He deixat passar uns dies abans d’actualitzar el blog. Però, si m’ho permeteu, necessitava carregar piles, energies, i ordenar alguna idea. Abans que res, però, volia donar les gràcies a tota la gent que durant i després de la campanya m’ha transmès ànims i ganes de continuar lluitant.

Dit això, començo amb una obvietat. Tots sabíem que el 28 de novembre obria una nova etapa, en un sentit o en un altre. I no crec que poguem despatxar només amb una análisi simple del resultat de CiU i del PP, i del retrocés de les forces d’esquerres. Eren les primeres eleccions en època de crisi. Sé que puc fer l’anàlisi des d’uns resultats consolidats, i d’un projecte que tot i el retrocés sofert, 2 escons i 50.000 vots, surt del Govern l’any 2010 amb més preséncia a les institucions de la que va entrar. Però seria massa cofoista un diagnòstic tan simple. Són unes eleccions on els comportaments electorals han estat diferents al d’altres ocasions. On les classes mitjanes han abandonat en gran part les opcions progressistes, i on l’increment de la participació a barris populars ha basculat cap a opcions més conservadores. Estic segur que no hi ha un únic factor, però segur que la por davant el futur ha marcat poderosament la decisió final de milers de votants. La dificultat de doblegar els mercats, l’asumpció que qui mana són sectors econòmics i entitats financeres, la impotència davant els seus designis, han fet entrar –i fins a cert punt és comprensible- a molta gent en un estat d’impotència i resignació. Un estat anímic que en canvi contrasta amb la por que s’atia cap al més feble, que ha fet crèixer valors consevadors, i on el que està en una situació més vulnerable li és més fàcil assenyalar cap al vulnerable que té al costat que al que especula amb la seva vida, mentre que en alguns casos, hi ha rendes mitges del país li preocupa més que no li pugin els impostos que el manteniment de la cohesió social d’un país, que sense aquesta cohesió deixarà de tenir futur econòmic i social. A aquests factors se li ha sumat la imatge del govern d’entesa I això per no parlar de l’error de renunciar de partida a la única aritmètica que pot fer possible que l’esquerra governi; o l’absolut esgotament davant d’una esquerra que a Madrid, quan governa en solitari, lidera les retallades sociales més dràstiques de la història; o la renúncia a un relat i una explicació d’unes polítiques que s’han fet des del Govern però que s’han explicat poc. Al final, tot ben agitat en un cóctel, i tenim un escenari molt complex pel conjunt de lesquerra.

Sé qee l’esquerra passa pere un moment delicadíssim. I no parlo només de Catalunya Però és en aquesta complexitat on més enllà dels partits, cal que obrim una reflexió tota aquella gent que volem un futur en igualtat, justícia i llibertat, aquest terme que l’esquerra hem regalat a la dreta. Sé que avui tot aquest actiu està en part als partits, però que hi ha molts més fora dels partits. I és aquí on crec que s’ubica el projecte polític d’ICV. Hem aconseguit consolidar un projecte, però des de la modèstia, aspiro que allò que representem pugui ajudar a refer, abans que les majories electorals, la majoria en els valors de l’esquerra. Així, el meu primer objectiu és comnçar per refer aliances amb el conjunt de la societat, tendir ponts, i construir societat, amb l’objectiu de vertebrar un projecte d’esquerra clara i àmplia, d’esquerra ecologista, i per tant innovadora i del segle XXI, i de referent catalanista. Ho hem de fer des de la humiltat, però a la vegada des de la convicció que avui som una esquerra amb les idees clares, que sap que ha de fer d’oposició a aquells que porten un dels programes més lliberals dels darrers anys. I que a la vegada ho hem de fer des de la necessitat d’una tasca unitària i desacomplexada per tenir una agenda nacional ambiciosa, unitària i cohesionadora. Hem aconseguit, i no és poc, ser un espai per la gent d’esquerres convençuda. Però en l’etapa que s’obre haurem de ser alguna cosa més. Aquest és el meu propòsit.

