El govern francès vol suprimir places de mestres a les escoles alsacianes, basques, bretones, catalanes i occitanes del sud de l'Estat. Així ho va comunicar en una reunió dimarts el director dels Afers Financers, Frédéric Guin, als representants de les cinc federacions d'escoles d'immersió, les quals haurien de tornar 7,5 places a l'Estat atès que la idea és suprimir 7.000 places d'ensenyants a tot l'Estat francès. El problema, però, s'aguditza quan la Bressola, l'agrupació d'escoles laiques privades catalanes de la Catalunya del Nord que ofereixen l'ensenyament amb immersió lingüística en català, ja "ha hagut d'assumir 4 places per completar la dotació insuficient de l'Estat" segons ha lamentat la mateixa entitat.

Les recents afirmacions de la Defensora del Pueblo, María Luisa Cava de Llano, en què declarava que a Espanya s'havia d'imposar el castellà però no pas el català i tenint en compte els recursos que ha presentat contra lleis aprovades democràticament pels representants legítims del poble de Catalunya no han estat ben rebudes per la Plataforma per la Llengua, la qual exigeix respecte i un tracte igualitari per a la llengua catalana. Consegüentment, i aprofitant l'imminent 28-N, la Plataforma reclama als partits que concorren a les eleccions que denunciïn la imposició de la llengua castellana i la discriminació del català. Aquest conflicte neix arran de la carta que la Defensora va enviar al director d''El món a Rac1', Jordi Basté, on aquesta defensava que es pugui imposar el castellà als ciutadans de l'Estat espanyol i demanava que no hi hagués queixes contra les sancions lingüístiques. En canvi considera que les normatives que obliguen a usar el català, com la Llei de consum, són injustes, i per això les ha dut al TC.

Després de l'atac d'España 2000 al centre social El Terra de Benimaclet, que s'emmarcava en la "visita" que membres d'aquest grupuscle violent de la ultradreta espanyolista van fer a la localitat, amb manifestació inclosa, associacions de veïns i comerciants del muncipi van aprovar un comunicat de repulsa a la ultradreta, segons confirmen a l'Informatiu. El text assegura que "Les entitats i comerços de Benimaclet denunciem la situació de pressió, atac i por que s'ha creat sobre algunes de les associacions i comerços d’este barri per part d'este grup violent". El delegat del govern espanyol al País Valencià, Ricardo Peralta, però, ha tret ferro a aquestes denúncies i ha assegurat que aquestes amenaces "formen part de la vida democràtica", paraules similars a les que ja va expressar fa mesos arran d'altres incidents violents impunes.

L'eternament ajornada versió en català de La Vanguardia arribarà finalment aquesta primavera. Així ho han estat assegurant fonts del Grupo Godó, propietari del rotatiu barceloní, els darrers mesos. Ara, però, no hi haurà un nou ajornament, malgrat que no hi ha una data concreta confirmada per a la sortida de la nova edició i tot i que inicialment s'havia assegurat que seria el mes de febrer de l'any vinent, coincidint amb el 130è aniversari de la publicació de La Vanguardia. El principal motiu per aquest "canvi d'estratègia" és la intenció de "no cometre els errors d'El Periódico" donat que un projecte d'aquestes característiques "no té marxa enrere". La direcció del grup estudia si dotar la versió catalana del diari de seccions pròpies, paginació diferent i altres singularitats. De moment segons fonts del grup de comunicació, s'invertiran entre 2 i 3 milions d'euros a la versió en català de La Vanguardia, la majoria dels quals per a la traducció automàtica, segons informa Economia Digital.

'Battle Drawn in Catalonia' ('Línies de batalla dibuixades a Catalunya') és el títol de l'article que el diari The New York Times publica avui sobre les eleccions que tindran lloc diumenge 28-N. El text, firmat per Raphael Minder, comença parlant dels resultats de les enquestes que auguren una patacada socialista i preveuen que "el triomf probable d'un partit nacionalista català, Convergència i Unió, augmenta les tensions regionals que contínuament qüestionen la unitat d'Espanya. Igual que en altres nacions europees, sobretot Itàlia i Bèlgica, hi ha un abisme entre les regions del nord, com Catalunya, que va encapçalar la revolució industrial d'Espanya i segueix sent la llar d'algunes de les seves empreses més reeixides, i les zones més pobres del sud, com Andalusia". L'article també fa una anàlisi sobre altres qüestions com el debat dels partits durant la campanya, el concert econòmic, el dèficit fiscal, l'increment del sentiment independentista o la llengua. La Llei del cinema també apareix al text i la titlla de "polèmica".