Les finances del govern valencià es troben en estat crític. Aquesta és la principal conclusió d'un informe de la Sindicatura de Comptes, que assegura que si enlloc de la Generalitat es tractés d'una empresa privada hauria tancat el 2009 en fallida tècnica, perquè el passiu real de l'executiu valencià d'aquell exercici (suma del que deu, inclosa la despesa no reconeguda) supera els seus actius (el valor dels seus béns i drets en general). El Síndic Major, Rafael Vicente, ha entregat el document a la presidenta de les Corts Valencianes, Milagrosa Martínez, coincidint amb l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat pel 2011, uns pressupostos que, si hem de fer cas d'aquestes dades, seran difícils d'acomplir. Segons el Síndic la Generalitat "consolida una situació de crisi considerable" amb "la disminució generalitzada de tots els ingressos, fet que l'ha dut a uns resultats pressupostaris i financers molt negatius", segons assegura Levante-EMV. Concretament el remanent de tresoreria, que és la diferència entre els fons líquids i ingressos pendents de cobrar i despesa pendent de pagament, es va disparar dels 1.168 milions d'euros negatius el 2008 fins als 1.514 el 2009.

La societat catalana ha sortit al carrer per protestar obertament contra les tres sentències del Tribuna Suprem espanyol (TS) que marquen que el castellà ha de ser la llengua vehicular al sistema educatiu català. Si dimecres al vespre la plaça de Sant Jaume de Barcelona ja va acollir una concentració improvisada convocada per la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), a la qual hi van assistir 500 persones, dijous al vespre va tornar a acollir mig miler de persones que clamaven contra l'aniquilació de la immersió lingüística en català. Però la capital catalana no va ser l'única ciutat que va sentir la veu d'un poble disconforme amb la decisió del tribunal espanyol. Centenars de persones es van trobar a les capitals de comarca, generalment davant dels ajuntaments, per protestar amb pancartes i crits com "Immersió és cohesió", "Volem viure plenament en català", "A l'escola, en català", "Contra la sentència, independència", "Aquesta és la seva democràcia", "Prou atacs al català. Independència" o "Sí a la independència", entre molts d'altres.

Si la Generalitat de Catalunya no acata les tres sentències dictades pel Tribunal Suprem espanyol (TS) que obliguen a acceptar el castellà com a llengua vehicular a les escoles, Convivencia Cívica Catalana (CCC) presentarà una querella per desobediència. CCC ofereix "assessorament per temes lingüístics" a pares preocupats per l'"educació en espanyol" dels seus fills i és precisament on van recórrer nou pares per a canviar el model actual. Consegüentment, el seu gabinet jurídic va interposar tres recursos al TS que es van resoldre amb les tres sentències fetes públiques aquest dimecres a migdia però que, segons el PSC i CiU, no afecten a la immersió lingüística. Arran d'aquestes declaracions, el president de CCC, Francisco Caja, ha assegurat que la decisió del TS sí que "significa la fi de la immersió lingüística" i que actuaran si el Govern català no en fa cas. Francisco Caja, últim a la llista d'UPyD per Barcelona en els comicis del 28-N, ha assegurat que "tots els catalans tenen el dret de rebre l'educació en castellà i català conjuntament" i precisament per aquest motiu serà la legalitat, i no pas la voluntat d'aquests pares, el que acabarà amb una immersió lingüística.

Les famílies que vulguin escolaritzar els seus fills en català al País Valencià a qui se'ls negui aquest dret poden reclamar-lo amb les sentències del TS que han tocat de mort la immersió lingüística a Catalunya. Així ho ha confirmat la vocal del Consell General del Poder Judicial espanyol (CGPJ), Gabriela Bravo, que aquest dimecres recordava que "qualsevol ciutadà pot invocar" una sentència del TS si considera que s'estan vulnerant els seus drets, ja que aquestes "creen jurisprudència" i vinculen la resta de tribunals de l'Estat espanyol. Així, qualsevol ciutadà d'un territori oficialment bilingüe a l'Estat espanyol pot exigir l'escolarització del seu fill en qualsevol dels idiomes oficials. Per tant les desenes de milers d'alumnes que al País Valencià que no poden continuar l'ensenyament a Secundària amb el català com a llengua vehicular per manca de places de la Generalitat poden demanar empara al TS en base a aquesta sentència que els garanteix el dret a rebre tota l'educació obligatòria en centres depenents del govern valencià. Naturalment això també garantiria el dret dels pares a demanar l'ensenyament en castellà a pobles on només hi hagi línia en valencià.

La plataforma de càrrecs electes sobiranistes Decidim.cat rebutja "frontament" les tres sentències que aquest dimecres al migdia va fer públiques el Tribunal Suprem espanyol (TS) sobre "la fi" de la immersió lingüística i la imposició del castellà com a llengua vehicular en el sistema educatiu de Catalunya. La plataforma de càrrecs electes a favor del dret a l'autodeterminació considera que és "un atac contra la convivència i la cohesió social" i ha instat els municipis catalans a mobilitzar-se en contra de la sentència convocant plens extraordinaris perquè els consistoris es declarin "insubmisos a la sentència". Com a càrrecs electes s'han mostrat clarament partidaris de la "insubmissió" perquè no estan disposats a "acceptar" cap atac contra la llengua "amb l'objectiu de la seva extinció" i se sumen a la crida per a les concentracions davant dels ajuntaments a les vuit del vespre d'aquest dijous.