Ahir vaig fer la proposta d'una política amb les parets de vidre, amb transparència, amb control. No és possible una nova economia sense ètica, i l'ètica no és possible sense una nova política. Potser per això crec que és fonamental canviar les formes, i aconseguir un registre de lobbies i, per què no, conèixer les agendes dels nostres representants públics, sabent amb qui ens reunim i què defensem. Necessitem també un finançament més transparent, i sancions persuasives quan no es compleixen aquests criteris.

Es tracta d'avançar cap a una manera de fer política on se sàpiga el que es fa, i què defensa cadascú, on el finançament irregular sigui molt més difícil, i quan es produexi la sanció sigui molt més exemplar. En el marc d'aquestes propostes he emplaçat a un Pacte per la transparència on, entre d'altres coses, se sàpiga quin és el patrimoni dels candidats, una proposta que he fet extensiva a la resta de candidats. Es tracta de fer un contracte on, d'entre les múltiples propostes, se sàpiga com s'entra en política i com se surt de la mateixa.

Sé que aquesta única mesura no és suficient. És més, quan hem sabut el patrimoni d'alguns (recordem l'irrisori patrimoni del senyor Camps) s'ha demostrat que amb aquesta mesura no en teníem prou. Però crec sincerament que aquesta és una de les maneres de fer visible propostes de regeneració democràtica. Des del meu punt de vista, es tracta d'un primer pas cap a un munt de canvis legislatius que s'han de fer per tenir una política i uns polítics amb parets de vidre, trasnparents. Com, per exemple, una de les propostes que vam fer des d'ICV-EUiA en la discussió de la Llei Electoral: podríem fer que hi hagués un enviament de propaganda electoral únic cap a la ciutadania i ens estalviaríem fins a 5 milions d'euros, cal limitar la despesa que fem els partits en campanya electoral (des d'ICV-EUiA aquesta campanya hem reduït en 100.000 euros el cost de la campanya de fa quatre anys). Podria fer un llistat de propostes en aquest sentit que hem fet en el marc d'aquest Pacte per la transparència que volem impulsar i que podeu consultar en el nostre programa electoral a la pàgina web www.joanherrera.cat.

Jo no vull que Catalunya sigui com València o Madrid, on els partits que estan protagonitzant tots els titulars sobre casos de corrupció surten reforçats a les urnes. A Catalunya hem de ser diferents, no normalitzant la corrupció, i a la vegada liderant una manera de fer política.

Ahir a la tarda sortia de la SER, on em va entrevistar la Gemma Nierga, i en pujar al cotxe cap a l’acte central d’ICV-EUiA a les Comarques Gironines, a Blanes, em vaig assabentar que les Nuevas Generaciones del PP de Catalunya, del PP d’Alicia Sánchez Camacho, havien penjat a la seva pàgina web un videojoc macabre on la candidata d’un Partit de la Por racista i xenòfob, lamentablement cada dia més en aquesta campanya, dispara contra ‘inmigrantes irregulares’ i adversaris polítics, entre d’altres perles que no són res més que apologia de la violència i frivolitzar amb un drama humà.

I Alicia Sánchez Camacho calla, un altre silenci clamorós d’aquesta campanya electoral. Jo insisteixo a demanar-li que faci fora el responsable de les seves Nuevas Generaciones, que assumeixi responsabilitats en comptes de guardar un silenci d’escàndol. Si no fan res, podríem emprendre accions legals.

Fins on pensen arribar el PP i Camacho? Quan camines a la vora de l’abisme, pots caure. I el PP hi ha caigut, i ens fa mal a tots plegats, a Catalunya com a societat, com un sol poble. Camacho va a poc a poc perquè pensa que ningú no l’aturarà. I és que ICV-EUiA som l’única força política que diem clarament, sempre que es donen episodis lamentables, que tenim un PP que fa de Le Pen a Catalunya, que fa racisme i que fa xenofòbia. Hem de ser molts i moltes, una sola veu unida, per dir que ja n’hi ha prou, que debatem idees però que no s’hi val que eliminem ningú del mapa.