El partit anual que pels vols de Nadal enfronta la selecció catalana de futbol amb una altra selecció ja és a punt. Serà a les 7 de la tarda d'aquest dimarts quan l'estadi olímpic Lluís Companys acollirà el Catalunya-Hondures, un enfrontament que servirà per reivindicar una vegada més l'oficialitat de les seleccions catalanes. Per aquesta ocasió, la Plataforma ProSeleccions Catalanes ha engegat la campanya 'Ets un heroi?' que pretén omplir amb 20.000 banderes estelades i catalanes l'estadi. I en motiu de les sentències del Tribunal Suprem espanyol (TS) d'establir el castellà com a llengua vehicular en l'ensenyament de Catalunya, la Federació Catalana de Futbol i Òmnium Cultural veuen aquest partit com "un bon escenari on mostrar l'enuig de la societat catalana en contra de la decisió del Tribunal Constitucional". Per a la presidenta d'Òmnium, dimarts "Catalunya no juga contra Hondures, sinó que Catalunya i Hondures juguen en contra d'una agressió a la llengua catalana".

Les tres sentències del Tribunal Suprem espanyol (TS) que imposen el castellà com a llengua vehicular a l'escola de Catalunya han provocat una sèrie de reaccions de protesta que han arribat a, de moment, dos ajuntaments del Principat. El passat dijous, 23 de desembre, i aquest dilluns, dia 27, els consistoris de Vacarisses i el Vendrell, respectivament, van aprovar una moció de rebuig a les sentències del TS. En el cas del Vendrell, en un ple extraordinari amb un únic punt a l'ordre del dia, CiU (els impulsors de la moció), PSC i ERC han aprovat condemnar la resolució del tribunal espanyol. La PxC s'ha abstingut i el PP hi ha votat en contra. Emparant-se en l'experiència d'altres casos que han tingut lloc aquest any, com declarar-se moralment exclòs de la Constitució espanyola, l'alcalde del Vendrell, Benet Jané, està convençut que això servirà de precursor i que molts municipis tiraran endavant una moció similar.

Els propers dies l'eurodiputat d'ERC Oriol Junqueras farà el salt i passarà a militar a les files dels republicans, on fins ara hi havia constat com a independent. Ho ha anunciat amb un article a El Punt, titulat "Precisament ara" on Junqueras evoca uns versos d'Amic e Amat, de Ramon Llull, que considera que aquell qui veu com es malparla d'un amic i no fa res per defensar-lo. Portat al cas dels republicans, Junqueras creu que "s'han escoltat crítiques a ERC. Algunes tenen part de raó, i d'altres, són volgudament injustes". I "atès que Esquerra és plena de gent que estimo i de la qual estic segur del seu compromís sincer amb el país i amb les persones que hi viuen, em sento impel·lit, a través de les paraules de Ramon Llull, a donar el meu suport a aquests amics, companys i compatriotes". Per tot plegat "és precisament ara, quan tant ells com el país més ho necessiten, que vull estar més a prop de la gent de qui he après tant, d'alguns dels meus referents, dels meus mestres, dels que han estat un exemple de lluita i de coratge al meu poble, a la meva comarca i arreu dels Països Catalans".

Artur Mas ha designat Pilar Fernández Bozal com a nova consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya. És una de les cares "independents" -no milita a cap partit- del nou govern de Mas i CiU, ja que fins ara Fernández Bozal era la cap de l'advocacia de l'Estat espanyol a Catalunya. Des d'allà el setembre de 2009 va encarregar el recurs que l'advocacia va presentar als jutjats contra la consulta sobre la independència de Catalunya que una entitat privada havia previst pel 13 de setembre a Arenys de Munt, consulta que finalment es va acabar celebrant. L'advocacia que dirigia Fernández Bozal, a més, va encarregar a Jorge Buixadé que defensés el recurs -considerat jurídicament "un nyap"- als tribunals; posteriorment es va saber que Buixadé havia estat militant de la Falange Espanyola, partit espanyolista que va organitzar una manifestació contra la consulta el mateix 13-S que primer fou prohibida per la conselleria d'Interior i posteriorment permesa per la mateixa justícia espanyola.

La composició final del nou govern s'ha fet pública encara no sis hores després que Artur Mas prengués possessió del càrrec de 129è president de la Generalitat de Catalunya. Si aquest matí es confirmava que el socialista Ferran Mascarell acceptava la Conselleria de Cultura, aquesta tarda s'han fet públics els tres noms per completar el trencaclosques que s'havia començat a muntar aquest cap de setmana. Boi Ruíz serà el conseller de Salut; Pilar Fernández Bozal la de Justícia i Francesc Xavier Mena el d'àmbit de l'Empresa i de l'Ocupació. A banda, com ja se sabia, Josep Maria Pelegrí ocuparà la Conselleria d'Agricultura; Felip Puig serà el nou conseller d'Interior; Andreu Mas-Colell, el d'Economia i Finances; Joana Ortega tindrà Governació; Irene Rigau serà al capdavant de la Conselleria d'Educació; Lluís Recorder la de Política Territorial i Sostenibilitat; Josep Lluís Cleries serà conseller de Benestar i Família i Francesc Homs serà el secretari de Presidència i Germà Gordó, el de Govern.