ara els 67 anys. Com si el problema fos que sobre el treball.
Potser per això les mobilitzacions convocades són tan importants. Avui és un dels dies on ens juguem el futur de l’estat de benestar. En els darrers mesos, després de la vaga general del 29 de setembre, molts ciutadans i ciutadanes a Catalunya i a Espanya estan sortint al carrer per protestar per les retallades socials i laborals. Demà 18 de desembre és un altre d’aquests dies importants per dir prou a un Govern espanyol que està demostrant una manca absoluta de sensibilitat social. Les mobilitzacions en els carrers de Londres, París, Roma, Atenes o Dublín en els darrers mesos són la conseqüència d’unes polítiques d’ajust econòmic i retallada de drets socials que recorren Europa i que vénen marcades pels mercats, pel dogmatisme del mercat.
El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, està governant al marge del seu programa electoral progressista i ha claudicat davant el dogmatisme del mercat. Entre les mesures per fer front a la crisi cap exigència cap al sector bancari ni cap als mercats, els que han provocat aquesta crisi. Les mesures que està prenent Zapatero van, lamentablement, contra els més febles. La supressió de l’ajut de 426 euros a les persones aturades de llarga duració i el pla d’apujar l’edat de jubilació als 67 anys són dues mesures descaradament reaccionàries, insolidàries i injustes. I que a més tenen poc a veure amb la marxa de l'economia.
Des d’ICV-EUiA-EPM hem començat a presentar mocions als ajuntaments catalans on tenim presència en contra de la supressió de l’ajut dels 426 euros i a favor de mantenir el programa temporal de protecció per desocupació i inservció. Aquesta supressió està abocant moltes famílies catalanes a situacions de greus dificultats i està creant en moltes persones una situació d’estrès i d’angoixa amb conseqüències catastròfiques per al benestar i la convivència comuna.
Perquè al capdavall, amb la supressió de l’ajut de 426 euros, l’Estat espanyol només aconseguieix un estalvi de com a molt 300 milions d’euros anuals, que es poden contraposar als 1.000 miliones d’euros, com a mínim, que es deixaran d’ingressar si finalment es generalitza la llibertat d’amortització en l’Impost de Societats. ¿Això és una mesura d’un govern progressista, senyor Zapatero?
La sortida de la crisi que ens proposa el Govern de Zapatero és precaritzar les relacions laborals. I el més greu és que ni comença ni acaba aquí. Després de fer regals fiscals als qui més tenien, després d'haver fet una política d'ajustos sense precedents, Zapatero ens diu ara que cal reformar el sistema de pensions i apujar l'edat de jubilació als 67 anys. Però de fiscalitat progressiva, millor no parlar-ne.
En aquest context de profunda crisi econòmica i de solucions injustes i insolidàries, aquesta pròxima setmana assistirem a la investidura d’Artur Mas com a president de Catalunya. Comença una nova etapa política que obliga Artur Mas, pel nombre de vots que ha obtingut i també pel seu origen, a Governar d’una única manera: amb sensibilitat social, des del rigor, des de la transparència i respectant la pluralitat.
Jo només espero que en aquesta nova etapa els vots de molts no serveixi per fer polítiques per a molts pocs. I en aquest sentit, l’anunci d’Artur Mas que una de les seves primeres prioritats serà que qui hereta dos milions d’euros deixi de pagar l’impost de successions abans de preocupar-se i ocupar-se dels qui deixaran de cobrar els 426 euros és un aunci preocupant.
A Artur Mas li demanaré un país i un Govern amb sensibilitat social perquè el moment és duríssim i el que ens juguem és moltíssim.
Arrelament i residència contra discriminació
-
Els ajuntaments de Salt i de l’Hospitalet han aprovat mocions demanant al
govern de l’estat que el reglament d’estrangeria reguli la denegació de
l’arrelam...
Fa 1 dia