió” mentre que aquesta mateixa empresa “afronta una multa de 6 milions d'euros per la gestió que l'empresa va fer de la informació i la comunicació per l'apagada, que va patir sobretot la demarcació de Girona, com a conseqüència de la nevada del 8 de març”.

Strubell recorda que el procés sancionador iniciat a l'agost pel Departament d'Economia i Finances de la Generalitat contra Endesa “descartava però que l'apagada es produís per falta de manteniment en el sistema” i què, per tant, acordar una subvenció “per a plans de millora de la qualitat del subministrament elèctric” significa que o bé el govern va mentir a l'agost o menteix ara.

Per tot això, Strubell demana a la Generalitat de Catalunya que retiri aquesta subvenció immediatament i que deixi de jugar amb els diners dels catalans i enriquir gratuïtament empreses espanyoles que presten un servei pèssim a les comarques gironines. Així mateix, demana al president en funcions, José Montilla, que cessi amb caràcter d'urgència el conseller Nadal per aquesta presa de pèl als contribuents.

«Ja hem posat un peu a la porta, el pròxim objectiu és ser majoritaris»

Entrevista a Toni Strubell (SI)

Font: www.diaridegirona.cat

ALBERT SOLER Ha sigut el primer sorprès per la seva elecció?

No, perquè tothom ha coincidit a dir que la campanya que hem realitzat ha sigut extraordinària. No era fàcil, però hem aprofitat al màxim el mínim espai que teníem als mitjans.

Què es pot fer amb quatre diputats al Parlament?

Això suposa posar un peu a la porta, a l'estil del que va fer als anys 70 el partit Quebequoise al Canadà. Va començar amb poca representació i va acabar essent un partit majoritari. A això aspirem també nosaltres.

Es posen alguna prioritat?

Una de ben clara: anar obrint espais per arribar a proclamar la independència de Catalunya al Parlament. Es tracta d'anar sensibilitzant la resta de forces nacionalistes, que són majoria en el Parlament.

El resultat obtingut a Girona augura un bon futur de Solidaritat aquí?

A Girona tenim molt bones perspectives de futur, perquè ens consta que hem aixecat entusiasme en sector transversals: des de gent històrica de CDC fins a ecologistes i gent d'esquerres. De fet, aquesta és la fòrmula que ha tingut èxit en altres països d'Europa que ara són lliures.

Reagrupament es va equivocar i vostès la van encertar?

No m'agrada parlar d'equivocions. Hi ha la necessitat de retrobar-nos tots els germans independentistes i deixar-nos de diferències. Jo almenys tinc la voluntat de respondre a tothom que tingui aquesta mateixa idea.

Esperava aquests resultats?

Mai no se sap. Era una aposta i punt. A mi, l'únic interès que em mou és el país i la seva gent, i no pas tenir un càrrec.

Com valora el tracte general que han rebut dels mitjans?

Solidaritat ha sigut la bèstia que tots els sectors han volgut atacar. Això m'enorgulleix, perquè significa que fem por a l'stablishment.

Creu que han sigut atacs massa durs?

Ha sigut duríssims, molt més que a cap altre partit. pero cap esforç per desprestigiar-nos ha tingut èxit.

“Volem ser la veu de tot l'independentisme”

“Era una oportunitat històrica i en gran mesura l'hem aprofitat”

“El tripartit ho havia fet tan malament que CiU ha guanyat sense fer cap proposta política clara”

“Durem una nova manera de fer política. Crearem l'oficina del diputat solidari als barris”

“Amb el nostre projecte, l'independentisme millora en qualitat”

30/11/10 02:00 - BARCELONA - PEP LLOVERAS

FONT: http://www.avui.cat

Joan Laporta ahir a la tarda abans de l'entrevista amb aquest diari al seu despatx professional Foto: ANDREU PUIG.

1

Canals relacionats

• Canal: Entrevistes

Notícies de ...

• Tarragona 
• Barcelona 
• Lleida

Joan Laporta (Barcelona, 1962) va celebrar l'entrada de Solidaritat al Parlament a la planta 15 de l'Hotel Zero. El seu mòbil ha rebut més de 200 missatges de felicitació, “alguns de personatges rellevants del món del futbol”. Però el futbol és el passat per a Laporta. “Ara arriba l'hora de la veritat. Hem de treballar de valent”, afirma.

