Ernest Benach

Bloc del Parlament - Dimarts, 30 de novembre de 2010 | 01:00 h

(30/11/2010) Palau del Parlament. Es diu sovint que el més difícil per a un polític en actiu, per a un servidor públic, és saber trobar el moment de plegar. I la història de la política n'és plena, de polítics brillants amb un desenllaç desdibuixat que no fa honor a la seva trajectòria, només perquè, quan els va arribar el moment de deixar pas, de deixar el càrrec, no el van saber veure. Fa molts anys que faig política, que serveixo [...]

> continua llegint aquesta notícia

Bloc de Vilaweb - Dimarts, 30 de novembre de 2010 | 17:16 h

Es diu sovint que el més difícil per a un polític en actiu, per a un servidor públic, és saber trobar el moment de plegar. I la història de la política n'és plena, de polítics brillants amb un desenllaç desdibuixat que no fa honor a la seva trajectòria, només perquè, quan els va arribar el moment de deixar pas, de deixar el càrrec, no el van saber veure. Fa molts anys que faig política, que serveixo el país des de diversos àmbits, tant a nivell local com nacional, i els darrers set anys de la meva vida els he dedicat amb cos i ànima a la presidència del Parlament, des d'on he intentat servir Catalunya amb el màxim rigor i tota la intensitat. I sempre he procurat estar molt atent, molt alerta, perquè no em passés de llarg, sense adonar-me'n, el moment de plegar. Sovint, quan en alguna entrevista o en alguna xerrada amb gent jove em preguntaven sobre el meu futur polític, els responia que els qui fem aquesta feina som efímers per definició, i que hem d'estar mentalment preparats sempre per saber estar al servei del país, i també per saber quan ha arribat el moment de fer una altra cosa. Aquest moment ha arribat ara. Ara és l'hora de continuar servint el país, però des d'un altre àmbit, amb un altre grau de compromís, i per això no prendré possessió de l'escó al Parlament de Catalunya. És una decisió molt personal i meditada. I, evidentment, va lligada amb el missatge que ha enviat la ciutadania amb els resultats electorals obtinguts per Esquerra Republicana de Catalunya aquest diumenge. Fa molts anys que milito a Esquerra. Estic orgullós de ser d'Esquerra Republicana de Catalunya. Hi he deixat la pell i ho seguiré fent perquè continuo fidel a aquest projecte que és ─n'estic convençut─ el projecte polític més vàlid per aconseguir la justícia social i la llibertat nacional del meu país. Un projecte d'homes i dones que treballen amb honestedat, que exerceixen els seus càrrecs sense obtenir-ne cap benefici propi, persones valentes i honestes al servei del país. Justament perquè vull el millor per a aquest projecte que defenso i en el qual crec, penso que ara convé que jo hi treballi des d'una altra banda i afavoreixi l'entrada al Parlament d'un nou diputat, vint anys més jove que jo. És el torn de deixar pas a una nova generació. Els resultats electorals de diumenge són uns mals resultats per a Esquerra. Se n'hauran d'extreure lliçons, s'haurà de reflexionar, caldrà prendre decisions, caldrà fer una renovació tranquil·la, a consciència, sense estridències ni baralles internes, preservant la unitat del partit. I jo col·laboraré en el que calgui perquè això sigui possible, com sempre he fet, com faig ara amb aquest gest. Cal que aquesta renovació es faci a partir de noves idees que converteixin l'esquerra nacional en una esquerra moderna, atractiva i potent a partir també de noves generacions que comencin a assumir noves responsabilitats, i, sobretot, a partir de noves maneres de fer política i noves estructures del partit. La direcció actual d'Esquerra ha de plantejar escenaris de futur i marcar camins, i ha de saber fer, i liderar, aquesta transició. Cal sumar, innovar i créixer. No deixaré de servir aquest país, ho porto a la sang. Ara toca fer un pas enrere per seguir treballant des d'un altre espai: menys públic, de menys responsabilitat, però amb el compromís intacte i la voluntat de servei renovada. Ha estat un gran honor servir el país des de la política, perquè sense política no hi ha democràcia. I un immens honor fer-ho en el partit de Macià i de Companys, d'Irla i de Rovira i Virgili, de Barrera i de Carbonell, de Carod i de Puigcercós, i de tants i tants catalans i catalanes que de forma abnegada, senzilla i humil estan a disposició d'unes idees, d'un projecte i hi treballen sense condicions, per amor al país i als ideals de justícia social i llibertat. Vull agrair a tota la gent amb qui he tingut l'oportunitat de treballar colze a colze al llarg d'aquests anys la comprensió, el suport i tot el que m'han ensenyat. També vull donar les gràcies als adversaris polítics que han sabut separar les qüestions personals de les polítiques; d'ells també he après moltes coses. Surto de la política de primera línia amb molts més amics que quan hi vaig entrar, del meu partit i dels altres, i també de la rica societat civil catalana. I això és un privilegi. I, finalment, gràcies a tots els qui, com jo, us mantindreu "fidels per sempre més al servei d'aquest poble".

> continua llegint aquesta notícia

Bloc de Vilaweb - Dimecres, 17 de novembre de 2010 | 19:27 h

L’avió que ens porta de Nairobi (Kenya) fa escala a Amsterdam abans d’aterrar a Barcelona. Estem cansats però feliços per l’objectiu assolit: els castells ja són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. A Amsterdam tenim el primer contacte amb un mitjà escrit. És l’edició internacional del País. I recull la notícia, en una mica més de mitja pàgina, de la declaració de Patrimoni de la Humanitat per part del Flamenc, del Cant de la Sibil·la i els Castells. De tot l’espai, els Castells i el Cant de la Sibil·la ocupen una línia. Exactament una línia. A aquelles hores de la matinada no ens sembla bé ni malament; només és una mostra de la sensibilitat d’un mitjà. El cert és que l’alegria per la fita aconseguida fa que relativitzem la lectura del diari en qüestió. Els dos dies a Nairobi han estat molt profitosos. Dilluns vam poder saludar la directora general de la UNESCO, Irina Bokova, i vam contactar amb la directora de Belles Arts i Béns Culturals del Ministeri de Cultura, María Ángeles Albert, per tal de preveure tots els detalls del que podia o havia de passar l’endemà. El primer contacte amb la delegació que agrupa totes les candidatures és imprescindible en aquests casos. L’endemà, juntament amb el conseller Tresserras vam ser rebuts pel president (speaker) del Parlament de Kenya, EGH. Kenneth Marende, amb qui vam mantenir un contacte oficial. Entrar a la sala d’audiències i veure la senyera copresidint l’acte oficial amb la bandera del país que et rep, en aquest cas la de Kenya, sempre fa il·lusió. Kenya és un país emergent a l’Àfrica i, a part d’una potent destinació turística, en poc temps s’ha convertit en un atractiu pol d’inversió i d’atracció empresarial. Així ho vam constatar amb el president Marende, i sabem que hi ha necessitat d’explotar noves vies de futur. Però tornem als castells.

> continua llegint aquesta notícia

Foto de grup amb l'escultura que representa l'Estatut...

> amplia aquesta imatge

Mitjans2

> amplia aquesta imatge