Des de poc després de les 12 del migdia d'aquest dilluns, Artur Mas i Gavarró és el nou president de la Generalitat de Catalunya, després d'haver pres possessió un cop el Parlament el va elegir dijous passat. El ja expresident José Montilla, ha imposat la medalla al 129è president català al Saló de Sant Jordi de la Generalitat després que la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, li hagi preguntat: "Prometeu per la vostra consciència i honor complir fidelment les obligacions del càrrec de president de la Generalitat amb fidelitat al Rei, a la Constitució, l'estatut i a les institucions nacionals de Catalunya?". El flamant president ha contestat: "Sí, ho prometo" amb l'afegitó de "amb plena fidelitat al poble de Catalunya". L'acte solemne ha procurat a Mas la medalla històrica que va estrenar Francesc Macià quan va restablir la Generalitat als anys 30 després de la dictadura de Primo de Rivera, que Lluís Companys es va endur a l'exili a finals de la Guerra Civil i que Tarradellas va recuperar uns anys després.

Ferran Mascarell (PSC) serà el nou conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Així ho han confirmat aquest dilluns fonts de Convergència i Unió, després que Mascarell hagi acceptat l'oferta que li va fer Artur Mas per repetir en un càrrec que ja va exercir durant la legislatura de Pasqual Maragall. Mas, que durant la campanya va assegurar que volia formar un govern "amb les millors persones" independentment del seu partit, es va reunir amb Mascarell el darrer divendres per oferir-li el càrrec, un Mascarell que durant la legislatura de José Montilla ha estat treballant al sector privat. De fet Mascarell no anava a les llistes del PSC a les eleccions al Parlament de Catalunya; el seu nom sonava amb insistència per optar al cap de llista dels socialistes catalans a l'Ajuntament de Barcelona. Així, malgrat que Jordi Hereu ha reiterat que es presentarà a les eleccions municipals de maig de 2011 a la capital catalana, Mascarell era el més ben col·locat per liderar el PSC de Barcelona si finalment els socialistes catalans acaben patint un nou daltabaix electoral anunciat per tots els sondejos.

La seu central de la coalició Compromís a València va ser víctima d'una sèrie d'atacs la matinada del 25 de desembre, segons informa el diari El Periódico de Aquí. De resultes, els vidres de l'edifici es van trencar per un cop de pedra i pels impactes amb pintura. Segons fonts de Compromís, encara no s'han identificat els agressors si bé per les característiques de l'atac creuen que s'han fet "des d'un cotxe" atesa "l'altura dels impactes de la pintura i la força de la pedrada que ha trencat el vidre". També des de la coalició s'ha lamentat que l'atac de "feixistes anònims i covards que menyspreen la democràcia" s'hagi produït mentre "militants de la coalició aprofitaven el dia de compres per a arreplegar pintues en el mercat central de València per a un futur millor per als xiquets valencians". Mentrestant el govern espanyol sempre ha considerat aquestes agresions part de la "normalitat democràtica", en paraules del fins ara delegat al País Valencià, i "no les veu preocupants", en paraules del Secretari d'Estat espanyol de Seguretat, Antonio Camacho.

L'acte de commemoració del 77è aniversari de la mort del president Francesc Macià ha servit perquè el president electe de la Generalitat, Artur Mas, i el seu antecessor, José Montilla, escenifiquessin un traspàs de poders. La tradicional ofrena floral al qui va ser president de Catalunya entre 1931 i 1933 ha servit perquè Montilla fes la seva darrera aparició pública com a president de la Generalitat, al cementiri de Montjuïc, i perquè Mas aparegués en un acte oficial dos dies abans de prendre possessió del càrrec. Tots dos han fet, conjuntament, l'ofrena del ram de llorer a la tomba del president Macià. La flamant presidenta del Parlament, Núria de Gispert, així com la resta de membres de la mesa i altres membres de la classe política catalana i d'alguns col·lectius també han assistit a l'ofrena.

Segons l'informe que el president sortint, José Montilla, ha lliurat al president electe, Artur Mas, la Generalitat de Catalunya té un deute que arriba als 40.607 milions euros. La Conselleria d'Economia i Finances ha elaborat aquest document sobre la situació financera del nostre país que conclou que es tancarà el 2010 amb un endeutament de 31.914 milions d'euros (segons els criteris SEC-95 -el Sistema Europeu de Comptes- als què s'hi han de sumar els deutes dels organismes i entitats que depenen de l'administració catalana, com ara l'Institut Català de Finances i l'ICCA, de manera que es passa dels 40.000 milions d'euros. És a dir, el govern català tanca l'exercici d'enguany amb un dèficit entre un 0,7% i un 0,9% superior a l'objectiu d'estabilitat pressupostària plantejat marcat pel Consell de Política Fiscal i Financera, de manera que se situa entre el 3,1% i el 3,3% del PIB. L'informe apunta com a culpable d'aquest endeutament "un menor volum d'ingressos del que es preveia i una major despesa en salut, motivada en gran part pel retard en l'aplicació de les mesures de contenció acordades pel govern espanyol".