Com està paint els quatre diputats? N'esperaven més?

La sensació és molt bona. Tenint en compte les circumstàncies adverses que hi ha quan ets extraparlamentari, quatre diputats és un gran èxit. Estem molt contents. Però sóc ambiciós i aspirem a més.

Va arribar a témer no entrar?

Des del matí, teníem dades de TV3, i estàvem estabilitzats en els quatre diputats. Així que creia que en podíem treure algun més, sobretot perquè el vot jove s'activa més a la tarda. Després, amb tres diputats segurs, el quart em va alegrar molt per l'Uriel [Bertran], se'l mereixia. L'admiro per l'experiència política i personalment l'aprecio.

La lectura crítica és que si haguessin anat units amb Reagrupament, haurien arribat a sis o set diputats.

Hem de fer una reflexió sobre aquesta qüestió. El cert, però, és que l'estratègia de la nostra coalició s'ha demostrat que era el camí adequat i ha rebut l'acceptació majoritària dels independentistes. És una llàstima, però a Rcat no els ha funcionat.

S'ha de pensar que vostès poden recollir aquest electorat.

Estem oberts a tots els independentistes. Era una oportunitat històrica i en gran mesura l'hem aprofitat. Volem ser la veu de tot l'independentisme.

Quina anàlisi fa de la clara victòria de Convergència?

El tripartit ho havia fet tan malament que CiU ha guanyat sense fer cap proposta política clara. S'ha erigit en l'antitripartit. La voluntat era que no es repetís el tripartit. Però no hi ha hagut contingut polític, sinó una reacció política. Ara caldrà veure quina via agafa CiU, si l'autonomista o la independentista. Si continua la farsa política a què estem sotmesos voluntàriament o la via per tenir poder polític per ser un estat d'Europa.

En aquest sentit, un dels moments clau de la legislatura pot ser quan CiU demani el concert.

Se li veuran les vergonyes un cop més. El concert no està dins la Constitució ni Madrid voldrà, i no es podrà. Potser pactaran un nou model que no serà el concert i que li posaran un altre nom, i diran que és el millor finançament de la història del país. Però l'asfíxia econòmica continuarà. Podríem fer un llibre del que passarà. CiU ha de tenir la decisió i el coratge per canviar a la via independentista, que és l'única via per sortir de la crisi i d'altres qüestions que afecten la dignitat nacional.

Globalment, com valora el paper de l'independentisme?

L'independentisme millora en qualitat. És el primer cop que entra una proposta independentista per fer la independència immediatament. No caurem en el mentrestant, ni retroalimentarem l'autonomisme. SI fa una proposta de fer polítiques només dirigides a fer de Catalunya un estat de la UE. Tindríem competències per decidir tot el que el país necessita en infraestructures, model laboral, energètic, impostos, pensions...

Amb 4 diputats, en què es concretarà això al Parlament?

Denunciarem les polítiques de mocions i resolucions, i exigirem projectes de llei. Amb quatre diputats sabem que no podem fer proposicions de llei, però ens queda la via de l'esmena i la disposició addicional amb el contingut de la llei que vulguem tirar endavant.

En què innovaran?

Estem dissenyant una nova manera de fer política: propers als ciutadans, didàctics, directes i posant de relleu els avantatges que Catalunya sigui un estat d'Europa. A part de les plataformes comarcals, crearem també l'oficina del diputat solidari als barris. S'encarregaran de conèixer i corregir les necessitats, els neguits del barri, a part de traslladar el nostre ideari.

Hi ha el perill a SI d'una crisi de creixement, com va qualificar el que va passar al Barça?

El congrés nacional que convocarem haurà de decidir els canvis. Estem avaluant la possibilitat que la coalició esdevingui un sol partit. Hem fet un salt qualitatiu i en l'aspecte organitzatiu el congrés també decidirà com funcionarem, que ha de ser amb màxima eficàcia.

A qui anava dirigit el “que n'aprenguin!” polític?

A qui se senti per al·ludit.